Sant Pere de Ribes ha estat tradicionalment un municipi de caire agrícola, en què el conreu de la vinya n’ha estat la principal font d’ingressos. Aquest cultiu ha articulat la formació d’un paisatge particular: moltes masies s’escampen per tot el municipi, envoltades de vinyes, a les zones més planes i productives, i garrofers a les zones més pedregoses i pobres. A les zones més esquerpes, on trobem importants pinedes, sovint s’hi poden veure, amagats, antics marges, símbol d’una explotació de la terra extensiva que es feia en temps passats. Antigues barraques de pedra seca i pous de vinya abandonats són un símbol que el passat de Ribes ha estat pagès.Durant l’edat mitjana no hi havia una preponderància del cultiu de la vinya com passa en l’actualitat a tot el Penedès. Va ser al Garraf, la Marina del Penedès, on primer arrela la vinya com a conreu especialitzat, a partir del segle XV, amb l’arribada de ceps tipus malvasia. Del litoral el conreu de la vinya va passar a l’interior, entre 1650 i 1750. Aquest traspàs va ser afavorit per un important augment de la població i la nova possibilitat de comerciar amb la resta de ports peninsulars, a partir de 1765, i amb Amèrica, a partir de 1778. Tot plegat va fer que els conreus fins aleshores tradicionals, el blat i l’olivera, fossin substituïts en bona part per vinyes. El 1724 la vinya ja era el conreu majoritari a Ribes, amb un 59% del total, la mateixa proporció que representa quasi 200 després
1.
Així mateix, durant aquests anys es va produir la rompuda de noves terres, per tal de plantar-hi ceps, en àrees allunyades del nucli urbà anteriorment ocupades per bosc, fins al punt que els boscos quasi van desaparèixer del municipi perquè s’aprofitava tota la terra útil.
En aquests anys es van començar a construir les primeres barraques de pedra seca. La planta acostumava a ser ovalada, tot i que n’hi havia de rectangulars o poligonals. Aquestes barraques es feien servir com a lloc de refugi pel pagès en cas de mal temps i on poder menjar, reposar i guardar les eines, ja que la casa del pagès estava molt lluny i les eines es carregaven a mà. Es calcula que a Ribes n’arribaren a haver prop d’un centenar, especialment a les feixes obertes als vessants de les estribacions muntanyoses. D’entre les moltes barraques que es troben a Ribes es poden destacar la barraca d’en Pepeta, la de can Dos Diners, les d’en Gregori, la de Montgrós, la d’en Po-jeroni, la del Recó...
A partir de finals del segle XVIII es va entrar en un cicle de prosperitat econòmica, especialment entre els que es dediquen al negoci del vi. Aquesta bonança va fer que moltes de les masies de Ribes haguessin d’engrandir els cellers i altres dependències per poder augmentar la producció de vi. A aquest fet també va ajudar el retorn dels primers americanos després d’haver fet fortuna a les Amèriques. Un exemple va ser can Martí, que fou remodelada íntegrament el 1868, o can Coll.
Especialment important fou el creixement durant la dècada dels 70 i 80 del segle XIX, donat que l’aparició a França de la plaga de la fil·loxera (Phylloxera vastatrix), un insecte que destruïa les vinyes, va provocar la caiguda de la producció vinícola francesa i va representar una època daurada per a les exportacions catalanes. En aquests anys la majoria de vins del Penedès eren negres i no es perseguia tant la qualitat com la quantitat, ja que la forta demanda procedent de França feia que fos quina fos la seva qualitat el vi fos venut.
Amb tot, ja hi havia qui començava a elaborar vins d’una major qualitat. El 1882 a l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú la família Roig de la Serra va obtenir el primer premi pel vi negre i, el 1888 la categoria de plata pel vi blanc en l’Exposició Universal de Barcelona. Altres vins ribetans premiats en aquests certàmens foren els de Josep Raventós i Giralt, de can Pere de la Plana, el de Josep Comas i Milà, de can Comas i el de Josep Bertran i Miret.
La importància que la vinya tenia per a l’economia local en aquells anys ho demostra una llista amb el nom de 78 viticultors i vinicultors de Ribes publicada el 18902, una dada prou significativa en un moment en què Ribes amb prou feines passava dels 2.000 habitants.
Aquests anys de bonança van tocar a la seva fi quan la plaga de la fil·loxera va entrar a
Catalunya. El 1879 es detectaren els primers focus a l’Empordà i el 1887 ja havia arribat fins a Ribes, a les Torres. La plaga va provocar la mort de la totalitat de les vinyes existents. La lluita contra la fil·loxera es feu replantant la vinya amb peus americans, resistents a aquest animaló. Al mateix temps s’abandonaren les vinyes de coster i es concentraren al pla i les varietats negres foren substituïdes per les blanques. Aquesta crisi portà a que es plantessin altres conreus com ara el garrofer. A les terres abandodes de més difícil accés el bosc recuperà el seu espai, provocant una progressiva destrucció de marges, feixes, cabanes, cisternes i altres elements que s’havien anat construint al llarg dels anys pels pagesos.
A la plana es va lluitar per a aconseguir aigua, cosa que va ser una realitat quan es va inaugurar l’embassament del Foix, el 1928. L’aigua permeté el regadiu d’una extensa part del municipi de Vilanova i la Geltrú i el sector oest del de Ribes, on s’hi plantà una horta per a consum local.
Actualment, l’agricultura a Ribes pateix, entre molts d’altres problemes, una forta pressió urbanística i uns preus baixos del raïm, però hi ha pagesos que busquen fer un vi de qualitat per poder tirar endavant les seves explotacions agràries. És el cas de Vega de Ribes, a la Serra, amb una producció de vins ecològics de collita pròpia; de la Torre del Veguer, amb nombrosos reconeixements pels seus vins; de les Bodegas Artesanales del Penedès, amb seu a la Masieta; de can Ramon, masia recentment restaurada; i més recentment de can Xurrilla.
Altres masies, fins fa poc dedicades a la pagesia s’han reconvertit en cases de pagès (can Ramonet, Cucons, Xoriguera, ca l’Almirall) o de colònies (can Pere de la Plana).
Notes
1 Dades de 1999 consultades a http://www.idescat.cat el 9 d’octubre de 2008
2 ROIG ARMENGOL, R. Memòria acompanyatòria al mapa regional vinícola de la província de Barcelona. 1890Galeria fotogràfica
Links d'interès:
El divendres 24 d'octubre ja podreu tenir a les vostres mans el tercer número d'On. I aquí el podreu llegir amb novetats, perquè podreu ampliar les informacions d'alguns dels temes més importants d'aquesta edició. Els articles de Sitges com a destinació plató, els 15 anys de la Jove de Sitges i de recorregut per les vinyes ribetanes, es complementen amb fotografies, textos i vídeos. Un contingut extra que us permetrà interactuar amb les informacions. A més de trobar ON gratuïtament per locals i entitats de Sitges i Ribes, arribarà encartada amb l'Eco de Sitges, dissabte 25 d'octubre.
