En els darrers anys, diverses fundacions de recent creació han ampliat el mapa museístic de Catalunya, especialment de Barcelona. És el cas de la Vila-Casas, la Suñol i la Fran Daurel, orientades també a l’art contemporani; la Godia, dedicada especialment a l’art del segle XX; la Fotocolectania, que difon la fotografia, o el flamant Museu del Modernisme, que aplega obra d’artistes catalans d’aquest període. La Fundació Stämpfli, constituïda el 2006 amb la finalitat de crear el Museu d’art contemporani de Sitges, se suma a aquesta tendència i fa de la vila un focus emergent d’atenció en aquest terreny artístic a Catalunya.
La creació del futur Museu d’art contemporani amplia el paisatge artístic de Sitges. A les reconegudes i destacades col·leccions artístiques del Romanticisme, el Modernisme i el Noucentisme, sobre la base dels tres museus (Maricel, Cau Ferrat i Romàntic), però també de l’herència urbanística i arquitectònica que dibuixen el perfil de la vila, ara s’afegeix una nova disciplina, la de l’art contemporani, un terreny en el qual Sitges estava representat fins ara únicament a través de les exposicions municipals o de les iniciatives de determinades galeries, però sense una projecció exterior significativa, llevat de casos puntuals.
I és que el Museu, un cop estigui funcionant en la primera fase (a finals d’aquest 2010), però especialment quan, en els propers anys, hagi culminat el seu projecte arquitectònic i d’espais, esdevindrà un nou atractiu en l’oferta cultural de la vila. Però, al mateix temps, el centre en sí aconseguirà fer moure el nom de Sitges en uns circuits artístics als quals tenia una presència tímida i puntual, i obrir, en aquesta línia, nous territoris a explotar.
L’esperit per situar Sitges també en la geografia de l’art contemporani es va copsar en la inauguració de l’exposició “La prefiguració de la col·lecció de la Fundació Stämpfli”, durant el cap de setmana del 20 de març. La trentena d’artistes internacionals que van assistir a la inauguració de la mostra, així com altres persones vinculades al món de les arts que van venir de diferents països per ser presents en l’arrencada de la Fundació (galeristes, especialistes, professors…) van marxar amb l’explícita sensació que havien deixat la seva obra en una població sensible a les arts i amb una cura i il·lusió especial de fer-se’n receptora.
UN MECENATGE PER A LA HISTÒRIA
La iniciativa de Pere Stämpfli i la seva dona per fer el Museu d’art contemporani de Sitges i dotar-lo amb una prestigiosa col·lecció d’obra d’artistes internacionals de reconeguda trajectòria serà, de ben segur, amb el pas dels anys, un dels capítols a tenir en especial consideració en la història de la vila. Que un matrimoni opti per cedir a la vila tres edificis d’un alt valor patrimonial –i, per tant, immobiliari: la Fundació es va constituir el 2006, quan la bogeria del creixement de preus del mercat havia assolit una ascensió imparable– és un acte que mereix el més sincer dels reconeixements. Només des de l’amor per la vila que els va acollir fa quaranta anys, i amb la qual s’hi van identificar plenament des dels seus inicis, i des de la sensibilitat per les arts es pot empendre una aventura d’aquesta envergadura, que ja ha rebut els reconeixements a nivell nacional i internacional.
El projecte somiat per Pere i Anna Maria Stämpfli va començar a forjar-se molts anys enrere. El matrimoni Stämpfli ja va mostrar la seva activa empenta i el seu caràcter filantròpic amb les festes del carrer d’en Bosc, que es van començar a realitzar a finals dels anys 70. El 1995 van aportar a la iniciativa cultural, al mateix carrer: l’actual Espai Cultural Pere Stämpfli, que acull la seu del Grup d’Estudis Sitgetans i de l’activitat que impulsa aquesta entitat. I, ara, la culminació del projecte és la futura obertura del Museu d’art contemporani impulsat per la Fundació
constituïda amb aquesta finalitat.
El Museu inaugurarà la seva primera fase a finals d’any. En aquests inicis, el Museu estarà constituït per l’antic Mercat del Peix, cedit per l’Ajuntament a la Fundació per a destinar-lo al nou centre, i dues plantes de l’edifici de l’Espai Cultural Pere Stämpfli. En una futura fase, el Museu ampliarà les seves instal·lacions amb la incorporació de l’edifici dels números 5-7 del mateix carrer d’en Bosc, que enllaça amb els altres dos.
Amb la segona i definitiva fase, el Museu disposarà d’una superfície de gairebé 1.000 metres quadrats repartits en quatre nivells, destinats a acollir el fons permanent de la Fundació i exposicions temporals, així com altres iniciatives artístiques. El projecte arquitectònic, dirigit per Josep M. Coll, és obra de l’estudi d’arquitectura BC-10, de Sitges.
LA COL·LECCIÓ
El fons artístic de la Fundació Stämpfli està constituït, fins el moment, per 65 obres de 54 artistes de 21 nacionalitats diferents. Es tracta d’artistes companys de generació d’Stämpfli que han cedit la seva obra gratuïtament a la Fundació a iniciativa del mateix Stämpfli, per la seva amistat amb ell i captivats per l’abast del seu projecte de Sitges. La nòmina d’artistes que integren la col·lecció està composta per figures de prestigi en diferents tendències de l’art contemporani.
Aquest és el cas, per exemple, de l’islandès Errò, que actualment exposa al prestigiós Centre Pompidou de París; Marc Desgrandchamps, que també va exposar al Pompidou (2007); Daniel Dezeuze, autor d’escultures al Jardins des Tuileries, també a París; Sato Satoru, protagonista d’un museu amb la seva obra al Japó; el cofundador de la Figuration Libre, Robert Combas; Jean-Michel Meurice, guanyador del Grand Prix National de la creació audiovisual (1992); Antoni Taulé, autor d’obres per al Palais Garnier de París i el Metropolitan de Nova York; Jacques Monory, protagonista d’una retrospectiva al museu de Macval (2005), Guy de Rougemont i Vladimir Velickovic, membres de l’Académie des Beaux-Arts, i diversos autors que han estat presents a la Biennal de Venècia: Pol Bury representant Bèlgica (1964), Pavlos (Grècia, 1980), Ladislas Kinjo (Franca, 1980), Antonio Segui (Argentina, 1984) i Olivier Mosset (Suïssa, 1990), entre molts altres. L’obra de l’impulsor de la inicativa, Pere Stämpfli, també forma part de la col·lecció.
L’exposició del Miramar ofereix la possibilitat de veure aquest fons i conèixer els plànols i maqueta del nou Museu.
El projecte de la Fundació està avalat per un Consell Assessor format per Serge Lemoine, exdirector del Museu Orsay de París i que ha comissariat l’exposició del Miramar; Henry-Claude Cousseau, director de l’École Nationale Supérieure des Beaux Arts de París; Pascale Le Thorel, responsable de publicacions del mateix centre (i que dirigeix la col·lecció de la Fundació); el crític d’art Daniel Giralt-Miracle, exdirector del Museu d’Art Contemporani de Catalunya, i el notari Lluís Jou, exdirector de Política Lingüística de la Generalitat en un dels darrers governs de Jordi Pujol.
Un artista de projecció internacional
En països com França, Suïssa o Bèlgica, el nom de Peter Stämpfli forma part de les respectives galeries d’artistes contemporanis de major prestigi. La seva obra forma part de col·leccions permanents en els museus d’art contemporani o ha estat objecte d’exposicions individuals i col·lectives de notable projecció. París li va retre el seu reconegut homenatge amb una antològica al Museu Jeu de Paume l’any 2002. També ha exposat al Pompidou (1980) i ha realitzat retrospectives a Dole (1994), La Seyne-sur-Mer (1997) i Friburg (1999). L’any 2004 va ser nomenat Fill Adoptiu per l’Ajuntament de Sitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada