Versos a la vora del mar

Amb tipografia Bodoni sobre paper verjurat va néixer el 2001, Llibres de Terramar, una editorial de poesia curosa en forma i contingut, plenament sitgetana, amb el disseny d’Hydra Media i la impressió de L’Eco de Sitges. Vinyet Panyella, al capdavant de la iniciativa, ha engegat “Papers de Terramar”, “Quaderns de Terramar”, la col·lecció sobre l’obra poètica de Trinitat Catasús i, a finals d’any, “Baladres”, prescindint dels criteris comercials i basant-se purament en criteris de qualitat. Una editorial que amb el seu nom reivindica el projecte del ciutat-jardí de Terramar “com el nucli de cultura obert al Mediterrani que es va formular a principis del segle XX, “res a veure amb el que és ara”, explica Panyella.

Les plaquetes de poesia, que configuren la col·lecció “Papers de Terramar”, van ser el primer pas i són el producte estrella de l’editorial. Una col·lecció que, una dècada després, manté la filosofia i continua en creixement. L’objectiu inicial, i que perdura encara ara, és recollir l’obra de poetes contemporanis catalans, “amb un criteri de qualitat provada, que representi tota la gamma d’estètiques i poètiques que hi ha en aquests moments als Països Catalans i que doni una idea de l’evolució de la poesia catalana”, assegura Panyella. Aquest objectiu es posa en pràctica amb una edició que dóna valor a les plaquetes com a objecte artístic: d’edició limitada, en blanc i negre, amb il·lustracions d’artistes contemporanis fetes expressament per a cada poema, de poques pàgines i mida còmoda per dur a la bossa, però no efímera com perquè s’oblidi a qualsevol lloc i numerada a mà, per fer de cada exemplar una peça única, especial pels seus versos, però també per la seva estètica. Les plaquetes es complementen amb la traducció de cada número a un idioma escollit per l’autor, com a eina d’exportació de la poesia catalana, com diu Panyella: “És una possibilitat de difusió d’aquests poemes a altres cultures”. Fins el moment es poden llegir traduccions en castellà, francès, gallec, anglès, italià, grec modern i hebreu, una porta oberta per la poesia catalana a l’exterior. “Amb la voluntat de ser una editorial local, es té especial cura dels poetes sitgetans, que n’hi ha molts, però l’origen o la ciutadania no són criteris d’elecció, com sí que ho és la qualitat”, matisa Panyella.

“Papers de Terramar” va començar publicant Quintet de L’Havana (Un homenatge a Alejo Carpentier), de la mateixa Vinyet Panyella, amb il·lustracions de Carme Montagut, l’any 2001 i va arribar al seu onzè número el passat mes d’abril amb la publicació de A Mo, ara (1975-2010), de Jordi Carrió, amb il·ustracions de Marc Cuixart. Durant aquesta dècada, poetes com David Jou i Mirabent, amb Les empremtes de la fugacitat (Pintures de Pere Stämpfli); Antoni Clapés, amb Destret; Susanna Rafart, amb Mar de Grècia; o Carles Duarte, amb Arwad, han estat publicats per Llibres de Terramar. Actualment, varis autors estan al calaix, com David Jou, Cèlia Sànchez Mústic o Carles Miralles, per a ser publicats els propers mesos. Totes les col·leccions que han aparegut posteriorment a “Papers de Terramar” han mantingut el caràcter estètic d’aquesta primera, imatge que caracteritza tots els productes de l’editorial.

“Quaderns de Terramar” és un calaix de sastre per a l’editorial, que permet uns criteris de publicació més laxa, incloent poesia, però també assaig i altres productes relacionats. La iniciativa va néixer al voltant de la primera edició de la Festa de la Poesia de Sitges, l’any 2007, amb la publicació d’El Sitges noucentista i la Festa de la Poesia de 1918, de Vinyet Panyella. Es traca d’un assaig que presenta el Sitges noucentista com un dels centres culturals del moment, així com els poetes sitgetans de principis de segle i la rellevància de la Festa de la Poesia de Sitges de 1918, com un esdeveniment trascendent en el curs de la normalització del català, encapçalat per Pompeu Fabra. A banda d’aquesta publicació d’obertura, les obres principals de la col·lecció “Quaderns de Terramar” són els programes de la Festa de la Poesia de Sitges, que, junt al programa de la festa pròpiament dit, permet presentar amb detall tots els artistes convidats i la seva obra, donant un caràcter de permanència a cada edició d’aquest certamen amb un producte perdurable en el temps i que constitueix un arxiu històric de la Festa.

Un altre projecte de Llibres de Terramar, engegat l’any 2008, és l’edició de l’obra completa de Trinitat Catasús (Sitges, 1886-1940), “el poeta més important que hem tingut històricament a Sitges”, segons Panyella, que permet “donar a conèixer un sitgetà de renom entre els poetes catalans del noucentisme, influenciat per Joan Maragall, Nietszche, Josep Carné o M. Costa i Llobera, i promotor de la Festa de la Poesia a Sitges l’any 1918, que fins ara tenia la seva obra completament inaccessible”. Aquesta col·lecció té programats vuit llibres per a publicar en quatre o cinc anys, quatre reedicions dels ja publicats per l’autor en vida, durant la primera meitat del segle XX, i quatre reculls del poemari inèdit de Catasús. Fins el moment s’ha publicat Vendimiari, el tercer llibre de l’autor, i es preveu publicar-ne tota l’obra.

Finalment, aquest any 2010 començarà una quarta col·lecció, “Baladres”, “una planta molt estiuenca i molt de Terramar”, explica Panyella. Poemaris, igualment d’autors catalans contemporanis, però amb un format més extens i sense traduccions. “S’assembla més a les tradicionals publicacions de poesia, però diferent, serà més bonic, com sempre, amb una imatge molt acurada”, explica Panyella. El primer número de “Baladres” serà La llum constant, de Susanna Rafart. Entre els projectes queda l’edició digital, que es podria engegar l’any que ve, però que “requereix una formulació del contingut diferent, ja que s’ha d’adaptar a les utilitats del medi digital, que difereixen del suport imprés que coneixem fins ara. Podria ser, per exemple, informació dels autors de la casa o un catàleg de l’editorial, però encara hi ha molt camí per córrer en aquest camp”.

L’HERÈNCIA DE CARBONELL I GENER
D’altra banda, Llibres de Terramar, a través del seu nom, reivindica l’esperit de la zona de Terramar que neix l’any 1919, com un projecte de ciutat-jardí de caràcter cívic, residencial, amb un vessant turístic i d’obertura al Mediterrani vertebrat pel Passeig Marítim, que equiparava Sitges a ciutats de referència com la Niça de l’època. Un esperit que, segons Panyella, “ha acabat amb un lamentable desastre urnabístic”. A més, fa referència a la revista Terramar (1919-1921), impulsada per Josep Carbonell i Gener, on hi van publicar reconeguts autors noucentistes i avantguardistes com Joaquim Folguera, Maurice Raynal o Joan Salvat-Papasseit.

ARRIBA LA FESTA DE LA POESIA

La Festa de la Poesia a Sitges arriba, aquest 2010, a la seva quarta edició. La mescla d’homenatge, festa, sitgetanisme i poesia en què s’ha convertit aquesta cita més que genuïna i inclassificable, transcorrerà entre els dies 2 i 4 de juliol, i tindrà com a convidats sis poetes en llengua catalana i una poeta siriana que ve des de París.

En el conjunt de la Festa hi participaran artistes com Marina Rossell, el pianista Enric Colomer o el mentalista Ramon Fauria. El recital de cloenda, presentat per l’actor David Selvas, navegarà entre melodies i ritmes de flamenc de cambra i comptarà amb la coreografia de la ballarina Laura Galan, que traduirà les paraules de l’actor i la personalitat dels poetes al llenguatge de les castanyoles.

Els poetes de la quarta edició de la Festa són Maram Al-masri, Jaume Pont, Mireia Vidal-Conte, Carles M. Sanuy, Vicenç Altaió, Maria Josep Escrivà i Lluís Calvo.

L’exposició “Captura d’Ànimes”, que s’inaugurarà divendres 2 de juliol un cop acabat l’acte de rebuda dels poetes, es podrà visitar fins el 18 del mateix mes a la Sala Vaixells del Palau Maricel. Llibres de Terramar editarà el llibre del programa de la Festa de la Poesia a Sitges.