La Pasqua, a Sitges, va acompanyada del so de les caramelles, una tradició que es manté molt viva gràcies als tres grups de la vila: el del Prado, el del Retiro i les Caramelles Sitgetanes. On fa un repàs de l'activitat d'aquestes tres agrupacions, a través de la veu dels seus responsables: Pere Camps, Lluís Curtiada i Joan Pinós. També gaudirem en aquest número d'un escrit de Vinyet Panyella sobre el llegat del Noucentisme a casa nostra. Panyella no només destaca les personalitats més importants d'aquesta etapa cultural i les obres que ens han deixat, sinó que en reivindica la seva importància urbanística, artística i cultural i demana que es faci una tasca de recuperació i difusió d'aquest llegat.Quines són les novel·les que han agafat Sitges com a marc per a la seva trama? Ho podreu descobrir a la revisa On, que no oblida una data tan assenyalada com Sant Jordi i posa el seu granet de sorra a fer difusió de llibres que tenen Sitges com a escenari, escrits per sitgetans o per enamorats d'aquesta vila. I el quart reportatge que completa la publicació se centra en el món de les Harley, de la mà de tres sitgetans que ens expliquen com els ha canviat la vida conduir una de les motos més emblemàtiques del mercat. Esperem que us agradi!
Cants sota el balcó
Cantar pel carrer és un hàbit que, sense saber ben bé per què, ha desaparegut de l’esfera pública per passar a tenir un caire més íntim, més propi de la dutxa. Feu una prova: si veieu algú entonant pel carrer una tonada a ple pulmó pensareu segurament que és un borratxo o bé un boig. Per sort, encara hi ha qui reivindica un hàbit tan sa: amb la fi de la Quaresma, les tres colles de Caramelles locals porten als carrers de Sitges la joia i l’alegria per l’arribada de la primavera en forma de cançons.
Admirar i ser admirats dalt d'una moto
Uns 25 sitgetans tenen una moto Harley, però des de l’any passat, el mes juliol se’n reuneixen més de 200 a la vila, en una concentració que commemora l’Independence Day. Aquesta és només una de les trobades que fan els propietaris de Harley, ja que si una cosa caracteritza aquesta moto és tota la parafernàlia que l’envolta i que uneix tots els motoristes en grups que han esdevingut clubs socials. Miquel Matas, José Antonio Pérez i Manuel Palacios en tenen una, però l’experiència de cadascun d’ells trenca el mite de que darrera una Harley s’amaga la mateixa filosofia de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada