dijous, 17 de desembre del 2009

La desena ja és al carrer

Amb aquest número de l'ON us presentem quatre persones que han optat per crear noves professions, per innovar, quatre sitgetans que tenen "Per cap, el propi cap". Coneixereu dues opcions d'oci al municipi, els tallers de cinema a Sitges amb "Petits contacontes d'imatges" i el Club "Rugby Sitges" que està entrenant campions de Catalunya i Espanya d'aquest esport. A més, us proposem la redescoberta pel nou passeig Balmins, una caminada que apropa el port de l'Aiguadolç al poble. Finalment, amb l'arribada del Nadal, us presentem les opcions que ofereix el Mercat municipal, els comerços i l'Hotel Estela per garantir l'´èxit d'aquestes festes.
Afegeix una imatge Per cap el propi cap

Quatre empresaris que han engegat el seu propi negoci, essent ells mateixos directius i treballadors, i que alhora que s’han atrevit a crear algun concepte que no existia fins el moment, a innovar. Són enginyosos i atrevits per fer un pas endavant a les seves vides, però també al mercat de Sitges, al de la comarca i, fins i tot algun d’ells, a l’internacional

RugbySitges

El Rugby Sitges ha esdevingut una entitat sòlida en el teixit esportiu i social de la vila. S’han col·locat els pilars d’un club que ja té equips campions de Catalunya i d’Espanya, que gestiona prop de 300 jugadors, però que vol fer un pas endavant amb un desitjadíssim camp de gespa.


dimecres, 16 de desembre del 2009

Per cap, el propi cap

Quatre empresaris que no només han engegat el seu pròpi negoci, essent ells mateixos directius i treballadors, sinó que s’han atrevit a crear algun concepte que no existia fins el moment, a innovar. Són enginyiosos i atrevits per fer un pas endavant a les seves vides, però també al mercat de Sitges, de la comarca i fins i tot algun d’ells, al mercat internacional.

PATRICIA RUSSO té 43 anys, és llicenciada en Humanitats i després de 17 anys com a assalariada en una multinacional, en aquests moments és la ideadora i directora de Sitges Silver Service una consultoria que ofereix tots els detalls per fer d’un viatge de negocis o d’oci d’una empresa, una experiència diferent. Silver services és com s’anomenen els serveis dels cambrers d’alta qualitat al Regne Unit i és amb aquesta idea que treballa la Patricia. Li agrada pensar que casa seva i el seu futur fill són els fruits d’una idea pròpia, d’un projecte treballat en primera persona de principi a fi. www.sitgessilverservice.com

TATIANA PÉREZ DE ACHA BEAMONTE té 30 anys, és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Blanquerna on posteriorment va fer un màster en planificació estratègica de la comunicació. Després d’haver passat per unes quantes empreses i haver-se associat per crear una empresa d’organització d’esdevenimets, actualment és freelance al sector del màrqeting i les estratègies de comunicació. La seva oficina és casa seva i casa seva és la seva oficina, una fórmula que li permet oferir pressupostos més competitius però que l’obliga a tenir força de voluntat per complir amb totes les obligacions. Ella és la seva cap i ella decideix quan n’hi ha prou i és hora d’estar pels fills.

POL GERBEAU VERNET té 35 anys i és llicenciat en enginyeria informàtica a la Univeritat Politècnica de Catalunya (UPC). Després de treballar a diveses empreses arreu del món va crear la seva pròpia a Noruega, Couterpoint, que des de l’estiu ha traslladat a Sitges. És una consultoria d’aplicacions per a telèfons mòbils que en aquests moments està desbordant per l’èxit interncional que ha obtingut el projecte DondeEsta, una aplicació per mòbil que permet localitzar altres telèfons mòbils i representa innovació punta al sector. Un èxit que es tradueix en molta feina, satisfacció i la dificultat de desconnectar, ni nits ni caps de setmana. www.dondeesta.com

ESTHER BINKHORTS té 40 anys i ha nascut a Holanda on va estudiar ciències del consum, el que aquí correspondria a unir conceptes d’economia i sociologia. En acabar va fer el doctorat sobre la creació de destins turístics en base a l’experiència anterior dels usuaris. En aquests moments, és part de Co-creations, una empresa que s’autodefineix com consultora d’innovació. Un concepte nou, que proposa la interacció i la cooperació entre co-creations i el client, l’usuari del servei, per tal d’obtenir els objectius previstos d’un projecte, sempre tenint en compte l’experiència de l’usuari com a essència per assolir plenament aquests objectius. Optimitzar els recursos, les idees, els resultats, i el temps per poder permetre’s gaudir de la vida i la família. www.co-creations.es www.co-meetings.es

Viure per treballar o treballar per viure, que et manin o ser l’amo de les teves tasques, automatitzar idees o crear-ne de noves, tenir horari o gestionar el teu propi temps, tenir un futur assegurat o que el risc depengui de tu… són les variables que han suspesat la
Patricia Russo, la Tatiana Pérez de Acha, el Pol Gerbeau i l’Esther Binkhorts, emprenadors que tenen per cap el seu propi cap i per tant gestionen les seves empreses i el seu temps com els hi plau. Són quatre sitgetans de nova adopció que s’han establert com a freelance o que han decidit crear la seva empresa amb un objectiu comú, innovar en algun aspecte inexistent a la zona.

Innovar per fer-se un lloc al mercat
En el cas de Pol Gerbeau la innovació no és només a nivell comarcal o nacional sinó que com ell mateix explica “és la primera aplicació mundial d’aquestes característiques, no tinc competidors directes, tot i que sí alguns de semblants”. L’aplicació DondeEsta, creada per Counterpoint, permet localitzar un mòbil, prèvia autorització del localitzat, amb una setmana gratuïta de prova i un preu de descàrrega anual de 6 euros. En Pol creu que aquesta aplicació pot ser molt útil tant per a particulars, “ho considero un mètode de seguretat familiar, per saber on són els fills sense haver-los de molestar o per saber on són els pares en cas de malalties”, com per a empreses: “penso en empreses de transport que puguin tenir un control exhaustiu de la flota, per exemple”. La precisió que ofereix és de cinc metres quan el telèfon loalitzat té GPS i de 500 metres en àrea urbana o dos quilòmetres en àrea rural, quan el telèfon no té GPS o no hi arriba el senyal.

Les empreses de Patricia Russo i Esther Binkhorts són trencadores a Sitges i a la comarca. Els serveis que Silver Services ofereix als seus clients són “adaptats a cada client segons el tipus d’experiència que vulgui viure quan vinguin a Catalunya, no oferim un pack estàndard sinó que estudiem individualment cada cas, i amb això marquem el nostre caràcter únic” explica la Patricia, que alhora afirma que creu important “tenir competència per tenir més incentiu a treballar bé”. Una empresa que es posi en mans de la Patricia pot oblidar tota la logística del viatge, des del transport, fins l’ocupació del temps lliure, passant per l’allotjament, els àpats i els requeriments tecnològics per dur a terme una conferència o reunió. L’objectiu, diu ella “és oferir molt més que una sèrie de serveis, oferir una experiència inoblidable”.

L’Esther destaca el seu concepte de relació amb l’usuari com l’aspecte més innnovador de la seva empresa “tot el que oferim és posant l’experiència del consumidor al centre, enlloc del producte com s’ha fet fins ara. Co-creant amb ell, interaccionant a través del món virtual, per obtenir el resultat realment esperat de la relació amb nosaltres”. Co-creations ofereix consultoria d’innovació en turisme i events, per aplicar aquest model de relació amb el client en aquests sectors. A més, però, han creat la plataforma de networking, Co-meetings, “un lloc de trobada de professionals que en lloc de saludar-se dient -bon dia- es diuen: -en què podem col·laborar?- per tal que experts en diferents àmbits puguin interaccionar, col·laborar i treure’n un benefici conjunt.

La consultoria de comunicació que ha creat la Tatiana Pérez de Acha és especial per la seva estructura, “sóc completament flexible, no tinc despeses de local, de transport, de sous ni de publicitat perquè jo mateixa sóc la meva empresa i això em permet oferir preus molt competitius”. La seva dedicació és fer les estratègies de màrqueting i comunicaió d’altres empreses que la subcontracten per a projectes concrets.

Treballar per un mateix
Tots ells valoren molt positivament el fet de treballar per a ells mateixos “he provat altres fórmules i cap d’elles m’ha semblat tant interessant com ara, el que tinc clar és que he guanyat en qualitat de vida” diu la Tatiana, “sóc propietària de la meva vida” apunta l’Esther, que al ser holandesa estava acostumada al modus vivendi del centre d’Europa on es concentra la feina en mitja jornada i no estava disposada a renunciar-hi al venir a viure aquí. En Pol assegura que es tracta d’una qüestió personal, “sóc molt inquiet, no portava gaire bé això de tenir caps i limitacions, ara faig horaris ben estranys per estar en contacte amb els clients d’arreu del món” i en el mateix sentit la Patricia assegura que “podria estar treballant tot el dia i encara no hauria acabat, sempre tens un detall per millorar”. Alhora, però, tots coincideixen amb un inconvenient: “costa desconnectar quan arribes a casa”, fet que resolen de manera diferent; el Pol, l’Esther i la Patricia tenen un local llogat per intentar vincular la feina amb un espai i la família amb un altre, la Tatiana en canvi, ho centralitza tot al menjador, però assegura que “cal carregar-se de força de voluntat per cumplir amb tot, sempre podria estar treballant, però també podria estar sempre de vacances”. A més, parlen d’altres handicaps, alguns d’ells propis d’aquest país “a Catalunya hi ha pocs ajuts de l’Administració per facilitar aquets projectes, i més tenint en compte que als estrangers ens interessa fer un esforç especial amb el tema del català, per facilitar l’adaptació”, assegura l’Esther de Co-creations, que té una altre seu de l’empresa a Venlo (Holanda) i coneix el procés de creació d’empreses a tots dos llocs. La Tatiana, assegura que la seva preocupació més important, però, és el risc, la incertesa de treballar per projectes finits, “mai saps si tindràs feina a llarg termini”.

Mirant cap al futur
Com a persones emprenadores que són, tots ells tenen noves idees previstes per al futur. L’Esther espera que el seu model de relació amb el client s’estengui per tal de passar “d’un pensament lineal a més col·laboració entre mons que actualment no interaccionen”. I convençuda que el seu model “despertarà cada vegada més interès” està en procés d’engegar un nou web i intensificar les trobades de networking organitzades des de co-meetings, xerrades que fins ara eren trimestrals i a partir del 2010 seran mensuals. De fet, l’Esther assegura que des de que van egegar Co-creations, l’any 2006, han anat creixent i, fins i tot, la crisi “ha ajudat a promocionar aquesta idea perquè planteja una alternativa al model econòmic que tenim”. En aquesta línia, la Tatiana també assegura que la crisi ha estat beneficiosa per a ella, ja que “les empreses tenen més interès en subcontractar personal per projectes concrets que tenir-los com un cost fix”. Després de dos anys sent freelance, espera que a base d’anar treballant podrà consolidar la relació amb vàries empreses per tal de “superar la incertesa i generar un coixí d’estalvi”, i així, no haver de patir pel manteniment econòmic del futur. El Pol, que fa dos mesos que ha engegat la distribució de DondeEsta es mostra esperançat, ja que cada dia doblen les descàrregues del dia anterior de l’aplicació i espera estendre el mercat més enllà de l’Índia, els Estats Units i Brasil, on ha calat fins ara. En cas que DondeEsta no funcionés té previstes alternatives, i és que Counterpoint està en un mercat de futur, el de les consultories de mòbils. La Patricia, que ja fa cinc anys que ofereix silver services, assegura que s’ha vist més afectada per la crisi, i que per tant, espera que s’acabi aquest mal moment a nivell internacional, ja que el 99% dels seus clients són estrangers, i “poder agafar més personal i augmentar la vinculació amb el sector de l’hostalaria perquè considerin la seva empresa un valor afegit al serveis dels hotels”

dimarts, 15 de desembre del 2009

RugbySitges

El Rugby Sitges ha esdevingut una entitat sòlida en el teixit esportiu i social de la vila. S’han col·locat els pilars d’un club que ja té equips campions de Catalunya i d’Espanya, que gestiona prop de 300 jugadors, però que vol fer un pas endavant amb un desitjadíssim camp de gespa.

“Hola, sóc campió d’Espanya”. Així és com se’m presenta un cadet del Sitges quan m’acosto al seu camp d’entrenament. Una salutació que no poden fer gaires joves de la seva edat, però que certifica un dels últims grans èxits esportius del club: el campionat de Catalunya i d’Espanya cadet de la temporada passada, on el juvenil també va ser campió de Catalunya. L’entrenador del cadet d’enguany, Pedro Castillo, té el repte al davant de mantenir-se en la primera línia competitiva, però té clar que “la filosofia del club és que aprenguin els valors del rugbi, que són els del sacrifici pel col·lectiu, l’amistat i ser bons companys. Si aconseguim això, ja haurem fet bona part del camí per acabar guanyant partits, que en el nostre cas no és el més important”.
L’èxit dels cadets i juvenils de la temporada passada només és la punta de l’iceberg d’un club que s’ha anat gestant poc a poc, però que ha acabat esdevenint una de les entitats esportives més importants de la vila. De fet, malgrat que bona part dels equips es nodreixen a partir dels mateixos equips base de l’escola de rugbi del club, cada any també apareixen nous jugadors a les diferents categories. Pedro Castillo parla del seu cadet d’enguany: “Vénen jugadors nous que volen entrar al rugbi i la nostra feina és que estiguin igual de gust i que siguin tan importants com els que ja porten anys al club i han guanyat campionats”.

El president del Rugby Sitges, Albert Hernàndez, assegura que les dimensions que ha pres l’entitat “fa que a vegades et miris amb respecte el moviment que tenim aquí, amb quasi 300 jugadors, entrenadors, famílies.... sempre estàs gestionant el dia a dia i tens por que es pugui col·lapsar”. Malgrat les mancances de l’actual camp de sorra on s’entrenen, Hernàndez es mostra optimista de cara al futur: “l’Ajuntament ja ens ha assegurat que tindrem un nou camp de rugbi, que serà de gespa i amb unes instal·lacions adequades”. I és que en l’actualitat, el camp de sorra no és l’única mancança, sinó que vestidors i dependències del club es limiten a uns contenidors de càrrega situats vora el mateix camp.

Quan fa 22 anys, el Rugby Sitges va engegar la màquina ho va fer de la mà d’uns entusiastes d’aquest esport, que van anar eixamplant-se. Fa 17 anys, Ezequiel Cánepa arribava des de Buenos Aires a Catalunya i va conèixer el Rugby Sitges a través d’una nota de premsa: “En aquell temps, ens trobàvem al bar de l’entrenador i ens entrenàvem al camp d’Aiguadolç”, recorda, i afegeix que “veure ara tots els equips que tenim, l’espai aquest del camp i el bon ambient familiar que hem creat fa sentir-te orgullós”. Cánepa ocupa la posició de l’obertura al primer equip del club i també recorda com “el rugbi que jugava a la gespa a l’Argentina no tenia resa veure amb el d’aquí. Però també és veritat que pocs esports com aquest t’ensenyen a superar les dificultats. I per nosaltres, anar superant els problemes ha estat part d’aquesta evolució cap a fer-nos més club, més amics, més companys”.

Ezequiel Cánepa defensa els colors del Sitges des de fa 17 anys i reivindica “una cultura de club, d’identificació amb el club. A l’Argentina mai se m’acudiria canviar de club i aquí penso que hauria de ser el mateix”. En aquest sentit, Pedro Castillo és un cas paradigmàtic: “El meu oncle, en Paco Jiménez, va ser un dels fundadors del club i em va posar en contacte amb el rugbi. El problema era que jo visc a Barcelona i quan tenia 15 anys havia de venir a Sitges amb tren. Després vaig passar a agafar el cotxe, però ara que en tinc 37 continuo fent viatges. Sí que a Barcelona hi ha d’altres clubs, però aquest és el meu, on hi estic des de fa molts anys i on em sento bé”. Igual com ell, també es deuen sentir bé els seus jugadors del cadet, perquè arriben ni més ni menys que una hora abans que comenci l’entrenament! “Com és que vénen tant d’hora?” li pregunto al seu entrenador. “Per això que et deia, perquè aquí estan a gust”, m’explica amb naturalitat.

Totes les edats
Al camp de rugbi s’hi poden veure diferents edats i també un equip de noies. Algunes de més joves estan interessades a poder competir, mentre que d’altres de més grans són mares d’altres jugadors i que han acabat volent jugar. En el rugbi, el tercer temps és el moment quan s’ha acabat el partit i cal relacionar-se amb l’adversari en agradable conversa. Ezequiel Cánepa explica que “el tercer temps de les noies és molt maco, amb refrescos, cervesa i pastissos. De fet, venir un dissabte al camp de rugbi és molt gratificant, perquè primer veus tots els equips jugant, però després veus com tots estan esperant la barbacoa o la beguda acompanyats de les famílies i els equips rivals”.

Una moguda important, ja que a més de l’equip femení, el club té un primer equip sènior, i un planter format per juvenils, cadets i infantils, a més de l’escola integrada pels equips d’aleví, benjamí, pre-benjamí i mini rugbi. A l’altre extrem, també disposa d’un equip de veterans.
A més de diversitat d’edats i sexes, el club també es mostra satisfet de les 14 nacionalitats que l’integren. A l’equip sènior hi ha 15 jugadors procedents de l’Argentina, a l’escola de rugbi hi ha cinc entrenadors francesos i en diversos equips es pot sentir català, castellà i anglès entre els seus jugadors.

Un dels “argentins” del primer equip és Hernán Piñero, mig de melé i fins la temporada passada el capità de l’equip. Fa quatre anys que juga al Sitges i va deixar la Barcelona que el va acollir a l’arribada de l’Argentina per un pis a Vilanova. L’objectiu? Estar més a prop del seu esport, el rugbi. Aquest any, a més de jugar al sènior, també s’encarrega dels juvenils: “Entrenar un equip del club, a més de jugar, és una decisió personal per ajudar l’entitat. Necessitem unes instal·lacions millors i un camp millor, però l’estima per aquest esport no t’ho ensenya un camp de gespa. La unitat, l’amistat, el sacrifici... són valors que no te’ls donen unes instal·lacions perquè si”.

Amb 17 anys de trajectòria al Rugby Sitges, Ezequiel Cánepa reconeix que “el rugbi m’ha servit a mi i a molts altres per integrar-nos a Sitges i a Catalunya. Jo he après el català i aquest clima d’amistat que genera el rugbi fa que, per exemple, avui estic en un lloc de treball que em va arribar a través d’un company del rugbi. I això li ha passat a un 60 o un 70% de la gent, que ens ajudem com una gran família”.

Per al president, Albert Hernàndez, “el rugbi a Sitges ha estat un factor d’integració històricament per a moltes persones, des dels seus inicis fins avui. Penso que ha estat un factor que ens ha enriquit a tots, perquè hem pogut tenir jugadors que aportaven l’experiència viscuda als seus països d’origen i al mateix temps s’apropaven a Sitges”. Sens dubte, defensar una samarreta en un camp de rugbi és un acte físicament tan contundent que genera una identificació ben ràpida. I és que un equip de rugbi ha de ser un grup solidari, que actuï de forma col·legiada per assolir els punts necessaris per guanyar. Hi ha poc lloc per a les individualitats, que normalment apareixen en moments puntuals i després d’una bona feina de l’equip. Un esforç conjunt que és el que vol continuar fent el Rugby Sitges.