On: L’Imperi de la Imaginació

Mans que tracen móns

Algunes de les mans més creatives del còmic, el dibuix social, el Fantasy Art i la il·lustració infantil són a Sitges. Horacio Elena, Ciruelo Cabral, Horacio Altuna, Juan Giménez i Fernando Krahn són alguns dels exemples més rellevants d’artistes que van establir les seves residències a la vila atrets pel clima, la tranquil·litat i una atmosfera perfecta per a la creació. A més, representen una realitat social dels seus països d’origen (Xile i Argentina), ja que un bon nombre de les ments més imaginatives en dibuix són sudamericanes i han creat el seu “cau creatiu” a Sitges. ON ha entrat a les seves llars, als seus estudis, espais únics on muses, fades, dracs, monstres, personatges amb molta personalitat i móns plens d’humor, drama i ciència-ficció es materialitzen sobre paper, les pàgines dels seus contes i còmics, milers de dimensions paral·leles de tinta i idees.

HORACIO ELENA
Va arribar l’any 1970 a Sitges. Aleshores viatjava molt amb la seva dona per Europa en una furgoneta, elaborant i venent artesania en pell. Després de recórrer les costes franceses, italianes i gregues, van tornar a Catalunya, fins que l’any 1975, van instal·lar-se definitivament a Sitges amb tota la seva família. Va nèixer a la província de La Plata (Buenos Aires) i destaca per la seva feina com a il·lustrador de contes infantils –“sempre m’ha agradat treballar pels nens i per als nens”–, que combina amb la seva faceta com a escultor i pintor. Viu a la platja de Sant Sebastià, amb vistes al mar, un autèntic racó que convida a la inspiració. Elena està implicat en la vida del poble, tot i que com ell diu, “no he perdido mi acento porteño”. Per a mostrar el seu vincle amb la vila va fer una escultura que es pot veure davant de l’ermita de Sant Sebastià (“Dona mirant al mar”), un homenatge a la dona i als veïns de Sitges. Per a mostrar la seva obra, l’artista està preparant una exposició a finals d’agost al Mercat Vell on es podran veure diferents treballs en pintura i escultura en fusta i ferro. El seu contacte amb l’escultura “és molt nou” i li està obrint noves formes d’expressió. Tot i que va començar estudiant arquitectura, la seva vocació, de seguida va anar cap a la pintura. Això també va fer que comencés a fer dibuixos per a contes. Després va venir a Espanya, gràcies a una beca i va començar a treballar per a diferents editorials i es va professionalitzar en els llibres, a més de fer alguns treballs publicitaris. Per a ell, dibuixar és una mena de do i recorda com, ja de petit, copiava els dibuixos dels còmics de Flash Gordon. Té un compte pendent, l’animació. Alguns dels contes més estimats escrits i il·lustrats per ell mateix són Majo, el Rinoceronte o Mar Martí, el conejo. Segons paraules seves, el més important en l’art de la il·lustració és “la creativitat, la imaginació i la fantasia”.

CIRUELO CABRAL
Aquest artista, especialitzat en Fantasy Art, també és argentí i viu a Mas Alba, en una casa de retir creatiu, amb la seva família. Ciruelo va arribar a Sitges gràcies al contacte d’un altre dels grans, Horacio Altuna, l’any 1987. Va estudiar tota la seva secundària a una escola d’art a Argentina. Sempre va voler dedicar-se al Fantasy i per això va venir a a Europa. “Els argentins sempre diem que mentre hi hagi pilotes de futbol i llapis, Argentina continuarà donant jugadors i dibuixants, i ningú sap per què”, explica divertit sobre la quantitat d’argentins que es dediquen a la il·lustració. I és que segons l’artista, Buenos Aires és “una jungla en ebullició, tant per les coses bones, com per a les dolentes”. I afegeix que “a la ciutat argentina tothom viu a cent per hora, és l’única manera de sobreviure. Això fa que la gent tingui facetes simultànies”. Per això, una altra de les seves grans aficions és la música: en la seva adolescència va formar part de diverses bandes de rock. I en aquesta línia s’emmarquen les il·lustracions que va fer per als àlbums d’Steve Vai, com per exemple The 7th Song.

Ciruelo actualment treballa en un projecte per al mestre George Lucas, en la il·lustració d’un llibre sobre l’univers Star Wars, on el director ha reunit els seus dibuixants preferits. Aquest no és el primer treball per a Lucas, ja va fer les portades de la trilogia Chronicles of the Shadow War, del mateix director. Després de 10 anys, ha aconseguit, segons paraules seves, “fer el que em dóna la gana” i considera que la diferència entre un il·lustrador i un artista és que el primer posa el seu art al servei d’un altre i el segon, al servei de les seves pròpies idees. L’any 1997 va fundar la seva pròpia editorial (Dac-Editions) i viatja per tot el món, convidat a convencions i fires de Fantasy, des d’on aprofita per promocionar el seu art. Recentment, ha exposat a Buenos Aires i confessa que li agradaria fer alguna cosa a Espanya, per exemple, col·laborar al Festival de Sitges, fent alguna mostra, xerrada o dissenyant el cartell, com ja ho va fer algunes edicions el seu amic Sanjulián. Sent veritable admiració per Gaudí, conserva el nen que tots portem dins, ja que mai no va deixar de dibuixar, la seva gran passió, i a més, va inventar els “petropictos”: una manera de percebre les formes que hi ha a les pedres que Ciruelo, amb el gest del seu traç, fa que adquireixin volum, com si fossin escultures. El seu efecte és tridimensional, semblen tallades, però només són dibuixos.

Des que va començar a treballar ara fa 27 anys, diu que no ha fet vacances i que si tingués més temps, l’utilitzaria per dibuixar encara més. Algunes de les seves obres destacades són El libro del Dragón, Luz, el Arte de Ciruelo, Cuaderno de viajes de Ciruelo, Notebooks o el darrer, Hadas y dragones, que té la intenció de continuar en diferents llibres perquè representa el nucli de tots els seus interessos. Segons el dibuixant, l’art és “una activitat en la qual l’ésser humà posa tot el seu interés, amor, creativitat i intenció” i considera que, d’aquesta manera s’explica que “estem dissenyats per a gaudir, necessitem risc, espontaneïtat i creativitat”.

FERNANDO KRAHN
Aquest dibuixant xilè, va afincar-se a Sitges gràcies al cúmul de coincidències que han estat presents durant tota la seva vida. Durant els anys seixanta, va deixar Xile per marxar a Nova York, i després va tornar al seu país, que va abandonar poc abans del cop militar l’any 1973. D’aquesta manera, va venir a parar a la vila, amb la seva dona, Maria de la Luz Uribe, traspassada fa uns anys, amb qui va treballar tota la seva vida en la il·lustració de contes infantils. L’artista explica que el secret del seu treball és “la constància i el fet de no rendir-se mai”. Se’l coneix sobretot pels seus Dramagramas al Magazine de La Vanguardia, on confessa que ha trobat una forma d’expressió a la qual s’hi ha mantingut fidel.

Joan Brossa era un entusiasta de l’obra de Krahn i junts van publicar el llibre El fuet de les cent cues. Amb Seix Barral, el seu proper projecte és un llibre que es desmarcarà de tot el que ha fet fins ara. La seva habilitat per al dibuix és una qüestió “de mescla genètica i influència familiar”, el seu pare era advocat però molt bon caricaturista, i la seva mare era cantant i dibuixava molt bé. A més, confessa que la part humorística de la seva obra la deu al seu pare, que l’expressava sense paraules.
Durant els anys seixanta, el seu període novaiorquès, va col·laborar a diverses publicacions com The New Yorker, Esquire, o The Reporter. Altres col·laboracions importants han estat a El País, Triunfo, Die Zeit, Stern, Transatlantik, Internacional Herald Tribune, etc.

Un dels referents de Krahn, pel que fa a il·lustració és Wilhelm Busch, un poeta i dibuixant alemany que ha marcat la seva manera de dibuixar.

Actualment, Krahn treballa en una part molt nova de la il·lustració, com és la d’animar les seves creacions i també animar música, una mena de “pintura en acció” amb músics contemporanis. La idea és poder treballar en un DVD que pugui servir com a recurs pedagògic i que serveixi per a escoltar la música d’una altra forma. El seu fill Santiago l’ajuda en les animacions.

HORACIO ALTUNA
Altuna és popularment conegut, actualment, per la seva tira còmica a El Periódico de Catalunya, ‘Familia Tipo’, i per les seves espectaculars historietes eròtiques a Playboy, on les seves figures femenines han estat elevades pels seus lectors a mites de l’erotisme.

Va començar a estudiar dret pel seu pare, però ho va deixar. Abans de ser dibuixant, va ser granjer amb un altre dibuxant que el va introduir al món del còmic. Porta 43 anys de feina i quan va decidir venir a Espanya, va ser en plena crisi dels quaranta, “la meva dona va ser molt valenta d’acomanyar-me”, explica. I és que creu fermement que un ha de fer el que li agrada fer:”Jo no sé com deu ser viure fent allò que no t’agrada”. Aquest argentí té tres fills i porta 28 anys fent tires en diverses publicacions, cosa que ell califica d’”ofici”, per aquesta raó, explica que no coneix la síndrome del paper en blanc. Va arribar a Sitges l’any 1982, s’hi van quedar perquè volien un lloc tranquil per veure crèixer la canalla, a més, tenien la fantasia de viure al costat del mar. L’artista afirma: “Jo sóc sitgetà, fa 28 anys que visc aquí”.

La seva creativitat va més enllà de la il·lustració, ja que confessa que “si no fos dibuixant, seria escriptor perquè m’agrada explicar coses”. Sobre el seu ofici al seu país, parla de les seves virtuds i els seus defectes, però destaca que la formació que han rebut allà és molt sòlida, en totes les disciplines. Sobre la seva àmplia producció per a Playboy, manifesta que “em va venir molt bé econòmicament, m’ho vaig passar molt bé, però la gent em va encasellar una mica”. A Altuna li agrada més la historieta social. Properament publicarà una nova obra amb Planeta, on ha editat tota la seva obra en diferents llibres. Actualment és el president de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, cosa que confessa que li fa molta il·lusió i que considera que és una demostració d’afecte i respecte per part dels seus col·legues. D’aquesta manera ell diu que “torna d’alguna manera, una mica el que li ha donat Catalunya” i reconeix que gràcies a la seva tasca a l’entitat i és conscient que “el moviment associatiu que hi ha a Catalunya no existeix a altres llocs”.

JUAN GIMÉNEZ
Aquest dibuixant argentí, especialitzat en la ciència ficció, va estudiar disseny industrial i va venir a viure a Sitges arran de visitar uns amics i venir de vacances a la vila. Va començar treballant en publicitat, fent 500 espots publicitaris al Canal 7 (Mendoza, Argentina). Va rebre diferents premis en festivals publicitaris i d’animació, a més de guardons com a dibuixant a diferents salons del còmic internacionals.

El que més li agrada fer és esciure i dibuixar, a més de la pintura i la il·lustració, tot i considerar-se un historetista de ciència ficció. El treball més important de la seva carrera, a parer seu, va ser la seva primera sèrie de llarga durada As de Pique, amb dibuixos en blanc i negre i guió de Ricardo Barreiro. També destaca la seva col·laboració amb la pel·lícula Heavy Metal, per “notòria i trascendent”. La Casta de los Metabarones, amb guió d’Alejandro Jodorowski, en vuit volums, també és una de les seves grans fites. La seva capacitat de dibuixar la considera més que un do, una vocació, ja de ben petit es dedicava a reproduir tot el que l’envoltava, “fins i tot les històries que veia al cinema, i fent això, sense saber-ho, ja estava fent quelcom molt semblant al còmic. Amb el pas dels anys, l’objectiu no ha cambiat, segueix sent la meva més gran afició”, declara.

Actualment treballa en un projecte amb guió propi sobre un tema que no havia tocat abans, el medieval. I el projecte de futur que li agradaria fer és una història d’aviació en el període de la Segona Guerra Mundial, pel qual ja treballa en les primeres línies.

Links d’interès

Juan Giménez

Ciruelo (Dac-editions)

Krahn (Krahnfactory)

Horacio Elena

Horacio Altuna

Horacio Altuna (dibuixos eròtoics)

Galeria