Són nòmades, aventureres, fortes, extrovertides i somiadores, assenyades, valentes, emprenedores… Totes elles van venir a parar al Garraf després d’anys d’esforços, canvis, d’estudiar, treballar i tombar. Però han arribat a un punt de les seves vides en que busquen arrelar-se a un indret perfecte per veure crèixer els seus fills i els seus projectes. Són mares, estrangeres i empresàries. És possible combinar totes aquestes facetes? Elles només són una petita mostra d’una part important de la població de la comarca que busca fer-se un lloc i realitzar-se lluny dels països que les van veure néixer. Yolanda Potman (Holanda), Monica Panato (Itàlia), Heike Lohneis (Alemanya) i On Bodda (Tailàndia) narren la seva aventura de vida al país que han escollit per plantar arrels i somnis.EMPRENDRE
Totes quatre estan d’acord en el fet de ser emprenedora com a una sortida per obrir-se camí en un lloc on les seves circumstàncies els fan més difícil trobar una feina: “En el meu cas, gairebé no puc escollir. Amb tres nenes petites i sent estrangera, és més fàcil començar el teu propi negoci que buscar una feina”, declara Panato. Però també parlen dels riscos i de les ajudes que tenen per part de la gent que les envolta. Potman: “A Sitges i Ribes, tothom ajuda tothom. Quan vaig arribar, no fa ni un any, anava pel carrer amb la meva bicicleta i una veïna em va dir: ‘Ah! Tu ets la nova! Com et dius? Sóc aquí per ajudar-te en el que calgui, truca’m quan em necessitis’. Això ho vaig valorar molt. Necessito més ajuda [riu] però està bé!”, explica amb entusiasme. Totes coincideixen que quan van arribar es trobaven desorientades: “Necessites trobar referents i amistats, tenim dubtes sobre tot, la família és lluny… Trobar el nostre petit racó i entorn social, porta un temps”.
Panato va crear la seva empresa, TalkBarcelona, amb aquesta idea, crear una xarxa oberta a tothom i especialment als nouvinguts per a conèixer gent, fer preguntes i resoldre dubtes de tot tipus. “La idea és que tots els estrangers ens poguéssim connectar, alemanys, italians, holandesos, francesos, anglesos… de totes les nacionalitats. TalkBarcelona és una pàgina que permet connectar la teva àrea i comunitat local. Quan arribem estem desorientats i fa el procés d’ubicació una mica més ràpid”, explica. Heike, a Vilanova, diu divertida, que abans de ser mare, era només la dona d’en Sergi, però ara és la mare del Quim.
Les oportunitats de negoci a Sitges i a la comarca, segons les emprenedores, “les has de buscar tu, com a qualsevol banda, amb esforç i treball”. Les coses que tenen a favor i en contra són moltes. El tema de l’idioma condiciona, Panato i Lohneis parlen castellà i el català l’entenen perfectament. Bodda i Potman porten menys temps i estan en el procés d’aprenentatge de les llengües que es parlen aquí i s’hi esforcen. Avantatges són, sobretot, la il·lusió que hi posen i que són projectes personals que han engegat amb vocació. Per exemple, per a Potman, a qui sempre li ha agradat la canalla i el ball, engegar una escola de dansa és un somni fet realitat.
D’altra banda, totes treballen en una mena de negoci que dilueix les fronteres: la cuina i el sentit del gust no entenen d’idiomes, en el cas de Bodda; la fotografia de Lohneis tampoc necessita paraules; la dansa, per part de Potman, és expressió pura i una forma de comunicació; i Panato, amb el seu portal, crea nexes entre la comunitat local, sigui quina sigui la nacionalitat dels usuaris.
Una de les dificultats principals que troben a l’hora de treballar és el fet de compaginar maternitat i feina. Quan els nens es posen malalts, sovint, han de deixar feina per a més endavant, però, “el fet que l’empresa sigui teva també et permet aquesta flexibiliat, explica Potman. Panato també confessa que sovint està amb l’ordinador davant, el telèfon a una mà i gairebé bressolant la petita de les nenes amb el peu, i que quan posa les tres a dormir, a la nit, pot dedicar més hores seguides a l’empresa. Lohneis ho expressa així: “Quan tens la teva pròpia empresa tens més flexibilitat, pots cambiar el teu horari de treball segons les teves necessitats”.
I encara Lohneis posa de relleu que “aquí quan una dona ha de treballar, sempre compta amb l’ajuda de la família, els avis tenen un paper primordial en el funcionament de la vida familiar. Nosaltres, en tenir la família fora, sovint no comptem amb aquesta valuosa ajuda”.
Però els casos també es diferencien. Per exemple, Bodda, es va independitzar als 13 anys, va treballar com a mainadera, portant la casa, netejant i cuidant la canalla d’una família de Bangkok i als vespres estudiava i es va treure el seu títol en comptabilitat. Després va començar a treballar portant els comptes d’una fàbrica i des d’aleshores ha compaginat feina, estudis i més tard, família: “Estimo la meva família i sempre que puc, vaig a veure’ls, però vaig aprendre a ser independent. Aquest és un tema que no em preocupa”. La parella és fonamental per treure endavant la feina i la canalla. Lohneis ho té clar: “T’has d’organitzar amb la teva parella” i Potman ho corrobora: “els marits ajuden”.
FER ARRELS
Aquestes heroïnes quotidianes de natura nòmada no saben si romandran per molt temps a Sitges, ja que sempre els hi ha agradat molt viatjar. Però Panato no dubta que vol quedar-s’hi: “Vull fer-me velleta a Sitges”, diu [i somriu]. El fet d’adquirir un habitatge també és senyal d’una clara voluntat de quedar-se, si no per sempre, un llarg temps. Panato i Lohneis reconeixen que “hem comprat casa i tot! Això és prou significatiu!”.
Encara tenen temps de tenir aficions, malgrat la dedicació plena als seus projectes i a la seva família. Algunes fan esport, com Lohneis, però el cert és que “el negoci requereix hores de feina sempre, és una dedicació contínua i en el temps lliure, intento promoure’l”. Bodda també és d’aquest parer, treballa moltes hores per poder treure endavant el seu projecte de càtering, que requereix moltes hores de feina. I en aquest sentit, alerta sobre la necessitat d’informar els clients potencials d’això: “Hi ha gent que es queixa dels preus del menú i sovint és per ignorància. Jo treballo amb les millors matèries primes i hi dedico molt de temps, hi poso tota la meva ànima en el que faig”, a la qual cosa Lohneis afegeix que creu que “s’hauria de respectar la feina si algú ofereix un producte de primera qualitat, la manca de coneixement pel producte pot portar a apreciacions que representen una falta de respecte”.
Finalment, Panato parla que li agrada que Sitges sigui “una població amb una mentalitat tan oberta i que se’ns escolti”. En aquest sentit, Lohneis destaca que “Vilanova ha d’aprendre molt de Sitges, aquí ens sentim còmodes i identificades”. I la mateixa Monica continua: “A Sitges, hi conflueix gent de tota Europa amb ganes de fer coses, s’hi couen moltes idees”. Amb arrels, voluntat, llavors, adob, treball i molta cura, els projectes personals i laborals creixen per a unes dones que no es rendeixen i que han trobat a Sitges a més d’un lloc on plantar una llar, també les seves idees empresarials, fruits de futur.
YOLANDA POTMAN és holandesa, està casada amb un creatiu publicitari i té dues filles de 3 i 5 anys. Va estudiar comunicació audiovisual i va fer la seva tesi sobre pel·lícules per a nens (sempre preocupada pel comportament dels més menuts). Després de treballar un temps en el món del cinema i la televisió (treballava més de 40 hores setmanals), va decidir-se a treballar amb canalla, fent una de les coses que més li agradava: ballar. Els nens a Holanda acaben les classes a les 15h, així que tenen tota la tarda per a fer activitats extraescolars. Potman es va endinsar en el món dels nens a través de la dansa, volia ser més creativa i estar connectada amb ells. Així, va començar a treballar en activitats extraescolars i després va obtenir el títol de professora de dansa.La família Potman va arribar a Sitges el juliol de l’any passat, atrets pel seu nom i la calidesa de la seva gent: “Quan vam arribar, vam tenir clar que ens hi volíem quedar. El que més ens va agradar va ser la gent, que té la mentalitat molt oberta, una mica com els holandesos. Aquí, de seguida tothom t’ajuda, a més, hi ha moltíssims holandesos. En som uns enamorats!”, confessa.
Portman ha començat el seu negoci a Sant Pere de Ribes, on ha fixat el seu domicili. Es tracta d’una escola de dansa per a nens anomenada Dance tickles, que es tradueix com “pessigolles de la dansa” (www.dancetickles.com).
MONICA PANATO. Aquesta italiana de 31 anys és parella d’un anglès. Tenen tres filles, una de sis mesos, una de 2 i una altra de 3 anys. Ell és professor d’arts marcials i treballa al Centre Cívic de Quint Mar. Panato, de ben jove, va sentir molta inquietud per l’aprenentatge d’idiomes i en acabar els estudis de secundària va començar a estudiar idiomes a la universitat, però va deixar-ho per començar a viatjar: “Vaig decidir que tenia moltes ganes d’aprendre practicant”. Parla italià, alemany, castellà i anglès i encara que, de moment, no s’atreveix amb el català, l’entèn perfectament. En un dels seus viatges, va venir a Barcelona i “sempre vaig voler tornar”, declara.Però quan va venir amb la seva petita família, va decidir que no volia un ambient de ciutat per a la nena. Un dia que van venir a Sitges a passar el dia i els va encantar: “Vam decidir que ens hi quedaríem, hi vam trobar un ambient molt bo i suau per a la nena”, explica. I encara afegeix que, en comparació a d’altres indrets on havien viscut anteriorment, el canvi era per a millor: “Veníem de viure a Anglaterra i Alemanya, així que vam notar molt positivament el canvi pel clima i per la vida que es fa a Sitges, molt diferent a altres indrets d’Europa. La gent és molt oberta i predisposada a ajudar”, explica satisfeta. L’empresa de Panato és un lloc web on tota la comunitat estrangera de Barcelona i voltants pot tenir un punt de trobada i posar en comú les seves inquietuds (www.talkbarcelona.com).
HEIKE LOHNEIS té 36 anys i és de Frankfurt, fa 11 anys que és a Catalunya i es va casar als EUA amb un vilanoví, amb qui té un fill de 16 mesos. Anteriorment havia viscut a Canadà, Austràlia i als EUA. Ja fa uns anys que viu a Vilanova. La seva família és a Alemanya però vénen bastant de visita. Lohneis va estudiar fotografia a Barcelona, a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Abans de dedicar-se plenament a la fotografia, però, va treballar com a hostessa de vol. Va venir a parar al Garraf perquè va conèixer al seu marit per una feina i té molts amics a Sitges, un important grup d’estrangers i de mares de diferents nacionalitats amb qui manté el contacte gràcies a les seves freqüents trobades. Lohneis sempre havia treballat com a freelance però ara fa un any que està concentrada en la seva empresa, un estudi fotogràfic especialitzat en books i en fotografia familiar: embarassades, nens, nadons, així com fotografia publicitària(www.heikelohneis.com).
ON BODDA és tailandesa i té 31 anys. Està casada amb un italià i tenen dues filles, de 5 i 14 anys. Va estudiar Comptabilitat i, de moment, parla anglès i tailandès. Fa dos anys que va arribar a Sitges i de seguida va enamorar-se de la vila per la seva situació privilegiada, al costat de Barcelona i perquè “ho té tot, sempre pots anar a passejar a la platja o a la muntanya, depenent del que et vingui de gust en cada moment”, explica. Abans d’anar a parar a la comarca, va viure amb el seu marit a Suïssa, a Ginebra. Bodda vol començar un negoci de càtering per oferir menjars per a grups, de cuina tailandesa. Ofereix la possibilitat de venir a casa dels clients i preparar un sopar o dinar per a grups reduïts, fins al menjar per a grups de fins a 100 persones, en que ella s’encarrega de preparar un pica-pica, un menú o el que el client demani. Fa un any que té el projecte i l’ajuda d’una amiga tailandesa de 32 anys. A Olivella, va preparar el menjar per a un grup de 80 persones i és molt optimista per a seguir endavant amb el seu projecte.Links d'interès
TALK BARCELONA
LA FOTOGRAFIA DE HEIKE LOHNEIS
DANCE TICKLES: DANSA PER ALS MÉS PETITS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada