Can Pere

El futur de la vida rural
Per Magí Fortuny

Tan sols el bram d’algun avió... Perquè, amb l’arribada del fred més intens, no se senten ni els ocells. Aquesta és la tranquil·litat que pot respirar-se a Can Pere de la Plana durant un capvespre qualsevol de tardor. A només quatre quilòmetres del centre urbà de Ribes, aquesta emblemàtica masia encarna com ben poques el significat de conviure en respecte amb l’entorn, únicament pertorbada per les siluetes dels cada vegada més nombrosos habitatges que s’estan construint al seu voltant.
Els mesos que van de setembre a febrer són els més reposats de l’any. La feina s’acostuma a concentrar els caps de setmana, quan la gent s’hi apropa per celebrar-hi tot tipus de festes o fer-hi àpats en grup. La resta de la setmana, quietud. Tot i que no per a tothom, és clar. Els quatre responsables de la casa (Anton Garriga i Cuadras, Josep Fontanals i Cuadras, Maruja Giménez i Carmona, i Isidre Mestres i Sellés) i els altres treballadors de la cooperativa aprofiten aquesta època del calendari per fer tasques de manteniment o per capficar-se en nous projectes. Alguns dels més ambiciosos: arreglar el camí que porta fins la casa, adaptar tots els accessos de l’edifici per a persones minusvàlides i col·locar-hi plaques solars.

Nova fórmula turística
La gràcia d’aquestes iniciatives és que Can Pere presenti la millor cara possible durant la seva temporada forta (la de primavera i estiu), en què sol tenir la casa ocupada gairebé cada dia. Aquesta és la versió més popular de la cooperativa: la de granja-escola. Tot un clàssic per als infants de Ribes i el Garraf, tot just ara que també es comença a donar a conèixer en esferes més globals. Tant és així que, gràcies a la col·laboració d’alguna agència de viatges de la comarca, ja hi ha col·lectius de turistes que també hi vénen a passar les vacances.
Sens dubte, de motius no els en falten. I és que la masia no només destaca per la seva bellesa intrínseca i el seu entorn privilegiat, sinó també per les activitats que s’hi realitzen. Plantar hortalisses, cuidar els animals, recollir la mel de les abelles, ampliar coneixements sobre els bolets o fer el seu particular formatge són alguns dels tallers que es preparen per a la canalla i per als qui no ho són tant. Una bona oportunitat per conèixer millor el món natural a partir d’activitats lúdiques i sensibilitzadores.

Productes naturals
De fet, és impossible entendre la idiosincràsia de Can Pere sense fer un punt i a part en tot el que significa el treball de la terra. La cooperativa elabora un bon grapat de productes naturals, des de la mel i el mató, fins a l’oli d’oliva i el moscatell. Junt amb la resta de fruites i hortalisses que conreen a la finca de les Casetes, tots ells són el principal reclam de la parada que munten cada divendres al mercat ambulant de Ribes.
Aquestes feines, com les d’un pagès que treballa el seu tros, els obliguen a fer uns horaris que ronden les deu hores diàries i que pràcticament mai els deixen els caps de setmana lliures. Saben perfectament que tirar endavant i obtenir beneficis a partir d’una casa com Can Pere els suposa molta dedicació, però també són conscients que a poques empreses podrien treballar en un entorn com aquest.
Ja han passat més de vint anys des que la masia de Can Pere es va refundar com a casa de colònies. Però quin futur li espera? Els membres de la cooperativa ja fa temps que pensen en el relleu generacional, tot i que també són els primers en admetre que no serà fàcil. No s’obsessionen, però els agradaria que la seva tasca tingués continuació. Segur que molts ribetans pensen el mateix. Encara que tan sols sigui perquè, quan arribi la tardor, puguin sentir-hi el bram d’algun avió.

Origens i recuperació
Els orígens de Can Pere es remunten, tal com es pot comprovar als fonaments arquitectònics de la pròpia casa, a principis del segle XVIII. Els últims masovers van ser-ne Francesc Vendrell i Vendrell i Aurèlia Egea i Castillo, que a la dècada dels setanta –coincidint amb la urbanització dels sectors de Can Lloses i Can Marcer– van deixar de fer-se’n càrrec. Va ser aleshores quan la masia va passar a mans de l’Ajuntament, que la va començar a rehabilitar el 1984 i la va destinar als usos actuals a través de la creació d’una cooperativa dins un pla d’ocupació engegat per l’alcalde Xavier Garriga.
Les obres van trigar aproximadament dos anys i, durant aquest temps, els primers integrants de la cooperativa van iniciar el projecte de granja-escola des d’una seu provisional a la masia de Can Puig, que en aquells temps també s’estava rehabilitant per acollir-hi l’institut. El resultat final de les reformes i d’aquella feina prèvia és el que encara podem observar a dia d’avui. Una casa àmplia amb capacitat per a vuitanta persones, una piscina, sis habitacions, diversos lavabos, una sala de reunions, una cuina, una oficina, una formatgeria, una pista de terra amb porteries i cistelles, un estable, un corral, un hort, una era, una zona d’aparcament i un petit parc anomenat El Pou de l’Hort.
I tot això, és clar, sense deixar-nos els animals, els altres grans protagonistes del mas. Hi tenen cabres, gallines, conills, oques, cavalls i paons. Tot plegat per fer de Can Pere una casa rural amb la mateixa estructura de les masies tradicionals catalanes; sense luxe ni ostentació, però plena d’encant i amb molta tirada. Rebre 6.000 visitants durant l’últim any n’és el millor exemple.

Galeria d'imatges

CAN PERE