Parlar de turisme a Sant Pere de Ribes és tan inusual com reflexionar sobre el paper que juguen les camises de franel·la en la moda actual. Inusual i injust, perquè el sector turístic del municipi –si és que se’n pot dir així– ha patit una transformació important en els últims anys. De fet, de l’únic establiment hoteler que hi havia a finals de la dècada dels vuitanta, l’històric hostal Reina Maria, s’ha passat a la desena que hi ha actualment.
Una xifra que en altres poblacions potser seria irrisòria, però que en el cas de Sant Pere de Ribes no és així. Primer, per l’absència d’una cultura i, en conseqüència, d’una política que entengui el turisme com una prioritat per al desenvolupament local. I segon, pels dos pols d’atracció turística que té just al costat: Sitges i, en menor mesura, Vilanova i la Geltrú.A ningú se li escapa que intentar competir contra la potent oferta sitgetana i vilanovina és perdre el temps. Per això, els empresaris que han decidit iniciar un projecte hoteler a Sant Pere de Ribes han apostat per la complementarietat i la diferenciació dels seus veïns comarcals. Dos factors que els han permès fer-se un lloc dins l’atapeïda competència de la costa catalana, sense que això els hagi abocat a un turisme marginal que no reporti beneficis comercials. Bona prova d’això són els resultats econòmics d’alguns d’aquests establiments, en què la crisi –tot i fer acte de presència– no ha causat els estralls que ha generat en altres llocs.
Qui sap si el secret d’aquest èxit a petita escala és un turisme que evita la massificació i que busca, sobretot, la seducció de l’encant... En tot cas, aquest és l’exemple dels tres hotels que veurem a continuació. Tres espais que defineixen a la perfecció, cadascun amb la seva pròpia personalitat, l’oferta turística ribetana del segle XXI.
OSTERIA IBAI
La primera parada d’aquesta excursió hotelera condueix a l’emblemàtic barri de les Parellades, entre el centre històric de Ribes i l’ermita de Sant Pau. Allà, just a sobre de la riera, hi trobem l’osteria Ibai. L’establiment es va inaugurar a l’any 2005, tot i que els seus orígens es remunten a principis dels noranta, quan l’Iñaki López i la Rosanna Espachs van obrir la taverna basca Irati. Després d’uns anys instal·lats a la plaça de la Vila, la parella va traslladar el seu projecte a Barcelona. I la jugada els va sortir bé: d’aquella decisió en va sorgir el grup Sagardi, un dels més reconeguts a l’hora d’exportar la cuina basca més enllà d’Euskadi. Ara mateix, el grup té més de vint restaurants repartits entre el País Basc i Catalunya, a més d’algun altre a Andorra i Argentina.
El cuquet de la nostàlgia, però, va fer que López i Espachs busquessin algun motiu per tornar a Ribes, i l’Ibai va ser la seva millor excusa. Si fa o no fa, així és com ho explica Jordi Jaime, maître de l’osteria, que defineix el negoci com “una de les joies del grup Sagardi i del turisme ribetà”. La seva privilegiada ubicació, “que no està enmig del poble ni tampoc massa allunyat”, permet a l’Ibai combinar els clients que busquen la tranquil·litat amb els que s’hi acosten per fer un àpat puntual. I és que un dels punts forts de l’osteria és la gastronomia, i la seva carta de vins, amb més de 125 referències.
Més enllà de l’estómac, però, els responsables de l’establiment també volen que l’osteria sigui un espai confortable i de relax. És per això que les catorze habitacions amb què compta aquesta casa d’estil colonial (antiga residència del mossèn ribetà Anton Miret i Massó) estan equipades amb uns llits suecs fets a mà. “Hi ha hotels que no ho valoren, però nosaltres entenem que el descans dels clients és primordial”, diu Jordi Jaime. Només cal acostar-s’hi per comprovar-ho.
HOTEL PALOU
La segona visita d’aquesta ruta turística està concertada en un altre dels barris històrics de Ribes: el Palou. Concretament, a l’antiga casa del doctor Cristòfol Cuadras i Massó, on ara s’hi troba l’hotel Palou. L’edifici és de l’any 1874, data en què aquest indiano ribetà va tornar procedent de l’Habana, on havia anat a fer-hi fortuna com tants altres catalans. En el seu cas, les coses li havien anat prou bé i, gràcies a això, el doctor Cuadras (tal com tothom el coneixia) va poder-se construir una de les cases senyorials més preuades de l’època.Una casa que també ha tingut els seus alts i baixos, com tots els anys que va romandre abandonada, entre els records gloriosos de la que havia estat una de les famílies més influents del poble i l’oblit col·lectiu a causa del seu malmès estat. Conèixer aquests antecedents és vital per entendre el sentiment que desprèn avui en dia l’hotel Palou. L’establiment manté la seva estètica originària i recrea, molt especialment, l’aventura dels americanos ribetans que se’n van anar a fer les Amèriques al segle XIX.
El projecte de reconvertir la casa pairal en un hotel neix a l’any 2003. Va ser aleshores quan l’Imma González i en Toni Villena, amb l’ajut de les seves respectives famílies, la van començar a reformar. La idea inicial era adaptar-la per fer-ne un ús propi, però la visita d’alguns inversors que els hi van proposar comprar els terrenys per fer-hi un hotel els va fer canviar de parer. “Vam pensar que seria una bona oportunitat per finançar una part de les obres i, a la vegada, homenatjar la figura del doctor Cuadras”, afirma Rafael González, pare de l’Imma i un dels responsables del negoci.
Sis anys després de prendre aquella decisió, les dues famílies no es penedeixen del pas que van fer. “Sant Pere de Ribes té molt potencial turístic, però l’ha d’explotar i donar-lo a conèixer més”, pensa González. En aquest sentit, un dels seus projectes a mitjà termini és ampliar l’hotel, tot i que el fet de tractar-se d’un edifici protegit no ho posa gens fàcil: les normatives són molt estrictes i qualsevol pas requereix un feixuc procés burocràtic.
Ara per ara, l’hotel Palou disposa de deu habitacions, i totes elles estan personalitzades amb referències cubanes. Així, per exemple, a la primera planta hi podem trobar la sala del cotó, la del cocoter, la del rom, la del plataner o la del mateix doctor Cuadras; mentre que a la segona hi ha la de la canya de sucre, la del cacau, la de les palmeres, la del cafeter i la del tabac. Una curiosa numeració que s’acompanya de l’altre gran tret característic de l’hotel Palou: la relació cordial i familiar que mantenen amb els seus clients.
MASIA ELS CUCONS
Després de passar per una osteria i un hotel, la tercera –i última– destinació ens porta fins a una masia allunyada del nucli urbà de Ribes. Es tracta de la finca dels Cucons, ja documenta l’any 1700, que es troba en un dels extrems del camí de Can Xoriguera, entre Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. El negoci hoteler el regenta la família Hoffmann, que va arribar al municipi cap a finals dels anys vuitanta. Tot i tenir orígens familiars alemanys, ja feia temps que estaven instal·lats a Catalunya; en concret, a Sant Cugat del Vallès.
El pare de la família, Hans Hoffmann, es dedicava al món de les finances, i volia gaudir de la jubilació aïllat de la ciutat. És probable que Sant Pere de Ribes no encaixi plenament amb aquesta definició, però “ell ja en tenia prou amb aquest entorn natural i el benestar que transmet”, diu el seu fill Andreas. Després de la defunció del seu pare, ell és qui s’encarrega de la direcció de l’establiment junt amb la seva mare Eva. L’objectiu és “continuar i millorar l’enorme llegat” que hi va deixar el seu progenitor, iniciat poc abans de les olimpíades de Barcelona, a l’any 1992.
L’hereu dels Hoffmann recorda que tot just era aleshores quan el turisme rural “començava a despuntar” a Catalunya. “La veritat és que no teníem la idea de fer un allotjament natural, però la casa era molt gran i això significava poder obtenir uns ingressos extra”, afegeix. Els resultats parlen per si sols: “durant els mesos d’estiu o els períodes de vacances, la casa sempre està plena”.
Si bé és cert que la crisi econòmica actual ha modificat els hàbits de bona part dels clients, que es queden menys dies, les característiques dels Cucons (amb cinc habitacions dobles) possibiliten que el volum d’ingressos no se’n ressenti pràcticament gens. A més, tan ell com la seva mare tenen la sensació que cada vegada hi ha més turistes que prefereixen “la calma d’un entorn natural abans que el típic turisme de sol i platja”.
A banda de l’allotjament, la situació geogràfica de la finca fa que l’empresa familiar també se sustenti del conreu de la vinya i de la producció d’agricultura ecològica. “No treballem en grans quantitats”, explica l’Andreas, “sinó les que ens permeten el consum propi i fer algunes vendes”. Una bona manera d’entendre què representa la finca per a la família. I és que, més enllà dels diners, els Hoffmann veuen en els Cucons la passió d’en Hans per l’entorn natural.
Links d'interès
IBAI
HOTEL PALOU
MASIA ELS CUCONS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada