Entreu i descobriu els ritmes de la nit de Sitges, alguns dels locals de moda aposten pels sons electrònics i per donar l’oportunitat als joves Dj’s de punxar amb un públic entusiasta.
Algunes masies i cases d’americanos de Ribes s’han transformat en els darrers anys en hotels que han reinventat el turisme a Ribes, buscant una diferenciació. Aquest és un passeig per l’interior d’aquests espais de repòs.
Així és com expressa la revista ON en el seu primer aniversari que vol continuar, amb el títol d’un tema de Bob Sinclar, el batec continua... I és que el tema principal de la revista és Mixing Sitges, on la publicació s’aproxima a la música electrònica i parla amb alguns empresaris i dj’s que han apostat per aquest tipus de música als seus locals. Ells expliquen els secrets de posar-se el públic a la butxaca a amb festes especials i sons nous.
La revista inaugura en el seu aniversari nova secció, la d’actualitat i notícies del Port d’Aiguadolç, on fa parada a un dels festivals més importants de l’any, el Festival Internacional de Música “Concerts de Mitjanit” i observarà totes i cadascuna de les novetats d’aquest espai actiu i viu que s’obre i s’acosta a la vila amb activitats culturals, socials i esportives.
El número 7 de la revista s’afegeix, i molt especialment, en el seu primer aniversari, a l’homenatge que la vila de Sitges va oferir a Joan Iriarte. I amplia, així, la seva secció Postal de Viatge a dues pàgines, on explica amb imatges bona part de la carrera d’aquest estimat professional, col·laborador i seguidor d’ON des del primer dia.
Un dels “plats forts” de la revista és un acurat i documentat article sobre el Patronat d’Asc, signat per Joan Tutusaus, on es fa una aproximació als primers anys de l’entitat cultural, malauradament desapareguda. I en la línia de conèixer la història i la vida cultural de Sitges, l’article d’opinió està dedicat als mecenes de la vila.
Les pàgines ribetanes d’ON fan ruta per alguns dels hotels rurals amb més glamour de Ribes. Es mostra com veritables joies de l’arquitectura modernista o masies, han estat restaurades i reconvertides en autèntics paradisos de retir, on cada detall es cuida, mostrant com Ribes reinventa el turisme de qualitat.
Les tendències i la moda tenen cabuda a l’ON de l’any, no només amb la secció +moda, també hi ha espai per parlar de l’estilisme i de la perruqueria, doncs és un fet que la cura i la bellesa són cada vegada més una prioritat a Sitges, que veu com, cada vegada, hi ha més locals dedicats a la perruqueria i l’estètica.
Fianlment, l’agenda d’activitats culturals, la guia de compres i restaurants i l’aparador, tanquen una revista que arriba al seu primer aniversari amb l’orgull d’una rebuda calorosa i amb ganes d’encetar un nou estiu en companyia dels seus lectors. Porteu ON a la bossa? Volem venir als cafès i terrasses, a la piscineta i a la platja. Volem gaudir de les vacances al vostre costat i bufar una espelma d’aniversari en la vostra companyia. El cor segueix bategant i la festa continua... Gràcies.
Una xifra que en altres poblacions potser seria irrisòria, però que en el cas de Sant Pere de Ribes no és així. Primer, per l’absència d’una cultura i, en conseqüència, d’una política que entengui el turisme com una prioritat per al desenvolupament local. I segon, pels dos pols d’atracció turística que té just al costat: Sitges i, en menor mesura, Vilanova i la Geltrú.
La segona visita d’aquesta ruta turística està concertada en un altre dels barris històrics de Ribes: el Palou. Concretament, a l’antiga casa del doctor Cristòfol Cuadras i Massó, on ara s’hi troba l’hotel Palou. L’edifici és de l’any 1874, data en què aquest indiano ribetà va tornar procedent de l’Habana, on havia anat a fer-hi fortuna com tants altres catalans. En el seu cas, les coses li havien anat prou bé i, gràcies a això, el doctor Cuadras (tal com tothom el coneixia) va poder-se construir una de les cases senyorials més preuades de l’època.
House, tech-house, trance, chill-out, acid, ambient, electro, new age, progressive... Són paraules, per a molts, alienes, però el cert és que ja formen part del diccionari i el lèxic dels seguidors de la música que ha trencat esquemes i maneres de viure la festa en els darrers anys. La música electrònica està ben popularitzada i present i cada vegada són més els Dj a la comarca que acosten les noves propostes sonores a un públic més ampli, en els locals de Sitges, on poc a poc va creixent l’anomenada “cultura de club”.
Altres Dj’s de referència a Sitges són, per exemple Toni Bali, com comenta Arbonés, que “és tot un referent, Dj resident de l’Atlàntida, que té el seu propi segell i que ha publicat ja alguns treballs al mercat”. I hi ha altres noms com el de Xavi Trilla (Magma), Dj Invitado, Ohm Sisters, o Alberto Beach, que com comenta Miquelo Matas, “està movent la gent per punxar a la platja, una cosa que estava prohibida. Finalment, ha aconseguit els permisos per fer coses a la platja del costat del Club Natació”.
L’estiu passat, a més, el Room era el “pre” de les festes Moon de l’Atlàntida i és que les sinèrgies que es creen entre locals són molt importants: “Ens agrada poder col·laborar amb discoteques i altres bars per crear circuits d’oci. D’aquesta manera el públic pot accedir a una oferta més àmplia i variada”. Un altre avantatge de crear aquestes sinèrgies és que “la gent del poble et coneix i tens un públic fidel durant tot l’any”, un públic que no falla i que omple el Room cada cap de setmana.
Miquelo Matas, empresari de la nit i Dj a locals com el Magma i a les festes de Carnaval del Retiro, comenta que “tothom pot ser Dj, ara”, en el sentit que s’ha democratitzat molt aquesta afició. Evidentment, però, explica que per a ser bo, cal moure’s molt, tenir molts contactes i certa habilitat, ja que, “cal tenir bona tècnica i saber “llegir” la gent que tens al davant”.
Matas també comenta que és important “connectar amb el públic i saber quina música els pot animar i aixecar la festa”. Al Magma, Marc Rossell, el seu responsable, apunta que “la cabina del Dj del local també està oberta per tothom que vulgui passar i provar”, això és de dilluns a dijous, i “si val la pena el que escoltem i sap aixecar l’ambient del local, estudiem si li donem sessions de cap de setmana”.Tanmateix, Rossell també reconeix que “és difícil trobar un dj, que sigui polivalent i que llegeixi la gent que té al davant”. La idea dels responsables del Magma és que hi hagi una rotació de diferents Dj’s per trobar una varietat i que el públic no s’avorreixi. A Magma es poden sentir sessions molt variades, com d’electro-pop, house, techno o fins i tot de rythm&blues, quan ve Javier Mezo i es fica en cabina. I Rossell apunta que “un dj hauria de ser com un músic de jazz, hauria de saber improvisar”.Priosanchez @ Moon Sweet Pacha summer 09 from Priosanchez on Vimeo.
