dimecres, 17 de febrer del 2010

Productes i fotògrafs de casa

El número 11 de l'ON obre presentant a tres fotògrafs sitgetans. Com a imatge de portada, que remet a les pàgines centrals, es pot trobar un recorregut per aliments de bona qualitat, elaborats al Garraf i respectant el medi ambient. En motiu del Carnaval es fa un repàs dels 30 anys de El Carrussel al Prado i amb objectiu de posar-nos en forma, es donen a conèixer els serveis que ofereix la Piscina Municipal de Sitges.

Entre la càmera i la paret
Marta Ferrer, Marga Domingo i Lambert Gràcia "Gari", expliquen els seus inicis amb la fotografia a través de Joan Iriarte; demostres la seva passió per Sitges i les seves festes i ensenyen algunes de les seves imatges preferides.




Productes 100% del Garraf
La pastisseria Abraham, els productors de l'ARÇ Blanc, Can Ramon i l'Hospital de Sant Joan Baptiste, han obert les seves portes perquè poguem conèixer els seus processos productius.



dimarts, 16 de febrer del 2010

Entre la càmera i la paret

Sitges és el teló de fons preferit per a Marta Ferrer; Lambert Gràcia, Gari, i Marga Domingo, tots tres meravellats per l’encant del poble i pels cursos de fotografia de Joan Iriarte a l’Escola d’Adults. Són fotògrafs amateurs que combinen les seves professions amb la fotografia, i el resultat és visible any rere any per Festa Major, Carnaval, el Rally o qualsevol festa de Sitges en què poden aparèixer en un racó, càmera en mà i buscant fotos.


MARTA FERRER CARBONELL. La fotografia de detall és la seva predilecció, a més, per descomptat, de les festes de Sitges. El seu racó que no falla és el de les vistes de La Punta des de la platja, des d’on sempre podria fer una fotografia amb garanties. Considera que estar darrere la càmera l’aïlla, perquè la deixa “absorta buscant fotos”. La fotografia que mostra en aquest reportatge (pàgina 7) és la primera que li van editar mai, a Digitalfoto, i està feta des d’un balcó del Cap de Vila. “M’agrada especialment pels colors i pel que representen els castells, a més no està gens retocada”.

LAMBERT GRÀCIA GARCIA. Es qualifica de “tot terreny” perquè li agrada fer fotos de tot tipus, especialment de les festes de Sitges. El Racó de la Calma és el seu lloc idíl·lic, tot i que tampoc es cansaria de veure les postes de sol des d’Aiguadolç. Gràcies al fet d’estar tot sovint rere la càmera viu les coses amb més intensitat, ja que sempre està buscant la perfecció d’allò que veu. Una de les fotografies escollides per a ON (pàgina 6, esquerra) va guanyar el primer premi al Carnaval 2006 i l’ha seleccionda per “l’atzar del moment”, ja que “no estava preparat que les germanes de la imatge es fessin un petó”.

MARGA DOMINGO LOPEZ. Els exteriors, tant en viatges com en el dia a dia de carrer, són les seves fotografies preferides, a banda de les festes de Sitges. La platja de Sant Sebastià és el seu indret predilecte. Amb la càmera en mà viu les coses de manera diferent, sempre pendent de trobar el lloc des d’on fer una foto, “aïllada però totalment ficada a la festa”. La cova del peix (pàgina 4) és la fotografia que va guanyar el segon premi al Concurs de Vilanova, feta a Damasc (Síria) i li agrada especialment per “la sorpresa de veure un home venent peix tal qual al mig del carrer”.
Administrativa de 48 anys, funcionari de 60 i venedora per catàleg de 43 són les seves professions, però la fotografia, el seu entreteniment. Tal com si fos un romanç, la Marta, el Gari i la Marga expliquen amb il·lusió els seus primers contactes amb la fotografia i un punt en comú emergeix en els tres casos: els cursos de Joan Iriarte a l’Escola d’Adults de Sitges van ser l’espurna que va encendre la flama. Més enllà dels primers passos en fotografia, actualment un altre aspecte els uneix: “m’agrada molt fer fotos de totes i cadascuna de les festes que es fan a Sitges”, accepten apassionats tots tres.

SER FOTÒGRAF
“Si pogués tornar a començar, m’agradaria estudiar fotoperiodisme”, reconeix la Marga. Tant ella com el Gari i la Marta tenen una base de coneixements teòrics aportats per Iriarte, amb els cursos teòrics i pràctics. En el cas del Gari, també basats en viatges a Tuníssia i Marroc, i en el cas de la Marga, complementats amb cursos de photoshop. No obstant, en tots tres, la vessant autodidàctica és important i les hores passades rere la càmera per aprendre coses noves, també. Respecte la fotografia com una professió, el Lambert assegura que “com aficionat, puc dir que la fotografia és molt agraïda perquè sempre mires les coses perquè t’aportin alguna cosa” i la Marga considera “un gran repte sempre buscar les fotografies que transmetin sentiment, que ajudin a conèixer”, en la mateixa línia que la Marta, que destaca la duresa de “sempre haver d’estar a l’alçada amb grans imatges”.

CÀMERES DIGITALS A DOJO
La generalització de les càmeres digitals ha permès que, els darrers anys, tothom qui ho hagi volgut s’hagi introduit en el món de la fotografia. Els preus dels productes, la gratuïtat de la visualització de les imatges i els coneixements tècnics necessaris per començar estan ara més a l’abast de tothom. Potser és gràcies a aquest fet que els fotògrafs amateurs han agafat més protagonisme i, tot i que en un segon pla respecte els professionals, també estan trobant el seu lloc. Segons Marga Domingo, “ha suposat que augmenti molt més l’afició per la fotografia, i amb això la quantitat d’exposicions, revistes i pàgines a Internet”. El Gari considera que és positiva la fotografia a l’abast de tothom i no creu que “desvalori els professionals que fan grans fotografies”, però pensa que “la foto de negatius és més perfecte que la digital i això s’està perdent”. Igual que les càmeres analògiques, l’ús de blanc i negre va en detriment respecte el color i, en tot cas, les fotos es fan en color i posteriorment es passen a blanc i negre, tot i que això suposi que la qualitat del resultat final no sigui tan bona.
Els tres fotògrafs treballen en color, tot i que tenen en compte el blanc i negre per als retrats, que, segons les característiques de “llum, composició i color, tenen més força en blanc i negre”, explica la Marta. De totes maneres, més enllà d’una bona càmera hi ha un bon fotògraf que, siguin quins siguin els mitjans, obtindrà grans imatges, com expressa la Marga: “Una bona càmera t’ofereix més prestacions, però al final, amb qualsevol càmera un bon fotògraf farà bones fotos”.

LA BATALLA DELS PROGRAMES D’EDICIÓ
El GIMP i el photoshop són els programes d’edició més extesos i permeten modificar totes les característiques d’una imatge fins a quedar com una altra totalment diferent. Aquestes tècniques estan a debat en la professió ja que, tot i ser lícites gràcies als avenços tecnològics del sector, s’allunyen de la puresa inicial de perpetuar un moment irrepetible. La Marta, el Lambert i la Marga reflecteixen el ventall de posicions al respecte. “Jo prefereixo la foto primitiva, però és un gran debat, entenc que hi hagi retoc com hi era abans als laboratoris, però no en excés. On és la línia?”, afirma la Marta. En la mateixa línia el Gari compren “petites modificacions, però no grans canvis”, i finalment la Marga, considera que “no és incompatible, ho considero una part més de la creació de la fotografia, prioritzo que la imatge em transmeti alguna cosa.”

AMB L’OBJECTIU PLE DE PROJECTES
Des dels meus ulls és el llibre recentment publicat pel Gari, amb motiu d’una retrospectiva dels últims cinc anys de les seves fotografies. Entre les imatges escollides per fer aquest repàs queda palès el seu fort vincle amb Sitges així com la seva passió per viatjar. A més d’aquest llibre, destaquen les exposicions on tots tres han participat reiterades vegades, com les organitzades per la secció de fotografia del Grup d’Estudis Sitgetans (GES) i els concursos de fotografia de Carnaval i Festa Major, on han obtingut premis en diverses ocasions.
Com a projectes a la vista la Marta i la Marga hi tenen l’exposició d’homenatge a Josep Maria Jornet, el mes de febrer al Mercat Vell, i el Lambert una exposició durant l’abril al Cafè Art Retiro sobre el Senegal i Gàmbia. A l’hora de presentar-se a concursos i de fer exposicions, la Marga explica que li costa molt escollir “perquè cada fotografia l’esculls per la vivència que hi ha al darrere” i això no sempre és fàcil de transmetre.


dilluns, 15 de febrer del 2010

Productes 100% Garraf

La bona alimentació torna a ser una prioritat en una societat que havia oblidat els plats que cuinava l’àvia. Un rebost amb amb carn, peix, embotits, pa i pastissos, oli, formatge, fruites i verdures, mel, cava i vi és un bon proveïment per parar la taula i satisfer el paladar. Si, a més, tots els productes estan elaborats prop de casa, s’hi afegeix la consciència de cuidar l’entorn.

Menjar aliments de bona qualitat, que provinguin del Garraf i elaborats respectant el medi ambient. Aquests són els tres principis bàsics que acompleix la cultura gastronòmica promocionada per diferents moviments que en els últims temps s’han anat implantant a la comarca. Aquest és el cas del moviment internacional Slow Food, que a través de la seva delegació al Garraf impulsa el consum de productes autòctons sans i sostenibles. I així ho fa també el Consell Comarcal del Garraf, amb el projecte Productes del Mar i de la Terra del Garraf, que ha permès consolidar una xarxa de productors que comercialitzen tot tipus de productes agroalimentaris artesanals de la comarca. Una producció que, no només està cada vegada més en voga, sinó que s’està convertint en un sistema emprenedor alternatiu, amb una afegida capacitat d’innovació i de crear ocupació en un moment econòmic difícil.

Seguint aquesta filosofia treballen Arç Blanc, Can Ramon, l’Hospital de Sant Joan Baptista, la pastisseria Abraham i Can Sabaté, recuperant i mantenint alhora aquelles varietats d’aliments i begudes que han format part de la cultura de la comarca.

PASTISSERIA ABRAHAM, UN REFERENT DEL DOLÇ A LA COMARCA
La pastisseria Abraham és un negoci familiar, amb seu a Vilanova i la Geltrú, que treballa des de 1976 seguint la mateixa filosofia basada en la qualitat. “Sóc pastisser per vocació i no he fet mai una altra cosa; això em provoca inquietud”. Aquesta és la carta de presentació d’Abraham Martínez, propietari i mestre pastisser, que ha apostat des del principi per la innovació i la imaginació en els resultats “partint sempre d’una selecció de la matèria prima de màxima qualitat”. Així doncs, l’Abraham elabora els seus pastissos amb vainilla 100% natural, xocolata amb un 80 o 90% de cacau i s’espera a la campanya de la nou o de l’avellana, per exemple, “per a comparar els fruits secs del país”. “El resultat és el que és: personalitat i diferenciació en el sector”, diu Martínez satisfet.

A banda de la satisfacció per al paladar, el client se sent alhora sensible pel que fa al consum de productes propers, amb elaboració tradicional i ecològica, i, en aquest sentit, l’Abraham creu que “les diferents campanyes que es duen a terme al Garraf aconsegueixen sensibilitzar la gent i ens dóna als productors un marge de confiança extra”. D’entre els productes que elabora la seva pastisseria, destaquen les Llunes de Vilanova, el pastís de Sacher i el de poma, fet amb pasta de full, mantega i poma, i “basat en el típic tatin, però amb una gran personalitat”. L’omple d’orgull, com a bon pastisser, la fidelitat dels seus clients, “quan venen a comprar amb els seus fills aquells que ja venien amb els seus pares”. I és que, afortunadament, “la gent torna a valorar la qualitat per damunt de tot”. La pastisseria Abraham té un establiment a Vilanova i la Geltrú –carrer de l’Aigua, 102– i un altre a Sitges –carrer de Sant Francesc, 52–.

Una altra pastisseria que també aposta per la producció artesanal és Can Sabaté. Des del 1895, els de Can Quildu han estat un establiment emblemàtic a la vila, d’on surten alguns dels dolços que marquen el pas de l’any a Sitges. Els bunyols de Quaresma, les coques de les revetlles, els moflons, els panellets de Tots Sants, els tortells de Reis… constitueixen el gust de les festes per a generacions de sitgetans, fets artesanalment a l’obrador del carrer d’en Bosch.

ARÇ BLANC, UN VI MASSÍS DEL GARRAF
“Creiem fermament en la potencialitat vitícola de la comarca i en la recuperació del Garraf com a zona d’elaboració de vi i no només com a productora de raïm, tal com era al segle XIX i principis del XX”. Aquesta explicació defineix molt bé la intenció que va empènyer Pau Marsé, Jaume Amell i Aleix Giménez a associar-se per a crear l’Arç Blanc, un vi de xarel·lo amb un marcat caràcter de la viticultura del Garraf. I què millor, van pensar, que recuperar l’elaboració del xarel·lo, una varietat històrica del nostre territori, però el “xarel·lo de què parlava l’avi, per a vinificar i no per a fer caves, amb cos, amb un grau alt d’alcohol i no un vi lleuger”, descriuen satisfets els tres productors. I per aconseguir aquestes qualitats, el procés d’elaboració és molt artesanal i curós: la vinya d’on surt, que té 30 anys, ha estat escollida expressament per les seves característiques i no s’hi apliquen agroquímics; el vi es macera al dipòsit amb les seves lies fines durant un període que oscil·la entre els 6 i 8 mesos i no pas en fusta, perquè “emmascara la fruita del vi”, aclareixen. Aquest procés, que es realitza en unes instal·lacions de la masia La Serra, de Vega de Ribes, ”aporta un cos extra al vi”, que ja és elevat i amb una gran concentració de raïm per les característiques climàtiques del Garraf.

Aquests empresaris tenen molt clar que el més important és fer un producte de qualitat, artesanal i respectuós amb el medi ambient. Per això, el nombre d’ampolles que elaboren és limitat, “donant prioritat a la qualitat per damunt de la quantitat” i es comercialitzen a botigues especialitzades i a restaurants de la comarca. “S’ha de lluitar contra uns hàbits establerts i recuperar la tradició d’acompanyar el menjar de la comarca amb vi de la comarca”, una fita que l’Arç Blanc està aconseguint.

CAN RAMON, L’AMOR PER LA TERRA
La passió amb què parla Manel Avinyó de la seva feina és indicatiu de la passió que hi posa quan treballa. Ell, juntament amb la seva família, va engegar un projecte vitivinícola l’any 2001, que va més enllà de l’elaboració de vi. “Vam saber des d’un principi que no tenia cap sentit tirar endavant aquest projecte si no ho fèiem amb respecte per la terra i elaborant el vi de manera natural complint tot el cicle del seu procés”. Així, la família va recuperar les vinyes, amb un procés de replantació de terrasses, i la casa pairal, i allà és on viuen, treballen i, sobretot, transmeten als seus fills l’amor per la terra i la importància de no perdre una cultura mil·lenària. “Nosaltres som gestors del territori i el que volem és deixar la terra millor del que ens l’han deixada”, comenta Avinyó. Per això, és bàsic per a ells mantenir el paisatge i el sòl original, el que treballaven els avantpassats: “hem mantingut, per exemple, els murs de pedra seca del Garraf, tot i que encareix els costos”. I no només practiquen una agricultura ecològica, sinó que utilitzen la biodinàmica en tot el procés, és a dir que el calendari lunar marca el programa de les diferents tasques.

Can Ramon comercialitza dos vins blancs, dos negres, un rosat i tres caves, elaborats amb les varietats xarel·lo, xarel·lo vermell, malvasia de Sitges, ull de llebre, sumoll i samsó. Tots ells fets de manera artesanal, “tal com es feien abans”, amb l’objectiu de “dibuixar el nostre territori a partir dels vins i caves”. Evidentment, aquesta aposta vital també comporta maldecaps. Avinyó denuncia les traves en què es troba el petit viticultor en un país en el qual “tots els projectes estan pensats per a la gran empresa”. Tot i així, afirma cofoi: “em sento molt afortunat perquè treballo fent el que més m’agrada i a casa meva”.

LA MALVASIA DE SITGES DE L’HOSPITAL DE SANT JOAN BAPTISTA
Un altre viticultor que, igual que els anteriors, sempre limita la seva producció a la vinya d’origen i elabora vins artesans amb la tipicitat particular de la terra i la cultura que l’envolta és l’Hospital Sant Joan Baptista. La seva Malvasia de Sitges, que no en va és un baluard de l’Slow Food i l’aroma propi de Sitges, s’elabora només a partir de la varietat de raïm malvasia, conreat a les cinc hectàrees de vinyes que tenen a la vila. Aquest vi, distintiu de la gastronomia sitgetana, té una producció molt limitada i l’Hospital de Sant Joan Baptista n’és el màxim productor, des que el llegat patrimonial de la família Llopis va permetre la continuïtat d’una varietat que estava en retrocés durant el segle XX. Josep Pascual, director tècnic d’aquest celler, ressalta la tasca que han realitzat de “recuperació i de conservació d’aquesta varietat de raïm, la més antiga i autòctona de tot Catalunya”. Així, a les dues hectàrees heretades se li han de sumar les tres que han recuperat en els últims sis anys. L’elaboració, com no podria ser d’una altra manera, és artesanal, “seguint la manera com s’ha fet tradicionalment tota la vida”.

La Malvasia de Sitges dolça, descriu Pascual, “és un vi amb una altra concentració de sucres, ja que s’elabora amb addició directe d’alcohol vínic al most i s’envelleix durant quatre o cinc anys en bóta de castanyer”. Però, a més, el passat mes d’octubre, després de més de tres anys investigant, van recuperar la Malvasia de Sitges seca, “fidel a com es feia abans i de la qual la gent de Sitges en té un gran record”. I també, amb 100% de malvasia, elaboren el Blanc Subur, “un vi tranquil i jove molt aromàtic i bon acompanyant de plats mariners”. Tot i que de tots ells en fan una producció limitada, “intentant satisfer i servir primer la comarca”, el celler té en marxa un projecte d’ampliació que permetrà augmentar-ne la producció, “sense perdre qualitat”. Prova d’aquesta qualitat és la inclusió de la Malvasia de Sitges a la carta de vins del Restaurant Sant Pau, de Carme Ruscalleda, amb tres estrelles Michelin.

Els productes de la portada d’ON

>Sasserra (malvasia) i Vega de Ribes (sauvignon blanc). Masia La Serra, Camí de Montgròs, 18. St. Pere de Ribes.
Tel. 93 896 00 24. info@vegaderibes.com

>Mel i mató de la Granja Escola Can Pere de la Plana. Tel. 93 896 08 27. St. Pere de Ribes

>Bunyols de Quaresma de Pastisseria Sabaté. Pl. de l’Ajuntament, 10. Tel. 93 894 02 13

>Verdures i hortalisses de Can Xamaní. Santiago Rusiñol, 2. Tel. 894 17 27