Buscant un lloc a l'escenari

La música sempre ha estat un element cultural amb què els joves han anat creixent i construint la seva identitat. Formar-se com a músic és una activitat que permet implantar un seguit de valors, aplicables a la vida en general, com l’ordre i la constància, i que en l’actualitat no gaudeix d’un reconeixement social de primer ordre. Els quatre joves músics sitgetans Pau López, Ferran Puertas, Bárbara Muntané i Andreu Martínez no entenen la seva vida sense la música, però alhora, aquest amor els porta una sèrie d’inquietuds quan miren cap endavant i es plantegen si podran arribar a viure del que més els agrada fer.

FERRAN PUERTAS (16 anys, Ribes)
Quasi sense temps per aprendre a caminar i seguint la tradició familiar, en Ferran Puertas va començar la seva aventura musical als 4 anys. Va ser el seu tiet qui d’alguna manera el va introduir en aquest món, regalant-li un petit contrabaix, que de seguida faria seu i que en l’actualitat és el principal instrument amb el qual aquest jove ribetà de 16 anys s’intenta fer un nom en l’univers musical.

Corda Fluixa, Orquestra de Pons, La Cava del Retiro i la Cobla Sitgetana són una mostra en el seu ampli currículum de les nombroses incursions d’en Ferran per formar-se com a músic. Des de música clàssica fins la bossa nova, passant per altres gèneres com el rock o les sardanes, per complir així el desig de tenir un mínim coneixement dels diferents estils; això sí, mantenint sempre una especial predilecció pel jazz. “Quan toco algun instrument, el rellotge es para, ja que a més de passar-m’ho bé, no me n’adono del que passa al meu voltant”, afirma en Ferran, que creu que la clau per saber tocar un instrument és fomentar-ne la seva pràctica des de ben petit. D’altra banda, considera que “tant la societat com les institucions, poc a poc, deixen de veure la música com una activitat de segona i li atorguen un protagonisme més destacat, en forma de més hores de classe lectiva a les escoles o també invertint més diners en equipaments”.

No s’atreveix a preveure el futur del sector a nivell professional, però sí es mostra esperançat perquè creu que de la seva especialitat, el contrabaix, hi ha pocs especialistes al mercat. Per tant, en Ferran es mostra confiat en que en un futur pugui dedicar-se exclusivament a la música i repetir un dels moments més importants de la seva car-rera: una actuació a l’auditori Pau Casals.

Lluny de fer un gran discurs teòric de com s’ha d’aprendre a tocar un instrument, en Ferran creu que “a través de la pràctica un aprèn d’una manera més divertida una disciplina força complexa i que requereix grans dosis de concentració”.

ANDREU MARTÍNEZ (19 anys, Ribes)
No recorda ben bé quan, però sí que ja tenia ús de raó en el moment en què l’Andreu Martínez va descobrir la seva vocació pel cant. Un familiar que formava part de l’Orfeó Català va adonar-se que aquell petit noi tenia una molt bona entonació i el va apuntar a un dels cors. Quan feia poc temps de la seva arribada, els rectors de l’Orfeó van creure oportú que continués la seva formació per un altre camí, perquè consideraven que li faltaven alguns coneixements bàsics, per tant va prosseguir la seva formació a l’escola Diaula, on durant un parell d’anys va acabar de polir aquells detalls que l’impedien pujar nivell.

Superats aquest petit contratemps, aquest jove ribetà de 19 anys va prosseguir la seva carrera musical a cavall entre el Conservatori del Liceu i un altre cop el Orfeó Català. La música representa per a a la seva vida “una activitat anímica” que li suposa “el plaer màxim”.

En un futur no molt llunyà, l’Andreu veu factible poder dedicar-se professionalment al cant i a un altre de les seves passions: compondre. “No sé si hi arribaré, però ho estic posant tot de la meva part i donant els passos adients per tenir una oportunitat”, expressa amb optimisme.

Com que no ha cursat cap tipus d’estudi musical al Garraf, aquest jove ribetà no té una idea clara de si s’està potenciant o no la cultura musical. Ha detectat, però, que “cada cop hi ha més joves que volen seguir el mateix camí, però potser no troben cap resposta per part de les autoritats a la seva demanda”.

Una trajectòria cap a un somni, en què l’Andreu s’ha hagut d’enfrontar a molts obstacles, com per exemple quan Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música, va voler suprimir l’Orfeó Jove per falta de pressupost: “Va ser una moment dur perquè nosaltres veiem, tal com s’ha confirmat no fa massa, que darrere d’aquest conflicte hi havia uns altres interessos”. Però vol passar pàgina als moments difícils i per això en destaca dos de positius: haver estat dirigit per Zubin Metha i haver tingut la possibilitat de cantar l’himne del Barça al Camp Nou.

Cadascun d’aquests moments són els que li han servit per anar conformant el seu estil, “tractant sempre de transmetre al públic alguna cosa més que unes lletres”, perquè per a l’Andreu “la música no s’interpreta sinó que se sent”.

BARBARA MUNTANÉ (18 anys, Sitges)
Trencant els tòpics, així es com la Bàrbara Muntané encetava la seva vinculació amb l’àmbit de la música. La van matricular als 4 anys a les classes de la Montserrat Almirall no pas per obligació sinó perquè els seus pares es van veure sorpresos per les seves aptituds musicals que ja mostrava de ben petita. A mesura que va anar creixent, aquesta jove sitgetana de 18 anys va anar ampliant el seu coneixement musical amb el piano i el cant. Confessa que el motiu pel qual ha estat vinculada fins fa poc al món de la música “no ha estat tant el contingut sinó la vàlvula d’escapament del món real que li suposa la pràctica d’aquesta disciplina”.

Amb la majoria d’edat recent complerta, la Bàrbara ha començat els estudis d’Odontologia, motiu pel qual s’ha vist obligada a deixar els estudis de cant. “És una de les decisions més difícils que he pres mai, però prefereixo deixar-ho ja que es una activitat que requereix moltes hores que jo no puc dedicar”. A més, considera que en l’actualitat “les institucions estan deixant de banda la música i no donen cap mena de suport a tots aquells que no tenen recursos per cursar aquests estudis”. En aquest sentit, creu que el paper que fan associacions com les Joventuts Musicals o la pròpia banda de l’Escola permet donar cabuda a tots aquells que s’han quedat fora de l’àmbit acadèmic.

De cara a un futur, la Bàrbara desitja poder dedicar-se en major o menor grau a continuar estudiant cant i així, si sorgeix l’oportunitat, poder dedicar-s’hi professionalment, malgrat que creu que “avui en dia es difícil aconseguir-ho en un món en què a qualsevol, amb l’ajuda dels ordinadors, el posen a cantar”.


PAU LÓPEZ  (19 anys, Sitges)

El desig i l’empenta de la seva mare van ser el motiu pel qual en Pau López es va iniciar en el món de la música. De la mà de la Montserrat Almirall, aquest jove sitgetà de 19 anys va començar a tocar el piano quan en tenia 7. Més endavant, i coincidint amb l’obertura de l’Escola Municipal, va passar a tocar un altre dels seus instruments predilectes: el clarinet. La seva vinculació amb la música, però, no se centra únicament a les aules, ja que des de l’any 1999 és graller, fet que li ha permès tocar instruments com el timbal i, més recentment, la gralla. Aquesta dedicació, després d’inacabables  hores d’assajos i actuacions, ha contribuït a que la música sigui un element imprescindible en el seu dia a dia, ja que, entre d’altres coses, li aporta “tranquil·litat i molta força de voluntat”. Uns valors que, segons en Pau, són bàsics, perquè “la música és una disciplina que s’aprèn per voluntat pròpia i que requereix molta constància”. A més, creu que “és una activitat que en el món laboral no té prou reconeixement social, cosa que tampoc succeeix en l’àmbit acadèmic”.

Actualment, en Pau cursa la carrera d’Enginyeria de Sistemes Electrònics, uns estudis que l’han obligat a aparcar per un temps la música, malgrat que en un futur no molt llunyà espera reprendre aquesta activitat i compaginar-la amb la seva trajectòria universitària. 
En un moment en què la música i la cultura en general estan patint notòriament els efectes de la crisi, el jove sitgetà valora positivament que encara es mantinguin iniciatives musicals populars com la de la Suburband, ja que “així es dóna resposta a molta gent que no disposa de cap mitjà per tal de donar a conèixer el seu talent”.

Quan se li pregunta quina ha estat la seva millor experiència damunt els escenaris, en Pau, després de pensar-ho dues vegades, destaca una actuació amb l’orgue a les noces d’or dels seus avi: “El moment més emotiu que he viscut”. Mentre que recorda amb certa ràbia una actuació en què des d’un bon començament ja intuïa que el públic mirava cap a un altra banda: “Aquests són moments molt durs perquè has de seguir tocant”.

En Pau, que també és un actiu component de la Colla Joes de Castellers de Sitges,  creu que qui vulgui entrar en aquest món “ha de canviar el xip respecte altres activitats i pensar que la teoria no es la base de res sinó un complement al talent que adquireixes dia a dia”.


 

Aleix Ramírez Morlans

Empresaris valents

Obrir una empresa o muntar un negoci en aquests temps que corren pot semblar una bogeria, però la valentia dels joves emprenedors demostra que, de vegades, les situacions econòmiques complicades poden obrir noves oportunitats que s’han de saber aprofitar. Les quatre empreses sitgetanes VimésVi, Pimetic, Terres i Bevelity exemplifiquen les claus per atrevir-se a tirar endavant un projecte: tenir una idea clara del què es vol fer i dedicar-s’hi en cos i ànima.

Jordi González fa vuit mesos que ha obert la seva pròpia empresa, Pimetic informàtica, i les coses li van d’allò més bé. Després de treballar molts anys com a informàtic a la Universitat Politècnica de Catalunya i passar a l’empresa privada durant un any, en Jordi es va adonar que “les coses es podien fer molt millor” i aquest pensament és el que el va motivar a crear ell el seu negoci, a la seva manera, però tenint clar que “les noves tecnologies han d’estar al servei del client i han de ser una eina per optimitzar els seus recursos”.

L’empresa de Daniel Iborra i Viktor Nordstrom encara és més jove. Des del maig de 2011 aquest dos emprenedors estan desenvolupant un software destinat als dissenyadors gràfics perquè puguin utilitzar el 3D en les webs. En el seu cas, “vam veure una oportunitat claríssima en un mercat totalment nou, que encara s’està desenvolupant”, justifica Iborra el seu atreviment. I un clar exemple d’agosarament és la de Jaume Domingo, un sitgetà que amb tan sols 26 anys va decidir comprar l’empresa Terres, una immobiliària que aquest any ha traslladat a Sitges amb la intenció d’encetar així un canvi i un projecte nou. En Jaume considera que en el sector de l’automoció, que és d’on venia, ja havia tocat sostre i el que el va empènyer a emprendre aquesta aventura va ser “la il·lusió de tenir un projecte propi i no treballar només per diners, sinó per tirar endavant el que m’agrada, el meu somni”.

Els últims protagonistes d’aquesta valentia emprenedora són Màxim Muñoz i Jordi Sebastián, que el febrer de 2011 van inaugurar VimésVi al carrer Santiago Rusiñol, una botiga de venda, degustació i distribució de vins i caves. La crisi, en aquest cas, els va oferir l’oportunitat de quedar-se el traspàs d’un celler i donar-li un canvi radical “per obrir un tipus de negoci que no existia fins ara a Sitges”.

LA CRISI, UNA BONA OPORTUNITAT?
Aquestes quatre empreses creades en plena crisi econòmica a Sitges funcionen bé. I un dels secrets d’aquest èxit és “tenir molt clara la idea del projecte i saber què vols i pots oferir”, revela Daniel Iborra, que creu que una de les característiques de l’emprenedor és “la confiança que té en ell mateix”. Bevelity, l’empresa d’Iborra, treballa en un producte que encara no ha sortit al mercat mundial i això “ho facilita tot, perquè saps que oferiràs al client la possibilitat de fer coses que abans no podia fer”. Iborra considera que aquest moment de crisi és el millor per muntar una empresa, perquè “les oportunitats laborals són les pitjors i això t’empeny a fer alguna cosa per tu mateix”, això sí, “sempre i quan el teu mercat no sigui l’espanyol”.

El Jordi González (Pimetic) va més enllà i assegura que “l’època de crisi és un bon moment per obrir una empresa, ja que jo he optimitzar els diners al màxim i he vist que les coses es poden fer sense necessitat de gastar massa”, però també reconeix que “depèn molt del que venguis”. En el seu cas, considera que “la informàtica sempre serà necessària i si una empresa inverteix en noves tecnologies estalviarà sempre costos i hi haurà un retorn de la inversió”. En aquest sentit, creu que precisament “una manera de superar aquesta crisi és afavorir l’empresari, perquè és qui genera llocs de treball”. Jordi González, que treballa dotze hores diàries, assegura que se’n va al llit cada dia satisfet “perquè estàs creant alguna cosa i això no es paga amb diners i no ho pots aconseguir en una altra feina”.

La situació econòmica del país va fer possible que el Màxim Muñoz i el Jordi Sebastián aconseguissin un traspàs de negoci a un preu raonable per muntar l’establiment VimésVi. “La por sempre existeix, però estàvem convençuts que faltava un tipus de local com aquest a Sitges i que funcionaria bé”, explica Jordi Sebastián recordant el moment que van decidir fer aquest pas. Ell, com la resta d’emprenedors, creu que la confiança en un mateix és un valor important a l’hora de prendre aquesta decisió, però sobretot ressalta l’ajuda de la família i critica la filosofia dels bancs, “que encara que els presentis un projecte amb cara i ulls, et tanquen l’aixeta i no et faciliten les coses”. Ara, amb un negoci que no té ni un any de vida, els dos socis se senten molt satisfets perquè “ens va millor del que ens pensàvem”.



Jaume Domingo té 30 anys, però ja en fa quatre que va comprar la immobiliària Terres, potser un dels mercats que més mal parat surt de la crisi. Però per a ell, aquesta situació ha provocat que “m’hagi adaptat al que ens ha tocat viure i hagi decidit fer un pas molt important per a la meva empresa: ubicar-la a Sitges, canviar-li el nom (properament ho farà) i reinventar-la”. Domingo no nega, però, que l’economia li està afectant, però assegura que està “treballant més i millor optimitzant els recursos i el temps”. La confiança torna a sortir en el discurs d’aquest emprenedor, però afegeix: “Necessites tenir formació i experiència, però si el teu projecte té una base sòlida, no et pots frenar i, en cap cas, decaure”. Domingo troba “emocionant” la seva feina i considera que “has de tenir sempre inquietuds i “no parar de pensar”.

OFERIR UN VALOR AFEGIT  
La valentia, la confiança en un mateix, la inquietud i la formació són alguns dels valors que s’han de tenir per embarcar-se en l’aventura de l’emprenedor. Però, evidentment, a l’hora d’obrir una empresa, “s’ha de tenir una idea sòlida i tenir molt clar què oferirem”, tal com remarca Jaume Domingo. Entre els canvis que projecta per a la seva immobiliària, a banda del nom i la imatge corporativa, és “oferir serveis nous als clients que cap altra immobiliària els hagi ofert”. Tot i que no detalla aquests serveis per no revelar les seves claus d’èxit, sí que insisteix que el secret és “deixar de buscar quantitat per buscar qualitat”. Aquests canvis passen per potenciar els valors que té Sitges per a viure-hi, “revaloritzar el poble i aconseguir que la gent que s’hi estableix pugui gaudir de la qualitat de vida que els ofereix”. Domingo creu fermament en el que ven i en les possibilitats del mercat a Sitges, per això té perspectives immediates de creixement, amb futures contractacions de personal i la creació d’un nou web per captar clients europeus, entre d’altres plans de futur.

La prioritat de Pimetic, per la seva part, és oferir la màxima qualitat als sistemes informàtics de les petites i mitjanes empreses. “La gent normalment s’adapta a les aplicacions informàtiques i crec que hauria de ser al revés”, diu Jordi González, que sobretot creu que “les coses es poden fer millor de com s’acostumen a fer”. Per això, González ofereix als seus clients serveis de manteniment de xarxes, dissenys d’aplicacions web i a mida, SEO, etc., però sempre garantint la qualitat i convençut que “si una empresa inverteix en informàtica, estalviarà costos”. Amb una passió desmesurada per la informàtica, el Jordi s’està reciclant constantment. I tot aquest esforç ha estat recompensat amb l’èxit d’una empresa que, amb només un any de vida i amb el boca a orella de la gent, té una bona facturació i unes previsions molt bones per als propers anys.

“Que funcioni una empresa que comença de zero és molt difícil”, confessa Daniel Iborra. I ho diu per experiència, ja que és el tercer projecte que tira endavant. Aquest cop, però, el seu futur està gairebé garantit, ja que “estem desenvolupant un software per a dissenyadors gràfics, una tecnologia que encara no ha sortit al mercat”. El mercat de Bevelity, però, no és l’espanyol: “En el meu àmbit, el referent no és Espanya i ens és més fàcil vendre el nostre producte a nivell mundial, a països que estan més avançats en tecnologia”, explica Iborra. A diferència dels seus anteriors negocis, “en aquest projecte he tingut clar des del principi què és el que venc i he estat molt crític amb tot el que vull fer”. El procés per arribar a crear Bevelity “ha estat complicat”, confessa el Daniel, “però vam tenir l’oportunitat de tenir una oficina al Centre d’Empreses Creatives i això ens va ajudar molt”. Tot i així, critica durament “la burocràcia d’aquest país, que al final resta competitivitat”.

La clau del negoci que han creat en Màxim Muñoz i el Jordi Sebastián és, segurament, el fet d’obrir un tipus d’establiment “totalment diferent als que existien fins ara a Sitges”. Aquesta és la sensació que tenen els propietaris de VimésVi, que han creat “una botiga que va més enllà del concepte tradicional de celler, amb una imatge molt cuidada i moderna” i que ofereix la possibilitat, no només de comprar vins i caves, sinó de degustar-los amb el consell de bons assessors. Els dos sitgetans valoren molt “la rebuda que hem tingut de la gent del poble” i “la confiança que ens han dipositat les nostres famílies”, però alhora que critiquen les dificultats en què s’han trobat per a aconseguir finançament. De la mateixa manera que en els anteriors exemples, aquest projecte funciona bé i és una demostració que en temps de crisi, una bona idea, amb una bona execució, pot convertir-se en una empresa rendible.