MARTA FERRER CARBONELL. La fotografia de detall és la seva predilecció, a més, per descomptat, de les festes de Sitges. El seu racó que no falla és el de les vistes de La Punta des de la platja, des d’on sempre podria fer una fotografia amb garanties. Considera que estar darrere la càmera l’aïlla, perquè la deixa “absorta buscant fotos”. La fotografia que mostra en aquest reportatge (pàgina 7) és la primera que li van editar mai, a Digitalfoto, i està feta des d’un balcó del Cap de Vila. “M’agrada especialment pels colors i pel que representen els castells, a més no està gens retocada”.
LAMBERT GRÀCIA GARCIA. Es qualifica de “tot terreny” perquè li agrada fer fotos de tot tipus, especialment de les festes de Sitges. El Racó de la Calma és el seu lloc idíl·lic, tot i que tampoc es cansaria de veure les postes de sol des d’Aiguadolç. Gràcies al fet d’estar tot sovint rere la càmera viu les coses amb més intensitat, ja que sempre està buscant la perfecció d’allò que veu. Una de les fotografies escollides per a ON (pàgina 6, esquerra) va guanyar el primer premi al Carnaval 2006 i l’ha seleccionda per “l’atzar del moment”, ja que “no estava preparat que les germanes de la imatge es fessin un petó”.
MARGA DOMINGO LOPEZ. Els exteriors, tant en viatges com en el dia a dia de carrer, són les seves fotografies preferides, a banda de les festes de Sitges. La platja de Sant Sebastià és el seu indret predilecte. Amb la càmera en mà viu les coses de manera diferent, sempre pendent de trobar el lloc des d’on fer una foto, “aïllada però totalment ficada a la festa”. La cova del peix (pàgina 4) és la fotografia que va guanyar el segon premi al Concurs de Vilanova, feta a Damasc (Síria) i li agrada especialment per “la sorpresa de veure un home venent peix tal qual al mig del carrer”.Administrativa de 48 anys, funcionari de 60 i venedora per catàleg de 43 són les seves professions, però la fotografia, el seu entreteniment. Tal com si fos un romanç, la Marta, el Gari i la Marga expliquen amb il·lusió els seus primers contactes amb la fotografia i un punt en comú emergeix en els tres casos: els cursos de Joan Iriarte a l’Escola d’Adults de Sitges van ser l’espurna que va encendre la flama. Més enllà dels primers passos en fotografia, actualment un altre aspecte els uneix: “m’agrada molt fer fotos de totes i cadascuna de les festes que es fan a Sitges”, accepten apassionats tots tres.
SER FOTÒGRAF
“Si pogués tornar a començar, m’agradaria estudiar fotoperiodisme”, reconeix la Marga. Tant ella com el Gari i la Marta tenen una base de coneixements teòrics aportats per Iriarte, amb els cursos teòrics i pràctics. En el cas del Gari, també basats en viatges a Tuníssia i Marroc, i en el cas de la Marga, complementats amb cursos de photoshop. No obstant, en tots tres, la vessant autodidàctica és important i les hores passades rere la càmera per aprendre coses noves, també. Respecte la fotografia com una professió, el Lambert assegura que “com aficionat, puc dir que la fotografia és molt agraïda perquè sempre mires les coses perquè t’aportin alguna cosa” i la Marga considera “un gran repte sempre buscar les fotografies que transmetin sentiment, que ajudin a conèixer”, en la mateixa línia que la Marta, que destaca la duresa de “sempre haver d’estar a l’alçada amb grans imatges”.CÀMERES DIGITALS A DOJO
La generalització de les càmeres digitals ha permès que, els darrers anys, tothom qui ho hagi volgut s’hagi introduit en el món de la fotografia. Els preus dels productes, la gratuïtat de la visualització de les imatges i els coneixements tècnics necessaris per començar estan ara més a l’abast de tothom. Potser és gràcies a aquest fet que els fotògrafs amateurs han agafat més protagonisme i, tot i que en un segon pla respecte els professionals, també estan trobant el seu lloc. Segons Marga Domingo, “ha suposat que augmenti molt més l’afició per la fotografia, i amb això la quantitat d’exposicions, revistes i pàgines a Internet”. El Gari considera que és positiva la fotografia a l’abast de tothom i no creu que “desvalori els professionals que fan grans fotografies”, però pensa que “la foto de negatius és més perfecte que la digital i això s’està perdent”. Igual que les càmeres analògiques, l’ús de blanc i negre va en detriment respecte el color i, en tot cas, les fotos es fan en color i posteriorment es passen a blanc i negre, tot i que això suposi que la qualitat del resultat final no sigui tan bona.
Els tres fotògrafs treballen en color, tot i que tenen en compte el blanc i negre per als retrats, que, segons les característiques de “llum, composició i color, tenen més força en blanc i negre”, explica la Marta. De totes maneres, més enllà d’una bona càmera hi ha un bon fotògraf que, siguin quins siguin els mitjans, obtindrà grans imatges, com expressa la Marga: “Una bona càmera t’ofereix més prestacions, però al final, amb qualsevol càmera un bon fotògraf farà bones fotos”.
LA BATALLA DELS PROGRAMES D’EDICIÓ
El GIMP i el photoshop són els programes d’edició més extesos i permeten modificar totes les característiques d’una imatge fins a quedar com una altra totalment diferent. Aquestes tècniques estan a debat en la professió ja que, tot i ser lícites gràcies als avenços tecnològics del sector, s’allunyen de la puresa inicial de perpetuar un moment irrepetible. La Marta, el Lambert i la Marga reflecteixen el ventall de posicions al respecte. “Jo prefereixo la foto primitiva, però és un gran debat, entenc que hi hagi retoc com hi era abans als laboratoris, però no en excés. On és la línia?”, afirma la Marta. En la mateixa línia el Gari compren “petites modificacions, però no grans canvis”, i finalment la Marga, considera que “no és incompatible, ho considero una part més de la creació de la fotografia, prioritzo que la imatge em transmeti alguna cosa.”AMB L’OBJECTIU PLE DE PROJECTES
Des dels meus ulls és el llibre recentment publicat pel Gari, amb motiu d’una retrospectiva dels últims cinc anys de les seves fotografies. Entre les imatges escollides per fer aquest repàs queda palès el seu fort vincle amb Sitges així com la seva passió per viatjar. A més d’aquest llibre, destaquen les exposicions on tots tres han participat reiterades vegades, com les organitzades per la secció de fotografia del Grup d’Estudis Sitgetans (GES) i els concursos de fotografia de Carnaval i Festa Major, on han obtingut premis en diverses ocasions.
Com a projectes a la vista la Marta i la Marga hi tenen l’exposició d’homenatge a Josep Maria Jornet, el mes de febrer al Mercat Vell, i el Lambert una exposició durant l’abril al Cafè Art Retiro sobre el Senegal i Gàmbia. A l’hora de presentar-se a concursos i de fer exposicions, la Marga explica que li costa molt escollir “perquè cada fotografia l’esculls per la vivència que hi ha al darrere” i això no sempre és fàcil de transmetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada