La revista On surt al carrer aquest mes de juny per a oferir als seus lectors reportatges culturals, moda i entreteniment que segur que faran que aquests dies calorosos siguin més amens. En aquest número 19 descobrireu la història que s'amaga darrera el canó que ara serveix només per a decorar el Baluard, però que anys enrere defensava Sitges de l'atac per mar. La dansa centra l'atenció del segon reportatge de la On. Aprofitant que a principis de juliol Sitges celebrarà el Festival Internacional Dies de Dansa, ens aproparem a aquesta disciplina artística a través del testimoni de tres ballarines locals: la Sílvia Cuesta, la Lolita Vilalta i l'Eva Hernández.La revista On, d'altra banda, no podia oblidar que L'Eco de Sitges ha rebut la Creu de Sant Jordi pels seus 125 anys sortint al carrer per a informar els sitgetans. Per celebrar aquesta efemèride, hem conversat amb Josep Manuel Soler, que repassa la trajectòria d'aquesta empresa familiar.
Com sempre, també hi trobareu tota la informació d'oci, d'últimes tendències i d'activitats culturals i socials que la vila ens ofereix.
Els canons del Baluard
Al Baluard hi ha un canó que apunta al mar, amb uns versos no gaire distingits a una banda i una explicació històrica a l’altra. Avui no és més que un recurs ornamental, al costat del qual els visitants i turistes es fan la fotografia de record, però en aquest Baluard hi ha hagut canons durant quatre-cent anys, des del segle XVI al XIX, i no per fer bonic sinó amb finalitats militars. Sembla que els primers que van utilitzar canons a la península van ser els moros, a Sevilla, el 1248. En el segle XIV els canons es van popularitzar i a finals del XV ja eren usats per tots els exèrcits europeus.
La dansa: l'equilibri perfecte entre el cos i la ment
Companyies de dansa nacionals i internacionals prendran els carrers de Sitges de l’1 al 6 de juliol per a mostrar el seu art als passejants. I és que la vila acull un any més el Festival Dies de Dansa, un certamen internacional de dansa en paisatges urbans que se celebra alhora en diferents poblacions i espais de Barcelona i voltants. L’objectiu: apropar aquesta disciplina artística a un públic que moltes vegades la veu allunyada d’ell. Quan les ballarines sitgetanes Sílvia Cuesta, Lolita Vilalta i Eva Hernández –molt implicades en aquest festival– expliquen què senten i què els ha aportat la dansa a les seves respectives vides, la distància comença a escurçar-se.
1 comentari:
hola magrada mol tot.
gracies..
Publica un comentari a l'entrada