dimecres, 22 d’octubre del 2008

La Jove fa 15 anys

Una història d’esforç i entusiasme

La Colla Jove de Castellers de Sitges està de festa i és que enguany commemora els 15 anys de la seva fundació. Han estat uns 15 primers anys d’història en que la colla ha portat castells a la seva plaça emblemàtica i centre del poble, el Cap de la Vila. Una plaça per la qual, i gràcies també a l’acció social i cultural de la colla, han passat les millors colles castelleres del país. La Jove conclou un any ple d’actes. L’exposició dels 15 anys, Una colla, un poble, un sentiment, que es va veure al Mercat Vell fins Santa Tecla i el sopar d’aniversari sota el lema “No hi ha excastellers” –amb bona part dels integrants que des dels inicis van vestir i vesteixen la camisa color vi– han estat alguns dels actes destacats de l’aniversari. Les celebracions van culminar el passat 18 d’octubre amb la conferència d’Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, Els castells: capacitat transformadora, integració i emoció, i la presentació del llibre La fàbrica d’il·lusions. Jove de Sitges (1993-2008), de Jordi Dólera i Santi Terraza. El títol de la conferència i del llibre resumeixen a la perfecció els vincles creats entre la vila de Sitges i la seva colla de castells: la producció dels somnis i els llaços de les emocions. Potser l’exemple més representatiu va ser la Diada de Santa Tecla del 2006, quan després de perseguir el 4de8 amb persistència, la Jove va ser capaç de descarregar-lo, amb un Cap de la Vila eufòric i completament entregat. La colla va regalar al seu poble aquell dia un títol de gran valor: la localitat més petita en tenir una colla de 8.

UNA ACTIVITAT NOVA
Centenars de sitgetans i sitgetanes, ribetanes i ribetans han passat per la Jove durant aquests 15 anys. El cas de Ribes és especial, la colla castellera manté molt bona relació amb la plaça veïna i bona part de la colla està formada per components ribetans. Un dels motius que han fet decidir aquestes persones entrar a la Jove ha estat el fet de fer una activitat nova, com diu Guillem Moner, de 20 anys i nou casteller de la Jove: “El factor novetat va comptar molt a l’hora de decidir-me a fer castells”. A més, és una activitat que està relacionada amb l’esport. David Garcés, de 44 anys, un altre nou casteller de la colla, coincideix amb aquesta visió dels castells com a esport, trobant-hi punts en comú: “És com una mena d’esport, has de competir, amb força física, però també amb tècnica i on la competitivitat és molt neta, no hi ha contacte físic amb el contrincant, sinó que es tracta de demostrar les teves possibilitats i on l’automotivació és un punt extra a treballar”.

INTEGRAR-SE A LA VILA
Entrar a una colla de castells és una forma d’integració molt més ràpida al poble. La Jove és una entitat que, a més, està implicada tot l’any amb les tradicions com la Festa Major, Sant Jordi, el Carnaval, la Diada, etc. Per tant, el factor socalitzador d’una colla de castells és essencial. Al Guillem li va anar molt bé entrar a la Jove: “M’agraden els castells per la gent i pel fet de trobar un lloc, una identitat”, afirma. I en David recorda el seu primer dia a la colla com una gran experiència: “Em van acollir molt bé. De seguida vaig sentir que col·laborava i que m’integrava”, recorda. A més, considera que fer castells és una activitat reconeguda i respectada a la vila: “Em motiva molt pels castells que fem, per com ens divertim, per com estem considerats al poble, ja que per ser una colla d’un poble petit (en comparació amb les altres colles grans, de poblacions molt grans i que tenen molt a triar), té molt de mèrit fer els castells que fem i que hem fet”.

CASTELLS EN FAMÍLIA
La integració de la dona en el món casteller ha estat primordial per donar un salt qualitatiu a les colles de castells i la Jove no ha estat una excepció. La Mireia Agelet és advocada, té 34 anys i ha entrat a fer castells també aquesta temporada amb la colla. Mare de dos fills, també porta a fer castells la seva filla Carlota, de sis anys. I parla de la importància del component femení i de com això ha obert les portes a famílies senceres a participar de l’activitat: “És vital, només cal veure l’esctructura, hi ha moltes dones i nenes, tant al tronc com a les pinyes. Aquest fet ha arrossegat famílies senceres a les colles, cosa que és també molt maca de veure i de viure: els castells com una activitat en família”.

COMPARTIR EMOCIONS
Les persones que van viure tant des de dintre de la colla com des de fora algunes de les fites castelleres de la Jove, com la consecució l’any 1997 del 3de7 aixecat per sota o l’any 2006 els primers 4de8, saben el que és compartir emocions. Sovint, aquests castells es persegueixen temporada rere temporada i quan arriben, l’assoliment és encara més satisfactori. I el mèrit és doble si es té en compte que Sitges és la vila més petita en tenir una colla de 8. A més, fer castells és treballar en equip: “Fer el 4de8 només és el camí, el sol fet de veure la il·lusió de la gent ja val la pena. I si després es fa, ja és una gran festa!”, comenta la Mireia. Però aquesta castellera també alerta sobre no tirar la tovallola quan les coses es compliquen: “Un dels objectius en una colla de castells és créixer i millorar. Tot sent conscient d’on ets i sense oblidar que totes les colles passen alts i baixos”. Hi ha persones que se senten atretes per l’activitat però no acaben de donar el pas per entrar a la colla. En aquest sentit, en David és clar: “Els qui vulguin fer castells, que vinguin a un assaig a provar perquè pot ser que s’estiguin perdent una activitat única al món. Els castells s’han de viure ni que sigui per una vegada a la vida”. I és que com va exposar Vicenç Morando en el seu discurs d’inauguració de l’exposició del 15è aniversari, la passió és el motor que dóna empenta per seguir endavant: “Què pot fer una colla de la mida de la Jove, després d’un 4de8 com aquell? (…) Fa falta alimentar la passió, alimentar el record del que la Jove fou capaç de fer aleshores, per a que la flama de la motivació i de la il·lusió no perdi gas, i permeti afrontar nous reptes sense deixar de tocar mai de peus a terra”.
La Jove de Sitges ha acabat temporada. Els assaigs del 2009 comencen el mes de març al Palau del Rei Moro, al c/d’en Bosch s/n, darrera de l’Ajuntament (www.jovedesitges.org).

15 ANYS DE JOVE, EN 250 PÀGINES

La fàbrica d’il·lusions. Jove de Sitges (1993-2008) és el títol del llibre que recull la trajectòria de la Colla Jove de Castellers de Sitges al llarg dels seus primers quinze anys d’història i que va presentar el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, el passat 18 d’octubre. Els seus autors són dos membres actius de la colla, Jordi Dólera (responsable de pinyes) i Santi Terraza (president), que han traçat la història de la colla, des dels seus orígens –amb els primers assaigs el setembre de 1992– fins els darrers èxits, que han permés que Sitges hagi esdevingut la localitat més petita en tenir una colla de 8. El llibre també analitza la trajectòria dels predecessors de la Jove, els Castellers de Sitges (1971-1987) i de les actuacions castelleres anteriors que es van viure a la vila. La fàbrica d’il·lusions. Jove de Sitges (1993-2008) ha rebut el Premi Folklore de Sitges Jofre Vilà 2008.

Galeria fotogràfica

SANTS 19 OCTUBRE



Arxiu de vídeos



Links d'interès:

Fade In Sitges. Plató cinematogràfic

Engegar la televisió o anar al cinema i reconèixer llocs o imatges quotidianes del poble ja és una cosa habitual. Veure aquella marca d’oli en una terrasseta amb vistes a la Punta; reconèixer la barana del passeig en una escena de diàleg a un llargmetratge o obrir una revista de moda i veure com destaquen les models sobre el blanc del Racó de la Calma, cada vegada és més freqüent. La llum de Sitges, la seva bellesa, la tranquil·litat de la vila, el poder de la seva arquitectura, la proximitat amb Barcelona… són, potser, alguns dels motius perquè Sitges estigui esdevenint des de fa uns anys un dels principals platós per al rodatge d’un bon nombre de produccions audiovisuals. I és que Sitges s’ha convertit en el segon municipi de Catalunya que acull més rodatges, immediatament després de Barcelona, segons dades de Turisme de Sitges.


Per a gestionar els rodatges i gravacions i promoure’n de nous, l’Agència de Promoció i Turisme de Sitges va crear l’abril de 2007 Sitges Film Office. Aquest tipus d’activitat, a més de promocionar la vila, contribueix a aportar uns ingressos importants, ja que genera llocs de treball, com ara extres per a les pel·lícules i demanda de serveis, com per exemple de restauració. Montse Arnau, directora de l’Agència de Promoció i Turisme de Sitges, explica les raons principals del naixement de Sitges Film Office: “Vam detectar una demanda molt gran de rodatges des de sectors diversos com la publicitat, el cinema, el documental, etc. però aquestes empreses es trobaven amb entrebancs i mancava un interlocutor professional que els facilités la feina (des del permís d’ocupació de la via pública, passant pels permissos d’accés a certs espais, el càtering o els allotjaments). Calia posar ordre a tot això: crear una oficina professional que parlés el seu mateix idioma. Actuem com a finestra única i com a punt de referència dels professionals”, argumenta.

El primer any de funcionament de la Film Office, es van dur a terme 41 rodatges i “de gener fins a dia d’avui, hem acollit unes 90 produccions. D’aquí a finals del 2008 arribarem al centenar, segur”, afirma Arnau. Entre els darrers hi ha un espot de Renault que es va rodar al camp de golf i que no va poder utilitzar algunes localitzacions cèntriques per coincidir amb les festes de Santa Tecla, a més del curtmetratge La Plataforma, rodat a la platja de Terramar.
Moltes televisions troben a Sitges el marc perfecte per a enregistrar els seus programes, ja sigui pels esdeveniments del seu calendari, com per l’interès de la seva situació vora el mar. Per exemple, en el marc del Carnaval, TV3 va enregistrar un reportatge per al programa El Club al Passeig de la Ribera, així com per a l’espai Alguna pregunta més. I la televisió anglesa Channel 4 va escollir Sitges com a població on comprar i regalar una casa a una parella de telespectadors per al seu programa d’una hora A place in the sun. Les localitzacions elegides pels anglesos van ser les platges de la Fragata, Terramar, Sant Sebastià i el nucli antic.

Per al rodatge de llargmetratges i curtmetratges, la vila també és un espai que ofereix possibilitats per a crear atmosferes. Flores Negras –dirigida pel català David Carreras i amb Luís Tosar i Eduard Fernández– es va rodar a la platja de Garraf. El enigma de Giacomo és un altre títol del cel·luloide nacional, dirigit per Joan Marimon, que va trobar en escenaris de Sitges com el carrer de la Devallada, d’en Bosch i Sant Joan, durant la nit, l’ambient perfecte per a algunes seqüències. A més, aquesta producció va contractar figurants sitgetans.

No només el cinema demana la vila per a recrear històries i llocs inventats. També les petites històries que s’expliquen en vint segons per a vendre una marca o un producte, els espots publicitaris, troben en Sitges un valor afegit com a rerafons de cadascun dels seus fotogrames. Un dels darrers espots de Seat va ser rodat a la Fragata; Bodegues Torres va enregistrar en un restaurant de la vila l’anunci de Viña Sol; Bocadelia va convertir la plaça de l’Ajuntament en un mercat, i altres marques com Nesquick, Llet Pascual, Vodafone o Cornetto han emprat llocs com el Passeig Marítim o la platja de Garraf per envoltar el seu producte d’un ambient especial. I en premsa, les firmes Viceroy i Ducati han desenvolupat les seves campanyes amb sessions fotogràfiques, al casc antic de la vila i a la carretera de Garraf. Com a producció més curiosa dels darrers mesos, destaca el primer videoclip de Rosy Albusy, una actriu libanesa que tot just acaba de treure el seu primer treball discogràfic al mercat.

Des de la Film Office es promociona Sitges com a “destinació plató” i això té unes conseqüències econòmiques directes i indirectes: “Es genera una activitat econòmica directa per al poble, és a dir, professionals de la vila que puguin treballar directament a les produccions (electricistes, fusters, directors de fotografia, locutors, traductors…)”, apunta Santi Roig, director de la Film Office. I afegeix: “hi ha empreses audiovisuals de Barcelona i l’estranger que estan molt interessades a instal·lar-se aquí. Aquesta és la dinàmica, sobretot, empreses de publicitat. Una cosa portarà a l’altra”. A més, Montse Arnau confessa que s’aprofita la proximitat de Sitges amb Barcelona: “Som també la segona destinació de congressos després de Barcelona. Estem aprofitant la inèrcia de la projecció de la capital i volem recuperar el binomi Barcelona-Sitges que sempre ha funcionat tan bé”.

Arnau exposa que els objectius són que “la Film Office esdevingui una eina perquè Sitges tingui una projecció internacional, posicionar-nos com una vila de cinema”. I segons Roig, “volem treballar conjuntament amb Catalan Films, l’agència encarregada de promocionar Catalunya en el sector audiovisual a l’estranger. Sitges serà una de les localitzacions a tenir molt en compte”. Aquests objectius internacionals es poden veure beneficiats pels vincles de la vila amb el Festival de Cinema: “Sitges és la seu del festival de cinema i podem crear productes i serveis que es dirigeixin a un sector de mercat. Pel Festival es crea un diàleg amb els productors que ens visiten”, explica Montse Arnau.

SITGES, ESCENARI I INSPIRACIÓ

La projecció de Sitges a través de la pantalla –en aquest cas, la petita– va tenir un punt culminant la temporada 1996/97, quan TV3 va emetre la sèrie Sitges, una producció de Televisió de Catalunya en col·laboració amb l’Ajuntament i empresaris de la vila i. La sèrie, dirigida per Eduard Cortés i de 39 capítols, narrava les aventures d’un grup de joves vinculats a un despatx. La producció s’emetia setmanalment (posteriorment es va emetre pel canal internacional de TVC) i tenia una clara intencionalitat de promoció de la vila, si bé es tractava d’un document de ficció. El Port d’Aiguadolç, el passeig de la Ribera i carrers del centre del poble van ser els escenaris naturals de la producció.

Galeria fotogràfica
SITGES FILM OFFICE



Arxiu de vídeos





Links d'interès: