On

On número 22

2011-12-16T06:12:00.000-08:00

La revista On número 22 surt al carrer just abans de les festes nadalenques, perquè pugueu gaudir dels millors reportatges durant el vostre temps lliure. La música centra la temàtica de la publicació, amb el testimoni de quatre joves que s'intenten obrir camí per arribar a viure del que més els agrada. Amb ells coneixerem les inquietuds de les noves generacions de músics sitgetans. La conversa amb Blai Fontanals ens permetrà apropar-nos a la trajectòria d'un dels referents del món de la gralla. I, a més, la revista cultural On vol posar un punt d'optimisme en temps de crisi amb l'exemple de quatre emprenedors que han creat un negoci aquest últims anys. Ells ens ensenyaran les claus perquè una idea pugui ser rendible.

Com sempre, acompanyen aquesta informació els millors consells culturals i gastronòmics, a més de l'aparador amb establiments i locals de moda per gaudir de Sitges.

BUSCANT UN LLOC A L'ESCENARI
La música sempre ha estat un element cultural amb què els joves han anat creixent i construint la seva identitat. Formar-se com a músic és una activitat que permet implantar un seguit de valors, aplicables a la vida en general, com l’ordre i la constància, i que en l’actualitat no gaudeix d’un reconeixement social de primer ordre. Els quatre joves músics sitgetans Pau López, Ferran Puertas, Bárbara Muntané i Andreu Martínez no entenen la seva vida sense la música, però alhora, aquest amor els porta una sèrie d’inquietuds quan miren cap endavant i es plantegen si podran arribar a viure del que més els agrada fer.

EMPRESARIS VALENTS
Obrir una empresa o muntar un negoci en aquests temps que corren pot semblar una bogeria, però la valentia dels joves emprenedors demostra que, de vegades, les situacions econòmiques complicades poden obrir noves oportunitats que s’han de saber aprofitar. Les quatre empreses sitgetanes VimésVi, Pimetic, Terres i Bevelity exemplifiquen les claus per atrevir-se a tirar endavant un projecte: tenir una idea clara del què es vol fer i dedicar-s’hi en cos i ànima.

Open publication - Free publishing - More cutlura

Buscant un lloc a l'escenari

2011-12-16T06:11:00.000-08:00

La música sempre ha estat un element cultural amb què els joves han anat creixent i construint la seva identitat. Formar-se com a músic és una activitat que permet implantar un seguit de valors, aplicables a la vida en general, com l’ordre i la constància, i que en l’actualitat no gaudeix d’un reconeixement social de primer ordre. Els quatre joves músics sitgetans Pau López, Ferran Puertas, Bárbara Muntané i Andreu Martínez no entenen la seva vida sense la música, però alhora, aquest amor els porta una sèrie d’inquietuds quan miren cap endavant i es plantegen si podran arribar a viure del que més els agrada fer.

FERRAN PUERTAS (16 anys, Ribes)
Quasi sense temps per aprendre a caminar i seguint la tradició familiar, en Ferran Puertas va començar la seva aventura musical als 4 anys. Va ser el seu tiet qui d’alguna manera el va introduir en aquest món, regalant-li un petit contrabaix, que de seguida faria seu i que en l’actualitat és el principal instrument amb el qual aquest jove ribetà de 16 anys s’intenta fer un nom en l’univers musical.

Corda Fluixa, Orquestra de Pons, La Cava del Retiro i la Cobla Sitgetana són una mostra en el seu ampli currículum de les nombroses incursions d’en Ferran per formar-se com a músic. Des de música clàssica fins la bossa nova, passant per altres gèneres com el rock o les sardanes, per complir així el desig de tenir un mínim coneixement dels diferents estils; això sí, mantenint sempre una especial predilecció pel jazz. “Quan toco algun instrument, el rellotge es para, ja que a més de passar-m’ho bé, no me n’adono del que passa al meu voltant”, afirma en Ferran, que creu que la clau per saber tocar un instrument és fomentar-ne la seva pràctica des de ben petit. D’altra banda, considera que “tant la societat com les institucions, poc a poc, deixen de veure la música com una activitat de segona i li atorguen un protagonisme més destacat, en forma de més hores de classe lectiva a les escoles o també invertint més diners en equipaments”.

No s’atreveix a preveure el futur del sector a nivell professional, però sí es mostra esperançat perquè creu que de la seva especialitat, el contrabaix, hi ha pocs especialistes al mercat. Per tant, en Ferran es mostra confiat en que en un futur pugui dedicar-se exclusivament a la música i repetir un dels moments més importants de la seva car-rera: una actuació a l’auditori Pau Casals.

Lluny de fer un gran discurs teòric de com s’ha d’aprendre a tocar un instrument, en Ferran creu que “a través de la pràctica un aprèn d’una manera més divertida una disciplina força complexa i que requereix grans dosis de concentració”.

ANDREU MARTÍNEZ (19 anys, Ribes)
No recorda ben bé quan, però sí que ja tenia ús de raó en el moment en què l’Andreu Martínez va descobrir la seva vocació pel cant. Un familiar que formava part de l’Orfeó Català va adonar-se que aquell petit noi tenia una molt bona entonació i el va apuntar a un dels cors. Quan feia poc temps de la seva arribada, els rectors de l’Orfeó van creure oportú que continués la seva formació per un altre camí, perquè consideraven que li faltaven alguns coneixements bàsics, per tant va prosseguir la seva formació a l’escola Diaula, on durant un parell d’anys va acabar de polir aquells detalls que l’impedien pujar nivell.

Superats aquest petit contratemps, aquest jove ribetà de 19 anys va prosseguir la seva carrera musical a cavall entre el Conservatori del Liceu i un altre cop el Orfeó Català. La música representa per a a la seva vida “una activitat anímica” que li suposa “el plaer màxim”.

En un futur no molt llunyà, l’Andreu veu factible poder dedicar-se professionalment al cant i a un altre de les seves passions: compondre. “No sé si hi arribaré, però ho estic posant tot de la meva part i donant els passos adients per tenir una oportunitat”, expressa amb optimisme.

Com que no ha cursat cap tipus d’estudi musical al Garraf, aquest jove ribetà no té una idea clara de si s’està potenciant o no la cultura musical. Ha detectat, però, que “cada cop hi ha més joves que volen seguir el mateix camí, però potser no troben cap resposta per part de les autoritats a la seva demanda”.

Una trajectòria cap a un somni, en què l’Andreu s’ha hagut d’enfrontar a molts obstacles, com per exemple quan Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música, va voler suprimir l’Orfeó Jove per falta de pressupost: “Va ser una moment dur perquè nosaltres veiem, tal com s’ha confirmat no fa massa, que darrere d’aquest conflicte hi havia uns altres interessos”. Però vol passar pàgina als moments difícils i per això en destaca dos de positius: haver estat dirigit per Zubin Metha i haver tingut la possibilitat de cantar l’himne del Barça al Camp Nou.

Cadascun d’aquests moments són els que li han servit per anar conformant el seu estil, “tractant sempre de transmetre al públic alguna cosa més que unes lletres”, perquè per a l’Andreu “la música no s’interpreta sinó que se sent”.

BARBARA MUNTANÉ (18 anys, Sitges)
Trencant els tòpics, així es com la Bàrbara Muntané encetava la seva vinculació amb l’àmbit de la música. La van matricular als 4 anys a les classes de la Montserrat Almirall no pas per obligació sinó perquè els seus pares es van veure sorpresos per les seves aptituds musicals que ja mostrava de ben petita. A mesura que va anar creixent, aquesta jove sitgetana de 18 anys va anar ampliant el seu coneixement musical amb el piano i el cant. Confessa que el motiu pel qual ha estat vinculada fins fa poc al món de la música “no ha estat tant el contingut sinó la vàlvula d’escapament del món real que li suposa la pràctica d’aquesta disciplina”.

Amb la majoria d’edat recent complerta, la Bàrbara ha començat els estudis d’Odontologia, motiu pel qual s’ha vist obligada a deixar els estudis de cant. “És una de les decisions més difícils que he pres mai, però prefereixo deixar-ho ja que es una activitat que requereix moltes hores que jo no puc dedicar”. A més, considera que en l’actualitat “les institucions estan deixant de banda la música i no donen cap mena de suport a tots aquells que no tenen recursos per cursar aquests estudis”. En aquest sentit, creu que el paper que fan associacions com les Joventuts Musicals o la pròpia banda de l’Escola permet donar cabuda a tots aquells que s’han quedat fora de l’àmbit acadèmic.

De cara a un futur, la Bàrbara desitja poder dedicar-se en major o menor grau a continuar estudiant cant i així, si sorgeix l’oportunitat, poder dedicar-s’hi professionalment, malgrat que creu que “avui en dia es difícil aconseguir-ho en un món en què a qualsevol, amb l’ajuda dels ordinadors, el posen a cantar”.

PAU LÓPEZ (19 anys, Sitges)

El desig i l’empenta de la seva mare van ser el motiu pel qual en Pau López es va iniciar en el món de la música. De la mà de la Montserrat Almirall, aquest jove sitgetà de 19 anys va començar a tocar el piano quan en tenia 7. Més endavant, i coincidint amb l’obertura de l’Escola Municipal, va passar a tocar un altre dels seus instruments predilectes: el clarinet. La seva vinculació amb la música, però, no se centra únicament a les aules, ja que des de l’any 1999 és graller, fet que li ha permès tocar instruments com el timbal i, més recentment, la gralla. Aquesta dedicació, després d’inacabables hores d’assajos i actuacions, ha contribuït a que la música sigui un element imprescindible en el seu dia a dia, ja que, entre d’altres coses, li aporta “tranquil·litat i molta força de voluntat”. Uns valors que, segons en Pau, són bàsics, perquè “la música és una disciplina que s’aprèn per voluntat pròpia i que requereix molta constància”. A més, creu que “és una activitat que en el món laboral no té prou reconeixement social, cosa que tampoc succeeix en l’àmbit acadèmic”.

Actualment, en Pau cursa la carrera d’Enginyeria de Sistemes Electrònics, uns estudis que l’han obligat a aparcar per un temps la música, malgrat que en un futur no molt llunyà espera reprendre aquesta activitat i compaginar-la amb la seva trajectòria universitària.
En un moment en què la música i la cultura en general estan patint notòriament els efectes de la crisi, el jove sitgetà valora positivament que encara es mantinguin iniciatives musicals populars com la de la Suburband, ja que “així es dóna resposta a molta gent que no disposa de cap mitjà per tal de donar a conèixer el seu talent”.

Quan se li pregunta quina ha estat la seva millor experiència damunt els escenaris, en Pau, després de pensar-ho dues vegades, destaca una actuació amb l’orgue a les noces d’or dels seus avi: “El moment més emotiu que he viscut”. Mentre que recorda amb certa ràbia una actuació en què des d’un bon començament ja intuïa que el públic mirava cap a un altra banda: “Aquests són moments molt durs perquè has de seguir tocant”.

En Pau, que també és un actiu component de la Colla Joes de Castellers de Sitges, creu que qui vulgui entrar en aquest món “ha de canviar el xip respecte altres activitats i pensar que la teoria no es la base de res sinó un complement al talent que adquireixes dia a dia”.

Aleix Ramírez Morlans

Empresaris valents

2011-12-16T05:59:00.000-08:00

Obrir una empresa o muntar un negoci en aquests temps que corren pot semblar una bogeria, però la valentia dels joves emprenedors demostra que, de vegades, les situacions econòmiques complicades poden obrir noves oportunitats que s’han de saber aprofitar. Les quatre empreses sitgetanes VimésVi, Pimetic, Terres i Bevelity exemplifiquen les claus per atrevir-se a tirar endavant un projecte: tenir una idea clara del què es vol fer i dedicar-s’hi en cos i ànima.

Jordi González fa vuit mesos que ha obert la seva pròpia empresa, Pimetic informàtica, i les coses li van d’allò més bé. Després de treballar molts anys com a informàtic a la Universitat Politècnica de Catalunya i passar a l’empresa privada durant un any, en Jordi es va adonar que “les coses es podien fer molt millor” i aquest pensament és el que el va motivar a crear ell el seu negoci, a la seva manera, però tenint clar que “les noves tecnologies han d’estar al servei del client i han de ser una eina per optimitzar els seus recursos”.

L’empresa de Daniel Iborra i Viktor Nordstrom encara és més jove. Des del maig de 2011 aquest dos emprenedors estan desenvolupant un software destinat als dissenyadors gràfics perquè puguin utilitzar el 3D en les webs. En el seu cas, “vam veure una oportunitat claríssima en un mercat totalment nou, que encara s’està desenvolupant”, justifica Iborra el seu atreviment. I un clar exemple d’agosarament és la de Jaume Domingo, un sitgetà que amb tan sols 26 anys va decidir comprar l’empresa Terres, una immobiliària que aquest any ha traslladat a Sitges amb la intenció d’encetar així un canvi i un projecte nou. En Jaume considera que en el sector de l’automoció, que és d’on venia, ja havia tocat sostre i el que el va empènyer a emprendre aquesta aventura va ser “la il·lusió de tenir un projecte propi i no treballar només per diners, sinó per tirar endavant el que m’agrada, el meu somni”.

Els últims protagonistes d’aquesta valentia emprenedora són Màxim Muñoz i Jordi Sebastián, que el febrer de 2011 van inaugurar VimésVi al carrer Santiago Rusiñol, una botiga de venda, degustació i distribució de vins i caves. La crisi, en aquest cas, els va oferir l’oportunitat de quedar-se el traspàs d’un celler i donar-li un canvi radical “per obrir un tipus de negoci que no existia fins ara a Sitges”.

LA CRISI, UNA BONA OPORTUNITAT?
Aquestes quatre empreses creades en plena crisi econòmica a Sitges funcionen bé. I un dels secrets d’aquest èxit és “tenir molt clara la idea del projecte i saber què vols i pots oferir”, revela Daniel Iborra, que creu que una de les característiques de l’emprenedor és “la confiança que té en ell mateix”. Bevelity, l’empresa d’Iborra, treballa en un producte que encara no ha sortit al mercat mundial i això “ho facilita tot, perquè saps que oferiràs al client la possibilitat de fer coses que abans no podia fer”. Iborra considera que aquest moment de crisi és el millor per muntar una empresa, perquè “les oportunitats laborals són les pitjors i això t’empeny a fer alguna cosa per tu mateix”, això sí, “sempre i quan el teu mercat no sigui l’espanyol”.

El Jordi González (Pimetic) va més enllà i assegura que “l’època de crisi és un bon moment per obrir una empresa, ja que jo he optimitzar els diners al màxim i he vist que les coses es poden fer sense necessitat de gastar massa”, però també reconeix que “depèn molt del que venguis”. En el seu cas, considera que “la informàtica sempre serà necessària i si una empresa inverteix en noves tecnologies estalviarà sempre costos i hi haurà un retorn de la inversió”. En aquest sentit, creu que precisament “una manera de superar aquesta crisi és afavorir l’empresari, perquè és qui genera llocs de treball”. Jordi González, que treballa dotze hores diàries, assegura que se’n va al llit cada dia satisfet “perquè estàs creant alguna cosa i això no es paga amb diners i no ho pots aconseguir en una altra feina”.

La situació econòmica del país va fer possible que el Màxim Muñoz i el Jordi Sebastián aconseguissin un traspàs de negoci a un preu raonable per muntar l’establiment VimésVi. “La por sempre existeix, però estàvem convençuts que faltava un tipus de local com aquest a Sitges i que funcionaria bé”, explica Jordi Sebastián recordant el moment que van decidir fer aquest pas. Ell, com la resta d’emprenedors, creu que la confiança en un mateix és un valor important a l’hora de prendre aquesta decisió, però sobretot ressalta l’ajuda de la família i critica la filosofia dels bancs, “que encara que els presentis un projecte amb cara i ulls, et tanquen l’aixeta i no et faciliten les coses”. Ara, amb un negoci que no té ni un any de vida, els dos socis se senten molt satisfets perquè “ens va millor del que ens pensàvem”.

Jaume Domingo té 30 anys, però ja en fa quatre que va comprar la immobiliària Terres, potser un dels mercats que més mal parat surt de la crisi. Però per a ell, aquesta situació ha provocat que “m’hagi adaptat al que ens ha tocat viure i hagi decidit fer un pas molt important per a la meva empresa: ubicar-la a Sitges, canviar-li el nom (properament ho farà) i reinventar-la”. Domingo no nega, però, que l’economia li està afectant, però assegura que està “treballant més i millor optimitzant els recursos i el temps”. La confiança torna a sortir en el discurs d’aquest emprenedor, però afegeix: “Necessites tenir formació i experiència, però si el teu projecte té una base sòlida, no et pots frenar i, en cap cas, decaure”. Domingo troba “emocionant” la seva feina i considera que “has de tenir sempre inquietuds i “no parar de pensar”.

OFERIR UN VALOR AFEGIT
La valentia, la confiança en un mateix, la inquietud i la formació són alguns dels valors que s’han de tenir per embarcar-se en l’aventura de l’emprenedor. Però, evidentment, a l’hora d’obrir una empresa, “s’ha de tenir una idea sòlida i tenir molt clar què oferirem”, tal com remarca Jaume Domingo. Entre els canvis que projecta per a la seva immobiliària, a banda del nom i la imatge corporativa, és “oferir serveis nous als clients que cap altra immobiliària els hagi ofert”. Tot i que no detalla aquests serveis per no revelar les seves claus d’èxit, sí que insisteix que el secret és “deixar de buscar quantitat per buscar qualitat”. Aquests canvis passen per potenciar els valors que té Sitges per a viure-hi, “revaloritzar el poble i aconseguir que la gent que s’hi estableix pugui gaudir de la qualitat de vida que els ofereix”. Domingo creu fermament en el que ven i en les possibilitats del mercat a Sitges, per això té perspectives immediates de creixement, amb futures contractacions de personal i la creació d’un nou web per captar clients europeus, entre d’altres plans de futur.

La prioritat de Pimetic, per la seva part, és oferir la màxima qualitat als sistemes informàtics de les petites i mitjanes empreses. “La gent normalment s’adapta a les aplicacions informàtiques i crec que hauria de ser al revés”, diu Jordi González, que sobretot creu que “les coses es poden fer millor de com s’acostumen a fer”. Per això, González ofereix als seus clients serveis de manteniment de xarxes, dissenys d’aplicacions web i a mida, SEO, etc., però sempre garantint la qualitat i convençut que “si una empresa inverteix en informàtica, estalviarà costos”. Amb una passió desmesurada per la informàtica, el Jordi s’està reciclant constantment. I tot aquest esforç ha estat recompensat amb l’èxit d’una empresa que, amb només un any de vida i amb el boca a orella de la gent, té una bona facturació i unes previsions molt bones per als propers anys.

“Que funcioni una empresa que comença de zero és molt difícil”, confessa Daniel Iborra. I ho diu per experiència, ja que és el tercer projecte que tira endavant. Aquest cop, però, el seu futur està gairebé garantit, ja que “estem desenvolupant un software per a dissenyadors gràfics, una tecnologia que encara no ha sortit al mercat”. El mercat de Bevelity, però, no és l’espanyol: “En el meu àmbit, el referent no és Espanya i ens és més fàcil vendre el nostre producte a nivell mundial, a països que estan més avançats en tecnologia”, explica Iborra. A diferència dels seus anteriors negocis, “en aquest projecte he tingut clar des del principi què és el que venc i he estat molt crític amb tot el que vull fer”. El procés per arribar a crear Bevelity “ha estat complicat”, confessa el Daniel, “però vam tenir l’oportunitat de tenir una oficina al Centre d’Empreses Creatives i això ens va ajudar molt”. Tot i així, critica durament “la burocràcia d’aquest país, que al final resta competitivitat”.

La clau del negoci que han creat en Màxim Muñoz i el Jordi Sebastián és, segurament, el fet d’obrir un tipus d’establiment “totalment diferent als que existien fins ara a Sitges”. Aquesta és la sensació que tenen els propietaris de VimésVi, que han creat “una botiga que va més enllà del concepte tradicional de celler, amb una imatge molt cuidada i moderna” i que ofereix la possibilitat, no només de comprar vins i caves, sinó de degustar-los amb el consell de bons assessors. Els dos sitgetans valoren molt “la rebuda que hem tingut de la gent del poble” i “la confiança que ens han dipositat les nostres famílies”, però alhora que critiquen les dificultats en què s’han trobat per a aconseguir finançament. De la mateixa manera que en els anteriors exemples, aquest projecte funciona bé i és una demostració que en temps de crisi, una bona idea, amb una bona execució, pot convertir-se en una empresa rendible.

On número 21

2011-10-26T09:37:00.003-07:00

La revista On dedica monogràficament els continguts d’aquest número a la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges. La decisió de paralitzar les obres de reforma dels museus que afectaven directament la façana marítima i l’anunci de l’Ajuntament d’iniciar la revisió del catàleg del patrimoni i implantar mesures que evitin la degradació o la transformació d’elements patrimonials són dues notícies que fan que aquest tema estigui plenament d'actualitat.

Per parlar-ne, On inclou els reportatges "Quin Sitges per als nostres néts?", signat per Roland Sierra, i "El valor d'un catàleg", de Joan Tutusaus, així com una conversa amb en Joan Yll, un veritable guardià de la memòria de la vila. A més, aquest número especial compta amb articles d'opinió de Ferran Martínez, Daniel Farrerons i de la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sitges, Elena Redondo.

Quin Sitges per als nostres néts?
En els últims quaranta anys el teixit urbà del centre de Sitges ha canviat ben poc. És veritat que s’han obert carrers nous (els de la zona de l’Oasis els anys vuitanta i els de la Plana Est el darrer quinquenni), però les noves vies públiques cal cercar-les fora d’aquest perímetre, sobretot a Can Pei i les Cases del Sord, a Can Girona, als Molins, als Plans d’Aiguadolç, als Pins Vens, al Rocar i a Ca l’Antoniet i, fora del nucli urbà, a les Botigues de Sitges. Llevat del parcs de Can Bóta i de Can Robert i de l’Hort de Can Falç (obert al públic des de 1992), és en aquestes últimes zones on han proliferat nous parcs i espais públics, com ara els de Facundo Bacardí, del Rocar i dels Garrofers.

Joan Yll, el guardià de la memòria
El seu taller del carrer Sant Damià és una barreja entre arxiu local, museu i sala de reunions. En Joan Yll té documents de tot tipus sobre Sitges i fotografies difícils de trobar a cap altre lloc; màquines centenàries que recorden el seu passat traçut, tan relacionat amb les fàbriques de calçat; i tres o quatre cadires on cada tarda hi seuen companys de tertúlia. Si algú vol saber alguna cosa sobre el passat de la vila, només cal que s’hi acosti, i en Joan buscarà i rebuscarà fins a trobar-ne la resposta.

L’Ocasió i La Fortuna. Al voltant del patrimoni de Sitges
Article d'opinió de Ferran Martínez Sancho

Open publication - Free publishing - More cultura

Quin Sitges per als nostres néts?

2011-10-26T09:37:00.002-07:00

Patrimoni arquitectònic, una aposta de futur

En els últims quaranta anys el teixit urbà del centre de Sitges ha canviat ben poc. És veritat que s’han obert carrers nous (els de la zona de l’Oasis els anys vuitanta i els de la Plana Est el darrer quinquenni), però les noves vies públiques cal cercar-les fora d’aquest perímetre, sobretot a Can Pei i les Cases del Sord, a Can Girona, als Molins, als Plans d’Aiguadolç, als Pins Vens, al Rocar i a Ca l’Antoniet i, fora del nucli urbà, a les Botigues de Sitges. Llevat del parcs de Can Bóta i de Can Robert i de l’Hort de Can Falç (obert al públic des de 1992), és en aquestes últimes zones on han proliferat nous parcs i espais públics, com ara els de Facundo Bacardí, del Rocar i dels Garrofers.

A diferència del teixit urbà, sí que han canviat els edificis que emmarquen els carrers i que durant dècades els donaren personalitat. Entre començament dels anys setanta i mitjans dels vuitanta, es van enderrocar una sèrie de finques que, tot i no estar catalogades, tenien un indubtable valor artístic, històric i/o patrimonial. Entre d’altres, van sofrir els efectes de les piquetes la casa Bailach, que s’aixecava a la cantonada del carrer de Sant Pere amb la Ribera; la casa Pere Montané (actual Escola Pia), al carrer de Sant Isidre; la casa Bernardo Fernández, situada a la cantonada del carrer de Bonaire amb la Ribera; i la casa Ferret, al Cap de la Vila.

Amb la catalogació del patrimoni arquitectònic sitgetà realitzada el 1991, s’impedí que altres edificis anessin al terra. Però llevat d’unes quantes excepcions (com la Casa del Rellotge, del Cap de la Vila, o l’Hospital de Sant Joan Baptista, per citar dues de les rehabilitacions més vistoses i alhora modèliques), molts d’aquests edificis actualment catalogats no han estat reformats ni restaurats des de fa anys i avui es troben en un estat de deteriorament que fa pena mirar-los. És el cas del Patronat d’Acció Social Catòlica, al carrer de les Parellades, de la casa J. Ferret Carreras, al carrer de l’Hort Gran; de la casa Vilella (Residència Helvètica), al Passeig Marítim; del Casino Prado Suburense, i de l’ermita de Santa Bàrbara, per esmentar exemples ben diferents entre si. També fan plorar els jardins de Terramar i l’hort de can Falç, sobretot aquest últim, que diàriament rep desenes d’infants que hi van a jugar.

Com a patrimoni que és de tots els sitgetans i les sitgetanes (encara que els propietaris de les finques siguin persones físiques o jurídiques), els diversos ajuntaments que hi ha hagut de l’any 1991 ençà –i aquí incloc també l’actual, amb l’esperança que afronti aquest tema amb urgència i valentia– haurien d’haver mostrat més sensibilitat pels edificis que fan de la nostra vila un indret peculiar.

Si és veritat que Sitges és una població turística, cal potenciar tot el que pugui agradar al que ens visita més enllà del que ja és tòpic (sol, platja i oci nocturn). I el patrimoni arquitectònic és un factor de primer ordre. Algú s’imagina la casa de Dante Aligheri, a Florència, amb la façana ronyosa i plena d’esquerdes? O el Moulin de la Galette, a París, amb les aspes trencades?

Cal apostar seriosament pel nostre patrimoni arquitectònic, entendre’l com una eina de futur amb moltes possibilitats econòmiques. Per què hem d’estar parint sempre projectes nous, quan el més fàcil és repensar i posar al dia –amb imaginació i un discurs coherent– allò que ja tenim i que veiem cada dia? Per què hem d’omplir Sitges amb tota mena d’escultures de gust més que dubtós (la gran majoria) i que no guarden cap relació amb l’entorn en què estan ubicades? Per què no projectem entre tots plegats el Sitges del 2030, en lloc de fer propostes quadriennals? Per què es tan difícil aconseguir un consens, per part dels nostres representants municipals, en qüestions de cultura i de patrimoni? Per què molt sovint es cerquen assessors forans quan a la vila hi ha prou coneixedors del patrimoni local?

Actualment, s’està revisant el catàleg del patrimoni arquitectònic, una tasca que ocuparà bona part de la legislatura 2011-2015. Ignoro de quina manera s’està realitzant la revisió, però m’agradaria pensar que els criteris d’inclusió seran prou amplis com per a preservar el màxim nombre d’edificis possible, no fos cas que d’aquí vint anys els nostres fills i néts ens puguin retreure que no vam ser prou agosarats.

Mentrestant, caldria anar fent accions puntuals que milloressin la visibilitat d’aquells edificis que avui dia passen desapercebuts. Sí, ja sé que no hi ha diners, que les arques municipals estan buides i que, qui més qui menys, tothom té dificultats econòmiques. Algunes d’aquestes accions, però, tampoc són tan costoses. N’apunto dues.

La primera seria estimular i ajudar –per part de l’Ajuntament– els propietaris de finques catalogades perquè arrangin les façanes de les seves finques. Com? Condonant-los l’IBI durant un període de cinc anys, per exemple. La segona proposta (una proposta que he fet, almenys, a quatre regidors de cultura diferents en els darrers deu anys) seria la de col·locar en als edificis més emblemàtics de Sitges una petita placa de metacrilat on constaria l’any de l’edificació, l’arquitecte que el va projectar i l’estil arquitectònic. El mateix es podria fer en aquells edificis on s’han hostatjat personatges il·lustres; penso en la casa del carrer de Sant Pau on visqué el poeta Salvat-Papasseit el 1918, o la casa del carrer Major que fou morada de González-Ruano als anys quaranta, però hi ha molts més exemples igualment vàlids.

Roland Sierra

Joan Yll, el guardià de la memòria

2011-10-26T09:37:00.001-07:00

El seu taller del carrer Sant Damià és una barreja entre arxiu local, museu i sala de reunions. En Joan Yll té documents de tot tipus sobre Sitges i fotografies difícils de trobar a cap altre lloc; màquines centenàries que recorden el seu passat traçut, tan relacionat amb les fàbriques de calçat; i tres o quatre cadires on cada tarda hi seuen companys de tertúlia. Si algú vol saber alguna cosa sobre el passat de la vila, només cal que s’hi acosti, i en Joan buscarà i rebuscarà fins a trobar-ne la resposta.

“Vaig començar a fer fotos quan em vaig comprar una càmera Werlisa, que llavors em va costar mil pessetes. Tinc fotos que ningú més no té, perquè sabia per exemple que havien de tirar una casa a terra, llavors feia fotos del procés”. Així explica en Joan de ca l’Yll, com qui no vol la cosa, la raó per la qual ara té milers de fotografies de Sitges, algunes fetes per ell i d’altres gràcies al seu treball de recerca d’imatges més antigues. I a aquest material gràfic se li han de sumar les més de 200 postals que daten des del 1800, “algunes escrites”, que ha anat comprant. Això sí, “no ho deixo mai a ningú, perquè sóc gat escaldat”.

Però no només s’hi poden trobar fotografies al seu taller del carrer Sant Damià, el mateix local on va començar a treballar amb son pare l’any 1946 reparant maquinària i peces de calçat. En un arxiu de cartipassos blancs perfectament etiquetats, en Joan Yll hi guarda tot tipus d’informació sobre Sitges: programes, associacions, museus, Ajuntament, publicacions, Escola Pia i un llarg etcètera ordenen cada carpeta. N’obre unes quantes. “Mira, aquesta és una revista Cu-Cut de l’any 1910, la vaig guardar perquè hi surt a la portada en doctor Robert, fill de Sitges”; “I aquí hi tinc els tovallons de paper del Pavelló de Mar, que es va cremar l’any 1934”; “Ah, i aquesta és la invitació a l’àpat del casament del fill de l’amo de la Central Costera”. I així s’hi podria estar hores i hores, obrint caixes. Les tisores encara ben a prop, perquè quan troba alguna nova referència al poble, retalla l’escrit i el desa on correspon.

Punt de trobada
“El meu avi era recader i tenia molta coneixença de la vila. Al quarto de reixa es petava sovint la xerrada –explica en Joan– i d’aquelles reunions en sortien moltes coses”. De fet, d’aquelles trobades amb en Salvador Picas, Pepe Matas, Rafael Villardaga, i molts d’altres, va sorgir la idea de fundar els Amics del Garraf. “Jo n’era el més jove i sóc l’únic encara viu, tots ja són morts”, diu en Joan mentre mostra una foto amb tots els membres fundadors en una de les moltes excursions on sentia a la vora del foc les vivències i els records de cadascun d’ells. I així, escoltant atentament, cada vegada va tenir més coneixement de la història de la vila, que ha augmentat amb les seves investigacions. “Encara mantinc les trobades que mon pare i mon avi feien aquí mateix, al taller”. Només dir això, entren per la porta dos vells coneguts: en Cisco Rodríguez i en Sir Capilla. Vénen, com molts altres amics fan, a passar una estona amb en Joan, xerrant de temes diversos però alhora sempre propers a l’actualitat del poble.

Entre els tres fan un repàs de moltes de les cases pairals, jardins o comerços que han desaparegut al llarg dels anys. “Als anys 60 i 70 és quan més desgràcies es van fer”, comenta en Cisco Rodríguez, “llavors no se’n donava importància i l’únic que es volia era construir i guanyar diners”. El llistat és inacabable: la casa pairal de la Fragata; la farmàcia del Cap de la Vila; els jardins “impressionants amb uns ornaments bestials” del Retiro; Can Font; la casa del Catasús, “sí, home, on ara hi ha Caja Madrid”; la masia de Can Vinyes; i un llarg etcètera. “Hem de donar gràcies que no tenim edificis de quinze plantes”, resumeix en Joan Yll per a alleujar les pèrdues.

El museu del calçat: un projecte mai resolt
“Aquesta màquina de foradar ferro té 92 anys. L’avi li va regalar al pare”, explica en Joan Yll assenyalant un aparell de grans dimensions mot ben conservat. Al taller, a més, encara hi té un parell de torns dels anys quaranta i uns calaixos de fusta on encara estan classificats els cargolets que usaven quan ell i son pare reparaven maquinària de les fàbriques de calçat. “Com que a casa havíem de fer bullir l’olla, fèiem una mica de tot: arreglàvem màquines de fusteria, d’impremtes, forns de pa, i també restauràvem màquines de cosir i les veníem”.

Quan les fàbriques de calçats van tancar poc a poc, en Joan explica que “l’Ajuntament ens va encarregar guardar en un local de l’Escorxador les que no s’havien venut, amb la intenció de fer un museu del calçat en un futur”, però aquest museu mai no va arribar. Més endavant, “ens van convocar a un reunió en què se’ns va dir que farien el Museu del Calçat al Mercat Vell, però hi volien encabir en el mateix espai el museu dels oficis de la vila, una mostra de balls populars i no sé quantes coses més”, recorda. I afegeix: “Però no hi cabia tot!”. El projecte no va tirar endavant, “suposo que perquè es necessitaven molts diners per adequar l’espai”. I aquí no acaba tot, perquè, anys després, “no recordo quin Ajuntament va ser que em va encarregar que escollís 8 o 10 màquines de les que estaven a l’Escorxador perquè per Festa Major volien fer una exposició. Vaig anar-hi i les vaig triar. Tu en saps alguna cosa més? Doncs jo tampoc”.

Recordar la importància de la indústria del calçat a Sitges, que va arribar tenir una desena de grans fàbriques de sabates i més d’una quarantena de tallers que treballaven per a elles, és una manera de conservar el patrimoni d’una ciutat. “S’hi t’hi fixes, totes les poblacions que han tingut indústria tèxtil, de filats, per exemple, tenen els seus museus. Sitges, no. Crec que és important que tinguem el nostre Museu del Calçat”. Paraula d’un home que ha esdevingut uns dels millors guardians de la memòria sitgetana.

L’Ocasió i La Fortuna. Al voltant del patrimoni de Sitges

2011-10-26T09:37:00.000-07:00

Vaig llegir ja fa un temps un escrit de Josep Maria Ruiz Simon en què recordava que els antics grecs atribuïen l’origen dels nostres actes a Kairós, l’Ocasió, “l’oportunitat propícia” creada per les noves situacions que ens atabalen. També a Tiché, la Fortuna, “la fi feliçment assolida” després de que esdeveniments de tota mena ens obliguen a les decisions adients a qualsevol canvi. Podem considerar la difícil situació actual en tants àmbits com a oportunitat propícia? Podem ajudar la Fortuna a que ens agafi de la mà acompanyant-nos a l’hora de prendre decisions? Voldria dirigir algunes reflexions entorn aquestes preguntes lligant-les al present i al futur dels béns materials i immaterials que agrupem sota les paraules Patrimoni de Sitges.

Hi ha un patrimoni de Sitges que s’ha descurat durant decennis de manera no necessàriament irreversible. Es tracta del paisatge urbà a petita escala i d’aquells aspectes que s’han degradat a llarg dels anys amb la col·laboració, algunes vegades cega, de molts de nosaltres. Com és possible que ens admirem de l’encant conservat en els pobles de la Provença o de la Toscana i no hem fet el necessari perquè Sitges sigui considerat de la mateixa manera? Com hem pogut ser subjectes agents i pacients de la despersonalització de llocs com, per exemple, el Cap de la Vila i altres carrers del centre, la conversió de la platja de Sant Sebastià en una plataforma de sòl públic per a tot tipus de menjadors massius i a l’aire lliure pel benefici privat, fins al punt que podríem estar en qualsevol altre poble de la costa mediterrània amb poques diferències? Com hem permès determinats colors a les façanes, restauracions de gust pèssim, enderrocs bàrbars, urbanitzacions enfilant-se pel massís del Garraf... i tantes altres coses? I, en canvi, hem pensat el perquè del que fascina als visitants a la zona del Racó de la Calma, del carrer d’en Bosc o d’aquells petits oasis dels carrers que baixen a mar en els quals s’ha conservat el record de la vella personalitat de la vila?

Ha de ser possible una modificació col·lectiva de valors i d’estratègia per a definir un pla de defensa d’aquest tipus de patrimoni. Ha de ser possible aconseguir, des de l’exemple, des del sacrifici i del lideratge moral de les autoritats públiques, siguin del color que siguin, la implicació de veïns i comerciants vers un model diferent i rigorós d’ornamentació i de manteniment de la via pública en què prevalgui l’harmonia i la claror visual, amb la consciència que ha de ser una tasca de tots els que hi viuen, per a millorar la seva qualitat de vida ciutadana i, si és possible, aconseguir també els necessaris retorns socials i econòmics. Josep Pla, contemplant Sitges des del mar el 1946, escrivia que “sense l’Esglèsia, seria un poble com tants”. Crec que errava, però avui, deixant de banda la línia de mar, corre seriós perill de convertir-se’n.

Pel que fa al conjunt de béns gestionats fins ara pel Consorci del Patrimoni, ens trobem amb la realitat d’unes obres de reforma dels museus que els mantindrà tancats durant bastant temps. És un buit important per la seva excepcional situació en donar sentit urbanístic a tot l’eix del carrer Fonollar des del Baluard, i per la importància de les obres d’art que contenen. La necessària i complexa reforma dels vells edificis va obrir una polèmica política i ciutadana que ha portat, amb el canvi de govern municipal, a importants modificacions del projecte inicial. Això acompanyat del canvi en la direcció gerència del Consorci del Patrimoni.

En aquest mesos –i a banda del Museu Romàntic a Can Llopis- la joia de la corona, ara per ara, és la Fundació Stämpfli. Amb la seva col·lecció d’art contemporani amb obres d’artistes consagrats, poc presents en els centres d’art del país i mal coneguts a casa nostra, és un museu encara poc divulgat i obert a temps potser massa parcial. És en ell on es podria posar a prova de manera pilot un possible nou model de gestió, d’activitats, de difusió i de projecció cap a l’exterior que doni nous passos endavant a tot el que s’ha fet en els darrers anys. Hauria de ser un projecte amb capacitat d’atracció d’un tipus de visitant amb una demanda cultural concreta al marge dels atractius propis de la vila. Posem com exemple el que ve a Sitges amb motiu del Festival de Cinema o d’alguna de les moltes activitats anuals.

L’inconvenient, i avui en dia greu, és que tot demana una inversió que no és fàcil que la hisenda local pugui assolir plenament a curt o mig termini. No sembla que existeixi una altra via que la de recórrer al patrocini i a la col·laboració privada a la qual es pugui assegurar un retorn amb imatge i prestacions pactades satisfactòriament per ambdues bandes.

L’oportunitat propícia, escrivíem al començar: en això hem de convertir les dificultats actuals. Perquè a la fi feliçment assolida mai s’arriba plenament, però amb sacrifici, treball i voluntat col·lectiva ens hi podem acostar.

Ferran Martínez Sancho

On número 20

2011-08-01T12:06:00.000-07:00

La revista On arriba al número 20 amb uns continguts que segur que us agradaran. Per començar a preparar-nos per a la Festa Major, els balls protagonitzen un dels seus reportatges, amb el testimoni de quatre inqüestionables de la Festa: Siscu Rosell, Carles Monasterio, Jaume Carbonell i Xavi Jansà. Ells ens expliquen com viuen les dates més importants de l'any. I també coneixerem de ben a prop dues institucions de Sitges, El Prado i el Retiro, a través d'una conversa amb els seus presidents, que, sense pèls a la llengua, expliquen el tarannà de les dues entitats. D'altra banda, la revista On parla de cultura d'altres països, sí, de la cultura que ens han aportat a la vila una professora que ensenya als sitgetans la llengua anglesa, un cuiner argentí que ens fa assaborir els plats típics del seu país i una ballarina catalana que transmet les danses de la polinèsia que ella ha après.

A més, com sempre, les recomanacions dels millors locals de Sitges, les últimes tendències i l'agenda d'actes culturals. No us la perdeu!

CONNECTATS A LA FESTA
De totes les festes de l’any, la Festa Major de Sitges és la celebració més esperada pels habitants de la vila. D’arreu del món, molts sitgetans retornen cap a les seves cases els dies 23 i 24 d’agost per poder participar-hi i gaudir-la de ben a prop. Són dies de disbauxa i sentiments a flor de pell, però sobretot una ocasió única per a poder viure la cultura i la tradició al carrer, a través dels diferents balls que donen significat a la festa. Carles Monasterio, Xavi Jansà, Siscu Rosell i Jaume Carbonell són quatre dels protagonistes d’aquestes mostres populars que mai han deslligat de la seva vida.

Open publication - Free publishing - More cultura

Connectats a la Festa

2011-08-01T10:26:00.000-07:00

La Festa Major és l’oportunitat ideal per a entregar-se al poble participant en l’essència dels balls

De totes les festes de l’any, la Festa Major de Sitges és la celebració més esperada pels habitants de la vila. D’arreu del món, molts sitgetans retornen cap a les seves cases els dies 23 i 24 d’agost per poder participar-hi i gaudir-la de ben a prop. Són dies de disbauxa i sentiments a flor de pell, però sobretot una ocasió única per a poder viure la cultura i la tradició al carrer, a través dels diferents balls que donen significat a la festa. Carles Monasterio, Xavi Jansà, Siscu Rosell i Jaume Carbonell són quatre dels protagonistes d’aquestes mostres populars que mai han deslligat de la seva vida.

JAUME CARBONELL: “Sempre érem els mateixos”
En Jaume Carbonell, més conegut per tothom com a Natu, és un sitgetà de 60 anys que ha estat en cinc balls diferents.

La seva llarga trajectòria es va iniciar amb 8 anys, quan, animat pels amics, va decidir participar al ball dels capgrossos. Més tard, va passar a formar part del ball de cercolets, de pastorets, de bastons i, finalment, a la colla de l’àliga, de la qual n’és cap de colla des de fa 27 anys.

Malgrat que sembla gairebé impossible poder entrar a un ball, en Natu aposta per la selecció acurada, per comprovar amb el pas del temps la disponibilitat i el compromís de l’interessat. Ho justifica amb la següent comparativa: “Si una empresa té bons treballadors, que es coneixen i fan bé la feina, per què canviar-los?”.

En Natu se sent molest quan es parla d’això, ja que ha experimentat de primera mà la falta de participació a la celebració popular. Amb un to anecdòtic, recorda que el drac es va haver de quedar més d’un cop al magatzem per manca de portadors, o que amb els bastons havien d’anar a buscar gent de fora. “En acabar la Sortida d’Ofici, es triaven determinats carrers de la vila per fer el que s’anomenava llevat de taula, on demanàvem als sitgetans el que bonament ens podien donar per col·laborar amb el ball, fet que ara es consideraria humiliant”.

“El que més m’agrada de la Festa Major és la vigília, l’entrada de grallers i la sortida d’ofici”, assenyala, instants que li produeixen “sensacions meravelloses”. Admet les rivalitats entre balls, però no se’n declara admirador de cap en concret: “La Festa Major m’encanta, tots els balls m’agraden”, comenta entusiasmat. Tanmateix, s’atreveix a diferenciar-ne dos grups: els que surten per lluir i els que realment senten el ball en conjunt, no només vetllant pel seu interès particular. Per això creu que els joves han de recuperar l’actitud que apuntava, “sentint la festa com Sitges es mereix”.

El veterà portador opina que “la sortida posterior als focs artificials no s’hauria de fer per falta de llum, ja que dificulta considerablement l’actuació del ball”, diu mentre ensenya les picades als dits. També considera que, com que el Passeig de la Ribera és un espai obert, “la gent creua enmig dels balls, i crea situacions perilloses”.

El portador de l’àliga troba que està molt bé el concepte, la imatge que ha creat el públic envers la festa, ja que dóna l’oportunitat als espectadors a sentir-se actius, bé sigui fent samarretes o decorant els comerços de la vila amb fotografies identificatives.
No pot imaginar-se viure la Festa Major sense participar-hi: “El meu lloc és estar als balls”.

SISCU ROSELL: “La Festa Major és tal i com la volen els sitgetans”
Siscu Rossell, president de la Comissió de Festes, es va introduir a la Festa Major l’any 1983 amb els pastorets, quan es va assabentar que buscaven gent per a ballar. Més tard, va ser el Crist del ball de la moixiganga i va sortir amb les gitanes. Fins fa poc ha estat combinant els bastons amb la Colla Jove de Castellers de Sitges, i, a més, en ocasions ha estat portador dels gegants moros. Amb tot, la condició de casteller, que li ha permès descarregar el gran 4de8, la porta tot l’any amb la camisa color vi de la Jove.

“Crec que no és difícil entrar a una colla, excepte a les de diables, que pot ser més complicat. A la resta sempre hi falta gent”. En Siscu, que parla en funció del que ha viscut, explica que “m’he mogut per l’Agrupació de Balls Populars i la política d’allà és la renovació constant, cada ball té una edat”.

De tots els records en podria fer un llibre, però en destaca els més rellevants: un viatge a Madrid amb els bastoners per a participar al programa Un, dos, tres, de TVE, o l’arribada d’un pastoret a la primera sortida amb pantalons curts, diu rient.

En Siscu és partidari que tothom celebri la festa de manera espontània, però sempre respectant els qui vulguin viure-la de manera diferent. “La Festa Major és un sentiment, una manera de viure-la i gaudir-la”. I considera que tots els balls són importants, però que “el màxim plaer no arriba fins que entens quin significat té el ball en el context de la festa i per què el balles”. Per a ell, però, “l’esclat dels 21 morterets junt amb el repic de les campanes i la posterior sortida a les 2, és inexplicable, el moment més vibrant i eufòric”.

CARLES MONASTERIO: “La meva festa és la festa de tots”
“La Festa Major és una festa que té vida gràcies a tot el poble, no només a la gent que surt en els balls”. En Carles Monasterio descriu amb aquesta frase el que representen per a ell els dies de Sant Bartomeu i Santa Tecla. I és que amb tan sols 14 anys, en Carles ja ha participat en una multitud de balls, fet que li permet explicar des de l’experència moltes de les qüestions que fan referència a la festa. En l’actualitat participa als pastorets, però anteriorment havia estat diable, cercolet, portador de l’àliga i casteller. En Carles pensa que “per molt protagonisme que tinguin els balls, sense el caliu del públic, inqüestionable en totes les sortides, la festa perdria la seva essència”.

Aquest jove sitgetà opina que no li agrada “tota la gent que avantposa l’interès particular al de tothom”. I afegeix: “Estic a favor que la gent s’ho passi bé i que gaudeixi d’aquests dies, però amb la llibertat de poder-ho fer amb tranquil·litat”.

Tot això no descarta que en Carles no hagi trencat mai cap plat; l’any passat, mentre esperava el pas de la processó, la colla d’en Carles i altres pastorets es van saltar el protocol per poder ballar dos cops la bota. “Va ser molt emotiu i vam gaudir com mai ballant les dues colles juntes”, explica il·lusionat.

Monasterio també creu que “tothom té possibilitats a participar al ball que vulgui”. Una frase que resumeix perfectament el que creu que ha de ser la Festa Major del futur, “un esdeveniment construït des de la participació de tots”.

XAVI JANSÀ: “Gaudeix i deixa gaudir”
En Xavi Jansà és una persona de 32 anys molt integrada aSitges, tot i provenir de Vilanova.
Els seus inicis es remunten a l’any 1999, quan va voler participar a la festa com a graller, però li va sorgir l’oportunitat d’endinsar-se amb el ball de Cintes de l’Agrupació, amb el qual va sortir durant deu anys.

L’any 2005 va fer la seva primera entrada de grallers amb la Colla de Grallers Maricel, i l’any 2009 va decidir canviar de ball i va entrar a la Colla Vella de Bastons, un ball que des de petit ja li agradava. “Poder ballar els bastoners que havia vist des de ben jove era un privilegi”, recorda.
Jansà creu que tots els balls són diferents i que mereixen un tracte igual i respecte, un fet que, segons apunta, molta gent oblida: “La majoria dels joves de Sitges volen ser diables i no pensen en portar el braç de les gitanes”. És obvi que hi ha balls que agraden més que d’altres, però en Xavi pensa que hi han de ser tots per a gaudir en la seva totalitat del que veritablement és la Festa Major de Sitges per als habitants de la vila. En aquest sentit, assenyala que s’ha de reconsiderar la falta de respecte a qualsevol tipus de ball que no agradi tant a la gent: “M’agrada que la gent es diverteixi però sense fer mal a tercers”.

Sens dubte, com a bon graller, subratlla que l’entrada de grallers és el moment més espectacular, ja que “el públic està entregat amb actitud positiva cap a les colles. Hi ha una forta connexió amb l’espectador”.

En Xavi considera que és difícil ser ballador de cintes perquè és un ball associat amb les dones i “de cara a fora pot semblar estrany, però un cop dins et puja la moral observant que l’home és el puntal”, una peça important en la realització del ball.

“La Festa Major és un món de contrarietats, un no parar de sentiments bons i dolents al mateix temps”, diu en Xavi. De fet, “a la matinal tothom està fos, però sempre els queden forces per ballar al màxim, volent donar més de si”, afegeix amb un somriure.

Jansà considera que l’instant més significatiu de la festa és l’arribada de Sant Bartomeu, sense oblidar-se del blanc immaculat a l’entrada de grallers, l’olor d’alfàbrega i el silenci que regna quan passa la moixiganga.

On número 19

2011-06-21T06:41:00.000-07:00

La revista On surt al carrer aquest mes de juny per a oferir als seus lectors reportatges culturals, moda i entreteniment que segur que faran que aquests dies calorosos siguin més amens. En aquest número 19 descobrireu la història que s'amaga darrera el canó que ara serveix només per a decorar el Baluard, però que anys enrere defensava Sitges de l'atac per mar. La dansa centra l'atenció del segon reportatge de la On. Aprofitant que a principis de juliol Sitges celebrarà el Festival Internacional Dies de Dansa, ens aproparem a aquesta disciplina artística a través del testimoni de tres ballarines locals: la Sílvia Cuesta, la Lolita Vilalta i l'Eva Hernández.

La revista On, d'altra banda, no podia oblidar que L'Eco de Sitges ha rebut la Creu de Sant Jordi pels seus 125 anys sortint al carrer per a informar els sitgetans. Per celebrar aquesta efemèride, hem conversat amb Josep Manuel Soler, que repassa la trajectòria d'aquesta empresa familiar.

Com sempre, també hi trobareu tota la informació d'oci, d'últimes tendències i d'activitats culturals i socials que la vila ens ofereix.

Els canons del Baluard

Al Baluard hi ha un canó que apunta al mar, amb uns versos no gaire distingits a una banda i una explicació històrica a l’altra. Avui no és més que un recurs ornamental, al costat del qual els visitants i turistes es fan la fotografia de record, però en aquest Baluard hi ha hagut canons durant quatre-cent anys, des del segle XVI al XIX, i no per fer bonic sinó amb finalitats militars. Sembla que els primers que van utilitzar canons a la península van ser els moros, a Sevilla, el 1248. En el segle XIV els canons es van popularitzar i a finals del XV ja eren usats per tots els exèrcits europeus.

La dansa: l'equilibri perfecte entre el cos i la ment

Companyies de dansa nacionals i internacionals prendran els carrers de Sitges de l’1 al 6 de juliol per a mostrar el seu art als passejants. I és que la vila acull un any més el Festival Dies de Dansa, un certamen internacional de dansa en paisatges urbans que se celebra alhora en diferents poblacions i espais de Barcelona i voltants. L’objectiu: apropar aquesta disciplina artística a un públic que moltes vegades la veu allunyada d’ell. Quan les ballarines sitgetanes Sílvia Cuesta, Lolita Vilalta i Eva Hernández –molt implicades en aquest festival– expliquen què senten i què els ha aportat la dansa a les seves respectives vides, la distància comença a escurçar-se.

Open publication - Free publishing - More cultura

Els canons del Baluard

2011-06-21T04:28:00.000-07:00

Al Baluard hi ha un canó que apunta al mar, amb uns versos no gaire distingits a una banda i una explicació històrica a l’altra. Avui no és més que un recurs ornamental, al costat del qual els visitants i turistes es fan la fotografia de record, però en aquest Baluard hi ha hagut canons durant quatre-cent anys, des del segle XVI al XIX, i no per fer bonic sinó amb finalitats militars. Sembla que els primers que van utilitzar canons a la península van ser els moros, a Sevilla, el 1248. En el segle XIV els canons es van popularitzar i a finals del XV ja eren usats per tots els exèrcits europeus.

A Sitges els canons van arribar cent anys més tard, al segle XVI. Eren temps difícils, les naus turques recorrien sense oposició el Mediterrani i atacaven i saquejaven els pobles costaners. Els sitgetans van tenir por, i l’any 1552, per mitjà de la Pia Almoina, van demanar al príncep Felip, futur Felip II, a les corts de Montsó, canons per a fortificar la vila. El lloc adequat per a posar-los era el Baluard des del qual es dominava el mar i es podia bombardejar les naus enemigues. No sabem la resposta de Felip II, però podem pensar que, en aquella ocasió o no gaire més tard, els canons van ser instal·lats i la vila va poder respirar una mica més tranquil·la. Evidentment, no eren canons com el que ara hi ha al Baluard. Eren molt més primitius, probablement els anomenats bombardes, d’uns 80 centímetres de llarg, que disparaven boles de ferro colat d’un pam de diàmetre.

Amb el progrés de la balística, aquells primitius canons que hi havia al Baluard van anar millorant, i tenim notícies de canons sitgetans en els segles XVII i XVIII. Van ser canons amb una vida agitada: es van fer servir, van viatjar, es van fer malbé i van ser substituïts per altres. Serviren per a defensar la vila, però també es van moure força. Durant les grans guerres de Catalunya, la dels Segadors i la de Successió contra Felip V, van ser reclamats en diferents ocasions per la Generalitat o pel rei Carles III per defensar, per exemple, Tarragona.

Hi ha notícies concretes de la seva activitat a Sitges. Així, l’any 1694 van disparar canonades contra uns vaixells francesos que passaven per davant de Sitges i que volien bombardejar la vila. Però l’actuació més gloriosa de l’artilleria sitgetana va ser l’any 1797. La guerra Gran, d’Espanya contra la república francesa, s’havia acabat amb la pau de Basilea, el 22 de juliol de 1795, i Espanya i França, fins a llavors enemics, es van unir, el novembre de 1796, per declarar la guerra a Anglaterra. En el transcurs d’aquesta guerra, el 27 d’abril de 1797, dues fragates de guerra angleses, de 44 i 34 canons, es van aturar davant de Sitges i van enviar llanxes d’abordatge per apoderar-se de dues pollacres –vaixell de vela de dos pals–, una que estava carregant vi sota la Punta i una altra que acabava d’arribar de Vilanova. Els sitgetans van carregar els 6 canons que llavors hi havia al Baluard, i van començar a disparar contra els anglesos. Els anglesos van respondre i l’intercanvi de canonades va durar de les vuit del matí a dos quarts d’una del migdia. Finalment, els anglesos van decidir abandonar la lluita i marxar. Els sitgetans, exultants, van rebre les felicitacions d’Agustín Lancaster, capità general de Catalunya.

En el segle XIX, en canvi, les guerres no venien del mar sinó de terra. Van ser les guerres civils entre carlins i liberals. Els enemics arribaven caminant i els canons del Baluard poc hi podien fer, de manera que la seva utilitat va ser ben poca. I més, quan, el 1876, va arribar la pau definitiva. A Sitges no sabien què fer d’aquella ferralla ja inútil. Algun dels canons degué ser fos o venut. L’any 1888, l’Ajuntament va regalar-ne un altre a Víctor Balaguer, per al seu museu de Vilanova i la Geltrú. Un altre va ser posat de guardacantons a dalt de la rampa que baixa cap a les escaletes del Moro. Un altre canó va acabar enterrat al mateix Baluard i el van trobar l’any 1906, quan es van fer unes obres de canalització.

El canó que veiem ara és el que feia de guardacantons i l’any 1976 va ser tret del seu lloc. Un any després, el 1977, es va posar en el lloc on és actualment. És un record de tants altres canons que durant tants segles apuntaven el mar des de la Punta, preparats per a repel·lir agressions navals contra la vila.

Ignasi Maria Muntaner

Reivindicant el canó segrestat
El 1888, l’Ajuntament de Sitges, presidit per Josep Vidal i Martí, va cedir a Víctor Balaguer, diputat a les Corts, un dels canons de la vila per a la Biblioteca-Museu de Vilanova. Però alguns sitgetans demanen que es torni la peça al seu lloc “històric”. Amb aquesta reivindicació, l’any 2008 es va crear la plataforma La lluita pel canó de Sitges, que, a través de Facebook, demana el retorn del canó. I la resposta del vilanovins no es va fer esperar, amb la creació d’un grup també al Facebook que té per lema: “El canó de Sitges es queda a Vilanova”, i amb afirmacions tan contundents com: “No podem privar els vilanovins del plaer de veure com es rovella poc a poc”.

La qüestió és que aquesta pica-baralla ha tingut una continuïtat amb petits actes tant d’una banda com de l’altra. El Carnaval de 2009, aquest canó va ser el protagonista d’un cercavila pels Carrers de Vilanova per recordar-ne la propietat vilanovina. I els Geganters de Sitges, aprofitant una actuació a la població veïna, l’agost de 2010 van “simular el robatori del canó del pati del museu Balaguer i ens vam fer una fotografia”, tal com recorda Carles Montserrat, un dels artífex d’aquella broma.

La rèplica del carrer d’en Bosch
Pere Stämpfli va dedicar una de les seves conegudes festes del carrer d’en Bosch, celebrada el 1980, a la reivindicació d’aquesta canó que provisionalment és a Vilanova. La intenció era recuperar el canó autèntic de la muralla i sol·licitar-ne el seu retorn definitiu, però tot el que s’aconseguí va ser una cessió temporal per a la celebració de la festa. Però llavors, Anna Maria i Pere Stämplfi van decidir fer-ne una còpia i posar-la a la muralla, tot esperant el retorn del canó autèntic, tal com explica la placa commemorativa d’aquell any. La reproducció, forjada per Josep Cenzano, fa 3 metres de llargada, pesa 111 quilos i té una boca de 16 centímetres.

Una altra cessió a Vilanova
El canó no és l’única peça que es va traslladar de Sitges a Vilanova. Quatre anys abans, el 1884, la vila ja havia cedit a Víctor Balaguer, també per a la seva Biblioteca-Museu, la Mare de Déu del portal de Santa Caterina. Així ho explica Blai Fontanals, que va anar a veure aquesta figura i es lamenta que “la tenen tancada en un magatzem sense que faci cap servei i sense estar exposada al públic”.

La dansa: l'equilibri perfecte entre el cos i la ment

2011-06-21T04:15:00.000-07:00

Companyies de dansa nacionals i internacionals prendran els carrers de Sitges de l’1 al 6 de juliol per a mostrar el seu art als passejants. I és que la vila acull un any més el Festival Dies de Dansa, un certamen internacional de dansa en paisatges urbans que se celebra alhora en diferents poblacions i espais de Barcelona i voltants. L’objectiu: apropar aquesta disciplina artística a un públic que moltes vegades la veu allunyada d’ell. Quan les ballarines sitgetanes Sílvia Cuesta, Lolita Vilalta i Eva Hernández –molt implicades en aquest festival– expliquen què senten i què els ha aportat la dansa a les seves respectives vides, la distància comença a escurçar-se.

Totes tres van començar a ballar de ben remenudes i totes tres saben que sempre ballaran. La dansa els ha dotat d’un equilibri entre el seu cos i la seva ment i d’una coneixença extraordinària del seu interior. Transmetre tot el que aquesta disciplina artística pot aportar a qualsevol persona és ara el seu propòsit. “Jo formo persones i no només ballarins”, diu orgullosa Lolita Vilalta, que l’any 1972 va fundar a Sitges l’única escola de dansa de grau elemental que hi ha a la comarca del Garraf i que dirigeix des de llavors. Per això, tot i que a la seva escola s’han format grans professionals, Vilalata remarca moltíssim el vessant terapèutic de la dansa: “Tothom hauria de tenir una disciplina corporal, conèixer el seu cos, saber com moure’l i poder gaudir de l’enriquiment personal que el ball et dóna”. De fet, explica que molts nanos entren a l’escola per algun problema postural que la dansa els corregeix.

Aquest és el cas precisament de Sílvia Cuesta, una ballarina professional que ha passat per grans companyies europees, i a qui va formar Lolita Vilalta. “Vaig entrar a l’escola perquè tenia els genolls cap a dins i els peus plans i el pediatre li ho va recomanar a ma mare”, recorda Cuesta. Però de seguida va veure que allò era el que realment li agradava i va tenir clar que volia ser ballarina. I que la dansa enganxa i que “tothom pot ballar” n’és un exemple la iniciativa que va dur a terme l’Eva Hernández, professora de l’escola de dansa de Vilalta: “Vaig obrir un grup amb dones sense cap tipus de formació que a la seva època no van poder ballar i ara em demanen més tècnica de clàssic per a evolucionar cada dia més; és meravellós”.

CAURE I AIXECAR-SE DURANT EL CAMÍ
La trajectòria professional d’aquestes tres ballarines deixen dues coses clares: l’esperit de superació al llarg d’un camí dur i ple d’entrebancs i que les decisions preses quan s’és massa jove poden canviar el curs de la vida. Al final, però, totes diuen que són on volen ser gràcies a que han passat tot el que han passat.

La Lolita Vilalta va començar a ballar dansa clàssica quan tenia 9 anys i es va formar amb la mestra russa Marina Noreg. Als 18 va formar part de la companyia d’Anna Maleras, pionera de la dansa contemporània a Barcelona. I va ser quan tenia aquesta mateixa edat que va fer una audició per al Ballet Nacional de Cuba: “Em van agafar, però amb la condició que m’afiliés al Partit Comunista, i no ho vaig fer, perquè en aquella època, en què s’era major d’edat als 21 anys, necessitava el permís dels pares”. D’aquella oportunitat perduda, però, li queda “una molt bona relació amb membres d’aquesta companyia” i les ganes de “no rendir-me”.

La carrera de Sílvia Cuesta és un clar exemple de no tirar mai la tovallola. Va desenvolupar-se professionalment en diferents companyies i produccions de dansa a Europa. “Vaig passar quatre anys meravellosos ballant amb la companyia de Santiago Sempere a França”, explica Cuesta. Una època “completa” que la va portar a actuar a escenaris importants com el Pompidou o el Théâtre de la Bastille. I aquí, en ple auge professional, “vaig pensar equivocadament que necessitava un canvi, una dansa més física, i vaig decidir tornar sense valorar que estava en un cercle molt important francès, tot i ser espanyola”.

Però l’abans i el després de la trajectòria vital i professional de Cuesta va arribar quan es va trencar el genoll mentre ballava. “Tothom deia que no tornaria a ballar, però jo estava segura que sí que ho faria”, recorda la Sílvia. Gràcies a l’entrenador Jaume Miró, no només va tornar a ballar en espectacles importants, sinó que “el procés de recuperació em va permetre descobrir els coneixements de biomecànica i em vaig perfeccionar com a ballarina i com a mestra”, dius satisfeta Cuesta, que l’any 1993 es va trencar l’altre genoll i va seguir el seu procés d’aprenentatge amb Miró.

REIVINDICANT LA DANSA
L’Eva Hernández porta més de 10 anys difonent la dansa contemporània a Sitges, però des dels 18 que es dedica a la formació. Malgrat que ha treballat en espectacles importants, en musicals, en obres de teatre-dansa, etc., Hernández sent una gran passió per el vessant pedagògic de la seva professió. “El ball sempre formarà part de la meva vida i em satisfà moltíssim poder transmetre als alumnes els valors de la dansa: la disciplina, el coneixement del cos, la il·lusió, la solidaritat amb els altres, el treball en equip, etc.”. Per això és una gran defensora del Festival Dies de Dansa, “una gran oportunitat de viure la dansa, de tenir-la a l’abast, a peu de carrer”, tenint en compte que “és una disciplina artística molt poc valorada”. En aquest sentit, Vilalta recorda que “quan tenia 18 anys la resta d’Espanya venia aquí, a Catalunya, a estudiar dansa, però ara ja no”, i es pregunta: “Què ha passat?”. I entre les raons, creu que en falta difusió: “La dansa clàssica també existeix, i no és aquella dansa rància que de vegades ens porten aquí a Barcelona, sinó que el ballarí ja no porta tutú i les coreografies estan actualitzades a la nostra època”. En la seva lluita per a fer créixer la dansa a Sitges, Vilalta va organitzar el I Stage Internacional de Dansa a Sitges, amb “la participació de més de 400 alumnes i d’escoles de la talla de la d’en Bejar”.

La Sílvia Cuesta també ha treballat i treballa constantment perquè la dansa estigui present a Sitges, a través de tallers a les escoles, classes de dansa contemporània, de sensibilització corporal i de pontenciació corporal “adaptada a la gent del carrer per treballar el físic, l’esperit i la ment”. Cuesta creu que la dansa “és un art molt incomprès per la societat” i que es necessita molta unió del sector per a reivindicar-ne la seva importància. Però alhora denuncia que es tracta d’un “món molt egocentrista en què tothom va a la seva i on la gelosia i l’enveja de vegades obstaculitzen que pugui avançar-ne el seu reconeixement”.

On número 18

2011-04-18T04:09:00.000-07:00

La Pasqua, a Sitges, va acompanyada del so de les caramelles, una tradició que es manté molt viva gràcies als tres grups de la vila: el del Prado, el del Retiro i les Caramelles Sitgetanes. On fa un repàs de l'activitat d'aquestes tres agrupacions, a través de la veu dels seus responsables: Pere Camps, Lluís Curtiada i Joan Pinós. També gaudirem en aquest número d'un escrit de Vinyet Panyella sobre el llegat del Noucentisme a casa nostra. Panyella no només destaca les personalitats més importants d'aquesta etapa cultural i les obres que ens han deixat, sinó que en reivindica la seva importància urbanística, artística i cultural i demana que es faci una tasca de recuperació i difusió d'aquest llegat.

Quines són les novel·les que han agafat Sitges com a marc per a la seva trama? Ho podreu descobrir a la revisa On, que no oblida una data tan assenyalada com Sant Jordi i posa el seu granet de sorra a fer difusió de llibres que tenen Sitges com a escenari, escrits per sitgetans o per enamorats d'aquesta vila. I el quart reportatge que completa la publicació se centra en el món de les Harley, de la mà de tres sitgetans que ens expliquen com els ha canviat la vida conduir una de les motos més emblemàtiques del mercat. Esperem que us agradi!

Cants sota el balcó

Cantar pel carrer és un hàbit que, sense saber ben bé per què, ha desaparegut de l’esfera pública per passar a tenir un caire més íntim, més propi de la dutxa. Feu una prova: si veieu algú entonant pel carrer una tonada a ple pulmó pensareu segurament que és un borratxo o bé un boig. Per sort, encara hi ha qui reivindica un hàbit tan sa: amb la fi de la Quaresma, les tres colles de Caramelles locals porten als carrers de Sitges la joia i l’alegria per l’arribada de la primavera en forma de cançons.

Admirar i ser admirats dalt d'una moto

Uns 25 sitgetans tenen una moto Harley, però des de l’any passat, el mes juliol se’n reuneixen més de 200 a la vila, en una concentració que commemora l’Independence Day. Aquesta és només una de les trobades que fan els propietaris de Harley, ja que si una cosa caracteritza aquesta moto és tota la parafernàlia que l’envolta i que uneix tots els motoristes en grups que han esdevingut clubs socials. Miquel Matas, José Antonio Pérez i Manuel Palacios en tenen una, però l’experiència de cadascun d’ells trenca el mite de que darrera una Harley s’amaga la mateixa filosofia de vida.

Open publication - Free publishing - More caramelles

Cants sota el balcó

2011-04-17T02:58:00.000-07:00

Les Caramelles tornen per Pasqua als carrers de la vila

Cantar pel carrer és un hàbit que, sense saber ben bé per què, ha desaparegut de l’esfera pública per passar a tenir un caire més íntim, més propi de la dutxa. Feu una prova: si veieu algú entonant pel carrer una tonada a ple pulmó pensareu segurament que és un borratxo o bé un boig. Per sort, encara hi ha qui reivindica un hàbit tan sa: amb la fi de la Quaresma, les tres colles de Caramelles locals porten als carrers de Sitges la joia i l’alegria per l’arribada de la primavera en forma de cançons.

Les Caramelles són una de les festes pasquals per excel·lència a la Catalunya Vella i al nord de la Nova. El seu origen, com moltes d’altres tradicions, és religiós: els homes dels pobles cantaven a la Resurrecció del Senyor, simbolitzada en l’inici de la primavera. Aquests càntics, amb els anys, es van anar convertint poc o poc en cançons dedicades a d’altres preocupacions dels homes, aquestes més prosaiques: les dones. Les colles cantaven dissabte de Glòria i dilluns de Pasqua sota el balcó de les estimades o promeses, duent una perxa amb un cistell que servia per recollir el premi amb forma de menjar i vi. Actualment, el premi és també més prosaic: diners en efectiu, que serveixen per pagar el tiberi i els músics professionals que els acompanyen.

A Sitges, els primers documents que parlen d’aquesta tradició daten del segle XVI. Però no va ser fins a finals del segle XIX quan el costum va agafar una forma similar a la que ara coneixem, la de la colla de cantaires amb barretina i clavell vermell a la solapa, el símbol de Sitges. El 1871 el Retiro va crear la seva colla, la més antiga de la vila, i el 1889 va ser el torn de la del Casino Prado. La tradicional rivalitat entre totes dues entitats és la que va fer que el que havia sorgit com un costum espontani s’institucionalitzés. Aquesta rivalitat va anar més enllà l’any 1941, quan gràcies a l’antic cor parroquial, l’Schola Cantorum, la tradició es va poder recuperar després de la Guerra, i va ser l’origen de les conegudes com Caramelles del Patronat, ara Caramelles Sitgetanes, la colla tradicionalment més nombrosa.

La rivalitat continua als nostres dies? “No hi ha rivalitat”, afirma entre riures Joan Pinós, de les Caramelles Sitgetanes, ja que “com a la Lliga, tothom ja sap qui és el millor”. Segons Lluís Curtiada, del Retiro “tots ens pensem que som els millors”. Al Prado i al Retiro, la tradició ha estat sempre autoanomenar-se la millor colla i dir que la del Patronat és la segona: qualsevol cosa per deixar l’etern rival en darrera posició. Pere Camps, del Prado, afirma que “la rivalitat encara ens manté vius. Un incentiu per sortir és pensar que la resta ho faran i que nosaltres no podem ser menys”.

COMPOSICIONS I VEUS

Joan Pinós és l’actual mestre caramellaire de les antigues Caramelles del Patronat. És l’encarregat de dirigir les veus i els músics, i de composar, si cal, algun dels dos temes que cada colla canta cada any. Un càrrec que ostenta des de fa 18 anys, tot i la seva joventut. “Jo vaig començar a cantar als 16 anys, quan el mestre històric del Patronat era Jordi Pañella”, explica, “i resulta que ell ho volia anar deixant mica en mica. Així que va buscar a la colla algú que en sabés una miqueta de música i tingués empenta... i em va enredar. En dos anys em vaig trobar amb una batuta a la mà”.

Posar-se a composar uns temes que s’han de comparar amb clàssics dels grans mestres històrics de les caramelles sitgetanes com Manuel Torrents, Gabriel Pallarès o el mateix Jordi Pañella no ha de ser tasca fàcil: “El primer any no en tenia ni idea i va sortir un xurro. Per sort, la cosa ha anat millorant. De les dues darreres caramelles que he fet ja n’estic més orgullós”.

En aquest difícil pas també s’hi ha trobat Pere Camps, mestre de la colla del Prado, que potser d’aquí uns anys veurà com recuperen alguna de les seves composicions. “Potser alguna s’ho mereix i tot”, afirma amb un somriure. I en què pensa a l’hora de composar les caramelles? “Tinc molt en compte els cantants dels que disposo, el que poden fer i el que no”. Aquí sorgeix un tema interessant: les veus. S’ha de ser bon cantant per sortir a les caramelles? Lluís Curtiada, cap de colla de les Caramelles del Retiro, ens treu de dubtes: “Hi ha molt bones veus, n’hi ha de normals... i n’hi ha que fan mal d’orella només escoltar-les. No es tracta de ser bo o dolent, sinó de tenir ganes de cantar”. Pinós però, creu que ara “la gent canta pitjor que abans perquè no cantem tant a la vida”. Camps remata: “La veu s’educa. Ara sembla que fa vergonya cantar, i el fet de no fer-ho habitualment fa que costi més trobar bones veus”.

LA CRISI DEL 2000

El principi del mil·lenni va coincidir amb una de les pitjors crisis que han patit les caramelles. Si els anys 50 o 60, les colles podien passar tranquil·lament de 60 cantaires, el 2005 es va arribar a la situació crítica en la qual la colla del Prado no va poder sortir perquè no eren prou gent. Lluís Curtiada recorda que el 2000, quan ell va entrar com a cap de colla, “el primer assaig érem 8”. La manca de candidats va ser la causant, de retruc, d’una de les grans polèmiques sorgides entre les tres colles del poble: l’accés de les dones. Joan Pinós ho recorda: “Fa 10 anys hi havia molt poca gent, i unes noies que sempre venien a cantar ens van dir que volien sortir amb nosaltres. I vam dir que cap problema. I no passa res. Si ara s’accepten els matrimonis del mateix sexe, no hi veig aquí el problema".

Les Caramelles Sitgetanes són encara les úniques a acceptar l’entrada femenina, al contrari que el Prado i el Retiro. “No té res de sexista”, afirma el Pere Camps, “l’esperit de les Caramelles és el mateix que el de les serenates: cantar a les dones. I sortir amb noies potser anava en contra d’aquest sentit”. Lluís Curtiada dóna un altre punt de vista: “A mi cap noia no m’ha vingut a dir-me que volia cantar. Cantem a les dones i és la tradició. Em pots dir que, per exemple, abans no hi havia tradició de bastoneres i ara sí. És veritat, però elles han fet una colla nova. No hi ha colles mixtes de bastoners. Doncs potser per aquí van les coses, per enfocar-ho d’una manera més natural”. Tot i això, la polèmica es va oblidar quan les colles van començar a recuperar cantaires, i ara les dones brillen per la seva absència. “Crec que en el nostre cas –acaba el Joan– el més maco és que no hi ha prohibició, però es manté la tradició”.

I EL FUTUR?
La clau de la recuperació de les Caramelles els darrers anys ha estat, com no podria ser d’altra manera, el retorn de la gent jove a les colles, les ganes de recollir un testimoni que els més grans no sabien a qui passar. Els problemes de futur ara poden venir per una altra banda: les Caramelles van a cantar allà on les criden, i aquestes visites són les que deixen els diners que possibiliten l’existència de la colla. I actualment, segons Lluís Curtiada, “més de la meitat són bars i restaurants. Les cases particular es van perdent. I és una llàstima. Als restaurants sovint hi ha turistes dinant, que no s’assabenten de res i que fins i tot sembla que els molestes perquè pensen que després has de passar el platet”. Pere Camps explica que “abans la gent no aprofitava la Setmana Santa per agafar vacances i marxar fora. S’estava més a Sitges, hi havia més cases per anar a cantar i més ambient pel carrer. Darrerament, ens hem trobat amb cases que ens criden i que paguen, però que ens diuen que no cal que hi passem perquè no hi són. I encara sort!”.
Aquests són els núvols que s’apropen sobre una tradició que, per subsistir, necessita, segons el Lluís “que la pròpia gent de Sitges se les senti més. Potser una mica més de propaganda institucional no aniria pas malament”. Joan Pinós ho resumeix així: “Només pel fet de sortir al carrer per socialitzar val la pena mantenir les caramelles, una activitat transversal que ajunta gent de diferents edats. Aquí realment la gent del poble es coneix, interactua i això reforça molt el teixit social. I a Sitges, per sort, encara podem preservar això”.

Americanes, valsos i sardanes

A Sitges, els ritmes més tradicionals són els que van sorgir el segle XIX: els valsos (la música predilecta llavors) i les americanes (que van portar els indianos). A mitjans del segle XX, sobretot a la colla del Patronat, es van popularitzar també les sardanes. El Retiro aquest any surt, en paraules de Lluís Curtiada, “amb dos trumfos. Enguany, celebrem 140 anys d’existència de l’entitat i cantarem les dues peces més representatives de la nostra història”. Les escollides són el vals “Dissabte de Glòria”, de Gabriel Pallarès i Trinitat Catasús, i l’americana “Encís Amorós”, del mateix Pallarès i Felip Font. El Prado ha optat per “Platja d’Or”, de Manuel Torrents i Miquel Utrillo, i per recuperar la tradició dels popurris, peces que combinen músiques actuals amb lletres satíriques. El popurri, de Xavier Gimeno, es diu “Popurri electoral”. A les Caramelles SItgetanes, han optat pel vals “Diades d’amor”, de Jordi Pañella i Joan Maragall, i l’americana “Mentre cantem caramelles”, amb lletra i música d’un dels components de la colla, Juli Delclós.

Admirar i ser admirat dalt d'una moto

2011-04-16T03:35:00.000-07:00

Uns 25 sitgetans tenen una moto Harley, però des de l’any passat, el mes juliol se’n reuneixen més de 200 a la vila, en una concentració que commemora l’Independence Day. Aquesta és només una de les trobades que fan els propietaris de Harley, ja que si una cosa caracteritza aquesta moto és tota la parafernàlia que l’envolta i que uneix tots els motoristes en grups que han esdevingut clubs socials. Miquel Matas, José Antonio Pérez i Manuel Palacios en tenen una, però l’experiència de cadascun d’ells trenca el mite de que darrera una Harley s’amaga la mateixa filosofia de vida.

Si una cosa tenen en comú Miquel Matas, José Antonio Pérez i Manuel Palacios, a banda de tenir una Harley, és que tots tres se la van comprar quan ja passaven els cinquanta anys i quan van tenir diners per a fer-ho. “Tota la vida m’han agradat, però era un somni per a mi, i vaig pensar que un dia me la podria comprar”, diu Miquel Matas, que té una Harley Springer 98, de 1.340 cc. I aquell dia va arribar quan tenia 53 anys, i des de llavors la seva vida ha canviat bastant: “He fet nous amics amb qui comparteixo una mateixa sintonia, una colla de matrimonis amb fills grans que sortim a fer l’aperitiu i no tornem a casa fins a les vuit del vespre, i on no hi ha classes socials”.

José Antonio Pérez ironitza sobre els motius de la compra de la seva Fat Boy de 1.450 cc dient: “Quan em vaig jubilar vaig pensar que no volia ser el més ric del cementiri i em vaig fer un petit homenatge”. Ell, però, a diferència del Miquel, no fa gaire sortides perquè “a la dona no li agrada i llavors és més complicat fer trobades amb tot de parelles que comparteixen una estona i una afició”. Manuel Palacios va més enllà en el seu comentari i s’autoparòdia afirmant que “és una compra de pitopàusic, sempre l’has volgut tenir i quan tens una certa edat te la compres”. Per a ell, una Harley “és un caprici, estètica pura”, i conduir-la no li ha suposat grans canvis a la vida. Fa viatges sol o amb la dona amb la seva Fat Bob de 1.600 cc, “com a molt en petits grups”, però s’allunya bastant de les grans concentracions, la vestimenta de cuir i les trobades de moters. De fet, assegura que per a ell “tenir una Harley no és una filosofia de vida, sinó que sóc motorista i tinc una Harley”.

LA MOTO DE L’ESTÈTICA I LA LLIBERTAT
Si se’ls pregunta per les sensacions en conduir una Harley, la descripció s’aproxima bastant en els tres casos: “És una moto per anar tranquil, gaudir del paisatge, no tenir pressa i t’aporta una sensació de llibertat bastant important”. També parlen de comoditat, de bellesa i, evidentment, del soroll del seu tub d’escapament, “un so que està patentant i que és únic al món”, informa el Miquel.

El que està clar és que les Harley aixequen passions entre els seus admiradors, però també odi entres els seus detractors. Els que creuen que és la moto per excel·lència acostumen deixar-se “abduir” pel món que les envolta. “Hi a dos tipus de persones, les que els agrada les motos i les que només els agrada les Harley”, diu el Manuel. “És tot plegat molt americà i acabes anant als bars a escoltar música conuntry”, afegeix exagerant. De fet, hi ha tot un look darrera aquesta marca, amb vestimenta de cuir, perilla, etc… Però si un aspecte és totalment inherent a l’essència de Harley-Davison és la personalització de tots els seus models. Per això la marca ofereix més de 6.000 peces i accessoris perquè cadascú adapti la seva moto a la seva personalitat. El Manuel, el Miquel i el José Antonio no tenen les seves motos customitzades, només alguns detalls com ara les alforges que decoren la de Matas, però sí coneixen amics que “es gasten 30.000 euros en comprar la moto i se’n deixen 20.000 més al taller”, diu el Miquel.

Però també hi ha els qui associen el soroll i l’estètica d’aquestes potents màquines a estereotips cinematogràfic o a grups americans molt en voga anys enrere. “Hi ha una mala premsa pels Àngels de l’Infern o per algunes pel·lícules que s’han fet que relacionen aquesta moto amb gamberros, quan en realitat el perfil que hi va dalt és el d’un matrimoni de gent d’una certa edat”, explica el Manuel. També en José Antonio comenta alguna anècdota relacionada amb aquesta mala fama, com ara “la cara que posa algun vianant quan el deixes creuar al pas zebra, com si l’haguessis d’atropellar”.

Tots tres pensen que “tothom pot tenir avui dia una Harley”, que no és una moto de gent amb diners, tot i que reconeixen que “l’has de cuidar molt, perquè si cau a terra –pot arribar a pesar uns 300 quilos– et deixes una pasta amb els recanvis”, afegeix el José Antonio. I en Miquel ressalta que, “tot i ser una moto cara, no perd mai valor. La meva, per exemple, me la podria vendre pel mateix preu que vaig pagar fa cinc anys”. El Manuel es va comprar la seva primera Harley fa un any, i fa una setmana que n’ha estrenat una de nova.

UN CLUB AMB UN MILIÓ DE SOCIS

El Harley Owners Group (H.O.G.) és una organització internacional fundada el 1983 i patrocinada per Harley-Davidson Motor Company. Té més d’un milió de socis, el club amb més seguidors que hagi tingut mai una empresa. El Miquel, el José Antonio i el Manuel pertanyen al H.O.G, a través del que anomenen chapter, és a dir un grup local de propietaris muntat pels concessionaris oficials. “El chapter de Barcelona organitza sortides, calçotades, excursions, etc. Hi acostumem a anar una vuitantena de motos i la idea és anar tots junts sempre i tranquil·lament”, argumenta el Miquel, que és assidu a aquestes trobades, contràriament al José Antonio i al Manuel.

Hi ha concentracions on es reuneixen 10.000 Harley, com la Barcelona Harley Days, que enguany és del 8 al 10 de juliol. Però a nivell mundial, “les més grans es fan a Àustria, al setembre, a Faaker See, on es reuneixen 60.000 motos, i a EUA, a l’agost, se’n fa una on es concentren 100.000 motos”, explica Miquel Matas.

Sitges també acull, des de l’any passat, una trobada de Harley. I com que el rerefons americà sempre hi és present, el dia escollit és el 3 de juliol. Sota el nom d’Independence Day, més de 200 motos i 300 persones es concentren a la vila per a mostrar que a la comarca també hi ha amor per les Harley. El Miquel aprofita per a denunciar que “la manca d’aparcament a Sitges, des de que s’ha fet el passeig nou, dificulta que s’hi faci un turisme de motos”.

L’AVENTURA

Manuel Palacios recorda quan va anar a l’Alger amb una moto de trail. Ara gaudeix de la Harley d’una altra manera, en grups petits, acompanyat de la dona o, fins i tot sol.“ La setmana passada vaig anar a Cuenca, anar i tornar, passejant i gaudint de tot el que veia”, comenta satisfet. El José Antonio fa sortides tot sol i més properes, tot esperant engrescar la dona i poder començar l’aventura. Qui no para és el Miquel. “La Harley fa ganes d’aventura”, diu. I segurament té raó, perquè l’any 2008 va fer dalt d’una Harley “part de la Ruta 66 (als Estats Units), creuant la Vall de la Mort a 63 graus”. I, com que no en va tenir prou, aquest estiu marxa amb la dona al Cap Nord (Noruega), “sense reserva d’hotel, a l’aventura”.

Així doncs, darrera una Harley potser s’amaga una estètica, un estil, un canvi de xip a l’hora de rodar per la carretera, però, sobretot, les ganes de complir un somni que s’arrossega des de la infantesa. Cada persona és un món, i el que no es pot estereotipar és la manera de gaudir-ne.

On número 17

2011-02-24T07:48:00.000-08:00

A les portes de carnaval la revista On de febrer/març us acosta quatre sitgetans que han fet de rei Carnestoltes i expliquen les intenses vivències d'aquell dia, entre ells l'única dona que, fins el moment, ha estat la reina de la festa: la Mia Muntaner. També coneixereu quatre joves que han marxat d'Erasmus. Alguns d'ells ha tornat fa tan sols unes setmanes, d'altres fa anys que van viure aquesta aventura, però tots recorden grans moments del seu viatge i ho defineixen com una de les grans experiències de la seva vida. L'Iker Aguirre, la Marta Abuelo, la Marta Roig i la Lídia Gazquez us donaran tots els detalls dels mesos que van estar estudiant fora de casa.

Finalment, us presentarem un enriquidor projecte, la teràpia amb cavalls per a discapacitats, que proposa la Fundació la Granja de Sitges, des de la urbanització de la Llevantina. Ja al segle V abans de Crist es parlava de la teràpia amb cavalls per millorar l'estat animc dels pacients i Sira Puig fa anys que treballa per aplicar-la a dia d'avui.

El (segon) millor amic de l'home

La teràpia amb cavalls, una alternativa per al tractament de discapacitats. Muntar a cavall fa temps que ha deixat de ser una activitat merament lúdica o esportiva. La coneguda com a hipoteràpia és una alternativa terapèutica que utilitza el moviment i la relació amb el cavall per al tractament de diverses afeccions físiques i psicològiques. La Fundació la Granja de Sitges ja fa molts anys que treballa aquest camp i que intenta conscienciar dels beneficis que el contacte amb els cavalls exerceix sobre tot tipus de persones i, en concret, sobre aquelles amb alguna discapacitat.

Reis per un dia

Vivències de Carnestoltes a quatre veus. A aquestes alçades del campanar, de Carnestoltes n’hi ha hagut de totes formes i colors. N’hi ha hagut duplicats, amb ombra, o multiplicats per quatre. I tots ells, sense excepció, comparteixen una experiència inoblidable, la d’haver estat investits reis de la festa. En Josep Maria Rosés, amb l’Elenc Artístic del Patronat el 1981 i amb Paperets el 1990, en Joan Carles Alegre, amb Setekrit el 1997, Mia Muntané, amb Paperets el 2001, i en Francesc Núñez, amb 1,2,3, van encarnar el personatge principal de la Festa.

El (segon) millor amic de l'home

2011-02-22T09:12:00.000-08:00

Muntar a cavall fa temps que ha deixat de ser una activitat merament lúdica o esportiva. La coneguda com a hipoteràpia és una alternativa terapèutica que utilitza el moviment i la relació amb el cavall per al tractament de diverses afeccions físiques i psicològiques. La Fundació la Granja de Sitges ja fa molts anys que treballa aquest camp i que intenta conscienciar dels beneficis que el contacte amb els cavalls exerceix sobre tot tipus de persones i, en concret, sobre aquelles amb alguna discapacitat.

Al sud-est de la serra del massís, a la urbanització La Llevantina, la Godiva i el Cisco esperen tranquil·lament l’arribada d’una nova jornada de feina. Dos noms ben estranys, però menys si tenim en compte que són dos de la quasi cinquantena de cavalls que la Fundació la Granja té a les seves instal·lacions. “Vam començar amb només dos cavalls quan encara érem només una escola d’equitació, ara farà uns 13 anys. Hem anat creixent de mica en mica”, explica la Sira Matas, la responsable i ànima del projecte d’una Fundació que va néixer com a tal farà quasi cinc anys.

La Sira havia estat genet de ben petita, però va ser durant els seus estudis als Estats Units quan va decidir participar per primer cop com a voluntària en un curs de teràpia amb cavalls. Va ser allà quan va germinar la idea de portar a casa seva una teràpia reconeguda a Amèrica del Nord o al nord d’Europa, però, fins fa relativament poc, no gaire coneguda al nostre país. De tornada a Catalunya, va crear l’Escola d’equitació i, després de molta formació posterior i d’entrar en contacte amb metges, fisioterapeutes i educadors especialitzats, l’escola es va convertir l’any 2004 en una fundació on poder dur a terme un projecte d’equitació adaptada a persones discapacitades.

UNA TERÀPIA NOVA?
La teràpia amb cavalls no és tan nova ni “alternativa” com pugui semblar a algú. El segle V abans de Crist, Hipòcrates de Cos –“el pare de la medicina”– ja parlava i recomanava “el saludable ritme del cavall” –hippos, en grec– per millorar l’estat anímic i físic dels seus pacients. Actualment, molts fisioterapeutes, psicòlegs o educadors especials la consideren a molts països una activitat molt professionalitzada. A Suïssa, fins i tot, la hipoteràpia és una activitat terapèutica coberta per la Seguretat Social. Aquí, el desconeixement de fa uns anys sembla que va desapareixent i cada cop hi ha més gent conscienciada dels seus avantatges.
La Godiva, una forta euga creuada de 14 anys, no sembla que l’importin gaire aquests avantatges. Fa fred i humitat i remuga quan unes quantes mans l’obliguen a posar-se en marxa. El seu company, el Cisco, no ha posat cap problema, però es veu de seguida que a ella no li fa gens de gràcia que la treguin del seu descans. Això si, tot i el seu mal humor, no fa ni un mal gest a tota aquella gent que acaba d’arribar al seu costat. El caràcter del cavall idoni per la teràpia ha de ser especialment tranquil i pacient. Amb molt autocontrol.

Cal dir que les persones que ara l’acompanyen tampoc són estranyes per a la Godi. L’Antonio, el Santi, el Julián, la Iolanda o el Norman, que porten les selles i les regnes a la mà amb tota naturalitat, són uns habituals a la Granja; un grup d’unes 15 persones amb un tret en comú: totes pateixen algun tipus de discapacitat física o psíquica. “Els donem feina, però en aquest cas més com a teràpia, no per guanyar-se un sou”, explica el Víctor, un dels dos educadors que els acompanyen. I continua: “Ja fa uns vint anys que anem a hípiques amb el grup. Els fa molt bé, però abans, a d’altres hípiques, només muntàvem. No hi havia experiència en el tema de la teràpia, no hi havia gent especialitzada. A la Granja és diferent, és més professional”.
La Cristina Cañadas és una de les “culpables” d’aquest canvi de percepció. Genet experta, monitora d’equitació i educadora especial, la Cristina és la responsable de les activitats d’hipoteràpia a la Fundació la Granja. Avui li toca guiar i controlar en tot moment el grup a l’hora de preparar els animals i muntar-los, encara que alhora els deixa molta autonomia. Es nota que als alumnes l’activitat els agrada: tot el grup, sense excepció, pentina i ensella els cavalls. Això també forma part de la teràpia, i és quasi tant important com el fet de muntar. La Cristina ho explica: “És el primer apropament al seu cavall, que fa una setmana que no veuen i a qui han de cuidar. No és com una bicicleta, que vinc, l’agafo i la deixo. És un animal que haig de tractar com si fos el meu amic”. És a dir, estrènyer llaços i afavorir l’empatia entre la persona i l’animal.

ACTIVITATS DIVERSES
Una sèrie de cons al terra i unes fustes allargades repartides per la pista formen una mena de circuit amb obstacles que els cavalls i els seus genets van esquivant per torns. La setmana que ve, però, l’activitat pot ser diferent en funció de les necessitats i els problemes d’un grup amb gent molt diversa. “Avui fem circuit perquè toca treballar el control”, explica la Cristina, “però l’altre dia els fèiem muntar a pèl, sense sella ni estreps, per treballar el tema postural, d’equilibri i de la seguretat. També fem excursions, o els fem portar de peu a terra, depèn del que interessi treballar”.

L’activitat sempre s’adapta a les necessitats i capacitats de l’alumne, i això es veu sobretot en les teràpies més personalitzades que també es fan a la Fundació destinades als nens amb discapacitats. En paraules de la Cristina, “si per exemple és un nen autista, treballem temes com la rutina o l’atenció; però si té paràlisi cerebral, treballarem més l’exercici, el control o la seguretat”.

Girar a la dreta, a l’esquerra, anar en ziga-zaga, saltar sobre la sella, anar al trot... la Cristina dóna ordres amb una barreja de concentració per la feina i molt sentit de l’humor que demostra que entre ells hi ha molta confiança. “La Godi s’ha tirat un pet!... O has estat tu, Santi?”, bromeja entre els riures generalitzats d’un grup que, només acabar, ja pregunta quan tornaran. A primera vista, realment és tot molt divertit: contacte amb la natura, amb animals... però un es pregunta si només muntant hi ha realment resultats. La Cristina no en té cap dubte: “Fa dos anys va venir una nena adoptada, que tenia paràlisi cerebral i anava amb cadira de rodes. Estava feta una pilota, tensa, girada sobre si mateixa, i ara munta tota sola, ella és qui porta el cavall. És clar que no està així només per la hipoteràpia, sinó per un cúmul de feina, però realment et quedes parat en veure l’evolució i que hi has tingut molt a veure”.

No és l’únic cas. A la Granja passen autistes que fan del cavall el seu mitjà de comunicació amb el món que l’envolta, nens amb espastisme a les cames que sense cap esforç físic evident van obrint-les després d’unes sessions sobre el cavall... Tot això sense comptar la gent de totes les edats que venen a fer classes, fer cursos o colònies al costat dels animals. Per què el cavall precisament? Què té que sigui tan beneficiós per a la nostra salut? “En primer lloc”, resumeix la Cristina, “et pots muntar a sobre. Sembla una ximpleria, però amb un gos pots jugar, tocar-lo... però no muntar-lo. També és un animal gran, que fa respecte però que és acollidor. Té un moviment agradable, suau i rítmic, que t’acompanya. I tenen una capacitat de controlar el caràcter en una classe i d’empatitzar amb la gent que encara em sorprèn”. I a això se li suma un darrer motiu molt més subjectiu: la sensació de llibertat que dóna muntar-lo. Com diuen a la Granja, no hi ha diferències sobre un cavall.

Reis per un dia

2011-02-21T08:26:00.000-08:00

A aquestes alçades del campanar, de Carnestoltes n’hi ha hagut de totes formes i colors. N’hi ha hagut duplicats, amb ombra, o multiplicats per quatre. I tots ells, sense excepció, comparteixen una experiència inoblidable, la d’haver estat investits reis de la festa. En Josep Maria Rosés, amb l’Elenc Artístic del Patronat, el 1981, i amb Paperets, el 1991; en Joan Carles Alegre, amb Setèkrit, el 1997; Mia Muntané, amb Paperets, el 2001; i en Francesc Núñez, Franchu, amb 1, 2, 3, van encarnar el personatge principal de la festa.

QUE VOLS SER EL CARNESTOLTES?

A en Josep Maria Rosés sempre li havia agradat disfressar-se. Corria l’any 1981, el del Cop d’Estat, i amb l’Abdon Vidal se’n van anar a Vallcarca per agafar el tren de tornada per arribar a Sitges: “Encara recordo la cara que va posar el revisor, amb 11 o 12 persones revolucionant el vagó de gent que tornava de treballar. De l’estació vam anar al Cap de la Vila, i vaig llegir el predicot que havia fet en Jànio Martí”. Va ser el segon Carnestoltes, organitzat des de l’Elenc Artístic del Patronat, després del que un any abans havia encarnat en Josep Ramon Sentís, curiosament, l’altre sitgetà que ha repetit personatge. Poc més paper va tenir aquell Rei de la Festa, més enllà de ser enterrat entre els plors, entre d’altres, de la seva esposa i fills.

En Josep Maria va repetir el 1991: “Paperets m’ho van oferir, i tot i que em vaig acollonir, vaig dir que sí. Els meus fills ho van saber la vigília, quan em vaig provar el vestuari, que s’inspirava en la pel·lícula Amadeus, amb una perruca rosa que encara roda per casa”. La cinta del 1984 de Milos Forman sobre la vida de Mozart ha estat curiosament inspiradora del nostre Carnaval, ja que també va servir a Francesc Núñez per trobar-li el riure al seu “Ludwig el Boig” del 2008, barrejat amb els caminars de Groucho Marx.

En Joan Carles Alegre recorda com Setèkrit va preguntar el 1996 al Retiro si podrien fer el personatge: “Això els va donar l’oportunitat de canviar, ja que feia molts anys que se n’encarregava Paperets. Nosaltres crèiem que el personatge el podia fer qualsevol colla, com després s’ha demostrat, i que portava anys desaprofitat”. “Érem uns crios –recorda–, quan ens van dir que per a l’any 1997 hi havia possibilitats, i ens hi vam posar, però vam voler canviar massa coses, moltes que es feien per inèrcia i a les quals no trobàvem sentit. En ser un grup de teatre, ho vèiem com una funció, en què tot plegat havia d’anar en una mateixa direcció”. Per al grup, era una feina, un bolo. Fins i tot, van sentir crítiques sobre el que havien costat, quan van pagar per sortir.

En Joan Carles comenta que el nucli dur eren en Pere Milan, l’Edu Sentís i ell mateix, que es van posar a treballar des de l’estiu: “Volíem que fos més coral, amb altres personatges amb pes específic dintre de la història. Vam posar ministres, ja que proposàvem una anarquia monàrquica, i teníem gent amb xanques o policies amb patins que interaccionaven amb el públic, perquè volíem omplir el carrer. Fins i tot, al sopar del Retiro vam fer-nos unes taules amb rodes per anar canviant de posicions, o vam canviar el nom dels carrers, un esforç que va passar desapercebut”.

El cas de la Mia Muntané és potser el més peculiar. La primera i única fins ara Carnestoltes femenina rememora que “poc abans del Carnaval de 2001, l’Ajuntament va tenir problemes amb el grup que havia d’organitzar el Carnestoltes, i se’n van quedar sense. I, per vigílies de Nadal, en Nacho Deó, que era regidor de Festes, va anar a plorar a Paperets, que són una fàbrica de Carnestoltes”. Arran d’aquesta trucada, va haver una gran discussió entre les germanes Muntané, perquè la Gesa i la Bebe eren responsables de la colla. “A mi em sabia greu que ho fessin –explica-, per tot el que les criticarien, i per la nit, la Gesa em truca i em pregunta si tinc collons de fer-ho, i jo li dic que sí!”.

Després van venir les angoixes, i a mesura que s’acostava, les pors, però ja era tard: “Jo, un fardo antirua que ja tenia el vestit amb els No-Kalia i que no li havia dit al meu home!”. Uns dies abans, sense que ells ho sabessin, la Mia va sondejar en Juli Cubillos, l’Anton Rafecas i en Jordi Martí sobre les seves experiències. Tots els Carnestoltes sondegen als seus antecessors, amb o sense coneixement, i, com explica en Francesc Núñez, s’alimenten de les seves experiències.
I així, el secret de la Mia només el compartien quatre persones. Va confiar en la colla, desconeguda per a ella, però quan va ser presentada, va sentir “Y esta señora será Carnestoltes?”. “Encara em vaig acollonir més!”, comenta.

A en Franchu Núñez li va sonar el telèfon un dia de l’abril del 2007. La Vinyet Gassó i en Nacho Ruiz, responsables de la colla 1, 2, 3, el volien veure per proposar-li ser el Carnestoltes. La condició era dir-ho al moment. “Recordo que se’m van quedar els ulls plorosos –explica–, i que els vaig posar dues condicions: que els textos fossin de collita pròpia, de manera que jo n’assumís les conseqüències, i que l’enterrament el volia preparar jo. I van acceptar”. A partir d’aquí, uns quants mesos de tranquil·litat: “No em vaig haver de preocupar de res, només havia de fer el que em deien. No vaig tenir cap contacte amb la colla, ja que ni el meu germà, que sortia amb ells, ho sabia. Mentre, vaig pagar la meva disfressa amb Llanto’s , i vaig anar als seus assajos pel Cap de la Vila, a Mas Alba, amb un fred que pelava, pensant “i què faig jo aquí?’”. El més divertit, reconeix, va ser sentir els ‘macutazos’ sobre qui podia ser, i alimentar-los.

“HA ARRIBAT EL CARNAVAL!”
En Josep Maria, que es va tallar la barba que lluïa des de feia 18 anys just a l’hora de disfressar-se, de manera que ni els propis de la colla el reconeixessin, recorda de l’Arrivo de l’any 1990 quan una grua el va treure de sota del foc, una escenografia molt espectacular pel moment. Això sí, amb un extintor a la cistella, per si de cas. I rememora la frase inicial: “Oh Sitges! Papers i Paperets!”. A més, com que la gent el veia per televisió presentant la programació de Telefot, la històrica emissora del Carnaval sitgetà, no s’acabava de creure que fos el Carnestoltes.
L’any 97 no hi va haver Predicot com a tal, un personatge el va declamar en 30 enfotent-se de l’esforçat sitgetà, que es deixa els dits a les festes. Malgrat la sorpresa –van situar l’escenari a la platja enlloc de a la Fragata–, en Joan Carles no va quedar satisfet de l’Arrivo: “No em va agradar. Hi havia molta feina, i no pots estar a tot arreu, gastant energies on no calia. Això sí, hi havia expectació, i se’ns va criticar com passa en tot canvi. Fins i tot vaig sentir que si érem gent de fora!”. En Joan Carles guarda un bon record de la família Martí, del Cap de la Vila, que l’acolliren tots els dies de la festa al primer pis: “La gent de Paperets, que m’havien criticat, em venia a despertar, i és que després de les pu-
nyalades va quedar el bon rotllo”.
La Mia va voler fer tots els discursos del 2001, per evitar les grolleries, i va centrar el predicot en les panxes. Quan va arribar en un vaixell víking, va començar a sentir “Oh, és la Mia!”.
Des del moment que va comprometre’s a fer el personatge, en Franchu va afegir una llibreteta verda a la seva butxaca, on s’anava apuntant idees per al Predicot. Va ser tal la magnitud de temes, però, que el redactat original durava tres quarts d’hora... que va poder reduir a un quart. Més que de l’Arrivo, en Francesc guarda especial record de les visites de divendres i dissabte, “el moment en què es treu més la sensibilitat del personatge, especialment a l’Ave Maria i a l’Hospital”, i recorda l’emoció de veure riure a aquella gent.

AMUNT I AVALL, AVALL I AMUNT

En Josep Maria es recorda gaudint com un beneit al Mercat, i també a les escoles. Com que el carrer Major estava amb obres, van aprofitar per “inaugurar-lo”: “Eren tot bestieses. Això sí, al Club de Mar i al Golf, totes aquelles cacatues no em van fotre ni cas!”. La relació amb una colla de la qual no formava part, com els passa a molts Carnestoltes, va ser excel·lent. “Només els vaig demanar –explica– que volia tenir molta aigua”. La majoria de Carnestoltes es preocupen per tenir beure, i que aquest no porti alcohol. La Mia tenia clar que, passés el que passés, les senyores del poble no li haguessin perdonat “que la primera Carnestoltes femenina hagués anat borratxa, ni que fos grollera”. I en Franchu no va veure el primer alcohol fins diumenge a la matinada, abans d’anar a dormir. I, és clar, tothom va dormir el que va poder. En Francesc recorda com precisament en Josep Maria Rosés li va recomanar beure poc o gens, menjar, i dormir molt. “Has de sacrificar hores de divertiment –explica–, i més quan en el meu cas havies de passar cada dia per dues hores de maquillatge. Però la disciplina és bàsica i has d’estar a l’alçada a cada moment. És un privilegi poder fer-ho, ho has de assaborir”.
En Joan Carles Alegre va ser el primer Carnestoltes que es va quedar al Cap de la Vila per esperar la resta de la Rua. Va pujar a totes les carrosses –“fins i tot a les de les colles que m’havien criticat”–, establint una tradició que ha perdurat.
La Mia es va aprimar 5 o 6 quilos en una setmana: “És molta adrenalina!”. Creu haver estat “un dels Carnestoltes més explotats, amb actes tots els dies i un fred horrorós. Quan acabava, circulava com una ànima en pena”. Això sí, a les rues s’ho va passar molt bé, gràcies als tres “caps de protocol” que la protegien i al micròfon que va demanar.
En Francesc considera que de rues n’hi ha dues, una fins al carrer Bonaire, i la resta fins al final. Però per al Carnestoltes, “la rua és part del paper, però no el més important”. Membre d’una colla del Prado, es va sentir molt ben tractat: “No vaig fer cap distinció entre entitats. Com que m’agrada la gresca, fer gaudir a la gent, i sóc conyon, em va anar perfecte el personatge”.

“EL REI ÉS MORT!”
L’Enterro és un destí compartit per tots els Carnestoltes. Tots acaben tan cansats, que és una moment per reposar. En Josep Maria i la Mia –amb una màscara que no li havien deixat posar la resta de dies– gairebé van adormir-se. En Joan Carles va tenir la capella ardent a l’actual Jànio’s.
En Franchu va fabricar l’Enterro amb la seva dona, Mònica: “Volíem que la gent plorés, per la qual cosa calia una cançó d’en Llach –al final, El Núvol Blanc–, acompanyant fotos del regnat. Ens faltava la música del final i, com uns dies abans havia mort en Pavarotti, ens va fer pensar amb el Nessum Dorma”.

I L’ENDEMÀ?
En Josep Maria ha fet moltes coses, des del Pregó de Festa Major al Jurament de les Festes Modernistes, però sempre el recorden pel mateix: pel personatge que va encarnar el 1990. Ni ell ni en Joan Carles repetirien el personatge, però al darrer no li faria res sortir amb una colla que l’organitzés. Recorda la feinada, i fins i tot els fruits, ja que Setèkrit va fer, a partir d’allò, una vintena de bolos per Catalunya amb el personatge de Carnestoltes.
La Mia reconeix que, passada la festa, va trigar una setmana per posar les idees a lloc: “Els meus cunyats diuen que tot sitgetà porta un Carnestoltes dins, que t’has de creure que ets el rei, i que si l’Arrivo surt bé, el Carnaval està salvat”. L’única Carnestoltes femenina, orgullosa d’haver trencat motllos, entén que van ser innovadors, sense perdre la línia de Paperets. A més, la cosa té anècdota, ja que aquell mateix any, a Cubelles i a Vilanova, van sortir Carnestoltes femenines. Creu, però, que “ens queda un gai com a rei del Carnaval, que és transgressió i diversió. És una tonteria tan gran! Però és la millor festa que he viscut al meu poble”. O, com diu en Franchu: “La millor experiència de la seva vida”.

On número 16

2010-12-16T04:10:00.000-08:00

Aquest mes la revsita On surt carregada de reportatges per a tots els gustos. Els més joves coneixeran de ben a prop les experiències i la ideologia que s'amaga darrera tres grafiters, la Duk, en Soce i en Saet. Els tres joves explicaran i mostraran un art tot sovint qüestionat. Per als aficionats al futbol, la rivalitat entre dues penyes potents a Sitges, la del Barça i la de l'Espanyol, els farà viure els colors dels clubs. I, durant aquestes festes nadalenques, qui no juga al Quinto? Els lloros seran els testimonis d'aquesta tradició tan arrelada. I, com sempre, la revista On no oblida aquelles persones emblemàtiques de la vila. En aquest número, explicarem per què és important conservar les professions més antigues i artesanes, de la mà d'Antoni Caverdós, Abdon Vidal i Joan Sabaté.

Per acabar-ho d'adobar, parlem de la figura d'Andreu Raginel, recordem l'artista Ángeles Santos, Joan Iriarte ens passeja pel món amb les seves fotos, a més de l'On Moda, l'On Gastronomia, l'agenda d'activitats, l'aparador...

Art o vandalisme? Els autors sitgetans de grafits despullen les seves emocions

Els inicis del grafit es remunten als anys 70 a Nova York, quan el metro va ser l’escenari d’empremtes anònimes en forma de signatura. Eren les primeres mostres d’una forma d’expressió que sempre ha estat envoltada de polèmica: per a uns és una manifestació artística; per a altres, es tracta de vandalisme. Sitges i la comarca també han esdevingut un terreny adobat per als grafiters. Tres dels seus protagonistes més coneguts, que han elaborat la marca d’ON en grafit, expliquen les seves experiències.

Amb els colors a la sang

Les penyes del Barça i de l’Espanyol de Sitges viuen amb eufòria l’encadenat de bons resultats dels seus equips i esperen amb candaletes partits com el derbi del 18 de desembre, on es veuran les cares. L’Espanyol ha guanyat tots els partits a casa, el Barça ha guanyat tots els partits fora, un dels dos trencarà la ratxa a la trobada a l’estadi de Cornellà. Un partit que, malgrat la superioritat dels de Guardiola, els últims anys els ha portat més mals de cap del previst. La Penya Espanyolista i la Penya Barcelonista de la vila són un retrat de com es viu el derbi a Sitges.

Open publication - Free publishing - More cultura

Art o vandalisme?

2010-12-15T07:19:00.000-08:00

Els inicis del grafit es remunten als anys 70 a Nova York, quan el metro va ser l’escenari d’empremtes anònimes en forma de signatura. Eren les primeres mostres d’una forma d’expressió que sempre ha estat envoltada de polèmica: per a uns és una manifestació artística; per a altres, es tracta de vandalisme. Sitges i la comarca també han esdevingut un terreny adobat per als grafiters. Tres dels seus protagonistes més coneguts, que han elaborat la marca d’ON en grafit, expliquen les seves experiències.

“ELS GRAFITERS M’ANIMEN A SEGUIR”
Aficionada als grafits des de ben petita, la Carlota explica que “vaig començar dibuixant ànecs, el meu animal preferit”. Posteriorment va crear la firma Duk, (ànec, en anglès, però sense la “c”), amb la qual la coneix la gent del seu entorn.

Després d’hores de pràctica a mà alçada sobre paper, la Duk es va atrevir a agafar l’esprai i pintar amb 15 anys d’edat el que seria el seu primer grafit. Tot i així, mesos més tard, va afegir ombres i complements a les seves peces.

La Duk, que resideix a les Roquetes, explica que va començar a pintar murs amb un company que també era nou en aquest món. “Els dos érem principiants i ens ajudàvem entre nosaltres”, assenyala. Temps després, i ja amb prou experiència, organitzava trobades amb altres grafiters per pintar rieres de forma legal i agafar confiança. “Allà no molesto ningú”, subratlla.

La Carlota signa Duk, però no acostuma a pintar paraules en les seves peces, sinó que només elabora dibuixos, un fet inusual en els grafiters. “Pinto ànecs perquè les lletres no m’agraden tant”. Fins i tot, ha fet adhesius amb els seus ànecs, que li serveixen com a targeta de presentació.

A través dels grafits, la Duk manifesta les seves emocions, reflectint-les a l’expressió facial dels ànecs. “Jo no pintava pel fet de que fos il·legal, sinó perquè m’agradava de debò i volia mostrar el meu art”, expressa. També diu que “no estic tan boja com per pintar trens”. El seu objectiu principal és arribar a “crear” un nou tipus d’art, un nou estil pictòric, i no amaga la seva il·lusió per protagonitzar algun dia una exposició d’art.

Els seus pares van acceptar correctament aquest hobby de la Carlota, i ella els va proposar que assumiria tots els conflictes i multes, en cas que n’hi haguessin, per poder seguir pintant.

“EL GRAFIT VA MÉS ENLLÀ DELS MURS”
Conscient que, en ocasions, ha vulnerat les normes de civisme, sota el pseudònim de Saet s’amaga un reconegut grafiter sitgetà de 18 anys. Va començar a pintar la nit de Sant Joan de fa tres anys. Marca aquesta data com a inici perquè va ser quan va plasmar el seu primer grafit en una paret. Des d’aleshores, en Saet ha perfeccionat les seves habilitats fins esdevenir un dels grafiters més admirats a la comarca.

Amb els seus grafits, en Saet ens intenta expressar tots els aspectes de la seva vida, des de l’estil propi fins els seus gustos o preferències. “Abans pintava a llocs amagats d’entorn calmat, però ara, ja només en llocs amb gran visibilitat”, assenyala.

En Saet, com la Duk, també pinta un animal: el panda. Afirma que és un complement a la seva firma i s’ha convertit en una marca pròpia, ja que l’identifica amb el seu art.
En Saet ha pintat per encàrrec gorres, teles, habitacions, un menjador, bars i, fins i tot, una escola de ball a Sitges. Ressalta que “des de petit els meus amics em demanaven que els pintés en un full el seu nom en grafit”.

Com a experiència negativa, explica que dos policies fora de servei el van veure pintant, van fer una foto a la firma i li van dir que si trobaven una altra firma igual, el farien pagar una multa.

“ÉS UNA MANERA D’EVADIR-SE DE LA VIDA”
Molts amics el coneixen per la seva firma. En Soce és un noi de 17 anys que es considera grafiter des de fa un any i mig. Va començar a pintar per provar una activitat i avui dia no és capaç d’imaginar-se la seva vida sense el grafit.

Per al Soce, el grafit “és una manera d’alliberar-se de la vida real, de les preocupacions i obligacions del dia a dia”. Pintar, explica, és una activitat per la qual sent passió i alhora adrenalina, sentiments que venen determinats depenent del lloc on pinta i la dificultat dels objectius que es volen assolir. “No és el mateix pintar un tren que pintar un matí a una riera deserta”. Quan veu culminades les seves obres, especialment en llocs complicats, després d’haver patit nerviosisme i incomoditat, sent una forta autosatisfacció personal. L’orgull és el que el fa proposar-se reptes cada vegada més durs i, a mesura que els aconsegueix, resulten més dificultosos.

Els seus pares, afirma, van acceptar que pintés murs legals i ja no discrepen tant que pinti trens. Tot i això, recorda que una vegada va haver d’escapar pels pèls dels Mossos, quan va ser denunciat per un grup de treballadors.

DOS TIPUS DE GRAFITERS
En Soce considera que s’ha de diferenciar dos tipus de grafits. “D’una banda, hi ha els artístics, que són els que et fan sentir un pintor; es fan en murs, en entorns calmats on et pots lluir cuidant tots els detalls. D’una altra, tenim els grafits més comuns, els que es pinten ràpid i a qualsevol lloc. Els pintes, fas la foto, i cap a un altre lloc”.

El Soce i el Saet prefereixen la segona opció, que inclogui una lletra entenedora, ja que, a grans trets, la finalitat d’ells és intentar estar presents a molts llocs. Per contra, la Duk és més artística, ja que pinta en llocs solitaris i disposa del temps que li convingui.

En Saet i en Soce són grans amics i formen conjuntament part d’una crew (un clan que agrupa grafiters), la GraFrikiS (GFS), que integren juntament amb el Senco, que explica que “sempre pintem junts o acompanyats, mai sols”. Fa unes setmanes, van anar a França per estampar els seus grafits en diferents trens.

La percepció social del grafit: el rebuig

La major part dels joves de Sitges han estat testimonis indirectes de pintades, ja que a les classes de les escoles o l’institut sempre han tingut companys grafiters. Molts ho intenten, però acaben abandonant-ho, generalment pel cost que acompanya aquesta pràctica.

CODI DEONTOLÒGIC. Els grafiters tenen una normativa amb unes pautes de conducta essencials, que ells mateixos controlen que es compleixi, per poder exercir el seu hobby amb moderació i respecte. Tots són conscients que pintar en propietats privades no és lícit, perquè perjudiques directament els propietaris. El patrimoni públic (instal·lacions públiques, senyals de trànsit, plaques elèctriques, fanals, murs, rieres) és el més afectat de la seva activitat.

LLOCS PERMESOS O IL·LEGALS. El grafit es pot simplificar en dues vessants diferents, la vessant legal, en la qual artistes de l’esprai són capaços de fer quadres i murals on es mostra una gran espectacularitat i tècnica, i la il·legal, en la qual qualsevol lloc és bo per pintar: metro, tren, cartells, bombardeig de tags pel carrer, etc. Les pintades legals són les que estan permeses i regulades per l’Ajuntament i són les que permeten realitzar les obres més emblemàtiques, ja que l’elaboració de la peça és més lenta i pacient, acompanyada del perfeccionisme de cada grafiter.
‘PECES’ I ‘TAGS’. La competència entre grafiters és una de les claus de l’èxit, que recau en el nombre i la qualitat de les pintades. La rivalitat fa que es comencin a observar el que es coneix com peces: grafits amb ombres, 3D, reflexos, brillants, combinacions de diferents tonalitats… Tot això remet al naixement de les marques, ja que és com fer publicitat d’un mateix. Un dels objectius dels grafiters és deixar el seu senyal arreu on passen, de manera que la gent vegi les seves firmes als màxims llocs possibles. Aquestes firmes, semblants a les signatures, s’anomenen tècnicament tags, i són normalment pintades d’una paraula que es realitzen d’una sola traçada.

EL DOMINI DE LA CONSONANT. Els grafiters comencen a practicar fent tags sobre paper, abans d’agafar l’esprai. Les firmes que fan servir són generalment breus, formades per quatre o cinc lletres, on predominen consonants com la K, R, S, T, ja que són lletres fàcils i ràpides d’escriure (condició bàsica per fer tags en llocs ben ubicats). Molts grafiters abrevien les seves firmes com els missatges de mòbil, posant-hi només consonants. És habitual que es facin servir consonants com la K, poc visibles en paraules del nostre idioma; es trien per la bona sonoritat, en molts casos anglosaxona.

ELS ‘CREWS’ O CLANS. Els grafiters s’agrupen en col·lectius coneguts com crew. Es tracta de clans formats per tres o quatre membres, tot i que alguns poden ser de 200 persones, distribuïdes en diferents ciutats o fins i tot països.
Cada crew té un nom que s’abrevia habitualment en tres lletres consonants, que són les que pinten els individus del clan juntament amb la signatura personal de cadascun. D’aquesta manera es fan respectar entre la multitud de crews i els permet guanyar prestigi i popularitat.

ELS ‘TOYS’. La irrupció de nous grafiters principiants en ocasions és una mica traumàtica, ja que es produeixen situacions de conflictes amb els més veterans, especialment quan els nous ocupen espais de paret considerats valuosos. A aquests principiants se’ls coneix com toys.

Amb els colors a la sang

2010-12-14T07:27:00.000-08:00

Les penyes del Barça i de l’Espanyol de Sitges viuen amb eufòria l’encadenat de bons resultats dels seus equips i esperen amb candaletes partits com el derbi del 18 de desembre, on es veuran les cares. L’Espanyol ha guanyat tots els partits a casa, el Barça ha guanyat tots els partits fora, un dels dos trencarà la ratxa a la trobada a l’estadi de Cornellà. Un partit que, malgrat la superioritat dels de Guardiola, els últims anys els ha portat més mals de cap del previst. La Penya Espanyolista i la Penya Barcelonista de la vila són un retrat de com es viu el derbi a Sitges.

El número 8 del carrer Illa de Cuba i el número 26 de la carretera de les Costes bullen abans de cada partit. Els aficionats del Barça i els de l’Espanyol es troben cada setmana per veure els partits des de les seus de les respectives penyes o per anar al camp a seguir l’equip en directe, i aquesta és la principal raó de ser de les dues principals penyes del poble: seguir el primer equip de futbol. Murals a les parets, samarretes, gots plens, bufandes, ràdios i televisors amb les prèvies… L’imprescindible per a viure el 90 minuts de futbol al local de la penya de l’equip que porten a la sang.

RELLEVANTS DINS I FORA DE SITGES
Dani Farrerons presideix la Penya Espanyolista amb més socis de Catalunya, la Penya Espanyolista de Sitges, amb més de 600 membres a la vila, més també que la Penya Blaugrana, encapçalada per Jordi Abellan, que volta els 350 socis. “Per a l’Espanyol, la base social a través de les penyes és un dels actius més importants”, explica Farrerons, mentre que “el ressò mediàtic i el seguiment del Barça va molt més enllà que el que poden agrupar les penyes”, assegura Abellan.

Sigui com sigui, les dues penyes de Sitges tenen una activitat destacada i promocionen el futbol a diversos nivells. L’any 2001, la Penya Blaugrana de Sitges va organitzar la primera trobada de penyes del Barça de Catalunya, igual que el 1992 ho havia fet la Penya Espanyolista amb els seus. A més, però, l’any 2006 els blaugranes també van estar al darrera de la trentena Trobada Mundial de Penyes del Futbol Club Barcelona, que va reunir milers de persones i, a dia d’avui, es commemora amb un monolit a la Fragata. En aquest sentit, la Penya Espanyolista de Sitges fa tres anys que organitza la Xatonada Perica, on s’hi convoquen penyistes d’arreu de Catalunya. I l’any passat, amb motiu de la inauguracio del nou estadi de l’Espanyol, van promocionar que els balcons de Sitges lluïssin banderes blanc-i-blaves. Són actes destacats per al FCB i per al RCDE com a institucions, i per a Sitges com a municipi; iniciatives de les penyes locals.

De cara als sitgetans i amb voluntat d’incrementar els vincles amb la vila, la Penya Barcelonista patrocina un dels equips del futbol base de la Blanca Subur, així com la Penya Espanyolista va patrocinar el programa de la Festa Major d’enguany. Iniciatives encarades a donar-se a conèixer i reforçar el seu arrelament. “El futbol base de Sitges funciona molt bé, per això no és necessari que les penyes treballem per mantenir-lo com passa a altres municipis, però sí que els socis ens demanen ser més presents en les festes locals, per això participem a les festes de la Verema i fem una ofrena floral l’11 de setembre, i aquest any hem posat una paradeta per Sant Jordi i hem patrocinat el programa de la Festa Major”, comenta Dani Farrerons.

Amb l’excusa del futbol i els colors, les penyes tenen molta activitat paral·lela que enforteix els vincles entre els seus membres. Entre els actes de la Penya Blaugrana, Abellan destaca la calçotada, que celebren cada any al febrer; l’elecció de la pubilla de la penya o la celebració de l’aniversari cada any, als volts de l’1 de juliol. Farrerons ressalta el sopar d’aniversari, la missa d’ofrena als socis difunts o diversos partits de futbol, entre ells els torneigs de futbol femení on participen els equips de l’Espanyol. Són alguns dels actes que complementen l’activitat purament futbolística.

PRESIDIR UNA PENYA A SITGES
Ambdós presidents asseguren que la gestió de les penyes no suposa una gran càrrega de feina. “El dia a dia de la penya de Sitges es fa sol”, assegura Abellan, que porta deu anys al capdavant de la penya del Barça i, a més, és el president de l’Associació Anoia-Penedès-Garraf de penyes del Futbol Club Barcelona, a través de la qual gestiona les sortides per seguir els partits de Lliga de Campions arreu d’Europa; i és delegat territorial del FCB d’un dels 45 àmbits en què es divideixen les penyes barcelonistes d’arreu del món. “És amb tot plegat que sí que hi dedico moltes hores”, explica. Farrerons, amb tres anys com a president de la penya local, assegura que la clau està “en les tretze persones que formen la junta; ho tenim tot molt delegat i quasi funciona sol”.

El derbi no escalfa l’ambient entre les dues penyes. Abellan diu que “les relacions són molt bones, tant a nivell personal com institucional, també quan s’apropa un derbi com el d’enguany”. Una relació cordial que confirma Farrerons. A més, el president de la Penya Barcelonista recorda amb il·lusió que els espanyolistes van ser els primers a donar-los suport en l’organització de la trobada mundial de penyes, “un fet que valoro molt per part seva”.

On número 15

2010-10-11T03:01:00.000-07:00

La revista On proposa en el seu número 15 la visió de quatre emprenedors de Sitges que han modificat la seva metodologia de treball aprofitant les noves tecnologies. Així, ens parlen de treball a través d'Internet i de les xarxes socials, amb els avantatges que els suposa. I, amb una mirada afectuosa al passat, On recull els records de Lolita Mirabent i els cinquanta anys que va dedicar a la Biblioteca de la vila. Per als més cinèfils, tres seguidors del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ens parlen del que ha significat i segueix significant aquest Festival per a ells: anècdotes, reivindicacions i, sobretot, mostres de fidelitat absoluta. I dels llibres, el cine i els ordinadors, passem a la gastronomia, amb un reportatge sobre el Club de Tast, una entitat que té un paper molt important en la difusió de la cultura gastronòmica sitgetana.

A més, les seccions de decoració i gastronomia, i una guia amb els establiments d'oci i restauració de Sitges.

Internet com a company de feina

A dia d’avui, poques feines es poden concebre sense l’ús d’internet. Des del pagès que consulta la previsió meteorològica fins al community manager que no pot treballar sense la xarxa, passant per nombroses professions que s’han reinventat gràcies a les prestacions que ofereixen les noves tecnologies. Tothom ha incorporat l’accés a internet a la seva vida, però, alhora, les empreses no poden deixar de banda el tracte personal si volen aconseguir un bon funcionament.

Maria a l'espectador fidel
Jordi Ibáñez, Mario Ripoll i Mary Nebleza, tres dels incondicionals del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges

Tots tres se les manegaven com podien per entrar al Prado o al Retiro quan l’edat no els permetia comprar entrades per al Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges; i, quan van poder, l’abonament els va permetre assegurar-se un bon lloc per a veure fins a 40 pel·lícules en una setmana, que esperaven tot l’any que arribés. Entre projecció i projecció han pogut xerrar amb directors i actors que admiren i demanarlos autògrafs, comentar amb els companys l’última pel·lícula que han vist, en definitiva, viure un ambient exclusiu del Festival.

Open publication - Free publishing - More sitges

Internet com a company de feina

2010-10-10T03:34:00.000-07:00

A dia d’avui, poques feines es poden concebre sense l’ús d’internet. Des del pagès que consulta la previsió meteorològica fins al community manager que no pot treballar sense la xarxa, passant per nombroses professions que s’han reinventat gràcies a les prestacions que ofereixen les noves tecnologies. Tothom ha incorporat l’accés a internet a la seva vida, però, alhora, les empreses no poden deixar de banda el tracte personal si volen aconseguir un bon funcionament.

REFORMULAR LA FEINA I REDUIR COSTOS
Incorporar les noves tecnologies a una empresa no és tan senzill com comprar un ordinador i tenir connexió a internet, sinó que cal redissenyar les tasques per treure el màxim rendiment de les eines que ofereix la xarxa. És el cas de Jorge Espallargas, community manager d’Hydra Media, que reconeix que la seva feina “ha existit tota la vida, és el que fins ara en dèiem màrqueting i es basava en els mitjans de comunicació i el correu postal, que ara es diu community manager i incorpora els webs i les xarxes socials”. En aquest cas, tot i que les estratègies de màrqueting convencional continuen vives, ha nascut un nou camp on comunicar estímuls publicitaris i, amb ell, una nova professió: el community manager. Una experiència similar pot explicar Fernando Minguela que, dins de Vividum SL, la seva especialització són les noves tecnologies i és en elles on ha de basar les estratègies per potenciar la relació entre empresa i públic: “Cal canviar la publicitat tradicional per serveis i comunicacions en línia molt més efectives, econòmiques i còmodes per als usuaris”.

Minguela té clar que la incorporació d’internet en l’activitat quotidiana d’una empresa en redueix exponencialment els costos. “Els correus electrònics i les videoconferències, per exemple, redueixen molt el temps necessari per tirar endavant els projectes”, assegura. A més, però, permet crear una organització de l’empresa totalment descentralitzada. “Tenim una gran xarxa de freelance especialitzats, amb qui treballem per a projectes concrets. Tenim els mateixos resultats sense els costos fixos d’una plantilla”, explica Minguela. Josep Daranas, que junt amb la seva dona Mercè Jacas ha muntat l’agència immobiliària on line BlauSitges, ho fa extensiu, també, al despatx i a la publicitat, ja que, “en relacionar-nos bàsicament en línia, el despatx es força caòtic i decidim els llocs de reunió segons considerem més adient per cada client: al Cafè Montroig, a la platja, a la cafeteria de l’Ikea o on faci falta” i “els nostres principals clients viuen a l’estranger i, per tant, donar-nos a conèixer seria quasi inassumible. Estar a internet ens permet arribar als nostres clients potencials amb més facilitat”. D’igual manera que l’empresa Virtual Tours, que ha centrat gran part de la seva activitat en línia, ja que els seus potencials clients són pàgines web. Tot i que l’elaboració de les gravacions amb 360 graus requereix tracte presencial amb el client, la resta de gestions es poden fer a distància i per això Sullivan assegura que “no tenim local propi i tot es gestiona des de dos ordinadors a casa”.

LÍMITS ENTRE VIDA LABORAL I FAMILIAR
La connexió des de qualsevol lloc del món suposa poder treballar 24 hores al dia i 365 dies l’any, cosa indubtablement poc recomanable. No obstant, si se sap trobar l’equilibri, les comoditats superen els handicaps. Minguela, de Vividum SL, considera el treball a distància com una forma de vida: “L’experiència laboral m’ha fet descobrir que és més enriquidor treballar per objectius, sense un horari laboral fix i concret, a més de suposar un guany en qualitat de vida, per la reducció dels viatges que em dóna més temps per a la formació, l’oci o la família”. Afirmació que corrobora al cent per cent Daranas, de BlauSitges, que s’ha muntat el despatx a casa i reconeix que “de vegades és molt difícil no posar una rentadora mentre treballes o contestar un correu electrònic mentre fas el sopar, però els beneficis superen amb escreix els petits inconvenients que hi puguin haver. Cal saber-se marcar els límits”.

UNA ENCAIXADA DE MANS ÉS INSUBTITUÏBLE
Des de Virtual Tours reconeixen que, malgrat que les seves relacions són eminentment en línia, “sempre fem una trucada telefònica abans d’iniciar els projectes”. I és que, per tecnologies que apareguin per facilitar la relació entre empresa i client, un contacte cara a cara permet matisar i augmentar la fiabilitat de les relacions. Daranas ho confirma, però assegura que “cada vegada tanquem més lloguers únicament via correu electrònic, tot i que sempre hi ha aquells que confirmen la credibilitat de l’empresa amb, almenys, una trucada”. Aquesta desconfiança i les malinterpretacions que poden tenir els correus electrònics és el que preocupa a Espallargas, d’Hydra Media, que considera que “convé pactar converses telefòniques perquè s’interpretin correctament les condicions dels contractes i evitar confusions”.

Així doncs, Sitges i Sant Pere de Ribes no queden enrere. Tots els protagonistes basen el seu negoci en relacions per la xarxa, el que els ha facilitat crear la seva pròpia empresa a uns o treballar des de casa i promocionar productes sense aixecar-se de la cadira a altres.

JORGE ESPALLARGAS, 30 ANYS
Community manager d’Hydra Media, es dedica, principalment, a donar a conèixer els llibres de diferents editorials a través de les eines i xarxes socials que ofereix internet. Considera que la clau de la seva feina és “tenir ull per a maximitzar la viralitat, és a dir, aconseguir que els missatges que generes siguin referenciats, fent que altres col·laborin en la seva difusió”. Per això, les xarxes socials li han estat de gran suport, ja que “tot i ser una empresa, et permeten establir relacions amigables, de proximitat, amb els clients”.
www.hydramedia.info

KEVIN SULLIVAN, 50 ANYS
Creador de Virtual Tours, una empresa sitgetana que ofereix visites de 360 graus per hotels, sales d’exposicions, etc. ha renunciat a tenir presència física perquè els seus clients potencials són els portals i pàgines web on es publiquen el tours virtuals, però “mai tanco un negoci sense una trucada telefònica”, assegura. Reconeix, a més, que internet ha estat la base perquè pogués crear el seu propi negoci amb costos molt més reduïts.
www.virtualtours.es

JOSEP DARANAS, 42 ANYS
És el propietari de BlauSitges, una immobiliària creada el 2004, especialitzada en estades curtes, vacacionals, i per tant, dirigida bàsicament a clients estrangers. La xarxa li ha permès crear el seu propi negoci, treballar des de casa i, alhora, és part de la clau del seu èxit, ja que aporta confiança als seus clients, que poden veure els immobles per la pantalla abans de tancar el tracte. Considera que el web de Blau Sitges és “l’aparador, la botiga i l’oficina on trobar tota la informació dels allotjaments”.
www.blausitges.com

FERNANDO MINGUELA, 38 ANYS
Consultor en l’aplicació de noves tecnologies i soci de Vividum SL, inverteix el seu temps a aconsellar les empreses per tal que “millorin la comunicació amb el seu públic”. La xarxa és un dels mitjans on centra les recomanacions per les empreses, però, alhora, la considera un interessant company de viatge que “facilita la feina del dia a dia, gràcies a eines com el correu electrònic, les videoconferències, les plataformes professionals o l’educació a distància”.
www.vividum.es

Maria a l'espectador fidel

2010-10-09T04:16:00.000-07:00

Jordi Ibáñez, Mario Ripoll i Mary Nebleza, tres dels incondicionals del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges

El Jordi Ibáñez, el Mario Ripoll i la Mary Nebleza són tres sitgetans aficionats al gènere fantàstic que des de fa anys no s’han perdut ni una edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Enguany, en el 43è certamen, el Jordi serà el primer any que no hi podrà anar, però la Mary i el Mario hi tornaran a assistir, cadascun a la seva manera, ell comprant les entrades de les pel·lícules que més l’atrauen; i ella, com fa dotze anys, ha reservat les vacances de la feina per a fer de voluntària al Festival.

Tots tres van descobrir-lo quan eren massa joves per anar-hi i quan les projeccions es feien al Prado i al Retiro. “Llavors érem una gran família, sempre hi anàvem els mateixos i vèiem les mateixes cares. Era un aconteixement del poble i tenia molt de caliu”, recorda el Jordi, un informàtic de 49 anys que no s’ho va pensar ni dues vegades quan l’any 1984 li van oferir tallar les entrades al Retiro. Aquesta feina li va permetre conèixer i viure de ben a prop el Festival, i d’aquella època en té molts records: les xerrades amb el prestigiós crític José Luís Guarner; Santiago Segura i Álex de la Iglesia, “menys creguts i amb molta jeta per a colar-se a la sala”; la projecció de Camelot en una sessió golfa de nit amb la presència de Franco Nero i Vanessa Redgrave; “un tibat Anthony Perkins”; la simpatia de Robert Englund (Freddy Krueger); la presència de Rutger Hauer; etc. I també alguns secrets que ara el fan riure en recordar-los, com per exemple: “Vaig haver de treure a un fotògraf de la Generalitat que estava vomitant amb Reanimator; no vaig deixar entrar a la sala el director del Festival, Joan Lluís Goas, perquè no tenia entrada i no sabia qui era; en acabar una sessió, l’encarregat de la sala i jo vam haver de despertar el periodista Jaume Barberà, que dormia com un tronc”.

MÉS ENLLÀ DE VEURE PEL·LÍCULES
Aquest caliu de què parla el Jordi també està molt present en el record del Mario, audioprotètic de 38 anys, a qui el Festival de Cinema de Sitges el va convertir en un “gran aficionat al gènere fantàstic, tot i que de vegades me l’ha fet avorrir”. El Mario anava a Barcelona i “feia unes cues inacabables” per comprar-se l’abonament que li permetia assistir a totes les pel·lícules, sempre a la mateixa filera i butaca. “Llavors, els dotze dies del Festival me’ls prenia com si fos Festa Major; sortia de casa a les 8 del matí i no tornava fins a les 3 de la matinada; veia 4 pelis al dia –diu esbufegant–, però amb els anys aquesta afició es dilueix, sense desaparèixer del tot”. Per això, tot i que no ha faltat cap any a la cita des del 1984, el que fa ara és “comprar les entrades que m’interessen i ser una mica més selectiu”.

Qui també va comprar l’abonament, després de l’etapa a l’entrada del Retiro, és el Jordi Ibáñez, que demanava vacances a la feina per a poder estar amb els cinc sentits a totes les sessions. “En aquella època l’abonament costava unes 30.000 pessetes”, explica, “i fins i tot tenia un amic que també se’l comprava, tot i que només hi podia anar els caps de setmana”. El Retiro era un lloc entranyable per a tots dos, a qui se’ls ha gravat a la memòria una anècdota que expliquen de manera idèntica: “Va haver-hi un temps que algunes pel·lícules que projectaven no tenien subtítols i en entrar a la sala et donaven un aparell de traducció simultània. Doncs quan a algú li queia aquell aparell durant la projecció, tota la sala sencera feia un soroll amb la boca, fent espetegar la llengua”. I és que el Festival no només era veure pel·lícules, sinó que l’ambient n’era un ingredient imprescindible, i el Retiro i el Prado els escenaris perfectes. “Era caòtic, amb les llotges a rebentar, la gent implicada en tot el que veien”, diu el Jordi. Descripció que el Mario ratifica, i aprofita per a reivindicar que “abans érem més exigents i xiulàvem i protestàvem quan una pel·li no ens agradava; ara crec que el públic s’ha aburgesat una mica”.

Com a bon seguidors del Festival, els dos han assistit a rodes de premsa, han demanat autògrafs, s’han fet fotos amb directors i actors i s’han assegut al costat de persones que, amb el temps, han estat grans referents del gènere, una de les coses que més agrada a en Mario, que recorda com a companys de butaca Brian Singer (director de Sospitosos habituals), que “quan era jove va presentar la seva òpera prima al Festival; Guillermo del Toro (El laberinto del fauno), “que venia com a espectador i mira’l ara”; o uns joves Jaume Balagueró (REC) i Nacho Cerdà (Los abandonados), “grans aficionats al Festival”.

EL TRASLLAT A L’AUDITORI
“Tot aquest encant del Festival, tot el seu caliu, es va perdre quan van traslladar-lo a l’Auditori de l’Hotel Melià”, protesta el Jordi. Tot i que reconeix que “el seu creixement era inevitable”, pensa que en aquell moment és “quan va desaparèixer la gran família dels qui hi anàvem cada any i vam veure com se’ns allunyava”. També hi està d’acord en Mario, que continua anant només a les projeccions del Retiro i el Prado, a diferència del Jordi, que ha optat per anar només a l’Auditori, ja que “les projeccions se solapen i has de ser molt més selectiu amb el que veus”. I més, tenint en compte que ara hi va en qualitat de periodista i ha de “cobrir el que el públic espera”. El desavantatge: “Deixes de trobar petites joies que abans descobries”.

Precisament va ser amb el trasllat a l’Auditori de la majoria de projeccions que va sorgir la figura del voluntari del Festival. La Mary Nebleza, administrativa de 36 anys, n’és una des de l’any 1998. Aficionada al cinema, i sobretot al gènere fantàstic, era una assídua a les sessions que esperava amb candeletes que arribessin els dies del Festival. “M’encantava l’ambient que s’hi vivia. La gent s’hi bolcava moltíssim, venia de fora expressament per a veure les pel·lícules”, recorda. Així que, un bon dia, va pensar que volia viure des de dins i de ben a prop tot aquest ambient, va sol·licitar fer-se voluntària, va demanar vacances a la feina i l’edició d’enguany és la dotzena que es reserva aquests dies per a treballar en l’organització del certamen. La seva feina és repartir les butlletes de votació i recollir-les, estar-se a l’entrada abans de les projeccions, indicar les sortides, repartir els flyers i les ulleres de les projeccions en 3D, reservar les fileres per a personalitats i netejar la sala entre projecció i projecció. “M’ho passo bomba, tot i que treballo”, diu la Mary, que, malgrat que acostuma a agafar el torn de nit, passa tot el dia allà, “perquè l’ambient és molt bo i som com una gran família”. Dels 60 voluntaris del Festival, n’hi ha molts que ho són des del principi i alguns d’ells vénen des de molt lluny cada any. Aquesta feina, alhora, permet a la Mary veure totes les pel·lícules que vulgui, “sempre amb responsabilitat i respecte pel Festival”, matisa. Així, “un cop la gent està asseguda, puc seure, però he vist moltíssimes pel·lis dreta”.

A diferència del Mario i el Jordi, ella no demana mai autògrafs ni parla amb els actors i directors que hi assisteixen –“no vull molestar”, diu– malgrat que ha tingut a l’abast noms com George A. Romero, Viggo Mortensen, Ralph Fiennes, Anthony Hopkins, Jodie Foster, Gerard Butler o Quentin Tarantino. Això sí, guarda tots els programes, els diaris i qualsevol material de totes les edicions, “uns papers que de vegades em pregunto si cal tenir”. I, de la mateixa manera que els seus dos companys d’afició, “amb el temps esculls molt més el que vols veure, perquè abans m’ho empassava tot”. La Mary, amb un dels seus records, torna a demostrar que això de les ambulàncies i els desmais i els vòmits no és un mite del Festival: “Amb la pel·lícula A l’intérieur, hi havia una ambulància a fora atenent la gent que sortia de la sala marejada i vomitant”.

El Jordi Ibáñez també en va fer una feina de la seva assistència al Festival. I és que del 1998 al 2003 va ser l’encarregat, juntament amb els seus companys, de fer el web del certamen. I ara hi assisteix com a periodista de l’edició de Sitges de Vila Web, una feina que no deixa de ser una bona manera de continuar amb la seva gran passió i per a la qual es demana dies de vacances del seu càrrec de cap d’informàtica en un organisme de Barcelona.

Tant la Mary com el Jordi i el Mario formen part d’aquelles persones que, amb la seva insistència i la seva il·lusió, van fer créixer un Festival que ara s’ha convertit en la cita cinematogràfica més important del país. “Crec que cada vegada hi ha més ambient perquè el públic d’aquest tipus de cinema ha crescut molt”, remarca la Mary. Un públic fidel que potser no ha viscut les sessions del Retiro i el Prado, però que viuen el Festival de manera intensa i incondicional, com en el seu temps van fer ells.

On número 14

2010-09-01T03:16:00.000-07:00

La revista On no podia oblidar la Festa Major de Sitges en el seu número 14. Per això inclou un reportatge amb el testimoni de quatre veïns que han viscut sempre la Festa de ben a prop: Josep Marcet, Isidre Baqués, Joan Pros i Sisco Barlan. I de la tradició folklòrica a la de la restauració de motos antigues, de la mà de tres apassionats col·leccionistes d'aquests vehicles que testimonien la importància del motociclisme a Catalunya. On s'uneix, d'altra banda, a la celebració del centenari de l'Hospital Sant Joan Baptista, fent un repàs de la història i els projectes de futur d'aquesta entitat emblemàtica. I, per completar el contingut, es fa ressó de la nova oferta d'oci nocturn de la vila, que es reiventa anys rere any.

Com sempre, la revista On ofereix als seus lectors la secció de moda i una guia completa d'establiments d'oci i restauració.

Història sobre rodes
La restauració i col·lecció de motos antigues: un manera d’expressar-ne l’admiració

El món del motor ha tingut, des de sempre, un fort arrelament a Catalunya. Del país n’han sorgit campions mundials en motociclisme (Víctor Palomo, Sito Pons, Carles Cardús, Àlex Crivillé, Emili Alzamora i Dani Pedrosa), en trial (Jordi Tarrés, Marc Colomer, Albert Cabestany, Adam Raga, Laia Sanz i Toni Bou) i en enduro (Iván Cervantes), sense oblidar grans victòries en proves emblemàtiques com el ral·li París-Dakar (Jordi Arcarons, Nani Roma i Marc Coma). Uns triomfs que han situat el motor català al cim de l’esport internacional i que, a la vegada, han certificat la història centenària que uneix la benzina –i més concretament les motocicletes– amb els catalans.

100 anys mirant al futur

L’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges és molt més que una residència. El seu paper en la història de la vila li dóna un caràcter únic que es tradueix en un curós manteniment del patrimoni històric, una aposta per la producció de Malvasia de Sitges i, com no pot ser d’una altra manera, un interès per oferir una residència moderna, amb un ampli ventall de serveis que facilitin la vida a la gent gran de Sitges.

Open publication - Free publishing - More revista on

Història sobre rodes

2010-09-01T03:13:00.000-07:00

El món del motor ha tingut, des de sempre, un fort arrelament a Catalunya. Del país n’han sorgit campions mundials en motociclisme (Víctor Palomo, Sito Pons, Carles Cardús, Àlex Crivillé, Emili Alzamora i Dani Pedrosa), en trial (Jordi Tarrés, Marc Colomer, Albert Cabestany, Adam Raga, Laia Sanz i Toni Bou) i en enduro (Iván Cervantes), sense oblidar grans victòries en proves emblemàtiques com el ral·li París-Dakar (Jordi Arcarons, Nani Roma i Marc Coma). Uns triomfs que han situat el motor català al cim de l’esport internacional i que, a la vegada, han certificat la història centenària que uneix la benzina –i més concretament les motocicletes– amb els catalans.

Els orígens del motociclisme al Principat es remunten a principis del segle XX, quan la indústria catalana era un dels grans referents econòmics de l’Estat. En aquella època, les competicions de motos anaven molt lligades a les de ciclisme i, de fet, no es parlava de motocicletes, sinó de bicis amb motor. La primera moto de la qual es té constància a Catalunya és una Villalbí del 1902, tot i que la primera cursa oficial de velocitat no arribaria fins quatre anys més tard, al 1906, organitzada per la Unión Velocipédica Española.

Des d’aleshores, el progrés que ha experimentat el sector del motor ha estat espectacular, tant pels avenços tecnològics que s’han anat incorporant com per tot l’entorn econòmic i mediàtic que s’ha generat al seu voltant. L’únic que s’ha mantingut igual –si és que no ha incrementat– és la passió amb què milers de catalans viuen aquest esport. Una estima que, en algunes ocasions, supera el que pròpiament és la competició per convertir-se en una dèria personal. I aquest és el cas, per exemple, de tres ciutadans de la comarca que han dedicat bona part de la seva vida a restaurar motos antigues.

TOTA UNA VIDA DALT D’UNA MOTO
Un d’ells és el sitgetà Artur Duch, de 59 anys. Pintor i escultor de professió, sempre s’ha sentit atret pel món de la mecànica en general i pel de les motos en particular. Tal com ell explica, des que va pujar per primera vegada sobre una moto, quan tenia 12 anys, la seva vida “va passar a dependre de les dues rodes”. Aquest “nou món” que se li obria camí va fer que, amb 22 anys, participés al campionat d’Espanya de velocitat, al costat de grans figures de l’època, com ara Ángel Nieto, Ricardo Tormo o Benjamí Grau.

Aquelles temporades d’experimentació en el camp de la competició van donar pas, anys més tard, a una segona etapa en què Duch va començar a restaurar motos antigues per fer-les servir per córrer en curses oficials. Era una moda encara incipient, procedent dels països del centre d’Europa, però que cada vegada tenia més adeptes a Catalunya. No en va, amb aquelles primeres motos recuperades de l’ostracisme, Duch va guanyar dues proves del campionat de Catalunya de motos clàssiques, categoria en què va participar fins a principis dels noranta.

Quan l’edat i les responsabilitats li van posar difícil seguir competint, va entrar de ple en el món de la restauració de motocicletes. Ho va fer acompanyat pel seu amic Josep Raja, que ja s’hi dedicava des de feia temps. Amb el pas dels anys, i gràcies a la informació publicada a Internet, ell mateix es va encarregar d’anar-ho fent pel seu compte. “Tenia les motos, buscava a la Xarxa les peces que els faltaven i després les demanava a les seves fàbriques”, explica. “El problema és que, massa sovint, costa molt trobar aquests recanvis; per no parlar dels preus, que acostumen a ser caríssims”, afegeix.

La passió de Duch per les motos ha fet que n’hagi arribat a tenir fins a deu de diferents: una per cada dècada del segle XX. “Més que la marca, m’interessava tenir models que representessin l’evolució tècnica i estètica de les motocicletes durant els últims cent anys”. Entre d’altres, pel seu ‘taller’ hi han passat una Peugeot del 1903, una BCA 500 de la Primera Guerra Mundial, una Terrot dels anys quaranta o una Montesa del 1966. Al final, però, “has de ser una mica selectiu amb allò que col·lecciones; si no, acabes tenint el garatge que no hi caps ni tu”.

Duch té clar que Catalunya ha estat i continua sent “un dels grans bressols europeus del motor”, tot i que lamenta que aquesta fal·lera hagi encarit, “i de manera desorbitada”, tot el que té a veure amb el sector de la restauració de motocicletes antigues. “Espero que l’excés d’eufòria actual no faci que el tema se’ns en vagi de les mans, perquè és el pitjor que ens podria passar a la gent que restaurem i col·leccionem”.

EL REPTE DE LA RESTAURACIÓ
Un altre exemple de passió pel motor és el del també sitgetà Jaume Torremorell, de 74 anys. La seva relació idíl·lica amb les motos va iniciar-se de ben jove; en gran part, influenciat per la figura del seu pare. Mecànics tots dos, els Torremorell destinaven una part del seu temps lliure a restaurar les motos antigues que havien anat recopilant de gent que ja no les volia. “El fet de treballar de mecànics ens facilitava l’obtenció de peces per a motos fabricades a Catalunya o Espanya, però trobar-ne per a models anglesos o alemanys ja era més difícil”.

En tot cas, per a Torremorell, restaurar motocicletes “no només és una afició, sinó també un repte”. Per això, “tot i les dificultats per trobar segons quins tipus de recanvis i els preus que es fan pagar”, mai ha deixat de fer-ho. “No hi ha res més gratificant que agafar una moto destrossada i deixar-la com nova”, comenta. Una remodelació d’aquestes característiques pot suposar un any de feina, ja que “el temps que un hi dedica al cap del dia no és excessiu; sempre vas a remolc de la feina i del temps lliure que et queda”.

Ara mateix, Torremorell està treballant en la rehabilitació d’una BMW 500 amb sidecar originària d’Alemanya. Juntament amb aquesta, pel seu garatge també hi han passat una Guzzi 500 del 1929, una Royal 500 dels anys trenta o una Gilera de la Guerra Civil (es creu que utilitzada pel bàndol republicà). Altres motos que també hi han passat durant els últims anys ja estan venudes, perquè “els recanvis originals es fan pagar molt cars i a vegades, si vols restaurar una moto, n’has de vendre una d’acabada per poder fer la inversió”.

A l’hora d’explicar la passió familiar pel motor, heretada del seu pare, Torremorell hi veu un canvi generacional amb el seu fill, també mecànic. “Les noves generacions –i és comprensible– prefereixen motos modernes i per estrenar; no estan disposats a perdre tan de temps a arreglar-ne de velles per fer-les circular”. Com a mecànic, però, està convençut que el fet de restaurar motos “et dóna un prestigi afegit davant els clients, ja que la majoria ho valora molt”.

Més enllà de la simple restauració, una de les inquietuds de Torremorell és que Sitges també pugui acollir un ral·li de motos clàssiques, tal com ja es fa amb el de cotxes. “Donaria un nou impuls a la vila i serviria per reunir tots els qui tenim afició pel motociclisme històric”.

UNA PASSIÓ QUE S’HERETA
Qui també veu amb bons ulls la creació d’aquest acte és el ribetà Daniel Fonoll, de 63 anys. Propietari del taller mecànic Dafoca, Fonoll també ha mamat motor des de ben jove; concretament, “des que van començar a circular motos per Ribes”. Bona prova d’això és que el seu pare, antic ferrer, va ser un dels primers mecànics del poble i, des d’aleshores, ell i les posteriors generacions de la família han estat vinculats d’una manera o altra al motociclisme.

Fonoll, per exemple, va participar durant bastants anys en campionats de Catalunya i Espanya d’enduro i, fins i tot, va dirigir un equip de motocròs amb joves de Ribes. La retirada de patrocinadors va fer que abandonés momentàniament el món de la competició, fins que el seu fill –també amant de les motos i actual pilot de motocròs– no li va deixar altre remei que tornar. De fet, no és fins que el petit se li fa gran i comença a anar pel seu compte que ell deixa les curses per passar-se a la seva altra gran passió: la restauració de motos clàssiques.

A diferència de Duch i Torremorell, Fonoll ha col·leccionat, sobretot, motos de firmes catalanes. “Els recanvis de les marques d’aquí són més fàcils de trobar i més econòmics”, afirma. La seva especialitat són les motos de carretera, perquè “els seus accessoris de xapa també són més accessibles que els plàstics de les de motocròs”. Entre altres “relíquies del motor”, al garatge hi té una Lambretta 150 amb sidecar, una Peugeot 125 dels anys cinquanta i la popular –en aquella època– Ossa Negra.

Daniel Fonoll també coincideix amb Duch i Torremorell a l’hora de definir Catalunya com un país “capdavanter” en motociclisme, si bé assegura que altres territoris de l’Estat –com el País Valencià, Euskadi o Madrid– “s’estan espavilant molt”. Al seu entendre, “només cal veure les fires que s’estan organitzant en aquests llocs, impensables ara fa uns anys”. De fet, sobre l’organització de certàmens relacionats amb el motor, Fonoll ha vist una decaiguda generalitzada. “He visitat diverses fires al llarg dels últims anys i les d’ara no tenen res a veure amb les de fa uns anys; es nota que la crisi no perdona”. Per sort, amb la butxaca menys o més plena, el motor se seguirà vivint a casa nostra amb la mateixa intensitat.

La projecció de Catalunya a través del motor
L’estreta vinculació entre Catalunya i el món del motor també pot apreciar-se en la quantitat de firmes esportives que s’han fundat aquí i que conserven la seva seu central al país. Algunes de les històriques són Bultaco, Montesa, Derbi i Rieju, sense passar per alt altres marques com Ossa, Sanglas, Aleu, Evycsa, Guzzi-Hispània o la més recent Gas Gas. Totes elles han contribuït a engrandir l’hegemonia catalana en els campionats estatals. Un altre factor que hi ha ajudat és l’organització de competicions regulars pròpies, que a Catalunya van començar a celebrar-se cap a l’any 1910, gràcies a l’existència d’entitats com el Reial Moto Club de Catalunya. Algunes de les proves més carismàtiques del moment eren la Pujada al Tibidabo, el Trofeu Josep Maria Armangué, la Volta Motorista a Catalunya, la Cursa d’Autocicles Barcelona-Madrid-Barcelona i, més endavant, les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc. Actualment, el circuit internacional de Montmeló i el recent inaugurat a Castellolí segueixen projectant, des del vessant del motor, Catalunya al món.

100 anys mirant al futur

2010-08-30T03:11:00.000-07:00

L’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges és molt més que una residència. El seu paper en la història de la vila li dóna un caràcter únic que es tradueix en un curós manteniment del patrimoni històric, una aposta per la producció de Malvasia de Sitges i, com no pot ser d’una altra manera, un interès per oferir una residència moderna, amb un ampli ventall de serveis que facilitin la vida a la gent gran de Sitges.

UNA RESIDÈNCIA DE 5 ESTRELLES
En primer lloc, i per damunt de tot, la prioritat de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista és la prestació de servei assistencial per a la gent gran de Sitges. Els detalls que donen un tret diferencial a aquesta residència són nombrosos, tant a nivell de prestacions, com d’entorn i d’història. Aspectes que es mantenen com a prioritaris en els diferents projectes que han de fer encara més gran aquesta centenària institució de Sitges.

L’any 2009 es va concloure el projecte de restauració de l’edifici històric de l’hospital, que en l’actualitat s’està treballant per unir, mitjançant un pas subterrani, amb l’edifici Deering, i així assegurar la creació de més prestacions cara a la tardor. Es preveu disposar de 102 llits, 20 més que en l’actualitat, i 25 places de centre de dia, que s’afegeixen a les habitacions per estades temporals, als menjadors per a la gent gran i als nombrosos serveis que s’ofereixen, com atenció mèdica, fisioteràpia, assistència social, activitats d’oci, servei de bugaderia, perruqueria i estètica, suport i assessorament en les gestions personals, etc., emmarcat en una finca de 11.700 m2, que ells anomenen “un oasi enmig del nucli urbà”. L’objectiu, segons afirma Roland Sierra, administrador de la Fundació, és “acabar de convertir la residència en un gran centre de serveis, incloent-hi l’assistència domiciliària”.

UNA HISTÒRIA, UN PATRIMONI
L’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges es remunta al 1324, impulsat per Bernat de Fonollar per acollir els més desvalguts, i ubicat on actualment s’aixeca el Museu Maricel. El 23 d’agost de 1910, en el marc de la Festa Major, es va posar la primera pedra de l’Hospital, al carrer Cardenal Vidal Barraquer, que es va inaugurar dos anys més tard com a centre hospitalari i que, des dels anys 70, degut a la construcció de l’Hospital Comarcal de Sant Camil, es va convertir en residència geriàtrica. D’aquesta història repartida al llarg de més de sis segles n’ha resultat un important patrimoni immobiliari propietat de l’Hospital, fruit de les donacions de benafectors, que permeten el finançament de la institució i el seu constant creixement. “En aquets moments el 97% del patrimoni està en lloguer amb l’objectiu de tenir ingressos per destinar a la millora i augment dels serveis de la residència”, assegura Sierra, i afegeix: “Una de les prioritats ara és eixugar, en la mesura del possible, el deute que tenim després de la forta inversió que han suposat les remodelacions acurades dels edificis, de manera que es preveu la venda d’alguns immobles. Hem fet una residència de cinc estrelles i això té un cost.”

Entre les propietats de l’hospital destaquen edificis emblemàtics com la Casa Antoni Carreras, construïda el 1908 per Eduard Mercader i Sacanella, i les cases del carrer Major, 35 i 48. A més del mateix edifici de l’Hospital Sant Joan Baptista, construït entre el 1910-1912 per Josep Font i Gumà, amb la capella i la cúpula adherides als edificis del Carrer Cardenal Vidal Barraquer.

LA MALVASIA DE SITGES
Un dels encants de l’Hospital és el celler, situat al Corral de la Vila, i les 2 hectàrees de vinya d’Aiguadolç, amb ceps de malvasia exclusius a la península Ibèrica, dels quals n’és el principal productor. Destaca la producció artesana i la important tasca de recuperació per conservar una de les varietats de raïm més antigues de Catalunya. Actualment, s’el·labora el Blanc Subur, la Malvasia dolça, s’ha recuperat la Malvasia seca, després de tres anys sense producció, i, cara al Nadal, es preveu treure unes 500 ampolles d’escumós de malvasia, que s’ha batejat amb el nom de Monembasia. L’èxit i qualitat d’aquests productes l’encapçala l’enòleg de l’Hospital, Josep Pascual Puig, i està avalat per l’Slow Food i la inclusió de la Malvasia de Sitges al restaurant Sant Pau, de Carme Ruscalleda, a Sant Pol de Mar, amb tres estrelles Michelin. El procés de recuperació s’ha fet juntament amb la campanya Apadrina un cep de Malvasia, de manera que per 30 euros es pot col·laborar en el finançament dels 684 ceps que posseeix la Fundació. Actualment, més d’un centenar de persones han participat en el projecte, els noms de les quals surten periòdicament a L’Eco de Sitges.

A llarg termini es preveu la creació d’un nou celler, a prop dels terrenys de les vinyes d’Aiguadolç, i l’actual celler es convertirà en un centre d’interpretació de la Malvasia, que esdevindrà un punt turístic i de rutes escolars.

CELEBRACIÓ DEL CENTENARI
Cent anys després de la col·locació de la primera pedra per la Festa Major del 1910, l’Hospital iniciarà la celebració del seu centenari amb un seguit d’actes que s’allargaran fins el 2012, cent anys després de la seva inauguració. El 28 de setembre, en el marc de la trobada de residències que se celebra anualment a la Fundació Hospital Sant Joan Baptista, amb residències de Sitges i una convidada del Garraf, es donarà el tret de sortida a les celebracions. L’acte per obrir el centenari és la presentació de la pàgina web de l’entitat. Aquesta presentació anirà acompanyada d’un número especial de La Cúpula, la revista de la residència, dedicat a la Malvasia, amb un plànol amb tots els ceps numerats i el nom dels seus padrins. Durant el primer semestre de celebració, s’homenetjaran tots els antics membres del Patronat de l’Hospital, es presentarà un calendari del 2011 amb fotografies, es durà a terme un exposició sobre documents i fotografies antigues, etc.

Estiu 2010, un àlbum de fantasia

2010-06-14T02:20:00.000-07:00

La revista ON ha fet una selecció dels millors temes sitgetans per a gaudir de l'estiu. La publicació inclou, en aquest número 13, un reportatge sobre la vida damunt els escenaris de Genís Hernández, un actor que ha treballat amb La Cubana, ha compartir pis amb en Pepe Rubianes i ha passat per les sèries més mítiques de la televisió de la mà de Dagoll Dagom. Les anècdotes d'aquesta intensa vida fan un repàs del que ha estat l'ambient teatral a Catalunya els anys 70, 80 i 90.

I, per als més joves, els millors skaters de Sitges i Ribes ens parlen de la filosofia d'aquest esport, que va molt més enllà del patinatge. La roba, les piruetes, el mobiliari urbà, l'esforç i els prejudicis d'una afició que es converteix en filosofia de vida. Completen els reportatges la presentació de l'editorial LLibres de Terramar, un projecte que aposta per la poesia amb molta cura tant en l'estètica com en els continguts. Darrere d'ell, Vinyet Panyella, l'autora sitgetana que fa possible una iniciativa com aquesta.

Com sempre, els lecors d'On hi podran trobar també moda, decoració, actes culturals i ofertes d'esbarjo.

Furgant sota la careta d'actor
Genís Hernández, el testimoni de més de trenta anys als escenaris

En Genís Hernández s'ha passejat de poble en poble amb la companyia La Cubana, ha compartit pis amb en Pepe Rubianes i ha passat per sèries mítiques com Oh Europa, Oh Espanya i La memòria dels cargols, de la mà de Dagoll Dagom. Aquest actor sitgetà va viure de ben aprop l'ambient teatral que es respirava, no només a Sitges sinó també a Barcelona, els anys setanta i vuitanta. Les anècdotes que amaguen tants anys d'escena podrien formar un llibre, però de moment omplen unes pàgines en què en Genís recorda alguns moments de la seva carrera.

SitgesXtreme
L'skate, més enllà del patinatge

El fenomen de l'skateboarding va superar amb escreix les previsions de popularitat que havien vaticinat els primers practicants. I és que allò que havia nascut com un simple divertiment va anar convertint-se, mica en mica, en un esport reglamentat (amb les seves pròpies competicions) i, més endavant, en tot un estil de vida. També a casa nostra, on els joves hi veuen una bona manera de reafirmar-se com a tals.

Versos a la vora del mar

Amb tipografia Bodoni sobre paper verjurat va néixer, el 2001, LLibres de Terramar, una editorial de poesia curosa en forma i contingut, plenament sitgetana, amb el disseny d'Hydra Media i la impressió de L'Eco de Sitges. Vinyet Panyella, al capdavant de la iniciativa, ha engegat "Papers de Terramar", "Quaderns de Terramar", la col·lecció sobre l'obra poètica de Trinitat Catasús i, a finals d'any, "Baladres", prescindint dels criteris comercials i basant-se purament en criteris de qualitat. Una editorial que amb el seu nom reivindica el projecte del ciutat-jardí de Terramar com el nucli de cultura obert al Mediterrani que es va formular a prinicpis del segle XX, "res a veure amb el que és ara", explica Panyella.

Open publication - Free publishing - More cultura

Furgant sota la careta d’actor

2010-06-13T02:57:00.000-07:00

En Genís Hernández s’ha passejat de poble en poble amb la companyia La Cubana, ha compartit pis amb en Pepe Rubianes i ha passat per sèries mítiques com Oh Europa, Oh Espanya i La memòria dels cargols, de la mà de Dagoll Dagom. Aquest actor sitgetà va viure de ben aprop l’ambient teatral que es respirava, no només a Sitges sinó també a Barcelona, els anys setanta i vuitanta. Les anècdotes que amaguen tants anys d’escena podrien formar un llibre, però de moment omplen unes pàgines en què en Genís recorda alguns moments de la seva carrera.

“He fet més quilòmetres que el bagul de la Rottenmeier”, diu el Genís Hernández. I no diu el bagul de la Piquer, que potser s’assemblava més a l’equipatge que ha arrossegat de bolo en bolo, sinó el d’aquella institutriu de conte infantil que podria ser perfectament la creu de la vida que ha portat aquest actor vocacional. “La veritat és que he viscut molt intensament i en guardo molt bon record de totes les meves experiències”.

Tot i que de jove sempre “muntava el xou” i ja feia els seus primers passsos a l’escenari amb la companyia sitgetana El Gall Groc, en Genís no hagués pensat mai que entraria a l’Institut del Teatre quan en va fer la prova d’ingrés, doncs les places eren molt limitades i sobraven aspirants. “Aquest fet, quan encara no tenia els 18 anys, va encaminar la meva trajectòria tant professional com vital”, reconeix. Tot just arribat a Barcelona va trobar un anunci en què es demanava un meritori per al grup Roba Estesa, que més tard portaria la mítica sala barcelonina de cabaret Cúpula Venus. “Jo m’encarregava de muntar la sala, buscar flors a les Rambles per a les tauletes i em vestia amb un ridícul esmòquing per a portar el bar”, recorda somrient l’actor. Fins que va fer la primera obra, La Corte del Rey Faraón, “una versió molt i molt lliure de l’obra original, en què jo feia de Castro José vestit amb còfia, faldilla curta i sabates amb brillants i tacons. Us
podeu imaginar!”.

En aquest espai teatral alternatiu i un pèl canalla van debutar gent com l’Oriol Tramvia, El Gato Pérez, Ángel Pavlosky i Crista Lean, i “hi freqüentaven l’Ocaña, el Nazario i molta més gent de la faràndula”. I allà va ser on va conèixer en Pepe Rubianes, amb qui en Genís va compartir pis durant més d’un any, en aquella Barcelona de “copes al bar del Raval”. “Què haig de dir d’en Pepe? La veritat és que era un gran amic, molt generós, amb qui m’ho vaig passar molt bé i amb qui vaig xerrar molt”, recorda amb certa nostàlgia i molt d’afecte.

LA CUBANA, L’ESCOLA AL CARRER
“Potser el fet que a Sitges s’hi celebrés el Festival del Teatre va tenir a veure en que s’hi respirés un ambient de teatre amateur important”, reflexiona el Genís. D’aquest teatre amateur, concretament de la companyia El Gall Groc, creada al Prado –de la qual ja n’havia format part– en va sortir La Cubana el 1980, amb Vicky Plana i Jordi Milán al capdavant. Un cop va acabar d’estudiar a Barcelona, en Genís va tornar a Sitges i va entrar a treballar en aquesta companyia, al costat de noms que ara ens sonen tan habituals com Josep Maria Perea, Montse Curtiada, Carmeta Milà, Artur Puighibet, Cristina López, Mont Plans, Mercè Comes, David Lanau (Ratxo) i l’enyorada Carme Montornès, entre d’altres.

“Fent teatre al carrer aprens moltíssim”, exclama l’actor sitgetà, i afegeix: “La Cubana va ser una escola molt bona. Allà féiem tots de tot i anàvem amb una furgoneta i un tràiler amunt i avall. Érem com una gran família, dormíem a la carretera, menjàvem junts, tot el dia treballàvem i viatjàvem tant que de vegades no sabia ni on era”.

D’aquella època en guarda no només un bon record, sinó també un munt d’anècdotes i històries. Mira enlaire dos segons, torna a centrar el ulls, i llavors s’arrenca a explicar una d’aquestes anècdotes: “Un cop, a Granada, amb l’espectacle Cubana’s Delikatessen, la policia ens va detenir mentre féiem de tarzans amb taparrabo. Va ser un malentès de papers en un dels números que muntàvem. La idea era que nosaltres féiem una ruta amb autocar a la gent de la ciutat i els anàvem explicant les tradicions del lloc transformades al nostre estil. En passar davant uns parterres, el guia deia: ‘Granada celebra el I Congreso Internacional de Tarzanes y ha habilitado los parterres para que se sientan cómodos en su medio habitual’. Però el que la gent va veure va ser una colla de tarzans mig despullats corrents davant la policia”.

N’hi ve una altra al cap, també amb La Cubana, aquesta vegada de quan feia l’obra La Tempestat. Una de les gires que van fer, en un temps en què la companyia estava en tot el seu esplendor, va ser a Londres, convidats a un festival sobre Shakespeare. Havien de fer deu funcions i només en van fer una. La raó: doncs que “l’organització va rebre més de 60 denúncies després del primer dia de funció” i llavors van començar unes reunions interminables d’experts per a canviar algunes coses i els dies van passar. I és que era un espectacle amb pluja, trons, catàstrofes naturals i la gent acabava xopa. “Quan el públic entrava a la sala l’obra ja havia començat –explica el Genís– i això ja no agradava gaire als anglesos, amb la seva puntualitat”. Però és que aquí no acabava la cosa, ja que començava a ploure fora i dins la sala i el clàssic es convertia en un batibull d’espais diferents: una sala per a conferssar-se abans de morir per l’hecatombe que hi havia fora, una classe de natació per sobreviure, una tòmbola per als damnificats, etc. “La qüestió és que als anglesos no els va agradar tant de soroll, rebombori i enrenou”.

MAKINAVAJA I DAGOLL DAGOM
El Genís Hernández va deixar La Cubana i va tornar a Barcelona per a participar en el que després es convertiria en una de les obres més exitoses de l’època: Makinavaja, el último choriso. Víctor i Pepe Miravete, els directors, van contractar-lo perquè fes dotze papers en aquesta adaptació teatral del còmic d’Ivà. “Sí, sí, hi feia dotze personatges diferents, amb en Rañé, i vam estar fent bolos durant tres anys”, s’exclama l’actor sitgetà. Les gires llavors eren diferents: “Nosaltres viatjàvem i féiem d’actors i la resta de coses, muntar, desmuntar, carregar, etc., les feien els tècnics”.

En aquells temps, en Genís va baixar poc dels escenaris, ja que la seva carrera professional va continuar amb L’amant bilingüe, de la companyia Teatreneu Produccions. És en aquesta obra on Joan Lluís Bozzo el va veure fent de geperut i així va entrar a formar part de la companyia Dagoll Dagom, per a fer la sèrie Oh Europa. L’actor reconeix que “quan vaig entrar a treballar-hi, ho vaig fer amb molt de respecte, perquè eren una gent que llavors ja tenien un nom i a mi em feia una certa cosa”. Tot i que no amb aquesta companyia, Bozzo el va dirigir també a l’obra El retaule del flautista.

El camí amb Dagoll Dagom va ser llarg. Amb ells va participar en obres de teatre com Pigmalió i La Perritxola. I també va formar part d’algunes de les sèries televisives més conegudes a Catalunya: Oh Europa i Oh Espanya, on era en Ventura, el conductor d’aquell autocar que recorria amb ironia, primers els països europeus i, més tard, l’Espanya dels anys noranta. “Òstia sí, es veu que faig cara de conductor, però el més curiós de tot és que no tinc carnet de conduir”, ironitza el Genís. I també La memòria dels cargols, on el seu personatge, en Perico, formava part del retrat dels 700 anys d’història d’una saga familiar molt peculiar.

“Aquella era una sèrie collonuda, de debò”, valora. Va compartir aquests projectes, entre molts d’altres, amb actors com Marc Cartes, Victòria Pagès, Pep Cruz, Àlex Casanovas, Pep Ferrer, Xesca Piñón, Mireia Aixelà i Biel Duran, amb qui “encara som col·legues”.

Aquella no era, però, la primera experiència a la televisió d’en Genís, que ja havia participat abans en programes com Palmira Rock i Terra d’Escudella, o a Frecuencia Pirata, una producció de la companyia d’en Tortell Poltrona que es va emetre a TVE. “Recordo que en un dels programes de La Trinca, el No passa res, vaig compartir un gag divertit amb en Terenci Moix, ja que ell entrava a plató ajagut com un emperador romà i jo era una dels portadors del catre”.
Ni tampoc en seria l’última, amb col·laboracions puntuals a Estació d’enllaç, L’un per l’altre, Plats bruts i, més recentment, a la minisèrie de TV3 Ull per ull. “La tele és dura perquè són moltes hores de rodatge, però és divertida i es treballa d’una manera molt diferent que al teatre”, matisa. Però aquesta vida televisiva no el va apartar dels escenaris, i el Teatre Nacional de Catalunya va acollir noves interpretacions de l’actor a Les Variacions Goldberg, d’Àlex Rigola; Ran del camí, de Joan Castells; i Maria Rosa, dirigida per Àngel Alonso.

Aquest sitgetà de vida tan intensa porta més de 35 anys fent d’actor, que es diu aviat. I tant que podria escriure un llibre! Un d’aquells volums que recull vivències valuoses per a explicar la història teatral dels últims temps a Catalunya. Potser el dia que ja no faci d’actor –que no se sap si arribarà– llavors es decidirà a fer-ho.

SitgeXtreme. L’skate, més enllà del patinatge

2010-06-12T07:31:00.000-07:00

El fenomen de l’skateboarding va superar amb escreix les previsions de popularitat que havien vaticinat els primers practicants. I és que allò que havia nascut com un simple divertiment va anar convertint-se, mica en mica, en un esport reglamentat (amb les seves pròpies competicions) i, més endavant, en tot un estil de vida. També a casa nostra, on els joves hi veuen una bona manera de reafirmar-se com a tals.

Les llegendes poden ser de qualsevol època i de qualsevol temàtica, però totes tenen la particularitat que ningú en pot demostrar la seva veracitat. Passa amb la del cavaller Sant Jordi, patró del país, i passa amb la de l’skate. Si bé la majoria d’entesos coincideix que l’skateboard va sorgir a la costa californiana, als Estats Units, les dates i les influències no són precisament unànimes. Alguns ubiquen la seva erosió a la dècada dels quaranta, fruit de l’evolució d’unes incipients estructures de fusta amb un mànec i quatre rodes. Altres, en canvi, situen el naixement del patinatge modern a principis dels anys seixanta, com una alternativa al surf. Els partidaris d’aquesta segona versió sostenen que l’skate va ser la solució pensada per joves surfistes nord-americans que volien passar una bona estona quan a la mar no hi havia onades.

DEL SIMPLE PATINATGE A L’ESTIL DE VIDA
Els inicis amb l’skate del ribetà Daniel Esteve, de 22 anys, més conegut pels amics com a Cavall, es remunten als 12 anys, en la primera etapa de l’adolescència, coincidint amb el pas de l’escola a l’institut. “A aquella edat no et planteges cap altra cosa que no sigui patinar”, apunta, “ni modes, ni estils de vida, ni res que se li assembli”. Tot i que també és veritat que, amb el pas del temps, “et vas adonant que, cada vegada més, necessites tenir el monopatí sota els peus”. En Cavall ho planteja com un procés natural, en què el fet d’anar perfeccionant la tècnica “t’acaba enganxant”.

Potser per això, perquè és una trajectòria feta mica en mica, la seva passió per l’skate és tan forta. “Quan fa temps que patines”, explica, “et sents alliberat; descarregues adrenalina i desconnectes d’allò que et preocupa”. I tot això “mentre passes una bona estona al costat dels amics”.

L’SKATE COM A SINÒNIM D’AMISTAT
En Xavi Varón, de 22 anys i també ribetà, és un dels companys amb qui va a patinar. En Rata (tal com l’anomenen) i en Cavall passen tardes senceres a l’skate park de Ribes. Són del tipus d’skaters més “purs”, en el sentit que de la passió per patinar n’ha sorgit una manera d’entendre la vida. “L’skate va ser un dels elements que ens va unir i segueix sent un dels fils conductors de la nostra amistat”, afirma en Rata. Per a ell, “el bon ambient i l’afany de superació” són dos dels pilars que el mantenen unit a aquest esport.

I ho veu, sobretot, ara que fa temps que no patina amb assiduïtat: “Sempre que veig un skate, l’agafo; és com el futbolista que no juga en cap equip, però que es posa a fer tocs amb la pilota quan en té una a prop”. Aquesta vinculació gairebé mística amb el monopatí també es percep “en la manera de veure el poble, que canvia substancialment quan prèviament has patinat: hi ha voreres, desnivells, rampes, obstacles, etc., que per a la gent no signifiquen res i que per a nosaltres són la visualització instantània d’un truc, un salt o qualsevol moviment en monopatí”.

El tercer skater en discòrdia és el sitgetà Samuel Andersson, de 17 anys. La Rubia –així el coneixen– entén el patinatge “com una droga” (sana): “Com més patines, més ganes i més necessitat en tens”. L’hora diària que dedica a patinar (quatre si és en cap de setmana) n’és la millor prova. Al seu entendre, l’skate “no només és un passatemps per divertir-se, ja requereix un mínim de preparació física i aporta equilibri, noves coneixences i esperit de superació”.
A l’hora d’analitzar el moviment skater, en Samuel el diferencia en diversos subgrups, cadascun “amb la seva pròpia personalitat”. Així, per exemple, “hi ha punks (patinen d’una forma més contundent), rapers (el seu punt fort és l’estil) i pijos (ho basen tot en l’estètica)”. La Rubia, però, matisa que, malgrat la varietat de tendències, tots estan units “per una taula d’skate”.

DIFERENTS MARQUES, IGUAL DE CARES
Si els joves tenen una predilecció (en alguns casos, obsessió) per la imatge que desprenen, els skaters no en són cap excepció. Marques com DC, Circa, Fallen, Etnies, Analong, Jart, Independent o Lakai estan a l’ordre del dia entre els patinadors habituals, sumant-se a les línies skateboarding que fabriquen firmes esportives més generalistes com Adidas o Nike.
En Cavall comprèn aquesta fal·lera per la roba especialitzada perquè “a tothom li agrada vestir com els seus ídols, encara que això costi diners”. La Rubia, per la seva banda, admet que “tots es fixen en l’estètica”, tot i que, al seu entendre, “la millor roba per a patinar no sempre és la de marques skaters, sinó la convencional”. El que no presta tanta importància a la imatge és en Rata, que prefereix gastar-se els diners en altres coses “abans que en una roba que és excessivament cara només perquè és tracta d’una marca skater”. Ell és del parer que l’important de debò és “com patines, i no pas la vestimenta que portes en aquell moment”.

SKATE PARK CONTRA MOBILIARI URBÀ
La creixent afició per l’skate a Catalunya i a la comarca també ha comportat una modificació del paisatge urbà. Especialment, per la construcció progressiva d’skate parks (pistes especials per a patinar), que ja s’han convertit en equipaments esportius de primer ordre, al costat de les piscines i les més que típiques pistes poliesportives. Al Garraf, per exemple, n’hi ha a Vilanova, a Sitges i a Ribes, i també està previst que se’n construeixi un a Cubelles.
Els skate parks han esdevingut el punt de trobada dels patinadors i, a la vegada, de molts altres joves, encara que tinguin una vinculació menor amb el món del patí. La proliferació d’aquests espais ha provocat que els aficionats al monopatí es concentrin en punts concrets de pobles i ciutats, “alliberant” el mobiliari urbà de les seves piruetes.

Són precisament els desperfectes puntuals que han ocasionat a la via pública el causant d’un cert rebuig de la societat cap al fenomen skater. Una desconfiança que molt sovint, de forma justificada o no, s’ha vist augmentada per l’aparició de pintades i el consum de porros i begudes alcohòliques a les zones on s’ubiquen. Cap dels nostres protagonistes, però, hi acaba d’estar d’acord. I és que, si bé reconeixen que quan no hi havien skate parks patinaven per les places i carrers del poble, tots tres volen deixar clar que “patinar no té res a veure amb fer pintades, fumar porros i beure alcohol”. Hi haurà gent que “potser combina aquestes aficions, és evident, però no es pot posar tothom al mateix sac: és una qüestió personal i no del col·lectiu”.
Encara que pugui semblar mentida, la mala fama que té l’skate entre alguns sectors de la societat ve de lluny. En pot donar fe el patinador nord-americà Frank Nashworthy, el primer en utilitzar les rodes de silicona a l’hora de patinar, a principis dels anys setanta. Fins aleshores, els skaters feien servir unes rodetes metàl·liques molt estridents i gens adherents. És a dir, que provocaven més soroll i més caigudes, la qual cosa enfurismava bastant alguna gent del carrer.

FUTUR ESPERANÇADOR
Tot i aquesta concepció d’una part de la societat, en Dani, en Xavi i en Samuel veuen un futur prometedor al món de l’skate. “Mentre hi hagi gent com nosaltres, aquest esport no morirà mai”, asseguren, mentre afegeixen que cada vegada hi ha més joves que el practiquen”. De fet, no descarten que acabi convertint-se en un esport de referència i, fins i tot, en una modalitat olímpica oficial. El temps dirà si tenen raó. Mentrestant, s’hauran de conformar en seguir gaudint-lo a la seva manera. Tres estils de viure l’skate; un mateix sentiment per assegurar-ne la supervivència.

PIRUETES PERILLOSES
Un dels trets característics de l’skate –per no dir el que més– són les piruetes que realitzen els patinadors. Un flip, un switch heelflip, un frontside, un nollie bigspin, un ollie, un method, un melon grab o un backside smith són algunes de les figures plàstiques més conegudes. A grans trets, però, es poden dividir en tres grans grups: els tricks (provocats pel moviment dels peus a la taula i on no hi intervé res més), els grabs (on el patinador agafa l’skate amb les mans després de saltar) i els grinds (si es fa amb la taula) o els slides (si es fa amb els eixos), en què l’skate es desplaça per sobre d’una superfície sense que les rodes toquin el terra.

En Cavall, en Rata i la Rubia coincideixen que “cal constància” per a poder dominar aquest esport, on també “és fàcil veure la gent que es desanima al cap de dos dies perquè no li surten les coses”. Si entrenes sovint, “les millores arribaran”. Si no, l’skate pot acabar convertint-se “en una pràctica perillosa”. Paraules d’experts.

Versos a la vora del mar

2010-06-11T09:22:00.000-07:00

Amb tipografia Bodoni sobre paper verjurat va néixer el 2001, Llibres de Terramar, una editorial de poesia curosa en forma i contingut, plenament sitgetana, amb el disseny d’Hydra Media i la impressió de L’Eco de Sitges. Vinyet Panyella, al capdavant de la iniciativa, ha engegat “Papers de Terramar”, “Quaderns de Terramar”, la col·lecció sobre l’obra poètica de Trinitat Catasús i, a finals d’any, “Baladres”, prescindint dels criteris comercials i basant-se purament en criteris de qualitat. Una editorial que amb el seu nom reivindica el projecte del ciutat-jardí de Terramar “com el nucli de cultura obert al Mediterrani que es va formular a principis del segle XX, “res a veure amb el que és ara”, explica Panyella.

Les plaquetes de poesia, que configuren la col·lecció “Papers de Terramar”, van ser el primer pas i són el producte estrella de l’editorial. Una col·lecció que, una dècada després, manté la filosofia i continua en creixement. L’objectiu inicial, i que perdura encara ara, és recollir l’obra de poetes contemporanis catalans, “amb un criteri de qualitat provada, que representi tota la gamma d’estètiques i poètiques que hi ha en aquests moments als Països Catalans i que doni una idea de l’evolució de la poesia catalana”, assegura Panyella. Aquest objectiu es posa en pràctica amb una edició que dóna valor a les plaquetes com a objecte artístic: d’edició limitada, en blanc i negre, amb il·lustracions d’artistes contemporanis fetes expressament per a cada poema, de poques pàgines i mida còmoda per dur a la bossa, però no efímera com perquè s’oblidi a qualsevol lloc i numerada a mà, per fer de cada exemplar una peça única, especial pels seus versos, però també per la seva estètica. Les plaquetes es complementen amb la traducció de cada número a un idioma escollit per l’autor, com a eina d’exportació de la poesia catalana, com diu Panyella: “És una possibilitat de difusió d’aquests poemes a altres cultures”. Fins el moment es poden llegir traduccions en castellà, francès, gallec, anglès, italià, grec modern i hebreu, una porta oberta per la poesia catalana a l’exterior. “Amb la voluntat de ser una editorial local, es té especial cura dels poetes sitgetans, que n’hi ha molts, però l’origen o la ciutadania no són criteris d’elecció, com sí que ho és la qualitat”, matisa Panyella.

“Papers de Terramar” va començar publicant Quintet de L’Havana (Un homenatge a Alejo Carpentier), de la mateixa Vinyet Panyella, amb il·lustracions de Carme Montagut, l’any 2001 i va arribar al seu onzè número el passat mes d’abril amb la publicació de A Mo, ara (1975-2010), de Jordi Carrió, amb il·ustracions de Marc Cuixart. Durant aquesta dècada, poetes com David Jou i Mirabent, amb Les empremtes de la fugacitat (Pintures de Pere Stämpfli); Antoni Clapés, amb Destret; Susanna Rafart, amb Mar de Grècia; o Carles Duarte, amb Arwad, han estat publicats per Llibres de Terramar. Actualment, varis autors estan al calaix, com David Jou, Cèlia Sànchez Mústic o Carles Miralles, per a ser publicats els propers mesos. Totes les col·leccions que han aparegut posteriorment a “Papers de Terramar” han mantingut el caràcter estètic d’aquesta primera, imatge que caracteritza tots els productes de l’editorial.

“Quaderns de Terramar” és un calaix de sastre per a l’editorial, que permet uns criteris de publicació més laxa, incloent poesia, però també assaig i altres productes relacionats. La iniciativa va néixer al voltant de la primera edició de la Festa de la Poesia de Sitges, l’any 2007, amb la publicació d’El Sitges noucentista i la Festa de la Poesia de 1918, de Vinyet Panyella. Es traca d’un assaig que presenta el Sitges noucentista com un dels centres culturals del moment, així com els poetes sitgetans de principis de segle i la rellevància de la Festa de la Poesia de Sitges de 1918, com un esdeveniment trascendent en el curs de la normalització del català, encapçalat per Pompeu Fabra. A banda d’aquesta publicació d’obertura, les obres principals de la col·lecció “Quaderns de Terramar” són els programes de la Festa de la Poesia de Sitges, que, junt al programa de la festa pròpiament dit, permet presentar amb detall tots els artistes convidats i la seva obra, donant un caràcter de permanència a cada edició d’aquest certamen amb un producte perdurable en el temps i que constitueix un arxiu històric de la Festa.

Un altre projecte de Llibres de Terramar, engegat l’any 2008, és l’edició de l’obra completa de Trinitat Catasús (Sitges, 1886-1940), “el poeta més important que hem tingut històricament a Sitges”, segons Panyella, que permet “donar a conèixer un sitgetà de renom entre els poetes catalans del noucentisme, influenciat per Joan Maragall, Nietszche, Josep Carné o M. Costa i Llobera, i promotor de la Festa de la Poesia a Sitges l’any 1918, que fins ara tenia la seva obra completament inaccessible”. Aquesta col·lecció té programats vuit llibres per a publicar en quatre o cinc anys, quatre reedicions dels ja publicats per l’autor en vida, durant la primera meitat del segle XX, i quatre reculls del poemari inèdit de Catasús. Fins el moment s’ha publicat Vendimiari, el tercer llibre de l’autor, i es preveu publicar-ne tota l’obra.

Finalment, aquest any 2010 començarà una quarta col·lecció, “Baladres”, “una planta molt estiuenca i molt de Terramar”, explica Panyella. Poemaris, igualment d’autors catalans contemporanis, però amb un format més extens i sense traduccions. “S’assembla més a les tradicionals publicacions de poesia, però diferent, serà més bonic, com sempre, amb una imatge molt acurada”, explica Panyella. El primer número de “Baladres” serà La llum constant, de Susanna Rafart. Entre els projectes queda l’edició digital, que es podria engegar l’any que ve, però que “requereix una formulació del contingut diferent, ja que s’ha d’adaptar a les utilitats del medi digital, que difereixen del suport imprés que coneixem fins ara. Podria ser, per exemple, informació dels autors de la casa o un catàleg de l’editorial, però encara hi ha molt camí per córrer en aquest camp”.

L’HERÈNCIA DE CARBONELL I GENER
D’altra banda, Llibres de Terramar, a través del seu nom, reivindica l’esperit de la zona de Terramar que neix l’any 1919, com un projecte de ciutat-jardí de caràcter cívic, residencial, amb un vessant turístic i d’obertura al Mediterrani vertebrat pel Passeig Marítim, que equiparava Sitges a ciutats de referència com la Niça de l’època. Un esperit que, segons Panyella, “ha acabat amb un lamentable desastre urnabístic”. A més, fa referència a la revista Terramar (1919-1921), impulsada per Josep Carbonell i Gener, on hi van publicar reconeguts autors noucentistes i avantguardistes com Joaquim Folguera, Maurice Raynal o Joan Salvat-Papasseit.

ARRIBA LA FESTA DE LA POESIA

La Festa de la Poesia a Sitges arriba, aquest 2010, a la seva quarta edició. La mescla d’homenatge, festa, sitgetanisme i poesia en què s’ha convertit aquesta cita més que genuïna i inclassificable, transcorrerà entre els dies 2 i 4 de juliol, i tindrà com a convidats sis poetes en llengua catalana i una poeta siriana que ve des de París.

En el conjunt de la Festa hi participaran artistes com Marina Rossell, el pianista Enric Colomer o el mentalista Ramon Fauria. El recital de cloenda, presentat per l’actor David Selvas, navegarà entre melodies i ritmes de flamenc de cambra i comptarà amb la coreografia de la ballarina Laura Galan, que traduirà les paraules de l’actor i la personalitat dels poetes al llenguatge de les castanyoles.

Els poetes de la quarta edició de la Festa són Maram Al-masri, Jaume Pont, Mireia Vidal-Conte, Carles M. Sanuy, Vicenç Altaió, Maria Josep Escrivà i Lluís Calvo.

L’exposició “Captura d’Ànimes”, que s’inaugurarà divendres 2 de juliol un cop acabat l’acte de rebuda dels poetes, es podrà visitar fins el 18 del mateix mes a la Sala Vaixells del Palau Maricel. Llibres de Terramar editarà el llibre del programa de la Festa de la Poesia a Sitges.

Música, llibres i art sitgetans

2010-04-26T03:55:00.000-07:00

La imatge de Los Ricky's il·lustra la portada del número 12 de la revista On. I és que la publcació inlou un extens reportatge sobre la trajectòria d'un dels grups sitgetnas més mítics dels anys seixanta. Un grup que va donar nom a la disctoteca que ha tancat recentment a Sitges, tal com se'n fa ressó l'editorial de la On.

De la música a la literatura, de la mà de quatre escriptors de gèners molt diferents: Xavier Gimeno, August Bover, Lázaro Covado i Joan Duran. I l'art de la Fundació Stämpfli, artífex del futur Museu d'art contemporani de Sitges, completa aquest número, que dóna constància de l'activitat cultural de la vila.

Paràgrafs d'autor
Un esbós de quatre escriptors sitgetans

Xavier Gimeno, August Bover, Lázaro Covadlo i Joan Duran. Quatre sitgetans que amb la seva ploma transporten el lector a llocs i temps que abans no imaginaven, que fan que les paraules vagin més enllà del significat que fins llavors tenien i que comparteixen el seu coneixement. Narradors, poetes i assagistes amb estils diferents però amb un mateix escenari de fons: Sitges, que impregna la seva manera de sentir i transmetre.

Fundació Stämpfli
El Museu del segle XXI

La propera inauguració, a finals d’any, de la primera fase del Museu internacional d’art contemporani de la Fundació Stämpfli esdevindrà un dels fets culturals més rellevants de la història recent de Sitges. La iniciativa del pintor suís, Pere Stämpfli, i la seva dona Anna Maria, per a reunir una col·lecció d’obres d’art contemporani d’una cinquantena llarga d’artistes en el nou museu permetrà que Sitges guanyi un centre d’art de projecció i de prestigi internacional amb el qual ampliarà la seva oferta cultural i li obrirà nous camins en el terreny artístic. Fins el 23 de maig l’obra que constituirà el fons inicial de la Fundació es pot veure en una exposició al Miramar.

Paràgrafs d'autor

2010-04-25T04:58:00.000-07:00

Xavier Gimeno, August Bover, Lázaro Covadlo i Joan Duran. Quatre sitgetans que amb la seva ploma transporten el lector a llocs i temps que abans no imaginaven, que fan que les paraules vagin més enllà del significat que fins llavors tenien i que comparteixen el seu coneixement. Narradors, poetes i assagistes amb estils diferents però amb un mateix escenari de fons: Sitges, que impregna la seva manera de sentir i transmetre.

XAVIER GIMENO, el paisatge com a reflexió

“La novel·la, tal i com jo la concebo, on hi ha ficció i realitat, té un sentit per explicar coses que d’altra manera no podries explicar. Intento fer ficció a partir de la realitat; la fantasia pura no m’interessa”, reflexiona Xavier Gimeno, professor de Llengua i literatura catalana, en parlar de la seva faceta de novel·lista. I una d’aquestes realitats present a la seva obra és Sitges, concretament el paisatge del poble que l’ha vist néixer i créixer. “Intento explicar Sitges literàriament des del prisma del paisatge, una de les preocupacions que m’ha portat a escriure. El que més em preocupa és la dimensió estètica, el com s’alteren els paisatges i es perden els valors”.

Aquesta transformació de Sitges queda palesa en dues de les seves obres: Pa de llop (Premi Marià Vayreda de prosa narrativa 2003), que explica tres quartes parts del segle XIX, i Temps a mitges (premi Llorenç de Villalonga de novel·la 2009), la història d’una poble (Sitges) i d’un país (Catalunya), des dels inicis de la dictadura franquista fins als nostres dies, a través d’uns quants personatges memorables. Aquestes dues obres “quan les vaig escriure les vaig concebre formant part d’una trilogia que parlés de Sitges en els últims 200 anys”, comenta Gimeno; però el tercer llibre, “que se situaria històricament entre els altres dos”, encara està per fer. El paisatge, doncs, és per aquest escriptor sitgetà “no només una escenografia, sinó un element que ajuda a formar la personalitat de la gent i que té poder per crear una forma de mirar”.

L’altre llibre que ha publicat, Fuga (XIII Premi Pere Calders de Literatura Catalana), “va ser un experiment: intentar crear un personatge amb la veu interposada d’uns altres, sense que aquest personatge parlés”, explica Gimeno. El que sí tenen en comú les seves tres novel·les és que han estat guardonades amb diferents premis literaris, fet que Gimeno troba important, ja que “et permeten publicar i donar-te a conèixer en un mercat, el de la literatura catalana, molt reduït”.

Vocació d'escriptor
Mentre estudiava filologia catalana, Gimeno va publicar els seus primers textos de creació pròpia, però també de crítica literària, al que aleshores era el suplement literari de L’Eco de Sitges “Les ales d’Icar”. En aquesta publicació hi va seguir col·laborant durant la dècada dels anys 80, i també va estendre la seva activitat amb la tertúlia literària que, juntament amb Joan Salle, Vinyet Panyella, Josep Miquel Sobrer i August Bover, entre d’altres, feien a l’Hotel Victòria. “Llavors vaig passar una etapa que em vaig amagar a la closca com un cargol perquè volia fer el salt a la novel·la”, així recorda Gimeno la seva “reclusió” els anys posteriors als que va ser regidor de Cultura (1987-1991), per a preparar la seva primera novel·la, Pa de Llop (2003), tot “un repte” que va superar amb escreix.

“No crec en la inspiració. L’escriptura és disciplina i constància i s’han de trobar hores diàriament per a treballar. Crec en la feina”, sentencia Xavier Gimeno en parlar de la seva metodologia de treball. Després d’aquest procés de creació, l’escriptor deixa “reposar el text” un temps i més tard el corregeix. “El llenguatge em preocupa molt. Cada novel·la ha de tenir el seu i trobar-lo és molt complicat”, afegeix. Gimeno ha trobat el seu llenguatge per acostar el paisatge i la història de Sitges a tots els lectors.

Entrevista Xavier Gimeno al Youtube

AUGUST BOVER, l’enamorat de la llengua

L’amor per la llengua i la literatura catalanes són el motor professional d’August Bover. Motor que l’ha fet i el fa dedicar-se en cos i ànima a la seva investigació, estudi i difusió. Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Bover no només s’ha limitat a treballar a diferents universitats de fora per difondre i amarar-se de coneixements, sinó que en el seu paper d’estudiós fa i organitza conferències, col·loquis i simposis arreu del món.

En la seva faceta d’assagista, és especialista en l’obra de Josep Sebastià Pons, un autor de la Catalunya del Nord per qui sent admiració, potser perquè “vaig estar un temps treballant al Rosselló”, tal com comenta, i de qui n’ha fet els assajos sobre la seva antologia poètica i la seva obra teatral. I un altre autor per qui sent debilitat és el poeta i pintor del renaixement català Pere Serafí, de qui ha publicat els estudis literaris Pere Serafí: antologia poètica i Poesia escollida de Pere Serafí.

El llenguatge poètic
Bover relaciona aquesta dedicació i aquest ofici amb el fet que “la meva va ser la primera generació que va poder estudiar filologia catalana”. De fet, confessa que “una de les raons que em va impulsar a escriure va ser precisament l’empobriment de la llengua catalana”. I aquí entra, no només el seu currículum d’intel·lectual i estudiós, sinó la seva faceta de poeta, que realment l’entusiasma. “És molt més divertit per a mi escriure poesia que assaig, perquè a mi m’agrada recrear-me amb la llengua. En un assaig, abans d’escriure’l, ja saps quines paraules faràs servir, però en l’escriptura creativa no ho saps i t’hi trenques el cap perquè busques paraules amb un valor estètic, un llenguatge més ric i amb més connotacions”, explica Bover.

No va ser però fins l’any 1999 que va publicar el seu primer poemari, En pèlag d’amor, un recull de poemes que “tenen com a denominador comú les Illes Balears i la meva relació amb la seva gent i el seu paisatge”. Després van venir els altres: L’hivern sota el Cadí, un seguit de tankes –composicions poètiques japoneses– “que expliquen un indret”; Mojave, “una aproximació a aquest desert californià i a la cultura dels pobles indis a través d’haikús”, un cop més petites peces d’orfebreria poètica d’origen japonès; i la recuperació de les tankes a Terres de llicorella, amb els paisatge del Priorat de fons.

Així, les temàtiques de l’obra de Bover varien molt, igual que també varia la seva manera d’escriure. “De vegades treballo mesos sobre un poema i d’altres em surt d’una tirada com si algú te’l dictés a cau d’orella”, reconeix. El que sí és una constant en els seus poemes és la seva preocupació pel llenguatge, per “recuperar una llengua que ha anat minvant amb el temps”. I aquest interès queda totalment palès amb el recull poètic Cloc!, que sortirà publicat a la tardor i del qual Bover comenta amb molta il·lusió que és “un llibre de poesia experimental, amb varietat formal, que juga amb la llengua catalana; una reflexió sobre les possibilitats de la llengua”.

Llegiu entrevista publicada a Escola Catalana. Literatura Popular Tradicional, núm. 457

LÁZARO COVADLO, l’autor de la imaginació i el caos

A la pregunta de per què va triar Sitges per viure-hi, Lázaro Covadlo respon: “perquè és un lloc proper al mar i no se sap mai quan hauràs d’escapar” i seguidament, amb un to més romàntic, però sense perdre la ironia, afegeix: “Des de la finestra de casa puc veure el mar i vigilar per si veig passar Ulisses”. I és que aquest humor, poc acompanyat per la gesticulació de la cara, és una tònica constant en aquest escriptor argentí que va abandonar el seu país per motius polítics i es va instal·lar a Sitges l’any 1975. Tot i que ja havia guanyat el premi Planeta Biblioteca del Sur a Argentina amb Conversaciones con el monstruo, aquí es va donar a conèixer amb el recull de contes Agujeros negros, el 1997. Llavors va haver-hi com un “fenomen Covadlo”, ja que en poc temps es va convertir en un escriptor de culte avalat per autors com Enrique Vila-Matas, Sergi Pàmies i Quim Monzó.

El secret d’aquest èxit l’explica ell mateix: “els meus contes, a banda de tenir qualitat literària, no avorreixen”. I és que aquest autor conrea una prosa brillant, molt imaginativa, amb ingeni, ironia i humor negre. Tot i que la lectura requereix una educació del “paladar”, Covadlo creu que el més important en la narrativa és enganxar el lector, que “no significa ser superficial”, perquè “hi ha molta literatura que és literadura”.

Temàtica variada, però amb humor
Novel·les i contes, aquests són els dos gèneres que conrea; però parlar de gèneres per a ell és “un terme quasi gastronòmic”, convençut que només existeix un únic gènere superior que és la narrativa. Reconeix, però, que se sent més lliure en el conte, ja que li permet “entrar més en el joc de l’absurd i del disbarat”. Pel que fa a les temàtiques dels seus llibres, són molt variades, des de la fantasia ambientada en un paisatge rural amb indis i gautxos de Remington Rand o l’esperpèntica i gòtica La casa de Patrick Childers, fins a la novel·la negra amb un pinxo gai com a protagonista (Bolero) o les peripècies d’un individu a qui se li ha instal·lat una puça a l’orella que li dicta què ha de fer i dir per a triomfar a la vida (Criaturas de la noche, guanyadora del premi Cafè Gijón). Això sí, l’humor sempre està present en totes les seves obres, doncs reconeix que no sap estar seriós i que li surt així quan escriu. “No em sento identificat amb l’escriptor intel·lectual, perquè finalment no sóc ningú”.

I si l’humor és una característica de la seva personalitat i la seva obra, el caos forma part de la seva metodologia de treball. “No sé explicar-ho, però tinc un caos d’ocurrències que de sobte prenen forma”, diu amb un mig somriure Covadlo, i sentencia: “A mi l’ordre no m’agrada i, davant els qui parlen d’un nou ordre, jo reivindico un nou desordre”. La vida de Lázaro Covadlo explicada per ell mateix al seu bloc (www.covadlo.com) no té pèrdua i potser dóna una idea del to kafkià que impregna les seves obres. A banda de ser un prestigiós escriptor, Covadlo és columnista de l’edició catalana d’El Mundo i col·labora a El País i El Periódico, així com a diferents revistes literàries.

La seva últim novel·la publicada és Las salvajes muchachas del Partido (Candaya, 2009), que narra les aventures d’un anarquista jueu d’Ucraïna que emigra a Argentina i torna a Rússia, dècades més tard, per a incorporar-se a l’Exercit Roig. Una dada: una dels personatges d’aquesta obra està a Sitges, potser esperant que Ulisses creuï amb el seu vaixell.

JOAN DURAN, creador i rapsode

“La voluntat de ser lector de poesia requereix entrenament per a iniciar-se al llenguatge poètic. No sempre és fàcil entrar-hi, però és difícil sortir-hi quan hi has entrat”. Joan Duran, poeta i bioquímic, parla de la poesia com d’una “obra d’art que intenta canviar la realitat, que engendra nous significats a les paraules que tothom fa servir”. Les seves “obres d’art” tracten els temes universals, “com ho fa la poesia en general”, és a dir el naixement, la mort, la recerca d’un ordre superior, en definitiva “intenta buscar un ordre construït amb paraules a través de l’experiència vital del poeta i de la comunitat que l’envolta”, considera Duran.

En el seu cas, però, els temes recurrents o els referents que fa servir per a vehicular les idees que vol transmetre van des dels mites clàssics, fins a la quotidianitat, passant per personatges bíblics, imatges científiques o temes de cultura popular. I Sitges com a escenari de fons, el mar, els colors, la llum, perquè “la ‘sitgetanitat’, de fet, ha marcat tota la meva producció”, explica orgullós Duran, que cita com a un dels seus autors locals de referència el també poeta i científic sitgetà David Jou.

Aquest poeta jove –nascut el 1978– combina la seva professió de bioquímic amb la seva vocació de poeta, “dues facultats complementàries”, segons diu, ja que “tant la ciència com la literatura són processos creatius en els quals hi has de posar una dosi important de bagatge i experimentació”. Aquesta vocació, però, li ha reportat un munt de reconeixement i premis – el Miquel Martí i Pol amb el poemari Zoòtrop, el XI Premi Ramon Comas i Maduell de Poesia pel poemari Kore i el XI premi Màrius Torres per Domèstica veritat–, que esdevenen “una bona manera d’aconseguir que et publiquin i arribar a més públic”, tot i que per a Joan Duran “haver de viure de la poesia seria un esclavatge, seria transformar en professió el que és la meva vocació”.

La importància de la paraula dita
Per què escriu poesia Joan Duran? “És molt difícil de dir. En part per referents familiars, però també per l’interès que he tingut sempre per la rapsòdia, la música, la literatura popular”. Potser aquest interès s’ha generalitzat en les generacions més joves de poetes, doncs “ara hi ha un ressorgiment de la paraula dita, del recital, una pràctica que no s’hauria d’haver perdut mai i la poesia no s’hauria d’haver allunyat del públic”, reivindica Duran, que va participar en l’exitosa antologia de poesia Pedra foguera juntament amb un grapat de joves poetes “recitadors” com ell.

Però com que sembla que no en té prou amb tota aquesta activitat, Joan Duran és a més el que s’anomena un agitador cultural i ha participat i organitzat lectures, performances, recitals i, fins i tot, diverses exposicions col·lectives combinant art plàstic i poesia. La cultura sitgetana la viu amb especial atenció i dedicació, ja que és president de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, membre de la Junta Directiva del Retiro i codirector de la Festa de la Poesia de Sitges. I tot i així té temps per a publicar enguany un nou poemari, Natural delit, en el qual reflexiona sobre “els instints que mouen la cultura occidental, com ara la por a la mort, la celebració de la vida i el delit de l’ésser humà per buscar un ordre superior”. Reflexions universals que només el poeta pot transmetre amb tota la intencionalitat de les paraules.

Fundacio Stämpfli, el museu del segle XXI

2010-04-25T03:38:00.000-07:00

La propera inauguració, a finals d’any, de la primera fase del Museu internacional d’art contemporani de la Fundació Stämpfli esdevindrà un dels fets culturals més rellevants de la història recent de Sitges. La iniciativa del pintor suís, Pere Stämpfli, i la seva dona Anna Maria, per a reunir una col·lecció d’obres d’art contemporani d’una cinquantena llarga d’artistes en el nou museu permetrà que Sitges guanyi un centre d’art de projecció i de prestigi internacional amb el qual ampliarà la seva oferta cultural i li obrirà nous camins en el terreny artístic. Fins el 23 de maig l’obra que constituirà el fons inicial de la Fundació es pot veure en una exposició al Miramar.

En els darrers anys, diverses fundacions de recent creació han ampliat el mapa museístic de Catalunya, especialment de Barcelona. És el cas de la Vila-Casas, la Suñol i la Fran Daurel, orientades també a l’art contemporani; la Godia, dedicada especialment a l’art del segle XX; la Fotocolectania, que difon la fotografia, o el flamant Museu del Modernisme, que aplega obra d’artistes catalans d’aquest període. La Fundació Stämpfli, constituïda el 2006 amb la finalitat de crear el Museu d’art contemporani de Sitges, se suma a aquesta tendència i fa de la vila un focus emergent d’atenció en aquest terreny artístic a Catalunya.

La creació del futur Museu d’art contemporani amplia el paisatge artístic de Sitges. A les reconegudes i destacades col·leccions artístiques del Romanticisme, el Modernisme i el Noucentisme, sobre la base dels tres museus (Maricel, Cau Ferrat i Romàntic), però també de l’herència urbanística i arquitectònica que dibuixen el perfil de la vila, ara s’afegeix una nova disciplina, la de l’art contemporani, un terreny en el qual Sitges estava representat fins ara únicament a través de les exposicions municipals o de les iniciatives de determinades galeries, però sense una projecció exterior significativa, llevat de casos puntuals.

I és que el Museu, un cop estigui funcionant en la primera fase (a finals d’aquest 2010), però especialment quan, en els propers anys, hagi culminat el seu projecte arquitectònic i d’espais, esdevindrà un nou atractiu en l’oferta cultural de la vila. Però, al mateix temps, el centre en sí aconseguirà fer moure el nom de Sitges en uns circuits artístics als quals tenia una presència tímida i puntual, i obrir, en aquesta línia, nous territoris a explotar.

L’esperit per situar Sitges també en la geografia de l’art contemporani es va copsar en la inauguració de l’exposició “La prefiguració de la col·lecció de la Fundació Stämpfli”, durant el cap de setmana del 20 de març. La trentena d’artistes internacionals que van assistir a la inauguració de la mostra, així com altres persones vinculades al món de les arts que van venir de diferents països per ser presents en l’arrencada de la Fundació (galeristes, especialistes, professors…) van marxar amb l’explícita sensació que havien deixat la seva obra en una població sensible a les arts i amb una cura i il·lusió especial de fer-se’n receptora.

UN MECENATGE PER A LA HISTÒRIA
La iniciativa de Pere Stämpfli i la seva dona per fer el Museu d’art contemporani de Sitges i dotar-lo amb una prestigiosa col·lecció d’obra d’artistes internacionals de reconeguda trajectòria serà, de ben segur, amb el pas dels anys, un dels capítols a tenir en especial consideració en la història de la vila. Que un matrimoni opti per cedir a la vila tres edificis d’un alt valor patrimonial –i, per tant, immobiliari: la Fundació es va constituir el 2006, quan la bogeria del creixement de preus del mercat havia assolit una ascensió imparable– és un acte que mereix el més sincer dels reconeixements. Només des de l’amor per la vila que els va acollir fa quaranta anys, i amb la qual s’hi van identificar plenament des dels seus inicis, i des de la sensibilitat per les arts es pot empendre una aventura d’aquesta envergadura, que ja ha rebut els reconeixements a nivell nacional i internacional.

El projecte somiat per Pere i Anna Maria Stämpfli va començar a forjar-se molts anys enrere. El matrimoni Stämpfli ja va mostrar la seva activa empenta i el seu caràcter filantròpic amb les festes del carrer d’en Bosc, que es van començar a realitzar a finals dels anys 70. El 1995 van aportar a la iniciativa cultural, al mateix carrer: l’actual Espai Cultural Pere Stämpfli, que acull la seu del Grup d’Estudis Sitgetans i de l’activitat que impulsa aquesta entitat. I, ara, la culminació del projecte és la futura obertura del Museu d’art contemporani impulsat per la Fundació
constituïda amb aquesta finalitat.

El Museu inaugurarà la seva primera fase a finals d’any. En aquests inicis, el Museu estarà constituït per l’antic Mercat del Peix, cedit per l’Ajuntament a la Fundació per a destinar-lo al nou centre, i dues plantes de l’edifici de l’Espai Cultural Pere Stämpfli. En una futura fase, el Museu ampliarà les seves instal·lacions amb la incorporació de l’edifici dels números 5-7 del mateix carrer d’en Bosc, que enllaça amb els altres dos.

Amb la segona i definitiva fase, el Museu disposarà d’una superfície de gairebé 1.000 metres quadrats repartits en quatre nivells, destinats a acollir el fons permanent de la Fundació i exposicions temporals, així com altres iniciatives artístiques. El projecte arquitectònic, dirigit per Josep M. Coll, és obra de l’estudi d’arquitectura BC-10, de Sitges.

LA COL·LECCIÓ
El fons artístic de la Fundació Stämpfli està constituït, fins el moment, per 65 obres de 54 artistes de 21 nacionalitats diferents. Es tracta d’artistes companys de generació d’Stämpfli que han cedit la seva obra gratuïtament a la Fundació a iniciativa del mateix Stämpfli, per la seva amistat amb ell i captivats per l’abast del seu projecte de Sitges. La nòmina d’artistes que integren la col·lecció està composta per figures de prestigi en diferents tendències de l’art contemporani.

Aquest és el cas, per exemple, de l’islandès Errò, que actualment exposa al prestigiós Centre Pompidou de París; Marc Desgrandchamps, que també va exposar al Pompidou (2007); Daniel Dezeuze, autor d’escultures al Jardins des Tuileries, també a París; Sato Satoru, protagonista d’un museu amb la seva obra al Japó; el cofundador de la Figuration Libre, Robert Combas; Jean-Michel Meurice, guanyador del Grand Prix National de la creació audiovisual (1992); Antoni Taulé, autor d’obres per al Palais Garnier de París i el Metropolitan de Nova York; Jacques Monory, protagonista d’una retrospectiva al museu de Macval (2005), Guy de Rougemont i Vladimir Velickovic, membres de l’Académie des Beaux-Arts, i diversos autors que han estat presents a la Biennal de Venècia: Pol Bury representant Bèlgica (1964), Pavlos (Grècia, 1980), Ladislas Kinjo (Franca, 1980), Antonio Segui (Argentina, 1984) i Olivier Mosset (Suïssa, 1990), entre molts altres. L’obra de l’impulsor de la inicativa, Pere Stämpfli, també forma part de la col·lecció.

L’exposició del Miramar ofereix la possibilitat de veure aquest fons i conèixer els plànols i maqueta del nou Museu.

El projecte de la Fundació està avalat per un Consell Assessor format per Serge Lemoine, exdirector del Museu Orsay de París i que ha comissariat l’exposició del Miramar; Henry-Claude Cousseau, director de l’École Nationale Supérieure des Beaux Arts de París; Pascale Le Thorel, responsable de publicacions del mateix centre (i que dirigeix la col·lecció de la Fundació); el crític d’art Daniel Giralt-Miracle, exdirector del Museu d’Art Contemporani de Catalunya, i el notari Lluís Jou, exdirector de Política Lingüística de la Generalitat en un dels darrers governs de Jordi Pujol.

Un artista de projecció internacional
En països com França, Suïssa o Bèlgica, el nom de Peter Stämpfli forma part de les respectives galeries d’artistes contemporanis de major prestigi. La seva obra forma part de col·leccions permanents en els museus d’art contemporani o ha estat objecte d’exposicions individuals i col·lectives de notable projecció. París li va retre el seu reconegut homenatge amb una antològica al Museu Jeu de Paume l’any 2002. També ha exposat al Pompidou (1980) i ha realitzat retrospectives a Dole (1994), La Seyne-sur-Mer (1997) i Friburg (1999). L’any 2004 va ser nomenat Fill Adoptiu per l’Ajuntament de Sitges.

Productes i fotògrafs de casa

2010-02-17T07:16:00.000-08:00

El número 11 de l'ON obre presentant a tres fotògrafs sitgetans. Com a imatge de portada, que remet a les pàgines centrals, es pot trobar un recorregut per aliments de bona qualitat, elaborats al Garraf i respectant el medi ambient. En motiu del Carnaval es fa un repàs dels 30 anys de El Carrussel al Prado i amb objectiu de posar-nos en forma, es donen a conèixer els serveis que ofereix la Piscina Municipal de Sitges.

Entre la càmera i la paret
Marta Ferrer, Marga Domingo i Lambert Gràcia "Gari", expliquen els seus inicis amb la fotografia a través de Joan Iriarte; demostres la seva passió per Sitges i les seves festes i ensenyen algunes de les seves imatges preferides.

Productes 100% del Garraf
La pastisseria Abraham, els productors de l'ARÇ Blanc, Can Ramon i l'Hospital de Sant Joan Baptiste, han obert les seves portes perquè poguem conèixer els seus processos productius.

Entre la càmera i la paret

2010-02-16T07:52:00.000-08:00

Sitges és el teló de fons preferit per a Marta Ferrer; Lambert Gràcia, Gari, i Marga Domingo, tots tres meravellats per l’encant del poble i pels cursos de fotografia de Joan Iriarte a l’Escola d’Adults. Són fotògrafs amateurs que combinen les seves professions amb la fotografia, i el resultat és visible any rere any per Festa Major, Carnaval, el Rally o qualsevol festa de Sitges en què poden aparèixer en un racó, càmera en mà i buscant fotos.

MARTA FERRER CARBONELL. La fotografia de detall és la seva predilecció, a més, per descomptat, de les festes de Sitges. El seu racó que no falla és el de les vistes de La Punta des de la platja, des d’on sempre podria fer una fotografia amb garanties. Considera que estar darrere la càmera l’aïlla, perquè la deixa “absorta buscant fotos”. La fotografia que mostra en aquest reportatge (pàgina 7) és la primera que li van editar mai, a Digitalfoto, i està feta des d’un balcó del Cap de Vila. “M’agrada especialment pels colors i pel que representen els castells, a més no està gens retocada”.

LAMBERT GRÀCIA GARCIA. Es qualifica de “tot terreny” perquè li agrada fer fotos de tot tipus, especialment de les festes de Sitges. El Racó de la Calma és el seu lloc idíl·lic, tot i que tampoc es cansaria de veure les postes de sol des d’Aiguadolç. Gràcies al fet d’estar tot sovint rere la càmera viu les coses amb més intensitat, ja que sempre està buscant la perfecció d’allò que veu. Una de les fotografies escollides per a ON (pàgina 6, esquerra) va guanyar el primer premi al Carnaval 2006 i l’ha seleccionda per “l’atzar del moment”, ja que “no estava preparat que les germanes de la imatge es fessin un petó”.

MARGA DOMINGO LOPEZ. Els exteriors, tant en viatges com en el dia a dia de carrer, són les seves fotografies preferides, a banda de les festes de Sitges. La platja de Sant Sebastià és el seu indret predilecte. Amb la càmera en mà viu les coses de manera diferent, sempre pendent de trobar el lloc des d’on fer una foto, “aïllada però totalment ficada a la festa”. La cova del peix (pàgina 4) és la fotografia que va guanyar el segon premi al Concurs de Vilanova, feta a Damasc (Síria) i li agrada especialment per “la sorpresa de veure un home venent peix tal qual al mig del carrer”.
Administrativa de 48 anys, funcionari de 60 i venedora per catàleg de 43 són les seves professions, però la fotografia, el seu entreteniment. Tal com si fos un romanç, la Marta, el Gari i la Marga expliquen amb il·lusió els seus primers contactes amb la fotografia i un punt en comú emergeix en els tres casos: els cursos de Joan Iriarte a l’Escola d’Adults de Sitges van ser l’espurna que va encendre la flama. Més enllà dels primers passos en fotografia, actualment un altre aspecte els uneix: “m’agrada molt fer fotos de totes i cadascuna de les festes que es fan a Sitges”, accepten apassionats tots tres.

SER FOTÒGRAF
“Si pogués tornar a començar, m’agradaria estudiar fotoperiodisme”, reconeix la Marga. Tant ella com el Gari i la Marta tenen una base de coneixements teòrics aportats per Iriarte, amb els cursos teòrics i pràctics. En el cas del Gari, també basats en viatges a Tuníssia i Marroc, i en el cas de la Marga, complementats amb cursos de photoshop. No obstant, en tots tres, la vessant autodidàctica és important i les hores passades rere la càmera per aprendre coses noves, també. Respecte la fotografia com una professió, el Lambert assegura que “com aficionat, puc dir que la fotografia és molt agraïda perquè sempre mires les coses perquè t’aportin alguna cosa” i la Marga considera “un gran repte sempre buscar les fotografies que transmetin sentiment, que ajudin a conèixer”, en la mateixa línia que la Marta, que destaca la duresa de “sempre haver d’estar a l’alçada amb grans imatges”.

CÀMERES DIGITALS A DOJO
La generalització de les càmeres digitals ha permès que, els darrers anys, tothom qui ho hagi volgut s’hagi introduit en el món de la fotografia. Els preus dels productes, la gratuïtat de la visualització de les imatges i els coneixements tècnics necessaris per començar estan ara més a l’abast de tothom. Potser és gràcies a aquest fet que els fotògrafs amateurs han agafat més protagonisme i, tot i que en un segon pla respecte els professionals, també estan trobant el seu lloc. Segons Marga Domingo, “ha suposat que augmenti molt més l’afició per la fotografia, i amb això la quantitat d’exposicions, revistes i pàgines a Internet”. El Gari considera que és positiva la fotografia a l’abast de tothom i no creu que “desvalori els professionals que fan grans fotografies”, però pensa que “la foto de negatius és més perfecte que la digital i això s’està perdent”. Igual que les càmeres analògiques, l’ús de blanc i negre va en detriment respecte el color i, en tot cas, les fotos es fan en color i posteriorment es passen a blanc i negre, tot i que això suposi que la qualitat del resultat final no sigui tan bona.
Els tres fotògrafs treballen en color, tot i que tenen en compte el blanc i negre per als retrats, que, segons les característiques de “llum, composició i color, tenen més força en blanc i negre”, explica la Marta. De totes maneres, més enllà d’una bona càmera hi ha un bon fotògraf que, siguin quins siguin els mitjans, obtindrà grans imatges, com expressa la Marga: “Una bona càmera t’ofereix més prestacions, però al final, amb qualsevol càmera un bon fotògraf farà bones fotos”.

LA BATALLA DELS PROGRAMES D’EDICIÓ
El GIMP i el photoshop són els programes d’edició més extesos i permeten modificar totes les característiques d’una imatge fins a quedar com una altra totalment diferent. Aquestes tècniques estan a debat en la professió ja que, tot i ser lícites gràcies als avenços tecnològics del sector, s’allunyen de la puresa inicial de perpetuar un moment irrepetible. La Marta, el Lambert i la Marga reflecteixen el ventall de posicions al respecte. “Jo prefereixo la foto primitiva, però és un gran debat, entenc que hi hagi retoc com hi era abans als laboratoris, però no en excés. On és la línia?”, afirma la Marta. En la mateixa línia el Gari compren “petites modificacions, però no grans canvis”, i finalment la Marga, considera que “no és incompatible, ho considero una part més de la creació de la fotografia, prioritzo que la imatge em transmeti alguna cosa.”

AMB L’OBJECTIU PLE DE PROJECTES
Des dels meus ulls és el llibre recentment publicat pel Gari, amb motiu d’una retrospectiva dels últims cinc anys de les seves fotografies. Entre les imatges escollides per fer aquest repàs queda palès el seu fort vincle amb Sitges així com la seva passió per viatjar. A més d’aquest llibre, destaquen les exposicions on tots tres han participat reiterades vegades, com les organitzades per la secció de fotografia del Grup d’Estudis Sitgetans (GES) i els concursos de fotografia de Carnaval i Festa Major, on han obtingut premis en diverses ocasions.
Com a projectes a la vista la Marta i la Marga hi tenen l’exposició d’homenatge a Josep Maria Jornet, el mes de febrer al Mercat Vell, i el Lambert una exposició durant l’abril al Cafè Art Retiro sobre el Senegal i Gàmbia. A l’hora de presentar-se a concursos i de fer exposicions, la Marga explica que li costa molt escollir “perquè cada fotografia l’esculls per la vivència que hi ha al darrere” i això no sempre és fàcil de transmetre.

Productes 100% Garraf

2010-02-15T08:36:00.000-08:00

La bona alimentació torna a ser una prioritat en una societat que havia oblidat els plats que cuinava l’àvia. Un rebost amb amb carn, peix, embotits, pa i pastissos, oli, formatge, fruites i verdures, mel, cava i vi és un bon proveïment per parar la taula i satisfer el paladar. Si, a més, tots els productes estan elaborats prop de casa, s’hi afegeix la consciència de cuidar l’entorn.

Menjar aliments de bona qualitat, que provinguin del Garraf i elaborats respectant el medi ambient. Aquests són els tres principis bàsics que acompleix la cultura gastronòmica promocionada per diferents moviments que en els últims temps s’han anat implantant a la comarca. Aquest és el cas del moviment internacional Slow Food, que a través de la seva delegació al Garraf impulsa el consum de productes autòctons sans i sostenibles. I així ho fa també el Consell Comarcal del Garraf, amb el projecte Productes del Mar i de la Terra del Garraf, que ha permès consolidar una xarxa de productors que comercialitzen tot tipus de productes agroalimentaris artesanals de la comarca. Una producció que, no només està cada vegada més en voga, sinó que s’està convertint en un sistema emprenedor alternatiu, amb una afegida capacitat d’innovació i de crear ocupació en un moment econòmic difícil.

Seguint aquesta filosofia treballen Arç Blanc, Can Ramon, l’Hospital de Sant Joan Baptista, la pastisseria Abraham i Can Sabaté, recuperant i mantenint alhora aquelles varietats d’aliments i begudes que han format part de la cultura de la comarca.

PASTISSERIA ABRAHAM, UN REFERENT DEL DOLÇ A LA COMARCA
La pastisseria Abraham és un negoci familiar, amb seu a Vilanova i la Geltrú, que treballa des de 1976 seguint la mateixa filosofia basada en la qualitat. “Sóc pastisser per vocació i no he fet mai una altra cosa; això em provoca inquietud”. Aquesta és la carta de presentació d’Abraham Martínez, propietari i mestre pastisser, que ha apostat des del principi per la innovació i la imaginació en els resultats “partint sempre d’una selecció de la matèria prima de màxima qualitat”. Així doncs, l’Abraham elabora els seus pastissos amb vainilla 100% natural, xocolata amb un 80 o 90% de cacau i s’espera a la campanya de la nou o de l’avellana, per exemple, “per a comparar els fruits secs del país”. “El resultat és el que és: personalitat i diferenciació en el sector”, diu Martínez satisfet.

A banda de la satisfacció per al paladar, el client se sent alhora sensible pel que fa al consum de productes propers, amb elaboració tradicional i ecològica, i, en aquest sentit, l’Abraham creu que “les diferents campanyes que es duen a terme al Garraf aconsegueixen sensibilitzar la gent i ens dóna als productors un marge de confiança extra”. D’entre els productes que elabora la seva pastisseria, destaquen les Llunes de Vilanova, el pastís de Sacher i el de poma, fet amb pasta de full, mantega i poma, i “basat en el típic tatin, però amb una gran personalitat”. L’omple d’orgull, com a bon pastisser, la fidelitat dels seus clients, “quan venen a comprar amb els seus fills aquells que ja venien amb els seus pares”. I és que, afortunadament, “la gent torna a valorar la qualitat per damunt de tot”. La pastisseria Abraham té un establiment a Vilanova i la Geltrú –carrer de l’Aigua, 102– i un altre a Sitges –carrer de Sant Francesc, 52–.

Una altra pastisseria que també aposta per la producció artesanal és Can Sabaté. Des del 1895, els de Can Quildu han estat un establiment emblemàtic a la vila, d’on surten alguns dels dolços que marquen el pas de l’any a Sitges. Els bunyols de Quaresma, les coques de les revetlles, els moflons, els panellets de Tots Sants, els tortells de Reis… constitueixen el gust de les festes per a generacions de sitgetans, fets artesanalment a l’obrador del carrer d’en Bosch.

ARÇ BLANC, UN VI MASSÍS DEL GARRAF
“Creiem fermament en la potencialitat vitícola de la comarca i en la recuperació del Garraf com a zona d’elaboració de vi i no només com a productora de raïm, tal com era al segle XIX i principis del XX”. Aquesta explicació defineix molt bé la intenció que va empènyer Pau Marsé, Jaume Amell i Aleix Giménez a associar-se per a crear l’Arç Blanc, un vi de xarel·lo amb un marcat caràcter de la viticultura del Garraf. I què millor, van pensar, que recuperar l’elaboració del xarel·lo, una varietat històrica del nostre territori, però el “xarel·lo de què parlava l’avi, per a vinificar i no per a fer caves, amb cos, amb un grau alt d’alcohol i no un vi lleuger”, descriuen satisfets els tres productors. I per aconseguir aquestes qualitats, el procés d’elaboració és molt artesanal i curós: la vinya d’on surt, que té 30 anys, ha estat escollida expressament per les seves característiques i no s’hi apliquen agroquímics; el vi es macera al dipòsit amb les seves lies fines durant un període que oscil·la entre els 6 i 8 mesos i no pas en fusta, perquè “emmascara la fruita del vi”, aclareixen. Aquest procés, que es realitza en unes instal·lacions de la masia La Serra, de Vega de Ribes, ”aporta un cos extra al vi”, que ja és elevat i amb una gran concentració de raïm per les característiques climàtiques del Garraf.

Aquests empresaris tenen molt clar que el més important és fer un producte de qualitat, artesanal i respectuós amb el medi ambient. Per això, el nombre d’ampolles que elaboren és limitat, “donant prioritat a la qualitat per damunt de la quantitat” i es comercialitzen a botigues especialitzades i a restaurants de la comarca. “S’ha de lluitar contra uns hàbits establerts i recuperar la tradició d’acompanyar el menjar de la comarca amb vi de la comarca”, una fita que l’Arç Blanc està aconseguint.

CAN RAMON, L’AMOR PER LA TERRA
La passió amb què parla Manel Avinyó de la seva feina és indicatiu de la passió que hi posa quan treballa. Ell, juntament amb la seva família, va engegar un projecte vitivinícola l’any 2001, que va més enllà de l’elaboració de vi. “Vam saber des d’un principi que no tenia cap sentit tirar endavant aquest projecte si no ho fèiem amb respecte per la terra i elaborant el vi de manera natural complint tot el cicle del seu procés”. Així, la família va recuperar les vinyes, amb un procés de replantació de terrasses, i la casa pairal, i allà és on viuen, treballen i, sobretot, transmeten als seus fills l’amor per la terra i la importància de no perdre una cultura mil·lenària. “Nosaltres som gestors del territori i el que volem és deixar la terra millor del que ens l’han deixada”, comenta Avinyó. Per això, és bàsic per a ells mantenir el paisatge i el sòl original, el que treballaven els avantpassats: “hem mantingut, per exemple, els murs de pedra seca del Garraf, tot i que encareix els costos”. I no només practiquen una agricultura ecològica, sinó que utilitzen la biodinàmica en tot el procés, és a dir que el calendari lunar marca el programa de les diferents tasques.

Can Ramon comercialitza dos vins blancs, dos negres, un rosat i tres caves, elaborats amb les varietats xarel·lo, xarel·lo vermell, malvasia de Sitges, ull de llebre, sumoll i samsó. Tots ells fets de manera artesanal, “tal com es feien abans”, amb l’objectiu de “dibuixar el nostre territori a partir dels vins i caves”. Evidentment, aquesta aposta vital també comporta maldecaps. Avinyó denuncia les traves en què es troba el petit viticultor en un país en el qual “tots els projectes estan pensats per a la gran empresa”. Tot i així, afirma cofoi: “em sento molt afortunat perquè treballo fent el que més m’agrada i a casa meva”.

LA MALVASIA DE SITGES DE L’HOSPITAL DE SANT JOAN BAPTISTA
Un altre viticultor que, igual que els anteriors, sempre limita la seva producció a la vinya d’origen i elabora vins artesans amb la tipicitat particular de la terra i la cultura que l’envolta és l’Hospital Sant Joan Baptista. La seva Malvasia de Sitges, que no en va és un baluard de l’Slow Food i l’aroma propi de Sitges, s’elabora només a partir de la varietat de raïm malvasia, conreat a les cinc hectàrees de vinyes que tenen a la vila. Aquest vi, distintiu de la gastronomia sitgetana, té una producció molt limitada i l’Hospital de Sant Joan Baptista n’és el màxim productor, des que el llegat patrimonial de la família Llopis va permetre la continuïtat d’una varietat que estava en retrocés durant el segle XX. Josep Pascual, director tècnic d’aquest celler, ressalta la tasca que han realitzat de “recuperació i de conservació d’aquesta varietat de raïm, la més antiga i autòctona de tot Catalunya”. Així, a les dues hectàrees heretades se li han de sumar les tres que han recuperat en els últims sis anys. L’elaboració, com no podria ser d’una altra manera, és artesanal, “seguint la manera com s’ha fet tradicionalment tota la vida”.

La Malvasia de Sitges dolça, descriu Pascual, “és un vi amb una altra concentració de sucres, ja que s’elabora amb addició directe d’alcohol vínic al most i s’envelleix durant quatre o cinc anys en bóta de castanyer”. Però, a més, el passat mes d’octubre, després de més de tres anys investigant, van recuperar la Malvasia de Sitges seca, “fidel a com es feia abans i de la qual la gent de Sitges en té un gran record”. I també, amb 100% de malvasia, elaboren el Blanc Subur, “un vi tranquil i jove molt aromàtic i bon acompanyant de plats mariners”. Tot i que de tots ells en fan una producció limitada, “intentant satisfer i servir primer la comarca”, el celler té en marxa un projecte d’ampliació que permetrà augmentar-ne la producció, “sense perdre qualitat”. Prova d’aquesta qualitat és la inclusió de la Malvasia de Sitges a la carta de vins del Restaurant Sant Pau, de Carme Ruscalleda, amb tres estrelles Michelin.

Els productes de la portada d’ON

>Sasserra (malvasia) i Vega de Ribes (sauvignon blanc). Masia La Serra, Camí de Montgròs, 18. St. Pere de Ribes.
Tel. 93 896 00 24. info@vegaderibes.com

>Mel i mató de la Granja Escola Can Pere de la Plana. Tel. 93 896 08 27. St. Pere de Ribes

>Bunyols de Quaresma de Pastisseria Sabaté. Pl. de l’Ajuntament, 10. Tel. 93 894 02 13

>Verdures i hortalisses de Can Xamaní. Santiago Rusiñol, 2. Tel. 894 17 27

La desena ja és al carrer

2009-12-17T06:26:00.000-08:00

Amb aquest número de l'ON us presentem quatre persones que han optat per crear noves professions, per innovar, quatre sitgetans que tenen "Per cap, el propi cap". Coneixereu dues opcions d'oci al municipi, els tallers de cinema a Sitges amb "Petits contacontes d'imatges" i el Club "Rugby Sitges" que està entrenant campions de Catalunya i Espanya d'aquest esport. A més, us proposem la redescoberta pel nou passeig Balmins, una caminada que apropa el port de l'Aiguadolç al poble. Finalment, amb l'arribada del Nadal, us presentem les opcions que ofereix el Mercat municipal, els comerços i l'Hotel Estela per garantir l'´èxit d'aquestes festes.
Per cap el propi cap

Quatre empresaris que han engegat el seu propi negoci, essent ells mateixos directius i treballadors, i que alhora que s’han atrevit a crear algun concepte que no existia fins el moment, a innovar. Són enginyosos i atrevits per fer un pas endavant a les seves vides, però també al mercat de Sitges, al de la comarca i, fins i tot algun d’ells, a l’internacional

RugbySitges

El Rugby Sitges ha esdevingut una entitat sòlida en el teixit esportiu i social de la vila. S’han col·locat els pilars d’un club que ja té equips campions de Catalunya i d’Espanya, que gestiona prop de 300 jugadors, però que vol fer un pas endavant amb un desitjadíssim camp de gespa.

Per cap, el propi cap

2009-12-16T06:53:00.000-08:00

Quatre empresaris que no només han engegat el seu pròpi negoci, essent ells mateixos directius i treballadors, sinó que s’han atrevit a crear algun concepte que no existia fins el moment, a innovar. Són enginyiosos i atrevits per fer un pas endavant a les seves vides, però també al mercat de Sitges, de la comarca i fins i tot algun d’ells, al mercat internacional.

PATRICIA RUSSO té 43 anys, és llicenciada en Humanitats i després de 17 anys com a assalariada en una multinacional, en aquests moments és la ideadora i directora de Sitges Silver Service una consultoria que ofereix tots els detalls per fer d’un viatge de negocis o d’oci d’una empresa, una experiència diferent. Silver services és com s’anomenen els serveis dels cambrers d’alta qualitat al Regne Unit i és amb aquesta idea que treballa la Patricia. Li agrada pensar que casa seva i el seu futur fill són els fruits d’una idea pròpia, d’un projecte treballat en primera persona de principi a fi. www.sitgessilverservice.com

TATIANA PÉREZ DE ACHA BEAMONTE té 30 anys, és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Blanquerna on posteriorment va fer un màster en planificació estratègica de la comunicació. Després d’haver passat per unes quantes empreses i haver-se associat per crear una empresa d’organització d’esdevenimets, actualment és freelance al sector del màrqeting i les estratègies de comunicació. La seva oficina és casa seva i casa seva és la seva oficina, una fórmula que li permet oferir pressupostos més competitius però que l’obliga a tenir força de voluntat per complir amb totes les obligacions. Ella és la seva cap i ella decideix quan n’hi ha prou i és hora d’estar pels fills.

POL GERBEAU VERNET té 35 anys i és llicenciat en enginyeria informàtica a la Univeritat Politècnica de Catalunya (UPC). Després de treballar a diveses empreses arreu del món va crear la seva pròpia a Noruega, Couterpoint, que des de l’estiu ha traslladat a Sitges. És una consultoria d’aplicacions per a telèfons mòbils que en aquests moments està desbordant per l’èxit interncional que ha obtingut el projecte DondeEsta, una aplicació per mòbil que permet localitzar altres telèfons mòbils i representa innovació punta al sector. Un èxit que es tradueix en molta feina, satisfacció i la dificultat de desconnectar, ni nits ni caps de setmana. www.dondeesta.com

ESTHER BINKHORTS té 40 anys i ha nascut a Holanda on va estudiar ciències del consum, el que aquí correspondria a unir conceptes d’economia i sociologia. En acabar va fer el doctorat sobre la creació de destins turístics en base a l’experiència anterior dels usuaris. En aquests moments, és part de Co-creations, una empresa que s’autodefineix com consultora d’innovació. Un concepte nou, que proposa la interacció i la cooperació entre co-creations i el client, l’usuari del servei, per tal d’obtenir els objectius previstos d’un projecte, sempre tenint en compte l’experiència de l’usuari com a essència per assolir plenament aquests objectius. Optimitzar els recursos, les idees, els resultats, i el temps per poder permetre’s gaudir de la vida i la família. www.co-creations.es www.co-meetings.es

Viure per treballar o treballar per viure, que et manin o ser l’amo de les teves tasques, automatitzar idees o crear-ne de noves, tenir horari o gestionar el teu propi temps, tenir un futur assegurat o que el risc depengui de tu… són les variables que han suspesat la
Patricia Russo, la Tatiana Pérez de Acha, el Pol Gerbeau i l’Esther Binkhorts, emprenadors que tenen per cap el seu propi cap i per tant gestionen les seves empreses i el seu temps com els hi plau. Són quatre sitgetans de nova adopció que s’han establert com a freelance o que han decidit crear la seva empresa amb un objectiu comú, innovar en algun aspecte inexistent a la zona.

Innovar per fer-se un lloc al mercat
En el cas de Pol Gerbeau la innovació no és només a nivell comarcal o nacional sinó que com ell mateix explica “és la primera aplicació mundial d’aquestes característiques, no tinc competidors directes, tot i que sí alguns de semblants”. L’aplicació DondeEsta, creada per Counterpoint, permet localitzar un mòbil, prèvia autorització del localitzat, amb una setmana gratuïta de prova i un preu de descàrrega anual de 6 euros. En Pol creu que aquesta aplicació pot ser molt útil tant per a particulars, “ho considero un mètode de seguretat familiar, per saber on són els fills sense haver-los de molestar o per saber on són els pares en cas de malalties”, com per a empreses: “penso en empreses de transport que puguin tenir un control exhaustiu de la flota, per exemple”. La precisió que ofereix és de cinc metres quan el telèfon loalitzat té GPS i de 500 metres en àrea urbana o dos quilòmetres en àrea rural, quan el telèfon no té GPS o no hi arriba el senyal.

Les empreses de Patricia Russo i Esther Binkhorts són trencadores a Sitges i a la comarca. Els serveis que Silver Services ofereix als seus clients són “adaptats a cada client segons el tipus d’experiència que vulgui viure quan vinguin a Catalunya, no oferim un pack estàndard sinó que estudiem individualment cada cas, i amb això marquem el nostre caràcter únic” explica la Patricia, que alhora afirma que creu important “tenir competència per tenir més incentiu a treballar bé”. Una empresa que es posi en mans de la Patricia pot oblidar tota la logística del viatge, des del transport, fins l’ocupació del temps lliure, passant per l’allotjament, els àpats i els requeriments tecnològics per dur a terme una conferència o reunió. L’objectiu, diu ella “és oferir molt més que una sèrie de serveis, oferir una experiència inoblidable”.

L’Esther destaca el seu concepte de relació amb l’usuari com l’aspecte més innnovador de la seva empresa “tot el que oferim és posant l’experiència del consumidor al centre, enlloc del producte com s’ha fet fins ara. Co-creant amb ell, interaccionant a través del món virtual, per obtenir el resultat realment esperat de la relació amb nosaltres”. Co-creations ofereix consultoria d’innovació en turisme i events, per aplicar aquest model de relació amb el client en aquests sectors. A més, però, han creat la plataforma de networking, Co-meetings, “un lloc de trobada de professionals que en lloc de saludar-se dient -bon dia- es diuen: -en què podem col·laborar?- per tal que experts en diferents àmbits puguin interaccionar, col·laborar i treure’n un benefici conjunt.

La consultoria de comunicació que ha creat la Tatiana Pérez de Acha és especial per la seva estructura, “sóc completament flexible, no tinc despeses de local, de transport, de sous ni de publicitat perquè jo mateixa sóc la meva empresa i això em permet oferir preus molt competitius”. La seva dedicació és fer les estratègies de màrqueting i comunicaió d’altres empreses que la subcontracten per a projectes concrets.

Treballar per un mateix
Tots ells valoren molt positivament el fet de treballar per a ells mateixos “he provat altres fórmules i cap d’elles m’ha semblat tant interessant com ara, el que tinc clar és que he guanyat en qualitat de vida” diu la Tatiana, “sóc propietària de la meva vida” apunta l’Esther, que al ser holandesa estava acostumada al modus vivendi del centre d’Europa on es concentra la feina en mitja jornada i no estava disposada a renunciar-hi al venir a viure aquí. En Pol assegura que es tracta d’una qüestió personal, “sóc molt inquiet, no portava gaire bé això de tenir caps i limitacions, ara faig horaris ben estranys per estar en contacte amb els clients d’arreu del món” i en el mateix sentit la Patricia assegura que “podria estar treballant tot el dia i encara no hauria acabat, sempre tens un detall per millorar”. Alhora, però, tots coincideixen amb un inconvenient: “costa desconnectar quan arribes a casa”, fet que resolen de manera diferent; el Pol, l’Esther i la Patricia tenen un local llogat per intentar vincular la feina amb un espai i la família amb un altre, la Tatiana en canvi, ho centralitza tot al menjador, però assegura que “cal carregar-se de força de voluntat per cumplir amb tot, sempre podria estar treballant, però també podria estar sempre de vacances”. A més, parlen d’altres handicaps, alguns d’ells propis d’aquest país “a Catalunya hi ha pocs ajuts de l’Administració per facilitar aquets projectes, i més tenint en compte que als estrangers ens interessa fer un esforç especial amb el tema del català, per facilitar l’adaptació”, assegura l’Esther de Co-creations, que té una altre seu de l’empresa a Venlo (Holanda) i coneix el procés de creació d’empreses a tots dos llocs. La Tatiana, assegura que la seva preocupació més important, però, és el risc, la incertesa de treballar per projectes finits, “mai saps si tindràs feina a llarg termini”.

Mirant cap al futur
Com a persones emprenadores que són, tots ells tenen noves idees previstes per al futur. L’Esther espera que el seu model de relació amb el client s’estengui per tal de passar “d’un pensament lineal a més col·laboració entre mons que actualment no interaccionen”. I convençuda que el seu model “despertarà cada vegada més interès” està en procés d’engegar un nou web i intensificar les trobades de networking organitzades des de co-meetings, xerrades que fins ara eren trimestrals i a partir del 2010 seran mensuals. De fet, l’Esther assegura que des de que van egegar Co-creations, l’any 2006, han anat creixent i, fins i tot, la crisi “ha ajudat a promocionar aquesta idea perquè planteja una alternativa al model econòmic que tenim”. En aquesta línia, la Tatiana també assegura que la crisi ha estat beneficiosa per a ella, ja que “les empreses tenen més interès en subcontractar personal per projectes concrets que tenir-los com un cost fix”. Després de dos anys sent freelance, espera que a base d’anar treballant podrà consolidar la relació amb vàries empreses per tal de “superar la incertesa i generar un coixí d’estalvi”, i així, no haver de patir pel manteniment econòmic del futur. El Pol, que fa dos mesos que ha engegat la distribució de DondeEsta es mostra esperançat, ja que cada dia doblen les descàrregues del dia anterior de l’aplicació i espera estendre el mercat més enllà de l’Índia, els Estats Units i Brasil, on ha calat fins ara. En cas que DondeEsta no funcionés té previstes alternatives, i és que Counterpoint està en un mercat de futur, el de les consultories de mòbils. La Patricia, que ja fa cinc anys que ofereix silver services, assegura que s’ha vist més afectada per la crisi, i que per tant, espera que s’acabi aquest mal moment a nivell internacional, ja que el 99% dels seus clients són estrangers, i “poder agafar més personal i augmentar la vinculació amb el sector de l’hostalaria perquè considerin la seva empresa un valor afegit al serveis dels hotels”

RugbySitges

2009-12-15T01:18:00.000-08:00

El Rugby Sitges ha esdevingut una entitat sòlida en el teixit esportiu i social de la vila. S’han col·locat els pilars d’un club que ja té equips campions de Catalunya i d’Espanya, que gestiona prop de 300 jugadors, però que vol fer un pas endavant amb un desitjadíssim camp de gespa.

“Hola, sóc campió d’Espanya”. Així és com se’m presenta un cadet del Sitges quan m’acosto al seu camp d’entrenament. Una salutació que no poden fer gaires joves de la seva edat, però que certifica un dels últims grans èxits esportius del club: el campionat de Catalunya i d’Espanya cadet de la temporada passada, on el juvenil també va ser campió de Catalunya. L’entrenador del cadet d’enguany, Pedro Castillo, té el repte al davant de mantenir-se en la primera línia competitiva, però té clar que “la filosofia del club és que aprenguin els valors del rugbi, que són els del sacrifici pel col·lectiu, l’amistat i ser bons companys. Si aconseguim això, ja haurem fet bona part del camí per acabar guanyant partits, que en el nostre cas no és el més important”.
L’èxit dels cadets i juvenils de la temporada passada només és la punta de l’iceberg d’un club que s’ha anat gestant poc a poc, però que ha acabat esdevenint una de les entitats esportives més importants de la vila. De fet, malgrat que bona part dels equips es nodreixen a partir dels mateixos equips base de l’escola de rugbi del club, cada any també apareixen nous jugadors a les diferents categories. Pedro Castillo parla del seu cadet d’enguany: “Vénen jugadors nous que volen entrar al rugbi i la nostra feina és que estiguin igual de gust i que siguin tan importants com els que ja porten anys al club i han guanyat campionats”.

El president del Rugby Sitges, Albert Hernàndez, assegura que les dimensions que ha pres l’entitat “fa que a vegades et miris amb respecte el moviment que tenim aquí, amb quasi 300 jugadors, entrenadors, famílies.... sempre estàs gestionant el dia a dia i tens por que es pugui col·lapsar”. Malgrat les mancances de l’actual camp de sorra on s’entrenen, Hernàndez es mostra optimista de cara al futur: “l’Ajuntament ja ens ha assegurat que tindrem un nou camp de rugbi, que serà de gespa i amb unes instal·lacions adequades”. I és que en l’actualitat, el camp de sorra no és l’única mancança, sinó que vestidors i dependències del club es limiten a uns contenidors de càrrega situats vora el mateix camp.

Quan fa 22 anys, el Rugby Sitges va engegar la màquina ho va fer de la mà d’uns entusiastes d’aquest esport, que van anar eixamplant-se. Fa 17 anys, Ezequiel Cánepa arribava des de Buenos Aires a Catalunya i va conèixer el Rugby Sitges a través d’una nota de premsa: “En aquell temps, ens trobàvem al bar de l’entrenador i ens entrenàvem al camp d’Aiguadolç”, recorda, i afegeix que “veure ara tots els equips que tenim, l’espai aquest del camp i el bon ambient familiar que hem creat fa sentir-te orgullós”. Cánepa ocupa la posició de l’obertura al primer equip del club i també recorda com “el rugbi que jugava a la gespa a l’Argentina no tenia resa veure amb el d’aquí. Però també és veritat que pocs esports com aquest t’ensenyen a superar les dificultats. I per nosaltres, anar superant els problemes ha estat part d’aquesta evolució cap a fer-nos més club, més amics, més companys”.

Ezequiel Cánepa defensa els colors del Sitges des de fa 17 anys i reivindica “una cultura de club, d’identificació amb el club. A l’Argentina mai se m’acudiria canviar de club i aquí penso que hauria de ser el mateix”. En aquest sentit, Pedro Castillo és un cas paradigmàtic: “El meu oncle, en Paco Jiménez, va ser un dels fundadors del club i em va posar en contacte amb el rugbi. El problema era que jo visc a Barcelona i quan tenia 15 anys havia de venir a Sitges amb tren. Després vaig passar a agafar el cotxe, però ara que en tinc 37 continuo fent viatges. Sí que a Barcelona hi ha d’altres clubs, però aquest és el meu, on hi estic des de fa molts anys i on em sento bé”. Igual com ell, també es deuen sentir bé els seus jugadors del cadet, perquè arriben ni més ni menys que una hora abans que comenci l’entrenament! “Com és que vénen tant d’hora?” li pregunto al seu entrenador. “Per això que et deia, perquè aquí estan a gust”, m’explica amb naturalitat.

Totes les edats
Al camp de rugbi s’hi poden veure diferents edats i també un equip de noies. Algunes de més joves estan interessades a poder competir, mentre que d’altres de més grans són mares d’altres jugadors i que han acabat volent jugar. En el rugbi, el tercer temps és el moment quan s’ha acabat el partit i cal relacionar-se amb l’adversari en agradable conversa. Ezequiel Cánepa explica que “el tercer temps de les noies és molt maco, amb refrescos, cervesa i pastissos. De fet, venir un dissabte al camp de rugbi és molt gratificant, perquè primer veus tots els equips jugant, però després veus com tots estan esperant la barbacoa o la beguda acompanyats de les famílies i els equips rivals”.

Una moguda important, ja que a més de l’equip femení, el club té un primer equip sènior, i un planter format per juvenils, cadets i infantils, a més de l’escola integrada pels equips d’aleví, benjamí, pre-benjamí i mini rugbi. A l’altre extrem, també disposa d’un equip de veterans.
A més de diversitat d’edats i sexes, el club també es mostra satisfet de les 14 nacionalitats que l’integren. A l’equip sènior hi ha 15 jugadors procedents de l’Argentina, a l’escola de rugbi hi ha cinc entrenadors francesos i en diversos equips es pot sentir català, castellà i anglès entre els seus jugadors.

Un dels “argentins” del primer equip és Hernán Piñero, mig de melé i fins la temporada passada el capità de l’equip. Fa quatre anys que juga al Sitges i va deixar la Barcelona que el va acollir a l’arribada de l’Argentina per un pis a Vilanova. L’objectiu? Estar més a prop del seu esport, el rugbi. Aquest any, a més de jugar al sènior, també s’encarrega dels juvenils: “Entrenar un equip del club, a més de jugar, és una decisió personal per ajudar l’entitat. Necessitem unes instal·lacions millors i un camp millor, però l’estima per aquest esport no t’ho ensenya un camp de gespa. La unitat, l’amistat, el sacrifici... són valors que no te’ls donen unes instal·lacions perquè si”.

Amb 17 anys de trajectòria al Rugby Sitges, Ezequiel Cánepa reconeix que “el rugbi m’ha servit a mi i a molts altres per integrar-nos a Sitges i a Catalunya. Jo he après el català i aquest clima d’amistat que genera el rugbi fa que, per exemple, avui estic en un lloc de treball que em va arribar a través d’un company del rugbi. I això li ha passat a un 60 o un 70% de la gent, que ens ajudem com una gran família”.

Per al president, Albert Hernàndez, “el rugbi a Sitges ha estat un factor d’integració històricament per a moltes persones, des dels seus inicis fins avui. Penso que ha estat un factor que ens ha enriquit a tots, perquè hem pogut tenir jugadors que aportaven l’experiència viscuda als seus països d’origen i al mateix temps s’apropaven a Sitges”. Sens dubte, defensar una samarreta en un camp de rugbi és un acte físicament tan contundent que genera una identificació ben ràpida. I és que un equip de rugbi ha de ser un grup solidari, que actuï de forma col·legiada per assolir els punts necessaris per guanyar. Hi ha poc lloc per a les individualitats, que normalment apareixen en moments puntuals i després d’una bona feina de l’equip. Un esforç conjunt que és el que vol continuar fent el Rugby Sitges.

Més de 9 verbs per retrobar

2009-10-20T09:40:00.000-07:00

ON arriba a la seva novena edició i gairebé la darrera de l’any 2009, un any, que malgrat les exigències dels nous temps, ha donat molt de si pel que fa a la vida cultural i d’esbarjo. Les tendències es reformulen i l’oci també. La creativitat pren el paper protagonista a l’hora d’inventar noves maneres de passar-s’ho bé, mantenint el mateix esperit lúdic que caracteritza Sitges i Ribes, i, en general, el caracter mediterrani.
L’hedonisme, d’aquesta manera, pren noves formes, fins i tot a l’hora d’escollir una professió. Creuar els mars o pujar al cel i veure la comarca des de l’aire, visitar països exòtics o gaudir del silenci i de la sensació de navegar vora la costa sitgetana, són els mil aspectes que han fet decidir-se als protagonistes del nostre reportatge principal a professionalitzar-se com a navegants. Han escollit una forma de ser feliços i la comparteixen amb tots els lectors d’ON. De la mateixa manera que la ribetana Esther Villa, l’artista escollida per a fer el vídeo de l’aniversari d’ON, explica la felicitat que li proporciona la seva professió: l’art. Entre les més variades tècniques: pintura, escultura, fotografia o el vídeo experimental, Villa obre les portes de la seva imaginació perquè ens hi endinsem.
L’article d’opinió del número 9 el signa Xavier Salmerón. Aquest jove sitgetà ens acosta les seves impressions de primera mà sobre el jovent actiu de la vila, trencant tòpics i prejudicis generacionals.
La prestigiosa ploma de Vinyet Panyella recupera, en les pàgines de la revista, la intensa vida i obra de l’artista i polifacètic Miquel Utrillo, en un any dedicat a la seva figura, que acaba amb la inauguració de l’exposició “Miquel Utrillo i les Arts”, que es podrà veure a l’edifici Miramar.
La publicació enceta una secció dedicada a l’Hotel Estela, l’Hotel de les Arts, un espai molt especial a Sitges amb una clara orientació cultural i artística per la cura de les seves estances i espais, a més de l’organització i acolliment d’exposicions i activitats relacionades amb el món de les arts.
El Port d’Aiguadolç, més obert que mai, es mostra a ON amb l’optimisme per l’acabament de les obres d’unificació del nou passeig que el comunicarà de forma especial a Sitges.
Joan Iriarte, per la seva part, congela més moments i racons especials de la “seva” Venècia. I l’hedonisme es rubrica amb un tast de la cultura del vi a la vila. La secció de moda, la guia de compres, l’aparador i l’agenda donen més idees per a gaudir de l’oci i les compres.
En realitat, són molt més que 9 verbs els que es recullen aquí per a trobar els plaers de la vida, com els números d’ON que encara han de venir. Però anem per parts. Encetem l’alegria amb aquest número 9.

Supervivència de tradició i cultura, quimera o realitat?

2009-09-02T10:10:00.000-07:00

Hi ha tradicions que creuen oceans de temps i persisteixen malgrat el pas dels anys. Aquest és el leitmotiv del número 8 d’ON, que té com a temes principals els comerços tradicionals de Sitges i Ribes que han sobreviscut durant dècades, i la Festa Major, la festa sitgetana per excel·lència, declarada d’Interès Nacional i que respira ben viva, any rere any. Precisament, en l’article d’opinió Vicenç Morando tracta el fet de com alguns comerços tradicionals han sabut desafiar les agulles del rellotge i el nou model de comerç actual. Nedant, corrent i en bicicleta, ON fa un recorregut pels secrets i les claus per a assolir una triatló i amb rècord, alguns dels membres de l’equip de Triatló del Club Natació Sitges en desvetllen les claus.

I ON continua acostant als seus lectors les notícies del Port d’Aiguadolç, un espai que a l’estiu viu la seva activitat al màxim, celebrant les festes del Carme, el seu certamen literari i que evoluciona dia a dia per a oferir a Sitges una oferta d’oci, esport, comerç i restauració ben rica.

La Festa Major de Sitges és un dels esdeveniments més esperats de la vila. Per aquest motiu, ON dedica bona part d’aquesta edició a parlar d’alguns dels detalls més curiosos dels preparatius de la festa, tals com el making of del programa o una conversa amb els pendonistes de Festa Major i de Santa Tecla, que expliquen el que significa formar part activa de la festa amb l’honor d’aquest encàrrec.

De la mà de Joan Iriarte, els ulls dels lectors es traslladen fins a la nit i les aromes de Marràqueix. I seguint amb l’art, descobrim la gran oferta d’art en les més variades tècniques i estils, a les galeries d’art sitgetanes, tota una explosió de creativitat escampada pels carrers de la vila.

La secció +Moda arriba amb les darreres propostes de l’estiu per a vestir les pells daurades del sol i les nits fresques de vacances.

L’agenda, la guia de shopping, eat&drink i l’aparador rubriquen les propostes culturals, d’oci i comercials per a l’equador i la recta final de l’estació.

Tot això sense parar, com fent una triatló i apostant sempre per seguir endavant, després d’una festa d’aniversari del primer any d’ON al bar Magma càlida, que va acostar els lectors a un equip que treballa per una revista nova, fresca i de qualitat. Una bona companya de travesia en bona companyia, així és com ON vol arribar a la meta. I només és possible de la vostra mà.

Open publication - Free publishing - More turisme

ON núm7 l juny-juliol 09

2009-06-24T07:14:00.000-07:00

El número 7 d’On acosta els lectors al món de la música electrònica de la mà d’alguns Dj’s i alguns locals que han fet una aposta per donar a conèixer aquest estil. Un dels altres temes centrals d’aquesta nova edició de la revista d’oci, cultura i tendències és el del nou turisme rural a Ribes, que aposta per una oferta de qualitat transformant algunes de les masies i cases emblemàtiques de Ribes en paradisos de retir.

Entreu i descobriu els ritmes de la nit de Sitges, alguns dels locals de moda aposten pels sons electrònics i per donar l’oportunitat als joves Dj’s de punxar amb un públic entusiasta.

Algunes masies i cases d’americanos de Ribes s’han transformat en els darrers anys en hotels que han reinventat el turisme a Ribes, buscant una diferenciació. Aquest és un passeig per l’interior d’aquests espais de repòs.

Un anyet and... “the beat goes ON”

2009-06-23T07:13:00.000-07:00

Així és com expressa la revista ON en el seu primer aniversari que vol continuar, amb el títol d’un tema de Bob Sinclar, el batec continua... I és que el tema principal de la revista és Mixing Sitges, on la publicació s’aproxima a la música electrònica i parla amb alguns empresaris i dj’s que han apostat per aquest tipus de música als seus locals. Ells expliquen els secrets de posar-se el públic a la butxaca a amb festes especials i sons nous.

La revista inaugura en el seu aniversari nova secció, la d’actualitat i notícies del Port d’Aiguadolç, on fa parada a un dels festivals més importants de l’any, el Festival Internacional de Música “Concerts de Mitjanit” i observarà totes i cadascuna de les novetats d’aquest espai actiu i viu que s’obre i s’acosta a la vila amb activitats culturals, socials i esportives.

El número 7 de la revista s’afegeix, i molt especialment, en el seu primer aniversari, a l’homenatge que la vila de Sitges va oferir a Joan Iriarte. I amplia, així, la seva secció Postal de Viatge a dues pàgines, on explica amb imatges bona part de la carrera d’aquest estimat professional, col·laborador i seguidor d’ON des del primer dia.

Un dels “plats forts” de la revista és un acurat i documentat article sobre el Patronat d’Asc, signat per Joan Tutusaus, on es fa una aproximació als primers anys de l’entitat cultural, malauradament desapareguda. I en la línia de conèixer la història i la vida cultural de Sitges, l’article d’opinió està dedicat als mecenes de la vila.

Les pàgines ribetanes d’ON fan ruta per alguns dels hotels rurals amb més glamour de Ribes. Es mostra com veritables joies de l’arquitectura modernista o masies, han estat restaurades i reconvertides en autèntics paradisos de retir, on cada detall es cuida, mostrant com Ribes reinventa el turisme de qualitat.

Les tendències i la moda tenen cabuda a l’ON de l’any, no només amb la secció +moda, també hi ha espai per parlar de l’estilisme i de la perruqueria, doncs és un fet que la cura i la bellesa són cada vegada més una prioritat a Sitges, que veu com, cada vegada, hi ha més locals dedicats a la perruqueria i l’estètica.

Fianlment, l’agenda d’activitats culturals, la guia de compres i restaurants i l’aparador, tanquen una revista que arriba al seu primer aniversari amb l’orgull d’una rebuda calorosa i amb ganes d’encetar un nou estiu en companyia dels seus lectors. Porteu ON a la bossa? Volem venir als cafès i terrasses, a la piscineta i a la platja. Volem gaudir de les vacances al vostre costat i bufar una espelma d’aniversari en la vostra companyia. El cor segueix bategant i la festa continua... Gràcies.

Llegeix la revista

Tres llocs, un mateix turisme

2009-06-16T05:41:00.000-07:00

Per Magí Fortuny i Poch

Parlar de turisme a Sant Pere de Ribes és tan inusual com reflexionar sobre el paper que juguen les camises de franel·la en la moda actual. Inusual i injust, perquè el sector turístic del municipi –si és que se’n pot dir així– ha patit una transformació important en els últims anys. De fet, de l’únic establiment hoteler que hi havia a finals de la dècada dels vuitanta, l’històric hostal Reina Maria, s’ha passat a la desena que hi ha actualment. Una xifra que en altres poblacions potser seria irrisòria, però que en el cas de Sant Pere de Ribes no és així. Primer, per l’absència d’una cultura i, en conseqüència, d’una política que entengui el turisme com una prioritat per al desenvolupament local. I segon, pels dos pols d’atracció turística que té just al costat: Sitges i, en menor mesura, Vilanova i la Geltrú.

A ningú se li escapa que intentar competir contra la potent oferta sitgetana i vilanovina és perdre el temps. Per això, els empresaris que han decidit iniciar un projecte hoteler a Sant Pere de Ribes han apostat per la complementarietat i la diferenciació dels seus veïns comarcals. Dos factors que els han permès fer-se un lloc dins l’atapeïda competència de la costa catalana, sense que això els hagi abocat a un turisme marginal que no reporti beneficis comercials. Bona prova d’això són els resultats econòmics d’alguns d’aquests establiments, en què la crisi –tot i fer acte de presència– no ha causat els estralls que ha generat en altres llocs.

Qui sap si el secret d’aquest èxit a petita escala és un turisme que evita la massificació i que busca, sobretot, la seducció de l’encant... En tot cas, aquest és l’exemple dels tres hotels que veurem a continuació. Tres espais que defineixen a la perfecció, cadascun amb la seva pròpia personalitat, l’oferta turística ribetana del segle XXI.

OSTERIA IBAI
La primera parada d’aquesta excursió hotelera condueix a l’emblemàtic barri de les Parellades, entre el centre històric de Ribes i l’ermita de Sant Pau. Allà, just a sobre de la riera, hi trobem l’osteria Ibai. L’establiment es va inaugurar a l’any 2005, tot i que els seus orígens es remunten a principis dels noranta, quan l’Iñaki López i la Rosanna Espachs van obrir la taverna basca Irati. Després d’uns anys instal·lats a la plaça de la Vila, la parella va traslladar el seu projecte a Barcelona. I la jugada els va sortir bé: d’aquella decisió en va sorgir el grup Sagardi, un dels més reconeguts a l’hora d’exportar la cuina basca més enllà d’Euskadi. Ara mateix, el grup té més de vint restaurants repartits entre el País Basc i Catalunya, a més d’algun altre a Andorra i Argentina.

El cuquet de la nostàlgia, però, va fer que López i Espachs busquessin algun motiu per tornar a Ribes, i l’Ibai va ser la seva millor excusa. Si fa o no fa, així és com ho explica Jordi Jaime, maître de l’osteria, que defineix el negoci com “una de les joies del grup Sagardi i del turisme ribetà”. La seva privilegiada ubicació, “que no està enmig del poble ni tampoc massa allunyat”, permet a l’Ibai combinar els clients que busquen la tranquil·litat amb els que s’hi acosten per fer un àpat puntual. I és que un dels punts forts de l’osteria és la gastronomia, i la seva carta de vins, amb més de 125 referències.

Més enllà de l’estómac, però, els responsables de l’establiment també volen que l’osteria sigui un espai confortable i de relax. És per això que les catorze habitacions amb què compta aquesta casa d’estil colonial (antiga residència del mossèn ribetà Anton Miret i Massó) estan equipades amb uns llits suecs fets a mà. “Hi ha hotels que no ho valoren, però nosaltres entenem que el descans dels clients és primordial”, diu Jordi Jaime. Només cal acostar-s’hi per comprovar-ho.

HOTEL PALOU
La segona visita d’aquesta ruta turística està concertada en un altre dels barris històrics de Ribes: el Palou. Concretament, a l’antiga casa del doctor Cristòfol Cuadras i Massó, on ara s’hi troba l’hotel Palou. L’edifici és de l’any 1874, data en què aquest indiano ribetà va tornar procedent de l’Habana, on havia anat a fer-hi fortuna com tants altres catalans. En el seu cas, les coses li havien anat prou bé i, gràcies a això, el doctor Cuadras (tal com tothom el coneixia) va poder-se construir una de les cases senyorials més preuades de l’època.

Una casa que també ha tingut els seus alts i baixos, com tots els anys que va romandre abandonada, entre els records gloriosos de la que havia estat una de les famílies més influents del poble i l’oblit col·lectiu a causa del seu malmès estat. Conèixer aquests antecedents és vital per entendre el sentiment que desprèn avui en dia l’hotel Palou. L’establiment manté la seva estètica originària i recrea, molt especialment, l’aventura dels americanos ribetans que se’n van anar a fer les Amèriques al segle XIX.

El projecte de reconvertir la casa pairal en un hotel neix a l’any 2003. Va ser aleshores quan l’Imma González i en Toni Villena, amb l’ajut de les seves respectives famílies, la van començar a reformar. La idea inicial era adaptar-la per fer-ne un ús propi, però la visita d’alguns inversors que els hi van proposar comprar els terrenys per fer-hi un hotel els va fer canviar de parer. “Vam pensar que seria una bona oportunitat per finançar una part de les obres i, a la vegada, homenatjar la figura del doctor Cuadras”, afirma Rafael González, pare de l’Imma i un dels responsables del negoci.

Sis anys després de prendre aquella decisió, les dues famílies no es penedeixen del pas que van fer. “Sant Pere de Ribes té molt potencial turístic, però l’ha d’explotar i donar-lo a conèixer més”, pensa González. En aquest sentit, un dels seus projectes a mitjà termini és ampliar l’hotel, tot i que el fet de tractar-se d’un edifici protegit no ho posa gens fàcil: les normatives són molt estrictes i qualsevol pas requereix un feixuc procés burocràtic.

Ara per ara, l’hotel Palou disposa de deu habitacions, i totes elles estan personalitzades amb referències cubanes. Així, per exemple, a la primera planta hi podem trobar la sala del cotó, la del cocoter, la del rom, la del plataner o la del mateix doctor Cuadras; mentre que a la segona hi ha la de la canya de sucre, la del cacau, la de les palmeres, la del cafeter i la del tabac. Una curiosa numeració que s’acompanya de l’altre gran tret característic de l’hotel Palou: la relació cordial i familiar que mantenen amb els seus clients.

MASIA ELS CUCONS
Després de passar per una osteria i un hotel, la tercera –i última– destinació ens porta fins a una masia allunyada del nucli urbà de Ribes. Es tracta de la finca dels Cucons, ja documenta l’any 1700, que es troba en un dels extrems del camí de Can Xoriguera, entre Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. El negoci hoteler el regenta la família Hoffmann, que va arribar al municipi cap a finals dels anys vuitanta. Tot i tenir orígens familiars alemanys, ja feia temps que estaven instal·lats a Catalunya; en concret, a Sant Cugat del Vallès.

El pare de la família, Hans Hoffmann, es dedicava al món de les finances, i volia gaudir de la jubilació aïllat de la ciutat. És probable que Sant Pere de Ribes no encaixi plenament amb aquesta definició, però “ell ja en tenia prou amb aquest entorn natural i el benestar que transmet”, diu el seu fill Andreas. Després de la defunció del seu pare, ell és qui s’encarrega de la direcció de l’establiment junt amb la seva mare Eva. L’objectiu és “continuar i millorar l’enorme llegat” que hi va deixar el seu progenitor, iniciat poc abans de les olimpíades de Barcelona, a l’any 1992.

L’hereu dels Hoffmann recorda que tot just era aleshores quan el turisme rural “començava a despuntar” a Catalunya. “La veritat és que no teníem la idea de fer un allotjament natural, però la casa era molt gran i això significava poder obtenir uns ingressos extra”, afegeix. Els resultats parlen per si sols: “durant els mesos d’estiu o els períodes de vacances, la casa sempre està plena”.

Si bé és cert que la crisi econòmica actual ha modificat els hàbits de bona part dels clients, que es queden menys dies, les característiques dels Cucons (amb cinc habitacions dobles) possibiliten que el volum d’ingressos no se’n ressenti pràcticament gens. A més, tan ell com la seva mare tenen la sensació que cada vegada hi ha més turistes que prefereixen “la calma d’un entorn natural abans que el típic turisme de sol i platja”.

A banda de l’allotjament, la situació geogràfica de la finca fa que l’empresa familiar també se sustenti del conreu de la vinya i de la producció d’agricultura ecològica. “No treballem en grans quantitats”, explica l’Andreas, “sinó les que ens permeten el consum propi i fer algunes vendes”. Una bona manera d’entendre què representa la finca per a la família. I és que, més enllà dels diners, els Hoffmann veuen en els Cucons la passió d’en Hans per l’entorn natural.

Links d'interès

IBAI
HOTEL PALOU
MASIA ELS CUCONS